• Ja esteu de vacances? Mig mig…

    clics

    Playmobils en plena edat mitjana

    Abans de començar vacances hi ha munt de feines que s’han d’acabar i estan a mig fer (no pas *a mitges). Avui parlarem d’aquest adjectiu i d’altres formes derivades i veureu la feina que se us gira!

    L’adjectiu mitjà-mitjans/mitjana-mitjanes es refereix al punt intermedi d’una gradació. Així parlem del lector mitjà, del punt mitjà, de mitjà termini o de classe mitjana i talla mitjana, per anomenar el lector, el punt, el moment,  l’estrat social o la talla intermèdia entre dues altres, que en serien els extrems.

    Mitjà també és un substantiu per anomenar els recursos necessaris dur a terme una cosa i els instruments de comunicació (mitjans econòmics, mitjans orals i escrits…).

    Mitjana és una paraula polisèmica que tant es refereix a un terme estadístic (no pas *promig), com a un tall de carn o a l’element físic que separa les dues calçades d’una autovia.

    I passem ara a l’adjectiu mig-mitjos/mitja-mitges per significar la meitat d’una part. Mitja dotzena són sis ous, o dues hores i mitja són 150 minuts. Sobretot, en català no comptem les hores amb meitats d’una hora, és a dir les vuit (hores) i *mitja (hora) més, sinó que ens hi referim comptant els quarts que anem sumant fins arribar a les hores tocades: dos quarts de nou (tal com encara fan les campanes de les esglésies).

    Quant al títol de l’apunt, l’expressió mig mig vol dir si fa no fa, no del tot.

    I si en voleu saber més, al CNL tenim cursos de nivell Intermedi (no pas *Intermig) i Superior de català. Apunteu-vos-hi!

     

    Article complet

  • Quina calor!

     

    blanesEl mot calor, tot i la popularització recent de “el caloret”, té gènere femení! Altres mots que en català i castellà tenen gèneres diferents són la suor, la dent, la pols, les postres (f pl), la resplendor, una anàlisi, un avantatge, el llum (aparell), etc.

    Però tornem on érem: a la calor. Per no socarrimar-vos de valent, a la platja és del tot imprescindible el para-sol o ombrel·la i una untada generosa de crema solar (alerta que no es converteixi en una empastifada greixosa!). La gandula (tumbona, hamaca), l’estoreta (esterilla), el pareo pengim-penjam, les xancletes de retaló, els braçals (manguitos) de la canalla, el matalàs inflable, la planxa de surf per planar damunt les ones, i la resta d’accessoris plàstics per als més menuts ─galledeta, rasclets, motllos…─ convertiran l’estada a la platja en un merescut relax!

    I si sou prou afortunats per marxar de viatge, teniu a l’abast el Lèxic del transport turístic, amb les formes normalitzades de termes com ara enlairament (take off, despegue), sobrereserva (overbooking, sobrecontratación) o targeta d’embarcament (boarding card, tarjeta de embarque,).

    Bon estiu!

    Article complet

  • Fins a la matinada

    DSC06272La revetlla (del llatí vigilare, “estar despert”, “vigilar”) és una festa popular amb ball i jocs al carrer, que precedeix certes diades. Als Països Catalans la més coneguda és la d’aquesta nit.

    La pirotècnia (del grec pir “foc” i tékhne “tècnica” i “art”) és l’ofici de preparar explosius i altres focs artificials. Entre nosaltres, un consell que va molt bé: per manipular els coets amb seguretat, el millor és tenir una metxa prou llarga per encendre els blens dels petards sense cremar-nos. De petards n’hi ha de moltes classes: les bombetes, cebes o cebetes són per als més menuts, es llancen a terra perquè petin o esclatin… Quin (petit) ensurt! Més divertits són els borratxos i els correcames que surten en totes direccions arran de terra, cames ajudeu-me! I si ens agrada el soroll, a banda dels trons i les traques (successió de petards enfilats) tenim els coets xiuladors que s’enlairen tot fent un fiuuuuuuuuuu que esgarrifa. Per als amants del color, les bengales i les fonts són la millor tria.

    I no hi ha festa sense teca. La coca de Sant Joan, tradicionalment de fruita confitada, de pinyons o de llardons —sovint farcida de crema—, ha de tenir una forma canònica, doble de llarga que d’ampla i amb les vores arrodonides, que recorda la forma rodona inicial, amb un forat enmig, a imitació del Sol.

    I per fer bona la paraula, ja ho sabeu, heu d’estar ben desperts fins a la matinada!

    Article complet

  • Anem-nos calçant, veïnes i veïns, nenes i nens, àvies i avis…

     

    que-igualtat-dones-del-genere_ARAIMA20141028_0038_5Aprofitant que després de les últimes eleccions municipals són moltes les dones que han estat escollides alcaldesses, avui volem fer alguna revindicació feminista i, també, gramatical.

    La forma anglesa empowerment, és en català apoderament, que deriva del verb ja existent en català, apoderar. En canvi, no existeixen ni el verb *empoderar ni el derivat *empoderament (forma prevista en castellà). Aquest terme es refereix al procés pel qual una persona o grup social adquireix els mitjans i la consciència necessaris per enfortir el seu potencial social, polític i econòmic.

    En l’àmbit de la política i la sociologia es parla de gènere quan volem referir-nos al sexe (tret biològic distintiu) en funció dels trets, dels rols i de les funcions que li són culturalment associats; és a dir, allò de metge per a nen i infermera per a nena. Partint d’aquí, l’enfocament de la perspectiva de gènere pretén arribar a la igualtat real de drets i deures.

    I com podem visualitzar en el discurs un grup secularment marginat, com ara el de la dona? La solució més fàcil ─i que tothom s’hi ha apuntat─ ha estat farcir el discurs de dobles formes (veïns/veïnes; nens/nenes; tutors/tutores…) o de parlar sempre de persones (que inclou homes i dones) de tal manera que un “Totes al parlament!”, no s’ha de llegir de manera exclusiva, sinó que es refereix a persones. Com a professionals de la llengua considerem que se n’ha fet un gra massa i que s’ha forçat la gramàtica. Recordem que el català és una llengua marcada quant al gènere i el nombre que aplica la regla de concordança segons la qual un masculí i un femení singular concorden en masculí plural (forma no marcada). La solució passa més aviat per pensar d’una altra manera, en termes de metgessa i infermer, i per dignificar les feines socialment feminitzades (les d’atenció i cura de les persones) que no pas a posar dobles formes constantment. Sindicats, administracions, estudiosos de la llengua i col·lectius professionals han elaborat una Guia d’usos no sexistes per evitar usos discriminatoris en el discurs, sense caure sistemàticament en el recurs a les dues formes (ja sigui abreujades o no) que enfarfega el text i té molts problemes a l’hora de practicar substitucions pronominals i concordances. Només us n’hem fet una pinzellada, però tal com pinta la legislatura, millor que en consulteu tot el document:

    http://llengua.gencat.cat/permalink/c2f7c918-5382-11e4-8f3f-000c29cdf219

     

    Article complet

  • Anem-hi tots!

    montaje

    Troba-hi les set diferències

    Avui veurem alguns exemples de verbs que porten el pronom hi, que substitueix complements preposicionals, ja gairebé fossilitzat; en alguns casos no podem dir que estem substituint un complement. Som-hi!

    Quan endarrerim una feina solem dir: Ara m’hi poso (posar-s’hi), quan acabin les notícies… I quan fem el tafaner ens excusem: No m’hi vull ficar (ficar-s’hi), però… ; doncs no t’hi fiquis, que aquí no hi pintes res (pintar-hi res)! Perquè, l’autor d’aquest llibre, què hi volia dir?

    Quan estem convençuts d’alguna cosa ens hi juguem el coll/hi posem el coll (jugar-s’hi, posar-hi el coll), però si van mal dades, millor tirar enrere: No t’hi tornis (tornar-s’hi), no veus que aquest no hi toca (tocar-hi)/que no hi és tot (ser-hi tot)?

    Per passar la trucada telefònica diem: De seguida s’hi posa (posar-s’hi). Sobretot, res de dir un *segonet per indicar un temps molt curt! Un segonet és una pellofa de segó! I una altra de grossa: què és això de la roba no *em cap! En tot cas, la roba no m’hi cap (cabre-hi).

    A banda, recordeu que els verbs de percepció porten el pronom afegit, com ara: D’aquesta orella no hi sento (sentir-hi), m’hi hauré de posar un audiòfon. No m’hi veig!, per què heu tancat el llum (veure-s’hi)?

    En canvi si, tot i escoltar-la o mirar-la, no sabem distingir una cosa diem: No veig res! Estic buscant les set diferències i no en trobo cap.

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Vull fer un curs!


    Entrades recents


    Històric


    Núvol d’etiquetes

    abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

    Recursos

     


    Comentaris recents


    Blog