Neutralitzacions
Avui volem parlar sobre un terme de recent actualitat, com és el virus de l’Ebola, conegut en alguna de les seves espècies des de fa gairebé 40 anys i el nom del qual prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en alguns pobles situats a la riba d’aquest riu on es va identificar el virus. En contextos de divulgació, de vegades es fa servir la forma escurçada ebola, que és preferible escriure amb minúscula inicial.
Quant a la malaltia causada per aquest virus, rep les denominacions febre hemorràgica de l’Ebola o malaltia de l’Ebola.
En relació amb la pronúncia d’Ebola, es recomana la forma plana, perquè és la més acostada a la pronúncia en les llengües africanes d’origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des dels inicis. La pronúncia de les vocals àtones (la e- inicial i la -a final) és vacil·lant, tal com passa sovint en neologismes manllevats o en determinats mots cultes (llatinismes), i pot anar des del manteniment de la pronúncia tensa (eβóla), recomanada per TV3, fins a l’adaptació total (əβólə).
És a dir, que es pot considerar normal que aquestes vocals es pronunciïn com si fossin en una síl·laba tònica, i també que es pronunciïn com a vocals neutres (en els dialectes en què es fan vocals neutres).
En aquests sentit tenim altres manlleus i mots cultes, fins i tot molt usuals, que es resisteixen en català oriental a la neutralització, com ara teoria, coral, cineasta, òpera, orfeó, vídeo, neoclàssic, al·leluia, fluor… I per acabar, tornant al sentit recte del mot, tant de bo poguéssim neutralitzar el virus ben aviat!
El llenguatge administratiu no és creatiu, ni literari, ni hi té lloc la ironia o l’humor, no és una escola d’escriptors…, i sortosament només ens hi haurem de barallar quan hàgim d’adreçar-nos a un òrgan administratiu o estendre una acta o fer l’ordre del dia d’una reunió de veïns. Avui us volem donar quatre idees clares per superar aquestes situacions amb èxit.
