• Futurs probables

    perífrasi

    Aquesta setmana parlarem d’algunes construccions verbals sospitoses:

    La perífrasi anar a + infinitiu expressa imminència, és a dir, descriu accions que han d’ocórrer immediatament.

    • Vaig a comprar (la persona ho diu tot tancant la porta de casa).

    I només es pot fer servir amb valor de futur, quan parlem d’accions passades.

    • Anava a comprar quan va presentar-se l’inspector d’Hisenda (la persona ens explica una anècdota que li va passar).
    • Ho anava a dir, però vaig callar.

     

    Més exemples:

    • Ara ho faré/ara ho faig, i no pas, ara *vaig a fer-ho. 
    • Ara t’ho diré/ara t’ho dic,  i no pas, ara *vaig a dir-t’ho.
    • Començarem en cinc minuts, i no pas *Anem a començar en cinc minuts.
    • Avui parlarem de perífrasis, i no pas avui *anem a parlar de perífrasis.

     

    Una altra construcció és la formada pel verb deure + infinitiu, que indica probabilitat, i que cal usar en lloc dels temps futur o condicional.

    • Tot està tancat, deu ser molt tard, i no pas *serà molt tard  (no sabem del cert quina hora és, però probablement és força tard perquè les botigues ja han tancat).
    • Deurien ser les 10 de la nit quan vam sentir un espetec, i no pas, *Serien les 10 de la nit quan vam sentir un espetec (no podem assegurar que fossin les 10 perquè no vam mirar el rellotge).

    Una altra manera d’indicar la probabilitat és amb l’adverbi potser. La forma *igual + verb, molt estesa,  és incorrecta.

    • Potser no ve perquè està refredada, i no pas,*Igual no ve perquè està refredada. 

    Quant a construccions formades amb el gerundi,  les construccions estar + gerundi i anar+ gerundi expressen duració:

    • Què esteu fent mentre jo explico?
    • I com es troba el pare? Prou bé, anar fent. 

    Però cal no abusar d’aquesta construcció amb gerundi, sobretot com a traducció literal de les formes contínues de l’anglès, llengua que les utilitza amb escreix.

    • Què fas amb aquest llibre?, i no pas, què estàs fent amb aquest llibre?
    • Estudio català al CNL, i no pas, estic estudiant…

    Article complet

  • *Ningunejar, mai!

    Verdures saltadesReprenem avui una qüestió sorgida arran d’un comentari que ens va fer una lectora a l’apunt Beeee, sobre la formació de paraules a partir de processos de derivació. En la nostra relació de lèxic hi proposava la forma culada  (del verb cular) en lloc de culejada com a més genuïna. Nosaltres ens vam remetre al DIEC i al TERMCAT, segons els quals culejar un vehicle és “moure’s d’una banda a l’altra de la part del darrere per excés de velocitat, per una mala maniobra o per manca d’estabilitat”. Fins aquí vam arribar l’altre dia, avui estirarem el fil un xic més.

    El sufix -ejar (eig + terminació  conjugació -ar) serveix per formar verbs de la següent manera:

    nom + -ejar: parpellejar, estiuejar

    adjectiu + -ejar: verdejar, amarguejar

    adverbi + -ejar: sovintejar, davantejar

    verb + -ejar: plovisquejar, parlotejar

    Aquest sufix, força productiu en català, aporta al significat el matís de procés, de cosa inacabada (“tenir tendència a, comportar-se com…”). És a dir, amarguejar vol dir “tenir un punt d’amarg”, davant el conclusiu amargar “fer esdevenir amarg/tenir un gust amarg”. El vi agreja o rancieja quan comença a tenir aquest gust d’agre o ranci, abans de ser definitivament agre o ranci.

    Empentejar davant empentar vol dir que donem empentes de manera successiva. I així també si comparem parlar i parlotejar, ploure i plovisquejar (amb l’addició també d’un infix -isc-), ens adonem que el sufix aporta un sentit diferent al verb. Si hi ha una diferència de significat, doncs, el sufix té un perquè, però quan només tenim un cas de sinonímia, com ara pedalar, que al DIEC remet a pedalejar, sembla que ens trobem en un cas d’abús fruit de la inèrcia a traduir per -ejar, allò que en castellà és –ear, ja que la manera normal en català de formar verbs a partir de noms és amb el sufix –ar.

    Aquesta ampliació/calc es veu significativament en dos àmbits: el llenguatge juvenil, amb formes com mosquejar, cabrejar, morrejar, escaquejar-se, i el llenguatge tècnic: cablejar, sondejar, prorratejar… En ocasions simplement assistim a una substitució dels verbs tradicionals per altres, de nova creació, que s’ajusten a la forma castellana. Per exemple, amb la introducció indiscriminada de colpejar (del castellà golpear, acceptada al diccionari però sense cap tradició), que ocupa l’espai dels nostrats picar, pegar o apallissar; o de *cabrejar, en lloc d’emprenyar, empipar, etc.

    Pel que fa als llenguatges d’especialitat, de més fàcil control per part dels terminòlegs, igual que tenim telefonar (i no *telefonejar), hem de dir formatar (i no pas *formatejar), calafatar, ribotar, blocar o sondar (que apareixen al diccionari al costat de ribotejar, bloquejar i sondejar). Així, en la carta d’un restaurant, a las verduras salteadas, els corresponen en català les verdures *saltejades ─ja que segons la regla del parlant mimètic a tot verb en -ear en castellà li correspon un verb amb -ejar en català─, i no pas les gustosíssimes verdures saltades.

    I quant al títol, un altre exemple d’aquesta mimesi acrítica: en tot cas, menystenir, ignorar…

    Article complet

  • Mateix no és pronom

    Bandera d'AndorraAvui volem comentar un ús que infla les pàgines dels textos formals i que, a banda d’incorrecte, porta més problemes que avantatges perquè complica la frase. Ens referim a l’ús de mateix com a  pronom:

    Sovint les màquines s’espatllen pel mal ús que fem *de les mateixes; és a dir, sovint les màquines s’espatllen pel mal ús que en fem.

    (parlant d’ingressos) … i canalitzaria una part dels mateixos a Andorra; és a dir, en canalitzaria una part a Andorra.

    (parlant d’una escola) … els professors que imparteixen classe *en la mateixa; és a dir, els professors que hi imparteixen classe.

    (parlant d’una comissió) …els membres *de la mateixa tenen veu i vot; és a dir, els seus membres tenen veu i vot.

    De vegades, l’ús del mateix embolica que fa fort (exemple real):

    …permet presentar-se al concurs posterior al curs i a *la realització de mateix; és a dir, permet presentar-se al curs i, després, fer el concurs o a l’inrevés?

    Aquest mal ús pronominal també s’estén als demostratius:

    (parlant del noi) …es van referir *a aquest amb elogis; és a dir, s’hi van referir amb elogis.

    Per tant, davant aquests casos us aconsellem l’ús dels pronoms febles, si cal dels possessius (sempre que siguin necessaris) i, fins i tot, repetir-hi l’element de referència o recórrer a la puntuació.

     

     

    Article complet

  • Ni *apurats, ni *agobiats

    amoïnatAvui us presentem una relació de mots i expressions col·loquials en què solem adoptar/adaptar les formes castellanes, en lloc de triar les genuïnes catalanes. Recordeu que les traduccions no són mai literals, que sempre cal pensar abans: Com ho diríem en català?

     

     

    *Agobiat: Atabalat, estressat, aclaparat, angoixat, atribolat, amoïnat, esgotat…  També, no em donis més la llauna, ets un pesat!

    *Apoltronar-se: endropir-se, escarxofar-se, fer el ronsa… També, els càrrecs s’aferren al càrrec i no hi ha manera de fer-los-en baixar.

    *Apurat: Escurat, exhaurit, aclaparat, amoïnat… També, estic en una situació compromesa, m’hauries de donar un cop de mà.

    *Cabrejar-se: emprenyar-se, empipar-se, irritar-se, enrabiar-se…  També va agafar una emprenyada monumental! Sí, que s’accepta, però, el substantiu cabró.

    *Donar-se-li bé a algú alguna cosa: Anar-li bé, ser el seu fort, saber-ne, fer per a algú, tenir-hi la mà trencada… Els idiomes no són el meu fort, però les socials em van molt bé.

    * Donar per sentat: donar per fet,  donar per descomptat, donar per suposat, pujar-hi de peus… També, posaria la mà al foc que hi ha marro en tot això.

    *En sèrio: de debò, seriosament… També, no fotis que t’ha tocat la grossa?

    * Maranya: Brega, desgavell, embull, embolic… També, sempre enreda les coses, és un busca-raons.

    * Menys mal: Encara sort, encara gràcies, encara rai… Es va clavar una trompada que encara gràcies que només s’ha trencat el fèmur.

    * Ni molt menys: ni de broma, ni parlar-ne, ni de bon tros… També, no t’hi penso acompanyar, només faltaria aquesta!

    * Sentar-li bé a algú alguna cosa: Posar-se-li ve, fer per a ell, escaure’s, adir-s’hi. Tinc l’estómac regirat, no se m’ha posat bé el dinar.

    * Ser més del mateix: sant tornem-hi, ser la cançó de l’enfadós, ser el mateix de sempre… També, si no vols brou, tres tasses.

    * Suar-me-la: Tant se me’n fot, me la bufa, ser igual alguna cosa, no donar-hi importància, tant me fa… També, ara com ara, tant em fa si em truca o no.

    * Timar: estafar, enganyar, ensarronar…. També, no te’n refiïs gens, que t’aixecarà la camisa.

    * Xapussero: barroer, potiner, sapastre… També, quin bunyol, nano!

    * Xivato: bocamoll, bocafluix, fluix de llengua, espieta, acuseta… També, no li diguis res, que tot ho xerra.

    * Xorrada: collonada, carallada, poca-soltada, bestiesa, bajanada, ximpleria… Es passa el dia dient poca-soltades.

    * Vale: d’acord, entesos… Quedem entesos, fins dilluns que ve!

    Article complet

  • Beeeee!

     

    operacion salida

    Amb l’arrencada de les vacances i el gruix de desplaçaments cap a les destinacions de vacances (no pas *vacacionals), la mobilitat omple    sovint les pàgines dels diaris.

    A continuació us relacionem alguns termes  que poden substituir els     habituals *partes i *frenassos. D’alguns també en donem la definició.

     

    Avís d’accident (aviso de accidente): Acció de donar notícia, un  testimoni, un implicat, un agent de circulació, etc. a una unitat d’emergència que s’ha produït un accident de trànsit.

    Bolcar (volcar)

    Comunicat d’accident (parte de accidente): Document d’ordre intern en què la policia recull el conjunt de dades relatives a un accident de trànsit en què ha fet un servei.

    Culejada (coleada)

    Declaració amistosa d’accident (declaración amistosa de accidente, parte amistoso): Declaració de sinistre que fan de comú acord les parts afectades per un accident de circulació on manifesten les circumstàncies en què s’ha produït.

    Derrapatge/derrapada (derrapaje)

    Enlluernament (deslumbramiento)

    Entelament dels vidres (empañamiento de los cristales)

    Esquivar (sortear): Evitar un vehicle.

    Frenada (frenado/frenazo)

    Fregament (raspado/rozadura): Col·lisió en què un vehicle toca, passant, la superfície lateral d’un altre vehicle.

    Topada (topetazo)

    Virolla (trompo): Volta completa que fa un vehicle sobre el seu eix vertical, provocada pel derrapatge de les rodes de darrere.

    A banda,  si durant la conducció us sentiu malament, no us*dóna un mareig, sinó que us agafa un mareig/us maregeu.

    I davant el nou cotxe dels veïns, no hem de dir: Ostres, cotxe nou!,*ja els val, als veïns, *van de sobrats!, sinó: Ostres, cotxe nou!, quina barra, els veïns, es volen fer veure!

    I per acabar, recordeu que no cal anar a tot arreu amb cotxe!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Vull fer un curs!


    Entrades recents


    Històric


    Núvol d’etiquetes

    abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

    Recursos

     


    Comentaris recents


    Blog