El que hem après
Aquest d’avui és l’últim Rubricatus des del confinament, és a dir, des de casa, tot esperant trobar-nos amb vosaltres, presencialment i sense demanar hora (allò que ara tothom en diu cita prèvia!), ben aviat.
I ara, més enllà de la fase zero, quins són els tòpics?
Doncs… abaixar la guàrdia o *baixar la guàrdia? Només ens cal consultar el DIEC per veure que apujar o abaixar són verbs que demanen un agent (CD) i que volen dir fer que una cosa ascendeixi o descendeixi un graó més amunt o més avall: apujar el volum, apujar els preus, apujar el nivell… En canvi, sense adjunt, el volum, els preus, el nivells o els riscos d’infectar-nos pugen/baixen, en què l’element obligatori és el subjecte de la frase.
I què en penseu *d’anar a millor o de millorar? La construcció anar a + millor/pitjor no ha de bandejar els verbs millorar o empitjorar, que són els de tota la vida.
*La anormalitat o l’anormalitat? Fins a la nova Ortografia catalana de l’IEC l’article femení la no s’apostrofava davant de mots precedits del prefix negatiu a-, com ara anormalitat. Així, s’escrivia la anormalitat per evitar la confusió entre l’anormalitat i la normalitat. Però si el text és escrit ja veiem (llegim!) si parlem de la normalitat o l’anormalitat; per tant, l’excepció a la regla d’apostrofació no hi cal. Ara bé, quan parlem, si volem, podem remarcar les dues a per evitar l’ambigüitat. La preposició des’apostrofa, com abans, en qualsevol cas: vivim en condicions d’anormalitat.
Per acabar, la perífrasi de gerundi estem treballant s’està imposant de bracet de l’anglès (el present continu amb –ing), tot i que en català preferentment utilitzem el present simple, per parlar de l’ara i aquí. Estem d’obres/Obrim dilluns!, etc. Les formes prefixades sovint estrafan la llengua col·loquial i els registres. Abans d’escriure un rètol, pregunteu-vos: com ho diria jo? I no pas, com ho diuen ells?
I quan pregunten a un polític sobre un tema enrevessat, què contesten? Doncs sovint *ho estem treballant, en lloc de hi estem treballant/hi treballem (perquè és el pronom hi qui substitueix un complement de règim verbal). Treballem en la mobilitat/treballem per poder-nos moure sense riscos; és a dir:hi treballem/hi pensem/hi rumiem. I recordeu, malgrat tots els malgrats, de tot se n’aprèn!
