Entrades amb l'etiqueta ‘col·loquial’

  • Any nou, nou repte

     

    Comencem el gener amb la notícia que lOptimot ha incorporat noves paraules col·loquials al cercador. A través del seu Twitter, les professionals de l’Optimot recullen la parla informal dels joves —i no tan joves!— per acostar-nos al registre que els és propi, l’informal, i compartir aquest argot juvenil.

    Perquè el futur de la llengua passa pels joves i per la llengua espontània, la del carrer. Més enllà de la descripció, però, les fitxes lingüístiques de l’Optimot ens proposen formes per substituir els actuals pringar, zasca o subidón, ja que el col·loquial és un registre que es troba molt interferit pel castellà i l‘anglès, atesa la massiva presència d’aquestes llengües en la socialització del jovent. 

    No estan soles en aquesta tasca. El blog de la UB Com ho diria? es defineix com una plataforma destinada a trobar alternatives d’ús de la varietat col·loquial a l’estàndard (i viceversa) perquè l’adequació a l’interlocutor i al context ho és tot en una situació comunicativa. I d’aquí la importància de trobar un català versemblant  per a les sèries i programes juvenils i d’entreteniment en català. També l’Esadir, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, en l’apartat de lèxic, recull un seguit de formes col·loquials, amb la marca “recollit/no recollit al DIEC”, “ús formal/ús informal”, en la línia de la nova gramàtica (en versió digital la Gramàtica essencial de la llengua catalana) que no utilitza els termes “correcte/incorrectesinó adequat/inadequat 

    La majoria de les formes compartides per l’Optimot parteixen dels dubtes que tenen els catalanoparlants davant la interferència creixent en el registre col·loquial i la voluntat de trobar solucions creatives en català, que incloguin varietats de tot el domini lingüístic. Ras i curt: un gran repte del qual depèn la viabilitat de la llengua! 

    Com diuen les noies de l‘Optimot, us animem a dir-hi la vostra! 

    Article complet

  • Els testos s’assemblen a les olles?

    Avui us volem oferir un relat adjectivat per afrontar el dia de Nadal amb garanties de supervivència, almenys lèxiques!

    A punt? Com anem de parentela?

    Qui més qui menys té alguna besàvia de qui dia passa any empeny, un avi esdentegat i una iaia ploramiques. El germà que no gira rodó, la tieta tafanera que ho vol saber tot de tothom, el cunyat gras com un teixó, el tiet conco fet un perdulari, el cosí de posat moix, el cunyat modernet sempre a punt de partir peres amb la sogra, el germà sorrut, el gendre xaró que sempre es fa veure,   la xicota muntacristos, el nebot pispes amoixant les tietes per si cau algun bitllet, la veïna estarrufada perquè el nano ja té cotxe, els bessons esprimatxats, alts com un sant pau, la menuda, eixerida com un pèsol, i el més petit de tots, un nadó calentó com un torronet.

    I la mare, que no s’està per romanços, que tots a taula i que tinguem la festa en pau.

    I és que un cop a taula ni la cosina llepafils fa escarafalls. Hi ha qui troba el pollastre eixarreït, però per a mi n’hi ha per llepar-se’n els dits. Els del cap de taula endrapen els llagostins de tres en tres, mentre l’ala sud fa via amb el farcit que gairebé s’hi ennuega. I els llépols es deixen mig budell buit per a les postres.

    Quina fartanera!

    I després del tiberi i com a regal nadalenc us proposem la lectura en família d’un dels Vuit contes de Nadal de Pere Calders, que podeu recuperar en aquest enllaç de Vilaweb.

     

    Article complet

  • Fer fotos

    La foto del català que ara es parla aprofundeix en el diagnòstic de López del Castillo, en un reculat 1976, a Llengua standard i nivells de llenguatge i en els enyorats Llibre verdlila i taronja, que alguns recordareu dels primers cursos de català per a adults.

    Les interferències lèxiques impliquen la reducció d’opcions lèxiques i la pèrdua de significats (què vol dir) i significants (com ho diem). Ras i curt, un empobriment que sovint respon a una situació de subordinació d’una llengua a una altra, a la qual (per múltiples factors) tendim a convergir amb la inexorable força de la llei de la gravetat. A tall d’exemple, i llegit en un mitjà digital aquesta mateixa setmana, com es diu “como  muestra un botón” en català?, doncs atès que en català tenim mostres i tenim botons, la solució no pot ser altra que *com a mostra un botó! I així, de mica en mica, es buida la pica!

    Què hi fa que abans la gent s’empipés i s’emprenyés i ara només es cabreja? López del Castillo ens mostrava la pèrdua de significats en parelles com capsa/caixa; esgarrinxar/esgarrapar; llençar/tirar; feina/treball; desar/guardar; estripar/petar/fer malbé/trencar; engegar/posar… a favor de l’última, que coincideix amb la forma del castellà. Al costat d’això hi tenim la correspondència inversa, i per això diem *pitar o *xorro com si xiular o raig no es referissin també al que fem a les segudes i al que baixa de les canonades. I ja més enllà, tenim l’oceà de l’apropiació sense manies: *rabiar per enrabiar-se o treure de polleguera, *currar per pencar, *vàrius per uns quants. I com a novetat el *sap a poc, en lloc de no n’hi ha prou, fem curt o el *barallar algunes dates, per especular, discutir.

    Als parlants del català se’ns demana un plus de responsabilitat que als parlants de llengües que fan i desfan com volen, no els cal. Ai las! Fraseologia i lèxic n’hi ha a gavadals; caldria adaptar-los al moment actual i fugir de les traduccions literals de l’anglès i del castellà. No cal atribolar-se, però ─i menys *agobiar-se ni apurar-se─: refer i recrear la llengua és una feina gratificant.

    Quant a les fotos, les prenem, les traiem o les realitzem? Tal com diu el títol, cap de les tres!

    Article complet

  • Fa temps que t’espero

    Les situacions comunicatives es resolen d’una manera determinada en cada llengua. Als catalans, a l’amor de la nostra vida no ens fa res haver-lo d’esperar i esperar…

    Perdona?, m’estàs dient que…?  Per expressar incredulitat en català no utilitzem aquesta forma (el sorry anglès) sinó, com dius?, què vols dir?, vols dir que…? de la mateixa manera que obrim uns ulls com unes taronges si algun simpàtic ens pregunta quin és el teu nom en lloc de com et dius.

    L’amor de la teva vida, no fa de mal esperar!

    Interferències n’hi ha en totes les llengües, el problema és si parlem de Goliats com ara el castellà i l’anglès. Genuí, preferible, adequat segons els registres, canvi endogen, canvi exogen, calc? Com que la GIEC no ens ho posa fàcil, nosaltres ens limitarem a fer-vos memòria d’algunes expressions “nostrades” perquè les digueu.

    Ni pensaments!, au, va! ni parlar-ne, de cap manera, això rai, és clar, i doncs?, i què ho fa, això? sens dubte ─enlloc d’òbviament, tan de moda ara que paradoxalment no hi ha res obvi─ , servidor-ora ─en una cua quan en preguntar per la tanda som els últims.

    I què en fem de la construcció portar + temps que diu tothom? A la nova gramàtica essencial del l’IEC, la GEIEC, que us afegim com a enllaç a la banda dreta del Rubricatus es llegeix en lletra menuda la següent observació (adaptat):

    “Hi ha una construcció temporal relativament recent que equival semànticament a l’oració impersonal amb el verb fer, que és la construcció més genuïna i preferible[…]El meu fill porta tres dies {engripat / de mala lluna / sense dormir} confrontat a fa tres dies que el meu fill {està engripat / està de mala lluna / no dorm}. També s’usa aquesta construcció amb un gerundi de verb d’acció: Portava molts anys treballant de dependenta, per dir fa molts anys que treballa de dependenta.”

    Així doncs, la GEIEC ens diu que és preferible emprar el verb fer i no pas el verb portar a l’hora de construir aquesta mena d’oracions temporals.

    Article complet

  • Eixavuirem eixavuiros

    El millor remei contra els peus freds

    Avui toca apunt sobre el temps, atès que aquests dies de gener, setmana dels barbuts amunt o avall ─setmana dels barbuts, setmana d’esternuts─,  solen ser els més freds de l’any. Evidentment no és temps de xàfecs, calamarses ni tempestes sobtades, més propis de l’estiu, però de maltempsada en tenim tot l’any!

    Posem la ràdio per veure què en diuen?

    “Collserola enllà tindrem un temps emplujat amb aiguaneu i calabruix; si us agraden les tofes de neu, esteu de sort perquè al vespre les volves o flocs arribaran als 10 centímetres de gruix! A la nit gebrarà però no es preveu neu forta ni que facin falta màquines llevaneu. Es formaran caramells o rajolins de glaç gelat de les fonts, així que vigileu les canonades d’aigua.”

    I després d’un anunci en què ens recomanen estufes de pèl·lets, que són tan eficients, continuen…

    “A Montserrat hi ha possibilitat de rufades o tempestes de vent i pluja o neu. No us feu els valents, no arribarem a la virulència del torb que aixeca la neu i fa gairebé impossible de veure-s’hi, però eviteu sortir. Res més, ja veieu que aquests dies cal cofar-se gorra i tapaboques, tot i que d’eixavuiros no us en salvarà ningú.”

    Quant a vosaltres, si ja heu començat a refredar-vos, a fer atxems o atxims, i la candela  us penja del nas, vigileu de no encomanar tota la família. Feu bondat, un cop sopats, millor bona nit i tapa’t, i res de *sonar-vos, moqueu-vos en tot cas, i poc que s’enceten els narius.

    I per acabar, sabeu d’on és el locutor, que prefereix eixavuirar que no pas esternudar?

    Article complet

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta