Quina calorada!
Corredor insubornable a punt de caure rodó
Ja la tenim aquí. Sembla que la canícula de l’estiu s’hagi avançat unes quantes setmanes. Mitjan juny i quina calda. Fa un sol que estavella les pedres.
De bon matí, camí de la feina ja sentim la xafogor; un cop a lloc obrim les finestres per por que no ens acubem i quan pleguem a mitja tarda, tres cruïlles de camí sota un sol de justícia ja és esport de risc, perquè podem caure rodons, rostits, escaldats o escaldufats.
A la calor sufocant i humida, sense un bri d’aire, la xardor, s’hi pot afegir l’aire calent, el botorn per fer el ple. Aleshores toca buscar una ombra i no fer res: una marquesina, una terrasseta amb tendal o un recer on no hi toqui el sol.
Recordeu que el sol a banda de tocar, pica, en el sentit que causa una sensació viva de cremor: Avui el sol pica de valent, i encara no som a juliol!
Hi ha qui ho passa malament, li venen ofecs i si puja quatre graons ja esbufega. I és que “fer esport” a l’estiu és molt cansat; reinterpretant el poeta, si de dia ens ataca la mandra a la nit ens ataca el mosquit. Potser l’activitat més adequada és llegir, doncs!
Ànims, que tot just acabem de començar
!
