Entrades amb l'etiqueta ‘interferències lingüístiques’

  • Tothom a punt, el partit està a punt de començar!

     

    baixaEn aquest Rubricatus de mitjan d’octubre comentarem algunes construccions temporals que no sempre diem bé.

    Els comentaristes esportius, pendents sempre del rellotge, usen sovint la fórmula *a falta de… cinc minuts per acabar el partit… Aquesta construcció temporal és incorrecta i cal substituir-la per: quan faltaven cinc minuts per acabar el partit…, cinc minuts abans d’acabar el partit…, a cinc minuts d’acabar el partit… anàvem perdent cinc a zero!

    Davant d’un xut imminent, en català no recorrem a la perífrasi anar a + infinitiu sinó, ras i curt, al futur o a la perífrasi estar a punt de + infinitiu. Per tant, en lloc d’ara *va a xutar…, cal dir ara xutarà, està a punt de xutar... Aquesta construcció sí que és correcta quan l’acció es refereix al passat: anava a xutar, quan li fan fotre una traveta!

    I per acabar, el temps ni es dóna ni es porta. Tenim temps o no en tenim, simplement: Així, en lloc de dir no em *dóna temps de veure la segona part del partit, cal dir no tinc temps, no hi sóc a temps de veure la segona part del partit, i per expressar que una situació s’allarga en el temps recorrem al verb fer: fa una hora que no toquem pilota!, i no pas *portem una hora sense tocar pilota, fa deu anys que sóc soci de l’Hospitalet, en lloc de *porto 10 anys de soci de l’Hospitalet.

    Val a dir que els exemples són totalment figurats!

    Article complet

  • Ho heu pescat?

    jugar a tocar i a pararL’explosió semàntica del verb *pillar creix com els bolets a la tardor. Volem pensar que serà una moda perquè fins fa quatre dies ningú que fes més de dos pams no deia *pillar; per tant, gaire necessari no deuria ser. Si una paraula cal, és benvinguda i s’adopta/s’adapta ràpidament, tal com passa amb molts termes, però assumir col·loquialismes d’altres idiomes en lloc de formes que s’han dit tota la vida només serveix per empobrir la llengua de destinació.

    Però tornem a l’inefable *pillar. Jugar *a pillar en català és jugar a tocar i a parar i *pillar és atrapar, agafar, enxampar o pescar. Quan enxampem un nen fent una cosa que no hauria de fer, li diem: “T’he pescat!”

    A banda de l’ús que en fa la canalla tenim el *pillar dels grans, sovint acompanyat del no menys nefast *liar: No ho pillo, ets una lianta.  No et pillo; m’estic liant.  

    Aviam què us semblem les nostres propostes! No et segueixo, no ho he pescat, no t‘enganxo, no t’entenc, m’he perdut, m’he quedat igual, no sé de què em parles, jo, ni idea, estic in albis/a la lluna de València, segons els casos i el registre.

    *Liar-la és fer-la bona/grossa, cagar-la, fotre-la com un cove, fer un disbarat, armar-la, empatollar-se. Un *lio és un embolic, un mullader o un merder  i qui s’hi dedica ensarrona, embolica, entabana, engalipa o embrolla. I encara més, el tabac de *liar és tabac picat o picadura i de *liar tabac en diem cargolar tabac.

    I per acabar com n’hem dit sempre de l’aquí te pillo aquí te mato? Doncs… dit i fet, anem per feina, arribar i moldre, fer-ho en un pim pam i fot-li que som de Reus! 

     

     

     

    Article complet

  • No volem patates!

    patatas3La campanya electoral sovinteja en frases d’aquest tipus:  “Ara que ja*sabem com se les gasten (referint-se al partit que mana)”, “anem *a toc de pito” (sobre la hiperactivitat dels polítics aquests dies), *a voltes amb les pensions” (pel fet de recórrer-hi reiteradament), “és *lo que hi ha” (per justificar el poc marge de maniobra en alguns temes) o un “*lo seu seria…”  (parlant de la proposta òptima). Arreglar els temes, ai las! s’escapa de les nostres possibilitats, però almenys en podem parlar bé.

    La fraseologia és un camp molt sensible, massa sovint subjecte a traduccions literals. Una mena de gota malaia que va minvant l’expressivitat de la llengua i la desfigura. Les paraules que conformen aquestes locucions “traduïdes” solen ser correctes en la llengua de rebuda, i això fa que considerem que el resultat final també ho serà, de correcte! Però en fraseologia les traduccions no funcionen, si no recordeu la famosa cançó de La Trinca dels anys vuitanta! Així doncs, i tornant als nostres exemples, els polítics ja sabem de quin peu calcen, i que aquests dies van per feina i no tenen temps ni per dinar, la cançó de l’enfadós o el sant tornem-hi converteix els debats en estèrils, malauradament les coses com són i no hi ha més cera que la que crema, i el millor seria que tothom fos més amable.

    Recuperant una frase del llibre de Pau Vidal El bilingüisme mata que atribueix a Ramon Solsona, “en castellà les catalanades ofenen, mentre que en català les castellanades ens les hem de menjar amb patates”. L’autor alerta sobre els perills del calc i la interferència lingüística constant, les millors eines per a la patuesització d’una llengua (el lapao perquè ens entenguem). Alerta, doncs!

     

     

    Article complet

  • Quant “al respecte”

     

    escala_cursosLa construcció al respecte  s’utilitza sovint en referència a una qüestió esmentada anteriorment. Per exemple: M’han demanat explicacions al respecte; Penseu fer-hi alguna cosa al respecte?; El tractat especifica les seves obligacions al respecte.

    És correcta?

     

    Si busquem al Diec l’entrada respecte, veurem que a banda de la categoria nom, només inclou les locucions respecte a o respecte de com a sinònimes de pel que fa a (quant a/amb referència a/referit a), que són excel·lents connectors textuals. L’Optimot també la censura i al respecte, només hi surt amb el sentit literal següent: Els joves falten al respecte als grans. Com a connector, res de res.

    La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, citant el Diccionari auxiliar de Josep Ruaix, n’accepta la forma però en remarca l’ús abusiu. Les alternatives serien: respecte a això/referent a això/sobre aquest punt/sobre aquesta qüestió/sobre això/pel que fa al cas, etc. Però moltes vegades, simplement se’n pot prescindir del tot o bé substituir el referent per un pronom. Vegem-ho:

    Quant al canvi d’horari, abans del 15 rebreu un correu amb algunes indicacions al respecte. El referent (algunes indicacions sobre el canvi d’horari) és tan proper i la comprensió tan immediata que ni cal repetir-lo ni la sintaxi ens obliga a reprendre’l amb un pronom feble; per tant, la solució millor és simplement: Quant al canvi d’horari, abans del 15 rebreu un correu amb algunes indicacions.

    Altres exemples amb substitució pronominal: M’han demanat explicacions al respecte/Me n’han demanat explicacions; Van fer algunes observacions al respecte/Hi van fer algunes observacions; No tinc res més a dir al respecte/No hi tinc res més a dir.

    Quant a la imatge, si us ha agradat el contingut d’avui estareu encantats de fer un nivell Superior de català (C2), encara hi ha places!

    Article complet

  • Tots som botiguers!

    Mongetes escapçades

    Mongetes escapçades

    Refermar ve del verb fermar (lligar alguna cosa perquè no se’n pugui desprendre, que quedi ben forta) i vol dir fer més ferma alguna cosa, fer-la més forta, més estable, consolidar-la. Es refermen els llaços d’amistat i els principis ideològics. I també es pot aplicar en casos com la pluja o el vent refermava (en castellà en diríem arreciaba). Ara bé, refermar també vol dir ratificar, confirmar alguna idea, significat en què coincideix amb el verb reafirmar, afirmar novament, insistir-hi, que té a favor seu la coincidència amb el castellà. I aquí ja hem begut oli.

    A poc a poc refermar s’ha convertit en reafirmar en tots els usos. I un compromís ─la fidelitat, per exemple─ no es reafirma, sinó que es referma a còpia de temps.

    Aquest fenomen, bandejar un verb perquè n’hi ha un altre amb un significat semblant (o igual en alguna de les accepcions) que coincideix amb el de la llengua que fa de referent (entre nosaltres, el castellà) i que es farà servir per a tots els significats, suposa un empobriment lèxic que no ens podem permetre. Buscar sempre l’equivalència; és a dir, aplicar la llei del mínim esforç, vol dir a la pràctica arraconar el que fa de cada llengua un sistema comunicatiu particular i diferenciat.

    Així, ja no intentem revifar sinó fer reviure una planta malalta; cap nen ja no fa bondat sinó que ara la canalla sempre es porta bé, i a la cuina ningú no escapça espàrrecs mentre que tothom els talla. Certament ─i no només per la globalització del mercat─, aviat no quedaran botiguers sinó només venedors!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Vull fer un curs!


    Entrades recents


    Històric


    Núvol d’etiquetes

    abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

    Recursos

     


    Comentaris recents


    Blog