Prokəfort!
L’obertura de la vocal neutra en posició àtona té ja proporcions bíbliques. Cada cop es fa més difícil trobar algú que pronunciï amb normalitat les vocals neutres del català central. Per tot se sent *pero o *que [e], a l’estil castellà. No ens agrada la vocal neutra?
Us recordem que aquest so, que en algunes varietats del català és ben viu i fins i tot pot ocupar la posició tònica −com ara en mallorquí−, és una vocal mitjana central i curta, que ha tendit a obrir-se ([ɐ] relaxada) per influència del castellà, que desconeix aquest so. De fet, en posició pretònica sovint cau, com ara a pr[ə]rò, b[ə]renar o v[ə]ritat o en els enllaços fònics, com ara, quin[ə]or[ə]és? Falta mitj[ə]hora per plegar. Però ara, especialment a l’àrea metropolitana i d’aquí la referència a la hipèrbole bíblica, pràcticament es confon amb una a tònica [a], que és un dels trets que caracteritza el català xava, tal com anomenaven aquesta varietat fortament castellanitzada els llibres de sociolingüística.
Per tant, recordeu-vos de mantenir aquest so, no només en la conjunció i pronom que [kə] −que si aconseguim això ja seria èpic−, sinó també sempre que una vocal a o e estigui en posició àtona!
