Entrades amb l'etiqueta ‘interferències lingüístiques’

  • Clicant clicant, surt la feina

     

    Vuit del matí, una fantàstica jornada de teletreball ens espera. Som-hi?

    L’escriptori a casa

    Asseguts davant l’ordinador cliquem a/sobre/damunt obrir, fem clic a guardar, teclegem la contrasenya, desem, guardem, compartim, enllacem, arrosseguem o carreguem un document i… sis hores més tard, donem per feta la feina!

    Així doncs, donar donar poca cosa… El problema és que tendim a dir donar per tot: *donem a obrir, *li donem al botó, *li donem a la icona, etc. I també el famós *no em dona temps, que omple les pàgines de l’apartat de queixes! El temps és nostre, recordeu, no ens el poden donar ni prendre mai. El tenim, així que millor queixem-nos que ens en falta o que no en tenim prou.

    Per tant, allò que en anglès seria click or tap (tocar amb els dits o fer un toc damunt una pantalla tàctil, com ara la del mòbil o la tauleta) és ras i curt en català clicar. Penseu en els vostres tutorials, com ho diuen? Per ajudar-vos, us passem aquest recull de termes informàtics elaborat per Softcatalà amb la supervisió del Termcat.

    Pitjar, prémer o polsar serien altres verbs més generals que indiquen aquest moviment però no són usual en l’àmbit de les TIC: pitgem o empenyem una porta per obrir-la, premem una fruita per treure’n suc (i d’aquí l’espremedora i no pas *l’exprimidor) o polsem el comandament per engegar l’aire condicionat.

    Feina feta, doncs, i com estem? *Desquiciats, *apurats o més aviat atabalats, farts, curts de temps, estressats, inquiets, passant un mal tràngol, trasbalsats o amoïnats, i desitjant que arribi la fase dels cafès presencials a l’oficina?

    Donc això, no us hi feu mala sang que tot arribarà.

    Article complet

  • El que hem après

    Aquest d’avui és l’últim Rubricatus des del confinament, és a dir, des de casa, tot esperant trobar-nos amb vosaltres, presencialment i sense demanar hora (allò que ara tothom en diu cita prèvia!), ben aviat.

    I ara, més enllà de la fase zero, quins són els tòpics?

    Doncs… abaixar la guàrdia o *baixar la guàrdia? Només ens cal consultar el DIEC per veure que apujar o abaixar són verbs que demanen un agent (CD) i que volen dir fer que una cosa ascendeixi o descendeixi un graó més amunt o més avall: apujar el volum, apujar els preus, apujar el nivell… En canvi, sense adjunt, el volum, els preus, el nivells o els riscos d’infectar-nos pugen/baixen, en què l’element obligatori és el subjecte de la frase.

    I què en penseu *d’anar a millor o de millorar? La construcció anar a + millor/pitjor no ha de bandejar els verbs millorar o empitjorar, que són els de tota la vida.

    *La anormalitat o l’anormalitat? Fins a la nova Ortografia catalana de l’IEC l’article femení la no s’apostrofava davant de mots precedits del prefix negatiu a-com ara anormalitat. Així, s’escrivia la anormalitat per evitar la confusió entre l’anormalitat i la normalitat. Però si el text és escrit ja veiem (llegim!) si parlem de la normalitat o l’anormalitat; per tant, l’excepció a la regla d’apostrofació no hi cal. Ara bé, quan parlem, si volem, podem remarcar les dues per evitar l’ambigüitat. La preposició des’apostrofa, com abans, en qualsevol cas: vivim en condicions d’anormalitat.

    Per acabar, la perífrasi de gerundi estem treballant s’està imposant de bracet de l’anglès (el present continu amb –ing), tot i que en català preferentment utilitzem el present simple, per parlar de l’ara i aquí. Estem d’obres/Obrim dilluns!, etc. Les formes prefixades sovint estrafan la llengua col·loquial i els registres. Abans d’escriure un rètol, pregunteu-vos: com ho diria jo? I no pas, com ho diuen ells?

    I quan pregunten a un polític sobre un tema enrevessat, què contesten? Doncs sovint *ho estem treballant, en lloc de hi estem treballant/hi treballem (perquè és el pronom hi qui substitueix un complement de règim verbal). Treballem en la mobilitat/treballem per poder-nos moure sense riscos; és a dir:hi treballem/hi pensem/hi rumiem. I recordeu, malgrat tots els malgrats, de tot se n’aprèn!

    Article complet

  • El nostre maig

     

    Avui recollirem algunes expressions que hem sentit durant la setmana i que si tenim les orelles ben a punt segur que ens han grinyolat.

    Alguns dies el cel apareixia ennuvolat i el metereòleg de la família predeia “plourà“, però en cap cas “*va a ploure”, que seria la forma del castellà o de l’anglès (va a llover/is going to rain). La perífrasi anar a + infinitiu en català té un valor d’immediatesa, no pas de futur, i se sol utilitzar quan parlem en passat: ahir semblava que anava a ploure, però avui no plourà. Per tant, diem vaig a comprar o vaig a la feina quan sortim de casa amb un cop de porta (sentit de moviment o direcció), perquè és un fet imminent, però som-hi o comencem ara o estem a punt de començar, i no pas *anem a començar, quan volem posar ordre al guirigall d’una videotrucada.

    Fins no fa gaire, aconseguir mascaretes ha estat un campi qui pugui (sálvese quien pueda) i tothom anava a la seva (*a lo seu). Aquesta sensació també l’hem tinguda qual hem enxampat (pillat) els veïns fent esport o escampant la boira més enllà de les franges permeses. O érem nosaltres?

    Sortosament molts dels establiments tancats aquests dies amb pany i forrellat (a cal y canto), comencen a obrir. Poder passar a la fase 0,5  ja és un què (menos da una piedra). Val més això que res, tot i que els botiguers estan molt amoïnats perquè plou sobre mullat; els maldecaps venen un rere l’altre sense temps de rescabalar-se’n.

    Ara, davant les veus que aconsellaven reduir la mobilitat a començament de març, molts hem exclamat un ja es veia venir! o un d’això plora la criatura! És clar que, a pilota passada (a toro pasado)és molt fàcil de dir!

    I per acabar, no us oblideu de rentar-vos les mans i no pas *netejar-vos les mans, i de practicar la distància física, personal o de seguretat, molt millor que no pas la distància social, que és tota una altra cosa!

     

    Article complet

  • Fase vinent? A poc a poc i bona lletra

     

    Segons la nova gramàtica de l’IEC, del que abans en dèiem complements circumstancials —i que si recordeu era una mena de calaix de sastre per classificar la manera, la causa, el temps, el lloc o el propòsit d’una predicació—ara en diem adjunts i són complements optatius que aporten informació sobre alguna circumstància que envolta l’oració. Els agents, en canvi, són participants necessaris de l’oració i fan les funcions imprescindibles de subjecte, complement directe, complement indirecte, atribut…, sense les quals el verb coixeja.

    En l’apunt d’avui, us volem recordar alguns d’aquests adjunts que de vegades diem malament o que no tenim prou presents.

    A mesura que es redueixin els contagis passarem a la fase següent (*a mida que)

    La represa de les activitats s’ha de fer a poc a poc (*poc a poc)

    Visitarem els padrins tan aviat com puguem, com abans millor (*lo abans possible)

    Anirem a Menorca tan bon punt hi permetin viatjar

    Sortirem a les vuit tocades (quan ja hagin tocat les vuit/quan ja en passin uns minuts)

    De mica en mica es va revifant (*mica en mica)

    S’ha de poder fer tests ràpidament i eficaçment/ràpidament i eficaç (*ràpid i eficaçment)

    Hi ha pol·len escampat pertot (arreu)

    No hi ha farina enlloc

    Jo em llevo d’hora, però sortir a les sis és molt aviat!

    S’ha de refinançar la sanitat, tant sí com no/de totes totes/peti qui peti/costi el que costi (*si o sí)

    De sobte/de cop i volta van sortir corredors de sota els pedres (*de repent)

    Tal com van predir els epidemiòlegs, haurem de fer vacances al balcó! (*tal i com)

    Article complet

  • Factors de risc

     

    Un lot de tests

    Amb l’aplanament de la corba i l’inici del desconfinament (això tan entenedor de les fases i els territoris) hi ha consens que caldria una política de tests massius (perquè ja sabem que molts som asimptomàtics) per identificar els casos i fer el seguiment *dels mateixos. De debò? No, de cap de les maneres! En tot cas, identificats els casos, caldria fer-ne el seguiment o fer el seguiment de les persones amb possibilitat d’encomanar (no ens oblidem d’aquest sinònim) la malatia.

    Què volem dir? Doncs que mateix/mateixa és un adjectiu o adverbi que no funciona mai com a pronom. Recórrer-hi perquè no volem repetir l’element que acabem d’esmentar (casos o persones) és incorrecte. En català tenim uns meravellosos pronoms febles que serveixen per substituir un element ja conegut i escurçar la frase.

    Vegem-ho novament. “Avui mateix (aquí fa d’adverbi) aniré a fer-me el test (en plural, tests o testos, tot i que en el sentit de prova mèdica se sol utilitzar tests), però fins d’aquí dos dies no en sabré el resultat (i no pas no sabré el resultat *del mateix).

    Altres exemples, en què el pronom en sol ser bandejat i que veiem sovint en mitjans i webs és quan substitueix un complement del nom:

    “Selecciona una notícia per veure el seu contingut (el contingut de la notícia)”, en lloc de “selecciona una notícia per veure’n el contingut”. També trobem el cas redundant de selecciona una notícia per *veure’n el seu contingut, que és totalment incorrecte.

    L’omissió de pronoms febles a l’hora de redactar, la inflació de possessius, sobretot quan traduïm un text del castellà (com fan molts mitjans), comporta aquestes solucions que ni sonen catalanes ni ho son.

    Taduir, com desconfinar, s’ha de fer a poc a poc i bé, atents a les característiques de cada territori/llengua i mai de manera automàtica, cosa que només fa que desfigurar la llengua d’arribada i treure tota la gràcia al text. Que no hàgim de fer una frenada sobtada i, apa, novament tots a casa!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog