Entrades amb l'etiqueta ‘interferències lingüístiques’

  • Que estem sonats?

    *Descerebrat? És a dir… guillat, tocat del bolet, que no hi toca, que no hi és tot, sonat, poca-solta, forassenyat, boig, com un llum, com una regadora, com un llum de ganxo, eixelebrat, curt de gambals, llunàtic, tocat de l’ala, tabalot, tarambana, esbojarrat, com una cabra, que s’ha begut el seny (o l‘enteniment), que li falta un bull…

    En tenim prou?

    Tothom ha entès que volem dir que tal persona és una insensata i que us en guardareu prou de pujar amb  ella al cotxe? I, de retruc, que no és precisament intel·ligent sinó que més aviat justeja? (Significats que recull el Diccionario de la lengua española de la RAE: “descerebrado, da. adj. Privado de cerebro, o sin actividad funcional en él por lesión medular. 2. coloq. De muy escasa inteligencia”).

    Doncs per dir tot això en català tenim almenys 20 formes que ens permeten bandejar la tria 1 i optar per les 19 següents.

    En català, l’adjectiu descerebrat el trobem com a terme d’especialitat (TermCAT) en els àmbits de la medicina i la fisiologia en els sentit de produir la inactivitat funcional del cervell o d’extirpar experimentalment el cervell d’un animal, al costat del nom descerebració i les formes cerebral, cerebració, cerebri-, cerebritis, etc.). Una mica truculent, tot plegat! Com a adjectiu  col·loquial per indicar algú que és un irresponsable i que fa coses temeràries o fora del sentit comú, aquesta forma ni surt al diccionari ni té tradició. Per què la utilitzem, doncs? Per què hem de recórrer a una forma de moda sense cap mena de genuïnitat? Només la manca de confiança en els nostres recursos ens farà optar per la tria 1.

    Lamentablement, aquesta substitució lèxica gratuïta comporta un empobriment dels recursos expressius de la llengua, els que en fan una llengua viva i diferent de totes les altres!

     

     

    Article complet

  • De seguida i com abans millor!

    Aviat seran quarts de dues… Menys per plegar!

    Us atendrem *en breus.  No… no és conya, no! Tots hem sentit comiats d’aquest estil, ja sigui a l’altre costat del telèfon per part d’una veu enregistrada com en una carta impossible.

    Tot i que la locució en breu surt al Diec amb el significat d’aquí a poc temps, i també les locucions en breus dies o en breus moments, la traducció d’En breve, les atenderemos. Manténganse a la espera, sempre quedarà millor dient: Us atendrem tan aviat com sigui possible. No pengeu, si us plau.

    La inèrcia a utilitzar la “plantilla” castellana per a tot fa que les frases sonin artificioses i sense gota de gràcia.

    Del segonet i el li puc atendre  ja en vam parlar en un altre Rubricatus. Esperem que alguna millora hi hagi hagut! Avui ens fixarem en altres marcadors temporals, com ara de tant en tant (i no pas *de tant en quant), d’avui per demà, d’avui en vuit (és a dir, el mateix dia però de la setmana següent), d’aquí a deu minuts (*en deu minuts), de cop i volta, de sobte (*de repent), a tres quarts de quinze (fora de temps, inapropiadament), en un tres i no res (en un moment, molt de pressa) de tard en tard (*de uvas a peras), d’una revolada (ràpidament, amb una estrebada), en un dir ai (en un instant), tot seguit (després)…

    I fins aquí aquest breu apunt!

    Article complet

  • Respecte al respecte

     

    Un ús força estès en les comunicacions formals escrites i orals, com ara intervencions en públic o debats, és la utilització de la crossa “al respecte”.

    L’expressió al respecte com a sinònima de respecte a això, sobre això, pel que fa a això no és correcta en català.

    Per exemple, no hem de dir o escriure No hi ha res a dir al respecte, sinó No hi ha res a dir respecte a això (o respecte d’això, o pel que fa a això, o sobre això).

    Sovint, però, la millor solució és eliminar l’expressió: No hi ha res més a dir. I és que no hi ha cap novetat al respecte vol dir, simplement, que no hi ha cap novetat.

    De vegades també podem recórrer al pronom hi: Personalment, no tinc res més a dir al respecte, ha de ser, Personalment, no hi tinc res més a dir.

    Tendim a engavanyar els textos més del necessari, perquè ens pensem que així en sabem més i… és tot el contrari!

    Evidentment el substantiu respecte por anar precedit de l’article, com ara a Treballem el respecte a l’aula o de la contracció al respecte en frases com: Al teu avi, no li faltis al respecte. També és correcte la locució respecte a (i no pas *amb respecte a) com a sinònim de quant a, pel que fa a, amb referència a, referit a. Respecte al que ens heu explicat, us hem de fer saber algunes novetats.

    Per tant, una cloenda de carta formal de l’estil Restem a la vostra disposició per mantenir una entrevista personal al respecte, ha de ser: Restem a la vostra disposició per mantenir una entrevista personal/per parlar-ne personalment.

    Així que ja ho sabeu, el respecte no passa per utilitzar la paraula a tort i a dret!

    Article complet

  • Va ser tot un esdeveniment!

     

     

    La remuntada del greix

    Abans teníem el problema dels *aconteixements, ara tenim el dels *events (en castellà evento, en anglès event, en francès événement); no sabem què és pitjor. De les trobades, sessions, tallers, jornades, xerrades, tertúlies, projeccions, actes i debats ara en fem *events. Tot són *events.

    En català tenim la forma esdeveniment (advenimiento en castellà), del verb esdevenir (advenir, amb un sentit litúrgic), que vol dir començar a existir, ocórrer, passar, succeir…, però un fet esdevingut no és un *event.

    Val a dir que  la forma meeting s’ha normalitzat en míting, mentre que dels workshop n’hem de dir aules taller o obradors, més enfocats a l’aprenentatge.

    Dels fets molt importants, en diem esdeveniments; dels actes de Facebook als quals ens conviden també en diem esdeveniments, i dels successos estadístics també; però en la majoria dels casos, ens hi referim amb la tirallonga de paraules que hem relacionat anteriorment.

    També tenim la paraula efemèride, esdeveniment notable, que prové del llatí ephemeride (que vol dir calendari), a través del grec, i que originalment es referia al llibre on els antics registraven dia per dia els esdeveniments de la vida d’un personatge. Per això també vol dir commemoració, evocació o recordatori. De fet, però, la paraula efímer ephimeru, que vol dir que només dura un dia, prové de la mateixa arrel. Coses de la llengua!

    Article complet

  • Doncs perquè ho dic jo!

     

    Avui anem d’autoritaris. Hi ha moments que les coses s’han de fer tant sí com no. No s’hi val a pactar. No hi ha negociació possible. En sabem de fer això?

    És clar! Tot i la tradició pactista dels catalans, la llengua ens ofereix molts recursos per expressar l’obligació: l’un la perífrasi haver de + infinitiu que ens ha de permetre bandejar el *tenir que + infinitiu, el *tenir de + infinitiu i el famós *hi ha que/*n’hi ha que + infinitiu. L’altra estructura, fantàstica, és el verb caldre + infinitiu, conjugat en tercera persona.

    Una altra forma d’expressar ordres (o instruccions) és l’ús de l’imperatiu dels verbs, en lloc de  les formes d’infinitiu: el rètol *tancar la porta, perquè els veïns no es deixin l’ascensor obert, ha de ser tanqueu la porta; *no fumar, ha de ser no fumeu, i així: Estem fent obres, disculpeu les molèsties, apagueu el llum, etc., en català preferentment conjugades amb la segona del plural.

    També tenim la construcció ser de + infinitiu, quan expressa un procés mental, com ara lamentar, suposar, creure, témer, agrair, admirar, etc., en frases com: És de suposar que aviat trobaran una solució; és d’agrair que ens hagin avisat. Per acabar també és possible usar la forma ser necessari (que) + verb, com ara: És necessari canviar l’oli del cotxe cada tres mil quilòmetre. En cap cas, però hem d’utilitzar la forma *es precisa, construcció que veiem sovint als aparadors de les botigues per sol·licitar personal: *es precisa dependenta, que ha de ser, obligatòriament, sense negociació possible, cal dependenta.

    I ara, si teniu verd, passeu!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog