• El vostre Nadal

    GRÀCIES per totes les vostres aportacions! Ens ha agradat molt conèixer de quina manera celebreu aquestes festes. Us convidem que passeu per la secretaria de la delegació per tal de recollir el vostre obsequi.

                                Ara ve Nadal, mat460px-Cagatioarem el gall, i a la tia Pepa… clau

       Mengeu sopa de galets per Nadal? I per Sant Esteve, mengeu canelons? O feu plats tradicionals dels vostres països d’origen? Feu cagar el Tió? Celebreu aquests dies com ho heu fet tota la vida o bé heu canviat la manera de celebrar-los?

    Ens agradaria molt que ens ho expliquéssiu!

    Atreviu-vos a compartir amb nosaltres les vostres tradicions, que tenim ganes de conèixer com se celebra el Nadal a casa vostra! I per a tots els que us hi animeu… hi haurà un regal de Nadal!

    Aquí teniu fotografies que també ens heu fet arribar:

    Las-posadas-en-Mexicopiu00F1atanochebuenas_thumbunnamed

  1. Martín

    09 Des 14
    13.43 #

    Com aquí a Catalunya, el Nadal juntament amb les Pasques són les festes cristianes més importants del any. A l’Argentina l’apat més important d’aquestes festes es fa el 24 de desembre a la nit i com que gairebé sempre fa calor, el menjar és molt diferent al que es menja aquí, on normalmente fa fred.

    Hi ha molta varietat de plats i gairebé sempre, cada família en porta un de diferent. Normalment es menja una gran varietat d’amanides, però la més tradicional i que mai falta en les taules de Nadal és la “ensalada rusa”, que sembla molt a l’ensaladilla rusa que es menja aquí a Catalunya però sense tonyina.

    També sempre hi ha alguna carn freda que pot ser porc, pollastre o vedella, encara que aquesta última (per més increïble que sembli) no sempre s’associa amb el Nadal. Doncs, el menú típic de la cultura argentina pel Nadal és el pollastre (arrollado) i l’ensalada rusa, però tampoc mai falten els “sandwichs de miga” i el “Vitel Toné”. És a dir que de primer se serveix el menjar que es pot menjar amb les mans i després tot allò que es menja en plats.

    De postres mai falta la “ensalada de frutas” perquè és fresc i a tothom li agrada. També hi ha “pan dulce”, “budines” i totes classes de confitures.

    El 25 de desembre es menja tot el que ha sobrat de la Noche Buena, i fins al 31 de desembre a la nit no ens tornem a trobar.

    Aquestes serán les meves primeres festes de Nadal a Catalunya i per això he decidit menjar les menjars típics d’aquí i crec que ho passaré molt bé perquè ja he tastat l’escudella i m’ha agradat. Però el que més m’agrada és que será el meu primer nadal a l’hivern i tot serà una nova expèriencia.

    Respondre

  2. America Monteverde

    12 Des 14
    0.30 #

    Ja fa molts anys que vivim a Barcelona i tenim la tradició d’anar a la Fira de Nadal de la Plaça de la Catedral cada any per al pont de la constitució i anar a comprar l’arbre i la molsa per posar el pessebre. Abans anàvem a peu i portàvem el cotxe de la compra per poder tornar a casa amb el, però després vam comprar un cotxe i aleshores ara és més còmode portar-lo a casa.

    El pessebre que posem són figuretes de fang pintat portades des de Mèxic i amb els anys hem anat comprant animalets, també un caganer i un pixaner, per apropar-lo a la cultura del país… Una mica escatològic, oi?

    L’arbre li decorem amb llums, bombetes, figuretes i targetes de nadal antigues i noves, això posa molt alegre el nostre saló.

    Fins als 11 anys del meu fill Roberto, vam fer El Tió a la nit de nadal, tradició que ens agrada molt perquè ha sigut molt màgica per al meu fill i per nosaltres també, perquè era emocionant ver-lo a ell tot nerviós i rialler quan esperava que hi sortís alguna coseta d’aquell tronc amb cara i barret que sota la manta hi havia amagats petits regals, fins que sortien cebes i patates, això volia dir que ja hi havia sortit tot i per això sempre li recordàvem que: “cal donar més menjar al Tió l’any vinent perquè sorti més”… Que tendra és la infantesa.

    A més a més de fer El Tió la nit del 24 de desembre també fem un sopar amb menjar Mexicà i de Veneçuela i això mateix fem a la nit de cap d’any, si estem a Barcelona, perquè en els nostres països, on vam néixer, és fa menjar especial per aquestes festes nadalenques i ens hi agrada acompanyar-lo amb postres d’aquí: torrons, mantegades, i més.

    Respondre

  3. Cristina Rodríguez González

    15 Des 14
    15.35 #

    Bo Nadal! A Galícia el Nadal se celebra més o menys com a Barcelona, encara que no hi ha caganers, caga tio, canelons en San Esteban … però hi ha altres, també molt divertides. Jo al mudar-me a Barcelona on fa ja dos anys que viu, vaig decidir fer un popurri de les dels dos llocs.

    Us explicaré una de les meves tradicions preferides, és molt antiga i divertida, que es va perdre i s’està recuperant, a mi m’encanta.

    Doncs on jo sóc la nit de Nadal baixa de les muntanyes un miner de barba pèl-roja amb la finalitat de palpar la panxa dels nens adormits i esbrinar si han menjat bé. En diem el Apalpador, ja que la seva principal funció és palpar la panxa, encara que el que passa per casa meva és una mica golf i sol aprofitar per fer pessigolles, (estimat Apalpador: si aquestes llegint això m’agradaria que tinguessis en compte que no m’agrada que em facin pessigolles i et limitis al teu funció. Gràcies).

    Una vegada que descobreix si has menjat bé, et desitja que passis així tot l’any nou i et deixa un regalet, al principi deixava unes castanyes o nous, però ara s’ha modernitzat i deixa tota mena de regals.

    Espero que mai deixi de passar-se per casa meva. Bon Nadal.

    Respondre

  4. Laura Martínez Alarcón

    15 Des 14
    16.12 #

    Nadal a Mèxic

    Nosaltres, els mexicans, diem que la temporada de Nadal comença en “el puente Guadalupe- Reyes”. És a dir, que tot comença a partir del Día de la Verge de Guadalupe (12 de desembre) fins al 6 de gener, amb l´arribada del Reis Mags.
    El Nadal mexicà es molt divertit i hi ha moltes maneres de gaudir-ho. Per exemple, anar al mercat per comprar corones d¨Advent, arrets de Nadal i “flores de Nochebuena”, que a Catalunya són conegudes com ponsetias,. És curios l´origen de aquestes flors.
    El seu nom en náhuatl és tlaxóchitl, que significa “flor que es marceix”. Els aztecs la van nomenar “cuetlaxóchilt” (flor de sang), doncs per a ells simbolitzaba la sang del sacrificis que havian de fer com ofrena al sol per a renovar las seves forçes. La “nochebuena” es va utilitzar com arret per primera vegada en el segle XVII, pels frares franciscans en els seus pessebres. Molts anys desprès, en el segle XIX, el Joel Robert Poinsett, un diplomat nord-americà va conèixer aquest tipus de flor i com ell era apassionat de la jardineria, va portar-la al seu país i va donar-hi el seu nom. Un pretext més per no tenir la millor relació amb els Estats Units!

    Una setmana abans el Nadal (del 16 al 24 de desembre), en tot el meu país, nosaltres celebrem les festes conegudes com “posadas y pastorelas”. Són una tradició que ve de molt lluny, del segle XVI, quan els missioners espanyols, aprofitant la teatralitat de la cultura náhuatl, van idear representar el pelegrinatge de Maria i Josep com una forma didàctica d’evangelitzar als indígenes. Avui, aquestes representacions són un motiu més de trobada amb la familia, els amics i els veïns per fer la petició de posada amb cançons i jocs, trencar les pinyatas i gaudir d´un deliciós sopar mexicá.

    La nit del 24 de desembre és l´arribada de Santa Claus (Papa Nöel) i tots els nens i les nenes esperen amb expectació el seus regals. També té lloc el Sopar de Nadal amb la familia. Les visites i els dinars es prollonguen fins al 5 de gener que és quan arriben els Reis Mags i ens mengem la Rosca de Reyes.
    A diferència del tortell espanyol, les “roscas” mexicanes poden amagar un o diversos ninotets que simbolitzen al Nen Jesús. A Mèxic, qui troba un d’aquests ninots ha de convidar a menjar “tamales” a la resta dels convidats el 2 de febrer. El tamal es una espècie d’empanada feta amb farina de blat de moro i farcida de carn de porc, pollastre o vedella, pot ser més o menys condimentat o picant, s’envolta en fulles de banana o blat de moro i es cuina al vapor. La tradició de continuar la festa fins al Dia de la Candelaria és també una aportació mexicana al món.

    Com podeu-vos imaginar, trobo molt en falta el meu Nadal mexicà!

    Bones festes a tothom i el millor per a vosaltres i les seves families!

    Respondre

  5. María González

    22 Des 14
    2.10 #

    Ja sabem que les festes de Nadal no agradan a tothom, pot ser que es troben una mica tristos. Però jo sóc del grup a qui l´agradan perquè són moments per compartir amb la familia i amics. Penso que a Catalunya hi ha molts tradicions que es mantenen i per a mi aixó té un gran valor.

    Vaig a explicar—vos alguna cosa del Nadal a Sevilla, que és la ciutat d´on sóc. Allá, en un poble que es diu Estepa es fan els dolços típics de Nadal més famosos de manera artesanal, els mantecados y polvorones, ho vau menjar? També es fan altres menys coneguts però bonism: alfajores, roscos de vino, peladillas, bolas de coco, etc. Quan era petita (i encara es fa), els nens i nenas al ultim any de l´escola organitzaven per vendre cajas de aquestes dolços a la família, els veïns, els amics i així poder aconseguir una mica de diners per pagar-nos el viatje de final de curs.

    Altra tradició són els pessebres. En Sevilla hi ha moltes iglesies al centre de la ciutat que fan belenes molt macos, en els últims anys es fan també les empreses. Doncs la gent van a passejar i veure amb la família aquests pessebres, que son gratuïts.

    Per altra banda, segur que conegueu que Andalusia és l´origen del flamenco, aleshores, molts grups de musica flamenca, corals i aficionats canten nadales amb estil flamenc. Us deixo un link on podeu sentir i veure una nadala andalús-flamenc. Espero que us agrade 😉

    https://www.youtube.com/watch?v=b5v_6QuFP8A

    I pels que us ha agradat, un altre vídeo:

    https://www.youtube.com/watch?v=xklRctu9Kw4

    M’ha agradat molt llegir els vostres comentaris sobre el Nadal en altres països.

    Us desitjo Feliç Nadal i Bones Festes!

    Respondre

  6. Mari Carmen Venegas

    08 Gen 15
    12.29 #

    El meu Nadal será un any més si Déu vol en família. La nit de Nadal farem el Tió de Nadal, als nens els agrada molt i als més grans també. Anirem a visitar el Pare Noel i els Reis Mags d’Orient a Barcelona. Els dies de Sant Esteve i Reis menjarem en família els plats típics per Nadal, escudella, carn d’olla i canelons i les postres amb torrons i neules. La nit de cap d’any posarem espelmes al voltant del Pessebre i l’arbre de Nadal, pels familiars que hi faltin i desitjarem un feliç any a tothom.

    BON NADAL I FELIÇ ANY NOU A TOTHOM!

    Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Delegació de l’Eixample

C. Calàbria, 66, 2n
08015 Barcelona

Tel. 934 512 445
eixample@cpnl.cat

De dilluns a divendres de 9 a 14 h i dijous també de 16 a 20 h


Categories


Comentaris recents


Núvol d’etiquetes


Enllaços d'interès


Interculturalitat


Materials per a l'aprenentatge


Recursos de consulta


Recursos del professorat


Històric