• Una visita al cor de l’Ateneu Barcelonès

    fotoDesprés d’haver prestat molta atenció a les classes de suficiència 2 al CPNL del carrer de Calàbria, 66, ens mereixíem una sortida de grup! Aplicats a “destrossar una mica menys el català”, no vam fer un Gran Dictat, sinó que vam visitar l’Ateneu Barcelonès, situat al Palau Savassona, al número 6 del carrer de la Canuda, des de 1906.

    Primer de tot, hem de donar les gràcies al nostre company Miquel Àngel, que al seu dia va estar vinculat a l’Ateneu i ens va regalar aquesta visita guiada de la mà d’en Marc Jovani, amb qui vam poder gaudir de conèixer de prop l’art i la història del Palau.

    Durant gairebé dues hores vam passejar per les sales i els passadissos del recinte, vam pujar en un dels ascensors més antics de la ciutat i baixar per l’escala, que és tota una obra d’art.

    La quinzena d’alumnes que érem fèiem preguntes diverses, però sempre atents als castellanismes, tot i que en Josep, el nostre estimat professor, havia abaixat la guàrdia… excepcionalment!

    Evidentment, el recorregut havia d’estar estretament lligat al passat de Catalunya, als episodis més foscos i als de més transcendència; raó per començar la visita per la plaça de la Vila de Madrid, nom heretat del franquisme i una plaça que no va existir fins als bombardejos de l’any 1937. Les contextualitzacions d’en Marc ens van permetre distingir a l’arquitectura de la plaça i del Palau les petjades de cada fita històrica que va viure el país.

    L’Ateneu es va crear com a lloc de cultura i no com un lloc de trobada, com en altres països. El modernisme n’embolcalla bona part de la decoració. A l’entrada mateix hi ha un faristol, creació de Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí. També d’en Jujol és la barana de l’escala feta de forma ergonòmica. Vam veure els frescos d’en Francesc Pla (El Vigatà); l’ascensor modernista; el jardí, en una de les parets del qual hi ha un bust de Josep Pla, que sembla perdut allà, al bell mig de la paret. També hi ha obres de Tàpies, Frederic Amat i d’altres.

    La història de l’Ateneu Barcelonès la podem trobar escrita en llibres, però el que se’ns va fer més interessant de les explicacions d’en Marc van ser les històries que allà havien passat.

    Cal destacar que l’any 1895 Angel Guimerà, com a nou president de l’entitat, va fer-hi el discurs inaugural “La llengua catalana“, fet que va suposar la catalanització irreversible de l’Ateneu; un gir que hem d’esmentar, ja que fins aquella època la llengua de Pompeu Fabra no s’havia incorporat gaire als cercles de l’elit intel·lectual i econòmica.

    Ara sabem que els il·lustres personatges que habitaven la biblioteca van batejar-ne les sales amb altres noms: la Rambla, que era la de més pas; la Nevera, com en deia en Pla, pel fred que hi feia; els Triomfadors… A l’entrada hi havia una taula que anomenaven la Trinxera perquè s’hi deixaven tots els llibres que els socis anaven consultant, fet que feia que la persona asseguda darrere quedés enfonsada sota els llibres, igual que en una trinxera. Finalment, a la biblioteca hi trobem l’únic retrat d’Idelfons Cerdà que existeix.

    Vam seure a les il·lustres cadires en què en un altre temps seien Pompeu Fabra, Maragall, Domènech i Montaner, Guimerà, Pla i bona part de la representació catalana de la intel·lectualitat.

    També hi va haver gats, a la biblioteca, i van salvar els llibres dels rosegadors! Per això, encara avui, l’Ateneu continua tenint algun gat. Ara bé, per no perdre l’immens patrimoni del qual disposa, de les més de 200000 obres que hi ha al Palau ja en tenen 124500 de digitalitzades i penjades a la seva xarxa: Arca.

    Mentre zigzaguejàvem entre les taules de la biblioteca, els socis, d’entre 18 i 80 anys, llegien o estudiaven amb tota tranquil·litat. Avui l’Ateneu té 4000 socis i organitza cada dia un munt d’esdeveniments, actes, debats, presentacions, exposicions…

    Un lloc de debats intel·lectuals com l’Ateneu no es deslliura d’enfrontaments i discrepàncies. A la sala Joaquim Borralleras, ens explicava en Marc, hi havia hagut mala maror entre els joves, noucentistes, i els vells, modernistes. Els vells van voler fer un monument per a en Milà i Fontanals, però els joves no hi estaven d’acord. Van destruir la maqueta del projecte i Eugeni Xammar i Josep Maria de Sagarra en van pagar els plats trencats i en van ser expulsats.

    Després de rebre tanta informació apassionant, havíem de brindar a la salut de l’Ateneu, de la cultura i de la llengua catalana! Quin millor lloc per acabar aquesta visita que el jardí romà de l’Ateneu, protegit gelosament del públic pels socis?

    Gràcies a l’Ateneu per existir, al Miquel Àngel i al Marc Jovani per fer possible la visita!

    Fabien Palem i Lídia Adell, alumnes del curs Suficiència 2

  1. anna

    28 Jun 16
    17.02 #

    Jo també vull donar les gràcies a la Lídia i en Fabien per fer aquest article tan acurat i per recordar-nos amb tanta exactitud aquella entranyable tarda!!!!

    Respondre

    1. Lídia

      23 Nov 16
      22.09 #

      Gràcies Anna! Fins avui no havia vist l’article. Va ser una bona estona compartida amb la classe. Una abraçada. Salut!

      Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Delegació de l’Eixample

C. Calàbria, 66, 2n
08015 Barcelona

Tel. 934 512 445
eixample@cpnl.cat

De dilluns a divendres de 9 a 14 h i dijous també de 16 a 20 h


Categories


Comentaris recents


Núvol d’etiquetes


Enllaços d'interès


Interculturalitat


Materials per a l'aprenentatge


Recursos de consulta


Recursos del professorat


Històric