• Parlem d’un còmic sobre el món del còmic?

    lhiverndeldibuixantEl proper dijous 1 de desembre, de 19 a 20 h, al club de lectura de nivell bàsic que fem a la biblioteca Sagrada Família, parlarem del còmic L’hivern del dibuixant, de Paco Roca, Premi Nacional del Còmic 2008 amb Arrugues.

    L’hivern del dibuixant és un homenatge als creadors d’historietes infantils i juvenils, als autors dels còmics més famosos que es van publicar a finals dels anys cinquanta a Barcelona. L’obra retrata un grup de dibuixants de l’Editorial Bruguera que intenten fundar una revista, Tío Vivo, que els permeti aconseguir més recursos, mantenir el control creatiu dels seus personatges i en definitiva, obtenir més llibertat dins del procés de creació; però el moment històric en què viuen, la dictadura de Franco, actuarà com a rerefons en una empresa que els fa sentir com uns obrers sense drets que treballen a canvi de diners.

    A l’Espanya de 1957, fer historietes era un ofici. Els dibuixants no eren artistes, eren obrers de la vinyeta. Cobraven a tant la pàgina –o la vinyeta–, treballaven a preu fet, seguint uns patrons establerts i inamovibles. Renunciaven als originals i als drets d’autor a canvi dels diners cobrats. Però en aquell 1957 es va produir un fet que va trencar la monotonia i va sembrar l’esperança: cinc dibuixants extraordinaris, famosos pels seus personatges, van gosar rebel·lar-se.

    Després d’un any i mig de treball gràfic i de documentació, el valencià Paco Roca va aconseguir reflectir amb gran fidelitat l’ambient de l’època i recrear-ne els protagonistes amb un gran realisme.

    El mateix Paco Roca explica que aquesta és l’obra que sempre havia volgut fer: “els tebeos de l’Editorial Bruguera són els que em van fer començar a estimar els còmics i, com molts de la meva generació, de les anteriors i de les posteriors, vaig créixer amb tots els seus personatges; Capitán Trueno, Mortadelo, Zipi y Zape, Anacleto… Des de petit em preguntava què hi havia al darrere, com eren els seus creadors, com treballaven i com era aquella editorial”.

  1. estrella Arredondo

    28 Nov 16
    16.22 #

    Em recordo molter que cuan hera petita m`agradaba lleguir els llires de comis.
    com era el guerrero del antifaz el capitan trueno con pedrin i tutons els contes de priceças.
    Un peto

    Respondre

  2. Conchita Díez Mata

    29 Nov 16
    21.30 #

    Leyendo este comic, me ha hecho recordar, mi llegada a Barcelona, y he encontrado una gran similitud con lo que esta pasado ahora con la diferencia que entonces había mucho trabajo

    Respondre

  3. Conchita

    17 Des 16
    10.51 #

    Como ya he escrito anteriormente los nombres de los comis y personajes los tengo bien grabados en la mente, en algún momento los leí tambie poco, por que el trabajo lo absorbía todo. Para el ocio no quedaba mucho tiempo.

    Respondre

  4. Melissa

    17 Gen 17
    18.55 #

    Aquest mes hem llegit el còmic «L’hivern del dibuixant» de Paco Roda. Es tracta de la història d’uns dibuixants que volen tenir més llibertat artística així com els seus drets d’autor sobre els seus còmics, personatges i històries. Per aixó, volien abandonar l’editorial Bruguera, on treballaven, per crear la seva propia revista. Desgraciadament, fracassen perquè són víctimes de una traïció i han de tornar treballar per Bruguera.
    M’ha agradat més del que pensava perquè m’estimo més llegir novel·les. Acostumo a llegir còmics perquè aquests formen part de la cultura belga. No obstant, era la primera vegada que lleia una novel·la gràfica amb temes històricos. Crec, que per això, m’he perdut una mica les referències culturals perquè es tracta d’una època que no he viscut i, a més a més no cónec els comics dels quals parlava la novel·la.

    Ès una historia que m’ha emocionat molt perquè jo també creo coses i puc entendre la lluita d’aquests dibuixants. Sols volen el que és seu, o sigui, els drets sobre el seu art, el reconeixement per allò que fan. No obstant això, també m’he sentit molt trista pel director artístico, el señor Gonzalez perquè és vist com el dolent de la historia, però per a mì, ell està atrapat tant com les altres. Ell havia de fer allò que els germans Bruguera li demanaven. Crec que sabia que no era justa la seva manera de tractar els dibuixants, que els pagava malament ; però crec que ell també volia el millor par ells, que els cuidava a la seva manera. Dedica tota la seva vida a l’editorial, fa bé el seu trebal, però , en canvi, està molt sol.

    A la fi, recomano aquest llibre a tothom qui vulgui informar-se sobre la realitat del món artístic i sobretot els problemes que enfronten els artistes. 🙂

    Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Delegació de l’Eixample

C. Calàbria, 66, 2n
08015 Barcelona

Tel. 934 512 445
eixample@cpnl.cat

De dilluns a divendres de 9 a 14 h i dijous també de 16 a 20 h


Categories


Comentaris recents


Núvol d’etiquetes


Enllaços d'interès


Materials per a l'aprenentatge


Recursos de consulta


Recursos del professorat


Històric