Poema de classe
L’alumnat d’un curs d’Intermedi 1 ha escrit un poema surrealista de manera col·laborativa. Aquest n’ha estat el resultat:
DIUEN QUE LA FELICITAT
Diuen que la felicitat
ens troba mirant el cel,
també està composta per la salut i força al canut.
Els sentiments ens fan humans
i volem créixer cap a l’altre.
Créixer és meravellós.
La felicitat és l’esperança de la vida
però té dues cares com la nit i el dia,
la felicitat de la vida la fas tu mateix.
Ha d’incloure, com a mínim, llibertat.
Balla al teu costat,
es troba al vi. O potser era la veritat?
És com un batec per a la vida,
fa oblidar el patiment.
No la busquis en un bosc ben fosc,
ni tampoc a la ciutat, viu la felicitat.
Tinc una bella enyorança dels teus ulls,
estimades que han d’allunyar-se.
He ajornat la mort, fins a trobar l’enigma del més enllà.
Diuen que la felicitat
ja l’hem perdut.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.