• Poema de classe

    L’alumnat d’un curs d’Intermedi 1 ha escrit un poema surrealista de manera col·laborativa. Aquest n’ha estat el resultat:

     

    DIUEN QUE LA FELICITAT

    Diuen que la felicitat

    ens troba mirant el cel,

    també està composta per la salut i força al canut.

    Els sentiments ens fan humans

    i volem créixer cap a l’altre.

    Créixer és meravellós.

    La felicitat és l’esperança de la vida

    però té dues cares com la nit i el dia,

    la felicitat de la vida la fas tu mateix.

    Ha d’incloure, com a mínim, llibertat.

    Balla al teu costat,

    es troba al vi. O potser era la veritat?

    És com un batec per a la vida,

    fa oblidar el patiment.

    No la busquis en un bosc ben fosc,

    ni tampoc a la ciutat, viu la felicitat.

    Tinc una bella enyorança dels teus ulls,

    estimades que han d’allunyar-se.

    He ajornat la mort, fins a trobar l’enigma del més enllà.

    Diuen que la felicitat

    ja l’hem perdut.

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Delegació de l’Eixample

C. Calàbria, 66, 2n
08015 Barcelona

Tel. 934 512 445
eixample@cpnl.cat

De dilluns a divendres de 9 a 14 h i dijous també de 16 a 20 h


Categories


Comentaris recents


Núvol d’etiquetes


Enllaços d'interès


Interculturalitat


Materials per a l'aprenentatge


Recursos de consulta


Recursos del professorat


Històric