Val la pena que tinguem en un lloc destacat l’episodi sobre l’èxit i el fracàs de Mestres de TV3. Aprofito, doncs, per recomanar una presentació de Núria Alart en què dóna pistes per atendre la diversitat i com podem incorporar la neurodidàctica a les nostres aules.
Inteligencies 2012
View more presentations from Nuria Alart
3 comentaris
jsans
08 Feb 12
17:15 #
Em va agradar. Em quedo amb el minut 24:25, quan Jaume Cela fa servir un dit per il·lustrar la finalitat de l’avaluació. Recorda una imatge que vam fer servir. També em va impressionar la labor de l’escola “El Roure Gros”. Em va venir al cap la presentació de la psicopedagoga. Em va impactar. No sé si les TIC han suposat una revolució en la docència, però els estudis sobre el cervell avergonyirà la nostra ignorància. Ens haurem de disculpar amb més d’un alumne.
Mmiret
09 Feb 12
14:19 #
En un curs ens van fer fer aquest test per saber en quines intel·ligències destacàvem:
http://phobos.xtec.cat/asala/intranet/index.php?module=detic_portal&ref=Prova_inte
I no té res a veure amb l’entrada, però en una de les meves visites a YouTube he trobat això, desitjo que us agradi!
http://www.youtube.com/watch?v=MpF9t-mr098&feature=related
Jaume
10 Feb 12
11:43 #
Tafanejant sobre intel·ligències múltiples, també vaig descobrir el test. Vaig provar de fer-lo , però em vaig cansar o la gossa es va cansar d’esperar pel passeig. Ara, és un concepte en què cada vegada crec més. Vosaltres i una imatge en teniu la culpa. A més, a casa cada vegada ho comprovo més, tot i que se m’acusa de pare autoritari i poc dialogant: “Veus com et poses cada vegada que et discuteixo el que em proposes!”. Després un dels dos autors d’aquestes paraules dubta de la seva capacitat quan li dic “ets molt intel·ligent”. Avui llegint un article molt interessant sobre aprenentatge col·laboratiu, ha reafirmat una conclusió que vaig aprendre: la democratització de l’equip. Això vol dir que has de reconèixer l’aportació de cadascú a l’equip. És curiós que potser no ens costa aplicar-ho amb el cercle de companys o d’amics; en canvi, a l’aula… algú expressaria el comentari del meu fill o bé al final els obrim la llibreta dels deutes i els passem factura.
Quant al vídeo, doncs complementa força l’entrada. Parla de l’aprenentage cooperatiu i no pas col·laboratiu, per un detall. M’ha semblat –potser no hi he prestat prou atenció– que continua contemplant el rol del professor com a autoritat de l’aula (la posició de la taula i com espera l’alumnat que faci l’activitat). Ahir ho comentàvem amb la Griselda i la Lourdes: encara ens queda molt per aprendre. Per tant, no ens ha d’estranyar que a l’alumnat li costi ser autònom. És que és molt intel·ligent!
PS: aquest és el segon comentari que t’escric. Segueixo amb el costum que no se’m publiquen les respostes que et faig. Aix!