RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • La negociació: l’intent frustrat

    http://www.flickr.com/photos/29178489@N00/4966319718

    http://www.flickr.com/photos/29178489@N00/4966319718

     

    Primer de tot, sento molt haver trigat tant en escriure l’entrada. Em fa vergonya.

    Quan vam treballar en petit grup per explicar com ens havia anat la negociació, a la reunió del dia 9 de novembre de 2012, ja vaig explicar que sí que havia negociat, o almenys ho havia intentat, però que vaig excedir-me: vaig voler negociar massa coses. També vaig comentar que no havia sabut gestionar la negociació i segur que és per aquest excés.

    El primer dia del curs, vaig plantejar als alumnes unes quantes preguntes: Què i com voleu aprendre? Com voleu que us avaluï? Què voleu saber fer al final de curs? Primer, havien de respondre-les individualment; després, havien de posar en comú, en grups de 4, el que havien pensat individualment; i per últim, havíem de posar-ho en comú amb tota la classe. Pel que fa a la pregunta Com voleu que us avaluï?, els vaig demanar que cada grup fes una proposta d’avaluació perquè després, entre tots, decidiríem quina preferiríem. Els vaig comentar que jo en tenia una però que els la diria quan ells haguessin dit la seva.

    He de dir que els grups no eren homologats de manera que no era obligat utilitzar els 20 punts per avaluar-los. Però jo procuro avaluar-los de la mateixa manera tot l’any (vull dir, cada curs -1, 2, 3-). Per tant, també utilitzo els 20 punts als cursos no homologats.

    La posada en comú va anar bé però les respostes a la majoria de les preguntes eren massa abstractes i aquí és on jo no vaig saber estirar del fil com calia per poder arribar a la negociació final. És com si ens haguéssim quedat a mitges. És la sensació que en vaig tenir.

    Pel que fa a les respostes d’un grup a la pregunta Com voleu que us avaluï?, he de dir que algunes propostes que es van fer em van sorprendre moltíssim. I que, a més a més, eren propostes que personalment no volia acceptar perquè no s’ajustaven a l’enfocament que volia i havia de donar al curs. Fa de mal dir, però és veritat. Això també va fer que no acabés bé la negociació.

    En aquest mateix grup vaig plantejar unes altres preguntes que no vaig plantejar a l’altre grup: Voldríeu tenir un bloc? Per què el faríeu servir? També els vaig demanar que cada grup hi digués la seva i fes una proposta. I això sí que ho vam debatre força i fins i tot vam arribar a un acord: que tindríem un bloc que no serviria per avaluar sinó que seria un espai complementari al de l’aula. Confesso que no era ben bé el que jo tenia pensat, però hi vam accedir tots i em va semblar bé.

2 comentaris

  1. jsans

    11 Jan 13
    20:33 #

    Griselda,

    De què t’has d’excusar? Recordes les normes que vam acordar? Doncs, potser també les podem aplicar en els acords presos. No s’hi valen excuses ni queixes, sinó que hem de plantejar problemes i buscar-hi solucions entre tots plegats.

    Hem de refrescar la intenció de la negociació. Aquesta és la por que heu transmès de vegades en les reunions: “i si els alumnes em tomben la truita?” Com ho podem solucionar? T’havies respost les preguntes que plantejaves abans, els les vas presentar? Potser poden servir com a punt de partida i a partir d’aquí és més fàcil arribar a acords.

    No ens ha d’estranyar que les respostes dels alumnes siguin abstractes. Potser per a alguns és la primera vegada que algú els demana que reflexionin com volen que sigui el curs. Els pot costar respondre perquè per dins seu senten una veu que els diu: “no tens una profe?” A més, és normal que passi això. Segons la Pràctica Reflexiva, “cal construir conjuntament” (llegeix l’article: http://www.practicareflexiva.pro/cat/2012/09/que-es-la-practica-reflexiva/ i converteix l’aula en la comunitat d’aprenentatge de què parla Àngels Domingo) Cal subratllar un dels èxits: l’acord sobre l’ús del bloc.

    Hem de ser cautelosos amb les expectatives de les actitivats que planifiquem. Obviem la incertesa que predomina en la nostra tasca -té nassos que t’ho digui jo, oi?–. Em sembla que t’has de plantejar què vull i què he aconseguit? Per què he aconseguit? Què he de millorar? Què ha anat bé i què cal millorar?

    Penso que en pots estar prou satisfeta. Per cert, què vam dir de les sensacions en la darrera reunió? A veure com et va en aquesta nova tongada de negociacions? Ànims!!

    Respondre

  2. gencinas

    22 Jan 13
    14:07 #

    Hola Jaume,

    Gràcies pel teu comentari!

    Sí, m’havia respost les preguntes que vaig plantejar als alumnes i els les vaig presentar, també. Això ho procuro fer sempre. Però llavors, moltes vegades no sé com reconduir-ho tot plegat, d’altre vegades sí.

    Ara en aquest nou curs, ja he negociat tres coses i hem arribat a acords. Ha anat força bé!

    Les preguntes que em planteges les acostumo a tenir en compte però de vegades no… Ho tinc present i és un objectiu que m’he fixat.

    Gràcies!

    Respondre

RSS dels comentaris

Escriu un comentari a jsans

Cancel·la respondre a comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip