RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

6 comentaris

  1. Mmiret

    30 Jan 13
    18:15 #

    – Que “Yes we can” i que “Yes they can”! No podem infravalorar el poder dels alumnes, poden fer molt més del que sembla!

    – Que faig bé l’avaluació inicial (què passa? Era una cosa que em preocupava!) i que el que fem malament ho arreglarem en properes sessions…!

    Respondre

    1. jsans

      30 Jan 13
      19:03 #

      Oh, i tant!! Tens tota la raó. I és veritat, els infravalorem.

      Respondre

  2. Núria Vidal

    04 Feb 13
    11:03 #

    Respecte de la primera pregunta, he de dir que m’agrada molt conèixer totes aquestes experiències perquè són molt enriquidores i m’ajuden a obrir la ment. Això no obstant, per ser sincera, vull manifestar que també em creen una sensació de vertigen i de neguit perquè no sé com adaptar-les a la nostra realitat, si és que ho hem de fer (aquest és un altre debat).

    Pel que fa a la segona pregunta, la conclusió que en vaig extreure és, més o menys la mateixa de totes les sessions: em falta concreció i em sobra teoria i filosofia. Jo és que sóc de tarannà més aviat pràctic.

    Respondre

  3. jsans

    15 Feb 13
    12:10 #

    Núria,

    Reponent al primer dubte que planteges, potser el neguit és un bon senyal. Hi ha experts que afirmem que cal crear incertesa per aprendre. Així motivem les ganes d’avançar per resoldre el dubte. Aquestes reunions han de ser espai de debat i de compartir neguits.

    Potser sí que pequen de massa marc teòric, però també ens cal. Si no, podeu pensar que en alguna reunió vinc sota efectes psicotròpics. Ara bé, ha de ser entre tots que hem de concretar.

    Respondre

  4. lsubira

    15 Feb 13
    12:29 #

    Hola a tots,

    No he pogut mirar la presentació de la Kiran Sethi fins avui i us he de confessar que m’ha emocionat. He estat a punt de muntar un número al despatx. 🙂

    Sovint diem que I can and They can, però no n’acabem d’estar convençuts. Ens frenen les pors, les inseguretats, els dubtes… Si ens frenen a nosaltres, com podem convèncer els alumnes que ells també poden? Quantes vegades hem dit o hem sentit frases com aquestes?

    Tot això està molt bé però els nostres alumnes no… (poseu el que vulgueu darrere dels punts suspensius)

    Prou de PERÒ! Busquem solucions per anar cap al DO. Confiem en ells i, sobretot, confiem en nosaltres. Contagiem-nos tots i tot serà possible.

    Respondre

  5. gencinas

    15 Feb 13
    14:04 #

    De la presentació de Kiran Bir Sethi em quedo sobretot amb la idea que només “quan l’aprenentatge s’integra en el context real i quotidià és quan hi ha una conscienciació” d’allò que s’aprèn i un és capaç de fer, imaginar, crear… Que quan “s’aprèn fent” és quan l’aprenentatge esdevé real i respon a uns interessos, expectatives, motivacions; que és quan s’activa precisament el procés d’aprenentatge, no només d’allò que es pretén aprendre i adquirir sinó d’altres coneixements, conceptes, experiències, mètodes, etc., necessaris. Aquesta idea també fonamenta la presentació de Fernando Trujillo.

    Crec que això ho podem saber tots, segur que no ens ve de nou. El que potser costa és aplicar-ho a l’hora d’ensenyar llengua, perquè segurament ni ens ho hem plantejat per diferents motius. O perquè no hem passat a l’acció! De moment, però, crec que ja hem començat el procés de dur-ho a terme. Però és un procés!

    He recordat, mentre veia el vídeo, la preocupació que es va expressar a la reunió sobre el fet de crear o plantejar situacions reals en què s’usi la llengua. Comparteixo aquesta preocupació però el que m’agradaria és que els alumnes fossin conscients de tot el que saben i poden fer, dels coneixements adquirits i dels previs. I crec que ho intentem fer, no crec pas que els infravalorem!

    Pel que fa a la segona qüestió, de l’última sessió em quedo amb el fet que hem anat aplicant el decàleg i que hem sabut compartir allò que ens va bé i el que ens costa. I que podem convertir precisament això en objectius d’aprenentatge.

    Pel que fa a la segona part de la reunió, vaig tenir dues sensacions: la primera, no acabava d’entendre què es volia aconseguir; i la segona, vaig adonar-me que no ens acabàvem de veure reflectits en el mirall que ens va presentar en Jaume, que no ens adonàvem que indirectament parlàvem de nosaltres. Potser no vam respondre a allò que se’ns demanava i plantejar propostes i que, de fet, no vam saber actuar com a comunitat d’aprenentatge.

    Respondre

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip