RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per February, 2013

  • Un bon model d’equip de treball

    En la darrera sessió vam reflexionar sobre els bons equips de treball. Ens en vam deixar un. Mireu aquest vídeo:

    Share

    Article complet

  • Sessió 22 de febrer de 2012

    1. Per constituir-nos en una comunitat d’aprenentatge, què ens falta?

    Vam acordar quins són els requisits per ser un bon equip de treball  (o comunitat d’aprenentatge).

    22_02_13 Equip de treballar (equip) - Com ha de ser un bon equip de treball

    Després vam analitzar models de bons equips de treball.

    Finalment, vam apuntar què ens falta per convertir-nos en un bon equip de treball:

    • voluntat d’equip
    • tenir clar els objectius
    • acordar-los
    • aconseguir  resultats
    • paradoxa: indivdualitat vs.col·lectivitat
    • compartir

    Vam acordar trobar solucions per a la primera feblesa. Els diferents grups recomanen:

    • recordar les conclusions al final de cada sessió
    • millorar la  cohesió
    • atendre la diversitat (reconèixer la visió crítica)

     

    — Quins blocs presentem al concurs Edublogs?

    S’accepta presentar aquest bloc. També comentem que si algun en vol presentar un de seu, cal posar-se en contacte amb el coordinador.

    — Quines bones pràctiques presentem a la II Jornada?

    Aquest punt s’ajorna per a la propera sessió.

    2. Com apliquem l’avaluació inicial?

    Vam relatar una experiència en petits grups. Cada grup en va triar una per comentar-la a la resta: la Griselda i la Neus van explicar com havien treballat els textos instructius i la Lourdes  com va aplicar l’avaluació inicial en una unitat de l’E1.

    Vam acordar publicar cadascú una pràctica amb la categoria “experiències d’aula” i amb les etiquetes “avaluació inicial” i la del curs en què s’ha experimentat.

    3. Com podem plantejar projectes o tasques més realistes?— Com organitzem any literari o itinerari literari del CNL Eramprunyà

    Per falta de temps, vam ajornar aquest punt per a la propera sessió.

    Finalment, vam acordar deixar un comentari de què ens dúiem d’aquesta sessió.

    Share

    Article complet

  • Unes mostres més convencionals

    De 2happy, extreta d’http://www.stockvault.net/photo/121514/water-

    Em van ensenyar com havia d’estructurar ‘una sessió. Havies de planificar una pràctica d’anticipació (PA), per poder presentar l’ítem (estructura o contingut). Continuaves proposant unes pràctiques mecàniques (PM). Organitzaves uns exercicis contextualitzats (PC) i,  finalment, t’havies d’empescar  una activitats oberta (PO) perquè l’alumnat demostrés si aplicava el contingut exposat. Encara faig servir aquestes sigles a l’hora de planificar la programació. Així doncs, no m’ha costat gaire adoptar l’hàbit de formular una avaluació inicial quan encetem una unitat o seqüència didàctica.

     

    Al començament, quan vaig formar part del Seminari d’Avaluació, intentava experimentar les tècniques que apreníem del professor Joan Rué, per exemple el qüestionari KPSI.  Ara bé, confesso que  em costava buidar-los  i analitzar-ne els resultats. A més,  arribava sempre a la mateixa conclusió: l’heterogeneïtat. Em desorientava més per encarar les programacions.

    Llavors, vaig mirar d’aplicar la finalitat de l’avaluació inicial (negociació d’objectius, continguts i criteris de negociació), administrant de ben antuvi el material amb què avaluaria l’assoliment del continguts al final del procés. Al final de cada exercici, preguntava si sabien l’objectiu. Se’m menjava una sessió entre fer els diferents exercicis i fer-ne la posada en comú, cosa que m’angoixava bastant. Ara bé, notava que despertava en l’alumnat la curiositat per les diferents fites de la unitat.  Es va convertir en un material per compliar amb el portafolis. Aquí en teniu una mostra. Correspon a una unitat de l’I1, anterior a les noves programacions. Avaluació inicial U3

     

    El curs passat, amb el dels D –és el meu repte– i per falta de temps de dedicació, vaig decidir d’elaborar mapes conceptuals com a eina d’avaluació diagnòstica. Confesso que hi té a veure el seminari que ens va impartir l’Olga Esteve (i els SCOBA) És el que us presento. La manera de confeccionar-los podia variar d’una unitat a una altra. En general, presentava els objectius  abans o bé després  de fer la prova. Organitzava parelles o petits grups, depenent de l’assistència d’aquell dia.  Triaven un objectiu. Individualment, pensaven quines qüestions els plantejava l’objectiu o el contingut.  Alguns alumnes, més avesats a un sistema més tradiconal, els violentava aquesta activitat. Per això, vaig complementar amb la prova final. Tal com acabo de dir, la fèiem al principi de tot o bé després d’haver confeccionat el mapa.

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial aprenentatge per projectes artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip