Seré breu perquè m’he endarrerit. A més, després d’haver-vos llegit a tots no puc aportar-hi cap llum, res de nou.
Ja us avanço, per a tots aquells qui no tingueu ganes de llegir, que la síntesi dels 10 punts següents és que ho he aplicat tot, però no he aplicat tots els punts del decàleg en cada unitat i en cada sessió.
- Formar i consolidar el grup, negociant-hi: objectius, metodologia, criteris avaluatius, material, etc.
El punt 1 l’he aplicat a fons només a l’inici de cada mòdul per pactar llibre, metodologia, avaluació, dinàmica de classe, bloc… De fet, a la primera sessió del cada mòdul ja fa temps que l’aplico, motiu pel qual hi ha alumnes que ja s’avorreixen per repetitiu i previsible (ja et vam dir el curs passat que volíem bloc!)
- Presentar a l’inici de cada fase (curs, unitat i sessió) els objectius.
El punt 2 l’aplico perquè l’alumnat sàpiga que ha d’aprendre, però és cert que sovint caic en avançar què farem, però no per què ho farem. Una altra cosa és que jo ho avaluï o que ells ho aprenguin.
- Negociar objectius i criteris avaluatius a l’inici de cada unitat.
El punt 3 l’he experimentat només en una unitat per mòdul, i confesso que no se’m dóna bé perquè – deu ser per tal com els ho plantejo- els alumnes ho reben com un encàrrec massa teòric i els costa ubicar-s’hi i mantenir l’atenció. En conseqüència em resulta un punt ferragós i antipàtic.
- Comprovar que l’alumnat ha entès el que ha de fer.
El punt 4 m’agrada i l’aplico, però he comprovat que no et pots refiar del que et diuen una o dues persones, ja siguin interpel·lades directament o en preguntes al col·lectiu. Després, tota la resta no ha entès exactaemnt el mateix.
- Plantejar preguntes per fomentar la participació de l’alumnat.
El punt 5 m’agrada i l’aplico en totes les sessions, ja sigui plantejar preguntes al gran grup, en equip o individualment.
- Promoure l’autoavaluació de l’alumnat durant tot el procés i vetllar pel procés.
El punt 6 el veig molt clar i l’aplico en textos escrits perquè es poden autoavaluar mitjançant una plantilla d’autocorrecció. En textos orals no la informació no queda tan fixada i molta es perd… (he dit tinc que?).
Enguany els he “diagnosticat” en la prova oral del mòdul anterior (la prova era perquè jo els fes recomanacions) i els he proposat recursos perquè cada alumne decidís si necessitava reforçar alguna qüestió concreta:
http://elemental1viladecans.wordpress.com/2012/03/07/pla-de-millora-i-de-treball-individualitzat/
els he donat el solucionari del llibre de text:
http://elementalviladecans.wordpress.com/
els he donat els criteris abans de fer les tasques amb un exemple de model:
i els he fet corregir a tothom totes les errades de tots com un exercici habitual (a l’últim els donava la solució i m’havien de dir el perquè)
- Conscienciar l’alumnat que l’autoavaluació i coavaluació formen part del procés.
Confesso que no aplico aquest punt, però sí que els explico perquè els demano que s’autoavaluïn. Un cas a part és la coavaluació, ja us vaig dir que no m’agrada perquè la veig més una font de conflictes que d’aprenentatge. De totes maneres, es fan algun comentari (que ha de ser qualitatiu i positiu) en alguna tasca. (Què és el que més t’ha agradat?)
8. Comprovar el nivell de coneixement dels objectius a l’inici i l’assoliment del objectius al final.
Algun punt del decàleg m’havia de sobrar… sobre el paper m’encanta, però a la pràctica no ho “comprovo”
9. Crear situacions reals en què l’alumnat posi en pràctica el que ha après a l’aula
Estic d’acord que seria molt desitjable, i sempre ho intento, però la vida és tan més pobre que les propostes de la programació! Ho confesso: només a classe faig anuncis de ràdio, escric a diaris o cartes, compro i venc habitatges, assisteixo a debats sobre la TV, programo sortides per col·lectius…
- Practicar correccions més qualitatives que no pas quantitatives aplicant l’auto i la coavaluació.
Efectivament, aplico correccions qualitatives segons el que vam acordar del reforç positiu i la prohibició de les adversatives.
En resum, el tot és més gran que la suma de les parts. Potser sabria aplicar tots els punts per separat, però tots junts i sempre se’m fan una muntanya que encara no he escalat.
Fins demà!
1 comentari
jsans
20 May 12
11:40 #
No sé si me’n vaig sortir, però divendres va ser un exemple de com podem negociar amb l’alumnat. No podem comptar que ho sabran fer al començament, però a final de curs n’estic segur que sí. És com la coavaluació. Els pot anar bé per comparar com ho fan els altres i per valorar-se què saben o no. Pot ser una font de conflictes, però també pot ajudar per aclarir molts dubtes o coses mal enteses. Te’n pot fer creus com infereixen el nostre discurs. Com repeteix constantment l’Olga, cal anar-ho aplicant progressivament.
El decàleg havia d’ajudar i no pas complicar. A més, pretenia recopilar les nostres actuacions, perquè ho tinguem en compte.