RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de l'autor

  • Activitat per a cursos de suficiència: El Gran Dictat adaptat

    Benvolgudes i benvolgut,

    Convençut que compartir activitats dels cursos ens ajuda en la tasca diària -i entomant la proposta Sansiana* de fer-ho amb una entrada al bloc- us descric una activitat d’aula que m’està anant molt bé: El Gran Dictat adaptat. És un joc per treballar (o recordar) temes d’ortografia, que es pot fer com a avaluació inicial o com a avaluació final, en cursos de suficiència (encara que també es pot fer en intermedis canviant-ne algunes paraules). No necessita cap preparatiu i es pot fer en qualsevol moment, també com a simple divertiment d’aula.

    La dinàmica del joc és la mateixa que la del programa El Gran Dictat de Tv3: la professora dicta paraules que tenen una assignació de punts.  Per cada paraula que l’alumne escriu correctament al seu quadern,  en suma els punts. Les paraules que es dicten estan pensades per treballar (recordar, estructurar) temes concrets d’ortografia com la vocal neutra, la dièresi, l’accentuació, b/v, etc. i estan categoritzades per nivells.  En els primers nivells es recorden les orientacions generals, i es va apujant la dificultat progressivament, en nivells superiors, per treballar casos particulars i excepcions.

    Nivell 1: 5 paraules, 20 punts cadascuna. Total: 100 punts

    Nivell 2: 4 paraules, 50 punts cadascuna. Total:  200 punts

    Nivell 3: 3 paraules, 100 punts cadascuna. Total: 300 punts

    Nivell 4: 2 paraules, 150 punts cadascuna. Total: 300 punts

    Nivell 5: 1 paraula, 300 punts. Total 300 punts

    Puntuació màxima (cap errada en les 15 paraules): 1200 punts

     

    Dinàmica a l’aula:

     La professora escull un tema i en dicta les paraules del nivell 1 per tal que tothom les escrigui al seu quadern. En acabat, la professora escriu cada paraula a la pissarra, tot recordant l’orientació (o regla) ortogràfica. Els alumnes sumen els punts obtinguts per cada paraula escrita correctament (suma parcial del nivell).

    Després, es repeteix el procediment per als nivells superiors: es dicten les paraules del nivell 2, es dóna la solució a la pissarra mentre es recorden les orientacions ortogràfiques. Se’n sumen els punts per encert i es passa al nivell 3, etc. En finalitzar el nivell 5, cada alumne obté una puntuació final. Per fi, només cal investigar qui ha obtingut més punts i repartir la medalla d’or, la de plata i la de bronze i reconèixer els guanyadors del dia. Si es vol, es pot jugar un Gran Dictat per sessió i generar una Copa Gran Dictat, en què se sumen totes les puntuacions de cada Gran Dictat temàtic (o s’assigna una puntuació per medalla).

    Us adjunto l’activitat en un document en pdf, perquè el bloc no em deixa fer-ho en doc –per tal que en pugueu canviar les paraules si us convé-, però demaneu-me’l si el necessiteu. Premeu damunt del títol en vermell per descarregar El Gran Dictat en pdf.

    Espero que us agradi l’activitat tant com als meus alumnes!

    Isaac

    *Sans– és un prefix amb so fricatiu sonor, tal com fons- i trans- (n. del t.).

    Share

    Article complet

  • Estic al vostre servei

       Benvolguts,

    Us escric tan tard perquè el temps se m’escola entre els dits i no he sabut prioritzar l’entrada a      d’altres qüestions també urgents. Us demano disculpes.

    A més, també us he de demanar disculpes perquè no he negociat els 20 punts amb els alumnes i, per tant, no puc escriure l’entrada cenyint-me al tema. Us puc explicar, però,  per què no no he fet. En primer lloc, perquè ho vaig fer l’any passat i després no em va donar temps per acabar totes les tasques i activitats que havien de sumar la puntuació total. Per tant va quedar molt desvirtuada. En segon lloc, perquè vaig voler negociar abans com volien que fos el curs (objectius del curs, què ens motiva, què necessito per aprendre, com ens podem ajudar els uns als altres, com puc aprendre català fora de classe), com volien treballar les diverses àrees (CO, CE, EO, EE, Lèxic) i quin paper havia de tenir el professor (què n’espereu, què ha de fer, etc).  Ho considerava una condició prèvia abans de negociar els 20 punts i, al final, vaig dedicar gairebé dues sessions a la negociació i vaig trobar excessiu dedicar la tercera classe a negociar els 20 punts (per no complir-ne els resultats, com l’any passat).

    Per tant, com que no us puc explicar com he negociat els 20 punts, us explicaré les concusions que n’he tret de tot plegat:

    1. L’argument que em funciona perquè accedeixin a negociar és molt senzill. El primer dia els dic: Estic al vostre servei i, per tant, m’heu de dir què haig de fer i com. Sempre n’hi ha prou. I si no, em fan cas. Mai cal desenvolupar la idea sencera: Vosaltres voleu aprendre i jo sóc aquí perquè aprengueu = estic al servei del vostre aprenentatge = he de saber què sabeu i com apreneu.

    2. M’he adonat que negocio perquè obtinc “plaer” en cedir el poder (i eliminar la jerarquia). Malgrat això, mai quedo del tot content del fruit (el producte final) de la negociació perquè no sé ponderar el valor de l’intercanvi i aprenentatge que ha provocat.

    3. També negocio perquè m’he cregut que és bo per als professors i per als alumnes. No obstant això,  encara en tinc reserves. Per a mi, la negociació és una eina molt vàlida i estimulant per a segons quins objectius, però encara em resisiteixo a aplicar-la contínuament com a principal motor d’aprenentatge. Veig l’encaix perfecte entre negociació i determinació d’objectius generals de curs, d’unitat, d’avaluació de tasca final en determinats moments, etc., però m’obsessiona que el temps que hi dedico generi també aprenentage de llengua (no tan actitudinal, relacional, de valors, de cohesió…). Em va molt bé per a objectius concrets. Per exemple,  negociant “què hem d’avaluar d’aquesta unitat?” recordem els continguts gramaticals que hem treballat i perquè els necessitem per al text. Però em va malament que, mentre que suposadament la negociació hauria de servir per estructurar i organitzar conceptes, el salt d’abstracció teòrica que això suposa fa que força alumnes no ho segueixin.

    4. M’obsessionava (i m’obsessiona) que la negociació generi una bona relació aprenentatge/temps. Per això vaig fer les graelles de negociació. D’una banda, per donar valor a la negociació (fer explícites les raons intínseques a negociar per facilitar-ne l’acceptació de l’alumnat). De l’altra, dissenyar una eina per a acotar les reflexions i convertir-les en idees concretes (no vagues i generals). Per últim, per fer el procés més ràpid i àgil mantenint-ne la diversitat i complexitat.

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    5. Entre NEGOCIACIÓ i PLANIFICACIÓ s’estableix, en part, un conflicte. Com més acordes amb l’alumnat, menys pots saber què faràs l’endemà. En conseqüència, més improvisació, més desbordament, més estrès personal i més autocrítica.

    Conclusió: Podré negociar com cal el dia que tingui tots els continguts de tots els nivells desenvolupats en objectius i activitats. El dia que em diguin.. per millorar l’ortografia necessitem “saber les esses” i pugui portar un exercici l’endemà seré feliç!

    Share

    Article complet

  • Per separat sí, però tots alhora…

     

    Seré breu perquè m’he endarrerit. A més, després d’haver-vos llegit a tots no puc aportar-hi cap llum, res de nou.

    Ja us avanço, per a tots aquells qui no tingueu ganes de llegir, que la síntesi dels 10 punts següents és que ho he aplicat tot, però no he aplicat tots els punts del decàleg en cada unitat i en cada sessió.

     

    1. Formar i consolidar el grup, negociant-hi: objectius, metodologia, criteris avaluatius, material, etc.

    El punt 1 l’he aplicat a fons només a l’inici de cada mòdul per pactar llibre, metodologia, avaluació, dinàmica de classe, bloc… De fet, a la primera sessió del cada mòdul ja fa temps que l’aplico, motiu pel qual hi ha alumnes que ja s’avorreixen per repetitiu i previsible (ja et vam dir el curs passat que volíem bloc!)

     

    1. Presentar a l’inici de cada fase  (curs, unitat i sessió) els objectius.

    El punt 2 l’aplico perquè l’alumnat sàpiga que ha d’aprendre, però és cert que sovint caic en avançar què farem, però no per què ho farem. Una altra cosa és que jo ho avaluï o que ells ho aprenguin.

     

    1. Negociar objectius i  criteris avaluatius a l’inici de cada unitat.

    El punt 3 l’he experimentat només en una unitat per mòdul, i confesso que no se’m dóna bé perquè – deu ser per tal com els ho plantejo-  els alumnes ho reben com un encàrrec massa teòric i els costa ubicar-s’hi i mantenir l’atenció. En conseqüència em resulta un punt ferragós i antipàtic.

     

    1. Comprovar que l’alumnat ha entès el que ha de fer.

    El punt 4 m’agrada  i l’aplico, però he comprovat que no et pots refiar del que et diuen una o dues persones, ja siguin interpel·lades directament o en preguntes al col·lectiu. Després, tota la resta  no ha entès exactaemnt el mateix.

     

    1. Plantejar preguntes per fomentar la participació de l’alumnat.

    El punt 5 m’agrada i l’aplico en totes les sessions, ja sigui plantejar preguntes al gran grup, en equip o individualment.

     

    1. Promoure l’autoavaluació de l’alumnat durant tot el procés i vetllar pel procés.

    El punt 6 el veig molt clar i l’aplico en textos escrits perquè es poden autoavaluar mitjançant una plantilla d’autocorrecció. En textos orals no la informació no queda tan fixada i molta es perd… (he dit tinc que?).

    Enguany els he “diagnosticat” en la prova oral del mòdul anterior (la prova era perquè jo els fes recomanacions) i els he proposat recursos perquè cada alumne decidís si necessitava reforçar alguna qüestió concreta:

    http://elemental1viladecans.wordpress.com/2012/03/07/pla-de-millora-i-de-treball-individualitzat/

     

    els he donat el solucionari del llibre de text:

    http://elementalviladecans.wordpress.com/

     

    els he donat els criteris abans de fer les tasques amb un exemple de model:

    http://elemental1viladecans.wordpress.com/2012/04/27/preparem-la-intervencio-a-la-reunio-de-veins-5-punts/

     

    i els he fet corregir a tothom totes les errades de tots com un exercici habitual (a l’últim els donava la solució i m’havien de dir el perquè)

    http://elemental1viladecans.wordpress.com/2012/05/08/solucio-de-les-errades-de-la-nota-al-president-de-la-comunitat/

     

    1. Conscienciar l’alumnat que l’autoavaluació i coavaluació formen part del procés.

    Confesso que no aplico aquest punt, però sí que els explico perquè els demano que s’autoavaluïn. Un cas a part és la coavaluació, ja us vaig dir que no m’agrada perquè la veig més una font de conflictes que d’aprenentatge. De totes maneres, es fan algun comentari (que ha de ser qualitatiu i positiu) en alguna tasca. (Què és el que més t’ha agradat?)

     

    8.  Comprovar el nivell de coneixement dels objectius a l’inici i l’assoliment del objectius al final.

    Algun punt del decàleg m’havia de sobrar… sobre el paper m’encanta, però a la pràctica no ho “comprovo”

     

    9. Crear situacions reals en què l’alumnat posi en pràctica el que ha après a l’aula

    Estic d’acord que seria molt desitjable, i sempre ho intento, però la vida és tan més pobre que les propostes de la programació! Ho confesso: només a classe faig anuncis de ràdio, escric a diaris o cartes, compro i venc habitatges, assisteixo a debats sobre la TV, programo sortides per col·lectius…

     

    1. Practicar correccions  més qualitatives que no pas quantitatives aplicant l’auto i la coavaluació.

    Efectivament, aplico correccions qualitatives segons el que vam acordar del reforç positiu i la prohibició de les adversatives.

     

    En resum, el tot és més gran que la suma de les parts. Potser sabria aplicar tots els punts per separat, però tots junts i sempre se’m fan una muntanya que encara no he escalat.

    Fins demà!

     

    Share

    Article complet

  • Autoavaluació medial

    Si em disculpeu, invertiré l’ordre de les dues preguntes, de manera que quedi implícita una part del que m’havia autoimposat per al primer trimestre (almenys la part que he pogut assolir) i que el nou compromís sigui una declaració d’intencions de cara al segon trimestre. Disculpeu l’extensió de l’entrada, deixeu de llegir abans d’arribar al punt de saturació!
    A) Què he complert?

    El trimestre passat vaig progressar en 3 eixos: el compromís d’aprenentatge, l’avaluació reguladora i la motivació de l’alumnat.

    En primer lloc, quant al compromís d’aprenentatge, vam dedicar una part de la primera sessió de cada mòdul a determinar uns objectius del curs i a concretar amb detall què i com volíem treballar per tal d’assolir-los. Ens vam separar per grups per pactar-los en petit comitè i vam fer una posada en comú a fi d’elaborar un quadre conceptual que servís de referència en tot moment. Com a conclusió -essent reduccionista- vam extreure’n que calia treballar en equip i que calia participar activament de la dinàmica de les classes. Després, vam penjar els acords a les primeres entrades del bloc del curs i cadascú (jo inclòs) va haver de redactar un primer text  per explicar a què es comprometia per tal d’assolir els objectius que el grup havia determinat. Per últim, el text resultant va servir per fer l’avaluació inicial del alumnes i acabar de perfilar aspectes de continguts de llengua que calia millorar.

    Nota crítica: Inicialment volia recuperar la informació a mig curs i al final per fer un seguiment, però mai en vaig trobar el moment i aquesta activitat va quedar només com un conjunt de propòsits per començar el curs: no vaig vetllar perquè fossin vinculants.

    Objectius del grup d’Intermedi 1:

    http://intermediviladecans.wordpress.com/2011/09/30/els-objectius-del-curs/

    Objectius i compromisos del grup de Suficiència 3:

    http://suficienciaviladecans.wordpress.com/2011/09/30/els-objectius-del-curs/
    http://suficienciaviladecans.wordpress.com/2011/09/30/que-necessitem-per-aprendre/
    http://suficienciaviladecans.wordpress.com/2011/09/24/a-que-em-comprometo/

    En segon lloc, pel que fa a l’assumpció de l’avaluació reguladora, vaig fer una avaluació inicial en tots els cursos. No obstant això, vaig perdre l’oportunitat de determinar objectius per a cada alumne. Durant el curs, vaig explicitar els criteris d’assoliment  i els objectius de les tasques per tal que els alumnes poguessin autoavaluar-se abans de lliurar-les. Com a reforç, al grup de suficiència, vaig passar plantilles d’autoavaluació. A més, els alumnes de tots els mòduls que tenien bloc (S3, I1 i E1) van autocorregir-se totes les errades de tots els textos del bloc: jo recollia les errades dels alumnes (les últimes vegades els les marcava amb cursiva) i ells havien de corregir-ne les pròpies i les dels altres.  D’altra banda, els alumnes disposaven de la possibilitat de fer activitats extra si volien sumar punts que havien perdut durant les avaluacions medials.

    Autoavaluació per explicitació de criteris d’assoliment:

    http://suficienciaviladecans.wordpress.com/page/2/

    Nota crítica:  Em va ser molt més fàcil i natural promoure l’autocorrecció que l’autoavaluació.
    Segueixo avaluant resultats i no processos (o progressos).

     

    En tercer lloc, en relació a la motivació de l’alumnat, vaig partir de la premissa que el que més el motivava era el progrés individual i la consciència del propi progrés. L’unica cosa que se’m va ocórrer per promoure-ho fou posar com a deures (per a cada sessió) que diguéssin una cosa –com a mínim- que havien après a la classe anterior.
    Nota crítica: Aquest és un dels punts cecs que tinc com a professor; no aprenc com copsar el progrés de cada alumne. Recordatori: cal delegar-ne la responsabilitat als alumnes.

     

    Per finalitzar, també vaig fer el possible per aplicar mètodes i tècniques de metodologies col•laboratives.  Vaig posar en pràctica el trencaclosques i el llapis al mig. D’altra banda, vaig generar interdependències entre alumnes fent que resolessin exercicis que havien dissenyat els mateixos alumnes o fent que obligatòriament utilitzessin, als seus textos,  paraules d’un llistat per eixamplar vocabulari que havia estat nodrit amb les aportacions de cadascú.

    Exercici fet pels alumnes (no resolt al bloc):
    http://suficienciaviladecans.wordpress.com/2011/10/06/les-vostres-oracions-a-que-cal-afegir-les-comes/

     

    B) A què em comprometo?
    De cara al següent trimestre em comprometo a:

     

    1.    Donar valor a tots els esforços que he fet enlloc de seguir pensant que mai n’hi ha prou: que no sóc prou col•laboratiu, participatiu, que no aprenen prou…

    2.    Seguir aprofundint en tot el que he encetat al primer trimestre.

    3.    Agafar un llibre text de nivell per tal que no em condicioni tant les activitats, tasques, metodologia, avaluació..

    4.    Fer una unitat per curs seguint el treball del grup de treball d’avaluació

    5.    Seguir-me formant per enriquir i agilitar cada intervenció a l’aula.

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip