Faig una avaluació inicial al principi de cada unitat: els demano allò que els demanaré a la tasca final. Depenent de com faci la tasca final faig d’una manera o d’una altra l’avaluació inicial. Us n’explicaré dos exemples:
El primer exemple: quan la tasca fina és escrita. A suficiència havíem de redactar un text argumentatiu. Els vaig explicar en quin context s’emmarcaria la unitat i per tant totes les tasques, tant les intermèdies com la final. Primer van fer el text argumentatiu, que ja havia d’estar dins del context en què treballaríem. En aquest cas, em vaig endur els textos però no els vaig corregir. L’endemà vam treballar per grups: van haver d’escriure un altre text argumentatiu però cada grup des d’un punt de vista diferent. Tot seguit, entre tots vam determinar les característiques que crèiem que havia de tenir un text argumentatiu a partir de la lectura i l’anàlisi d’un model.
Llavors vam analitzar per grups els textos que havíem fet a classe: ho havíem de fer tenint en compte les característiques que havíem acordat entre tots. No es tractava de criticar els textos i dir «no m’agrada, jo hi posaria això o no…» sinó que es tractava de veure si havien escrit textos argumentatius i per què. Després els vaig retornar el text de l’avaluació inicial i els vaig demanar que fessin el mateix amb el seu propi text: valorar si el que havien escrit era o no un text argumentatiu, per què. Si consideraven que havien de retocar-lo o reescriure’l, ho podien fer. Els vaig demanar que me l’ensenyessin, tant el text com la valoració. Al final de la unitat, els vaig demanar un text nou però emmarcat dins del context final de la unitat, després d’haver fet dues activitats en grup.
Valoro tot aquest procés de manera molt positiva, la veritat. Però em qüestiono si fent-lo he comprovat el nivell dels objectius de la unitat (9è punt) i si tot plegat és un pèl repetitiu… Potser, tenint en compte el 9è punt i que a més el que jo pretenia era fer una avaluació inicial del tema, hauria pogut aprofitar aquesta valoració del primer escrit individual per analitzar els aspectes no textuals que havíem de treballar en aquella unitat. Ara bé, em sembla que ho tornaria a fer… perquè crec que costa fer l’autoavaluació d’un mateix quan t’has de fixar en moltes coses a la vegada… o almenys jo tinc aquesta sensació.
Segon exemple d’avaluació inicial: quan la tasca final és oral. A l’intermedi havíem de fer unes entrevistes a la ràdio. Vam fer un petit simulacre, per dir-ho així: van haver de fer el mateix que jo els demanaria al final de la unitat però en un context una mica diferent. Quan vam acabar els vaig preguntar què creien que havia anat bé i què creien que els faltava millorar. Entre tots vam dir força coses, vam quedar que treballaríem allò que els faltava millorar durant la unitat, en algun cas vam canviar algun objectiu que jo tenia previst per aquella unitat (i que jo havia dit prèviament…). A la tasca final, vam fer el següent: primer vam acordar allò que volien que els avalués. Quan vam acabar, vam valorar com havia anat i també quina diferència hi havia hagut entre l’avaluació inicial i la final. En els dos casos en què ho vam fer, tots dos grups van adonar-se de la progressió i de la diferència entre les dues avaluacions. Les van valorar molt positivament.
A l’hora de comprovar l’assoliment dels objectius al final de la sessió, hi ha hagut algun cas en què he fet una avaluació tradicional, entenent que he valorat només jo la tasca final amb els criteris que havia establert (…els hauríem d’haver negociat…!!, el 3r punt!!), però hi ha hagut algun altre cas en què ho vam fer diferent. Abans de mirar-me els textos finals, cada u va haver de valorar el text d’una altra persona seguint un graella amb els criteris que havia establert (repeteixo: també els hauríem d’haver negociat…!!, el 3r punt!!) i després posar-ho en comú amb el grup de treball. Jo em vaig mirar tant el textos com les valoracions i cada u té a més del seu text final, la valoració feta pels companys i per mi (que parteix de la dels companys).
I ara em pregunto… això és coavaluació? Bé, algú em va dir que aquest havia de ser el meu objectiu de cara el 3r trimestre perquè quan vaig acabar el 2n vaig corregir tots els portafolis dels alumnes.
I això és tot el que us volia explicar. Sé que m’he allargat massa.
2 comentaris
jsans
20 May 12
11:18 #
Hi veig l’esquema de la proposta de l’Olga Esteve… per cert, per al·lusions –crec que conec qui et va proposar de treballar al coavaluació–, crec que fas la coavaluació. Però hem de limitar al mínim el nostre control. Això és el que volia suggerir amb la coavalaució.
gencinas
20 May 12
21:57 #
Totalment d’acord, hem (haig) de limitar al mínim el nostre control. Reconec que no ho sé fer, prou bé que ho saps i per això em vas proposar la coavaluació. La pregunta que em faig al final del comentari va precisament per aquí… veig contradiccions amb el que faig: primer coavaluació entre els alumnes i després m’ho miro jo!! Això no s’hi val!!! aix!. Per tant, continua sent un objectiu per a mi.
(Que consti que el que posava al comentari ho feia més aviat com una picada d’ullet, no com a retret ni res eh, espero que no s’hagi malentès…!).