De 2happy, extreta d’http://www.stockvault.net/photo/121514/water-
Em van ensenyar com havia d’estructurar ‘una sessió. Havies de planificar una pràctica d’anticipació (PA), per poder presentar l’ítem (estructura o contingut). Continuaves proposant unes pràctiques mecàniques (PM). Organitzaves uns exercicis contextualitzats (PC) i, finalment, t’havies d’empescar una activitats oberta (PO) perquè l’alumnat demostrés si aplicava el contingut exposat. Encara faig servir aquestes sigles a l’hora de planificar la programació. Així doncs, no m’ha costat gaire adoptar l’hàbit de formular una avaluació inicial quan encetem una unitat o seqüència didàctica.
Al començament, quan vaig formar part del Seminari d’Avaluació, intentava experimentar les tècniques que apreníem del professor Joan Rué, per exemple el qüestionari KPSI. Ara bé, confesso que em costava buidar-los i analitzar-ne els resultats. A més, arribava sempre a la mateixa conclusió: l’heterogeneïtat. Em desorientava més per encarar les programacions.
Llavors, vaig mirar d’aplicar la finalitat de l’avaluació inicial (negociació d’objectius, continguts i criteris de negociació), administrant de ben antuvi el material amb què avaluaria l’assoliment del continguts al final del procés. Al final de cada exercici, preguntava si sabien l’objectiu. Se’m menjava una sessió entre fer els diferents exercicis i fer-ne la posada en comú, cosa que m’angoixava bastant. Ara bé, notava que despertava en l’alumnat la curiositat per les diferents fites de la unitat. Es va convertir en un material per compliar amb el portafolis. Aquí en teniu una mostra. Correspon a una unitat de l’I1, anterior a les noves programacions. Avaluació inicial U3
El curs passat, amb el dels D –és el meu repte– i per falta de temps de dedicació, vaig decidir d’elaborar mapes conceptuals com a eina d’avaluació diagnòstica. Confesso que hi té a veure el seminari que ens va impartir l’Olga Esteve (i els SCOBA) És el que us presento. La manera de confeccionar-los podia variar d’una unitat a una altra. En general, presentava els objectius abans o bé després de fer la prova. Organitzava parelles o petits grups, depenent de l’assistència d’aquell dia. Triaven un objectiu. Individualment, pensaven quines qüestions els plantejava l’objectiu o el contingut. Alguns alumnes, més avesats a un sistema més tradiconal, els violentava aquesta activitat. Per això, vaig complementar amb la prova final. Tal com acabo de dir, la fèiem al principi de tot o bé després d’haver confeccionat el mapa.
Cap comentari