Els objectius de la sessió van ser:
- comunicar qui s’havia ofert per al curs d’estiu
- presentar les conclusions dels dos grups de treball
- tasques més reals
- atenció a la diversitat
El primer grup va exposar la seva experiència, duta a terme en els cursos del SLC de Sant Boi. En comptes de preparar un itinerari literari, van aprofitar la visita de Maria Barbal per aglutinar les diferents tasques finals de cada grau.
Com que el resultat és satisfactori tant per part de l’alumnat com del professorat, els agradaria repetir l’experiència; ara, però, amb l’autora Sílvia Alcàntara.
Pel que fa al segon grup, va fer una petita activitat de rol per ser observada. Pretenia evidenciar les diferències d’actituds, de comportaments, de maneres de fer i de pensar que hi pot haver en un grup. També qüestionava com podíem abordar la diversitat a l’aula. Volia generar un debat amb l’altre grup per presentar les conclusions a què havia arribat: diagnosticar la diversitat, treballar per projectes, treballar cooperativament, saber gestionar la motivació i les emocions, reflexionar la nostra tasca docent… Al final, es va acordar començar pel darrer objectiu: el d’ examinar la nostra pràctica i veure si en el nostre dia a dia a l’aula teníem en compte la diversitat. Per fer-ho, cadascú portarà una activitat de mostra en la propera reunió, 9 de maig.
Us agrairíem si esciriviu un comentari pel que a l’acticivitat del segon grup: Què vau sentir mentre presenciàveu? o Què vau sentir mentre interpretàveu el rol?
2 comentaris
mmiret
17 Mar 14
17:38 #
No sé què vaig sentir, enveja per saber actuar tan bé quan jo sóc tan mala actriu?
El que sí que em va quedar clar va ser el que preteníeu amb l’actuació, i em va semblar una molt bona manera de posar-ho en escena! Vaig sortir amb ganes de poder ser professora per a totes les personalitats diverses dels meus alumnes, fins i tot ho vaig explicar al meu marit a la nit! Vau impactar, vaja!
Lourdes Subirà
26 Mar 14
14:38 #
Maria,
M’has fet riure La intenció era bona, però necessitem millorar. 😉
Durant la interpretació del rol, vaig sentir una certa incomoditat perquè l’actitud d’algun membre del grup em va descol·locar. No ho comento com un aspecte negatiu, sinó que crec que és una sensació que es pot experimentar quan formes part de qualsevol grup i que segur que també trobem a l’aula. Em vaig adonar també que sovint portem més d’un barret o l’anem canviem al llarg d’una conversa, ja que es va fer difícil mantenir el rol. Això sí, si ens sentim més còmodes amb un barret o amb un altre deu voler dir alguna cosa…
Finalment, crec que ens va faltar analitzar com ens havíem sentit com a observadors o com a actors, ja que aquesta reflexió també ens podria ajudar a conèixer la diversitat del grup i a conèixer-nos a nosaltres mateixos. Penso, per exemple, en com reaccionem davant d’algú que porta un barret o un altre. L’altre dia vaig tenir un petit “conflicte” a l’aula i no em va acabar de convèncer la meva reacció. El barret que portava l’alumna em va descol·locar. Per pensar-hi…