RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘criticar’

  • Elogis, un bé escàs (i III)

    Reprodueixo la darrera part dels extractes que m’han semblat força interessant de l’article de Mayte Rius, publicat a Estils de vida (núm. 117, 9 de juliol de 2011). En els dos anteriors, explica que estem més acostumats a criticar que no pas a felicitar. Això es deu a un fet biològic, cabdal per a la supervivència de l’espècie.

    Però per sobreviure sigui més important allò negatiu i que el cervell ho prioritzi no vol dir que la ment no faci atenció als estímuls positius. Sembla que també hi ha raons biològiques que expliquen per què el reforç positiu és una eina potent de motivació. “El reforç positiu és un gran activador cerebral, genera plaer; una carícia, un somriure, unes paraules amables estimulen els mateixos circuits cerebrals del plaer que un gust dolç, una música agradable, que un quadre bonic o que les drogues”, apunta. I precisa que es tracta d’un comportament bàsic, que es dóna en nens, adults i animals gairebé sense diferències.

    Els psicòlegs expliquen que, tècnicament, el reforç positiu és un estímul que augmenta la probabilitat que una conducta anterior es torni a repetir. A la pràctica això significa que quan el cap diu a un treballador que ha fet una bona feina i va per bon camí per obtenir un ascens, aquesta persona se sentirà més motivada i s’esforçarà per aconseguir l’ascens desitjat. En realitat, des de petits busquem que ens mostrin felicitat i acceptació, resulta gratificant i agradable rebre mostres d’aprovació (que ara sabem que activen els centres del paler del cervell) i això ens fa sentir més be amb nosaltres mateixos, amb èxit, i augmenta amb això l’autoestima i la seguretat. “En educació,  el reforç positiu, si s’acompanya d’un feedback sobre com millorar és molt interessant perquè crea expectatives de superació i permet transmetre confiança que l’alumne aconseguirà les metes  que es proposi”, apunta Victòria Gómez Serès, membre de la junta de govern del Col·legi de Pedagogs de Catalunya a Lleida.

    (…)

    Que el reconeixement de les fites de l’altre pugui ser positiu no vol dir que calgui elogiar-ho tot ni que calgui fer-ho sempre. Les felicitacions excessives, inoportunes o mal plantejades tenen els seus riscos i poden resultar contraproduents. (…) La recepta, diuen els experts, és utilitzar elogis concrets, detallats, i referits sempre al comportament, no pas a la personalitat. (…)

    I això també val quan est tracta de reconèixer la feina dels col·laboradors. “Si et feliciten molt el reforç perd efecte; un treballador novell necessita que li diguis sovint com ho fa, però un professional expert no ho necessita; l’elogi ha de ser detallat i cal especificar què és el que s’ha fet bé i què és el que es vol que es continuï fent”, indica Berrocal. Altres regles d’or a l’hora de mostra els reconeixements és expressar-los en públic, ser equitatiu i honest per no deixar-se influir per preferències personals, ser breu i no exagerar ni sobreactuar.

    Share

    Article complet

  • Elogis, un bé escàs (II)

    Reprodueixo la segona part dels extractes que m’han semblat força interessant de l’article de Mayte Rius, publicat a Estils de vida (núm. 117, 9 de juliol de 2011). En l’anterior, destaca que estem més acostumats a criticar que no pas a felicitar. En aquesta part, se n’explica el motiu.

    També hi ha qui opina que si som garrepes en els nostres reconeixements és perquè l’important és corregir les conductes i no acostumar els nens (ni els grans) a dependre de l’opinió dels altres, a fer les coses per agradar. La realitat és que a tots, des de petits, ens agrada que ens cuidin, ens tractin bé i ens diguin coses agradables. I que la crítica constant, amb pocs elogis, dóna resultats no desitjables tant si es tracta d’educar un nen com de millorar la productivitat d’una empresa. En aquestes condicions, el nen –o el treballador—té la sensació que no val la pena fer-ho bé perquè és difícil que rebi un estímul per això encara que, si s’equivoca, sí que tindrà reprimendes o càstigs.

    Manuel Martín-Loeches, professor de Piscobiologia a la Universitat Complutense i coordinador de Neurociència Cognitiva del Centre d’Evolució i Comportament Humà, emfasitza que aquest biaix negatiu no és casual, que hi ha raons biològiques que justifiquen que ens fixem més en allò negatiu i que siguem més propens a la crítica que a l’elogi. “S’ha comprovat i demostrar que el cervell està programat per atendre amb més prioritat en el temps i amb més zones implicades tot el que sigui emocionalment negatiu més que no pas positiu”, diu. I afegeix que l’explicació més creïble és que aquesta tendència –que s’observa també en altres mamífers—és adaptativa, és una empremta que ha deixat l’evolució. “En mitjans hostils, en plena natura, qui sobreviu millor i deixa més descendència (que és la finalitat de l’evolució) és qui reacciona més aviat davant d’un estímul negatiu, perquè si perds l’oportunitat de fugir perds la vida, mentre que si deixes passar una oportunitat positiva no és tan greu, n’hi pot haver una altra; per això els individus que van sobreviure més temps i van deixar més descendència van ser els que reaccionaven amb més rapidesa davant d’allò negatiu, i nosaltres en descendim, així que aquest mecanisme del nostre cervell, aquest biaix negatiu, no ens fa més feliços, però sí que ens permet sobreviure més”, explica Martín-Loaches.

    Com a exemple de les conseqüències d’aquesta empremta biològica que ens fa veure abans el costat negatiu i donar-li més importància cita algunes experiències que han demostrat que fan falta tres o quatre accions positives per poder compensar l’efecte d’una acció negativa en la imatge que es té d’una persona.

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip