http://www.youtube.com/watch?v=vacxKurqqCQ
Un cop vist el vídeo de Déu a la terra, passem a citar un altre ‘déu’, aquest ben nostrat, més terrenal, però un autèntic terratrèmol,tant en vida com en obra: el crack entre cracks Mossèn Cinto.
Al poema Al cel diu:
! Oh Déu meu, oh Déu meu, dau-me unes ales
o preneu-me les ganes de volar!
I els Surfing Sirles, banda punk número 1 en l’àlgid moment de la música catalana, recullen la invitació per ‘modernitzar-la’:
‘Senyor, dóna’m unes ales o treu-me les ganes de volar
Senyor, dóna’m unes ales o treu-me les ganes de vo…laaaaaaaaaaaaaaaaar’
Bé, doncs, és impossible resumir millor com em sento en aquesta època de canvis dins les aules.
Què he complert?
M’he trencat barreres internes i he aconseguit que els alumnes dels cursos dits ‘superiors’ –Intermedis i Suficiència–treballin per tasques. D’aquella manera, és clar.
He aconseguit que elaborin textos grupals, que s’organitzin per realitzar intervencions orals grupals, que s’expliquin entre ells aspectes poc entenedors de sintaxi i morfosintaxi; en definitiva, dur en pràctica, tot el que dèiem que intentaríem fer.
Estic molt lluny, però, de contractes d’ensenyament, negociacions col·lectives, compromisos grupals i altres aspectes de l’aprenentatge cooperatiu que se m’escapen. En aquest sentit crec que és determinant la inclusió del nou període lectiu que hem implementat.
A què em comprometo?
La paraula ‘compromís’ em recorda aquell ritus un pèl sectari que hi havia–que hi ha!!! — als agrupaments escoltes, als ‘caus’, on els nens i nenes, nois i noies, homenets i donetes, havien de comprometre’s en alguna cosa, per al bé individual i per al bé col·lectiu, en aquest cas en les seves unitats (llops i daines, ràngers i noies guies, pioners i caravel·les, i trucaires).
Us explicaré una anècdota. Anècdota? Sí. Quan jo era ‘cap’ (monitor) de llops i daines va fer el compromís un xavalet de dos pams més alt que els altres, la virtut principal del qual era que clavava uns mastegots i menyspreava amb uns insults de por als altres. El compromís era, doncs, que deixés de pegar i insultar. La ceremònia, entre riures, va ser: ‘Hola, em dic B. i a partir d’ara no pegaré als més petits ni els insultaré’. Un cop acabat el ritual, ho va celebrar dient-li ‘fill de puta’ a un i clavant-li el puny als morros a un altre.
Per això no m’agrada el mot ‘compromís’.
Però em comprometré a ser un bon nen i a no dir paraulotes, a tirar endavant aquest projecte de canvis, i sobretot, sobretot, sobretot, sobretot, que els meus alumnes, quan acabin el suficiència 3, estimin la llengua catalana.
#SenyorDóna’mUnesAlesOTreu-meLesGanesDeVolar
Sergi Borges
