Mes: octubre de 2012

A la primera unitat hem treballat els pronoms personals: em, et , es, i  també el pronom de lloc: hi.

A classe, escoltarem aquesta cançó d’en Ramon Sauló: “El meu poble”  i haureu de completar-la amb els pronoms que hi falten.

Imprimiu-vos-la i porteu-la a classe.

Mentre escolteu la cançó, poseu els pronoms que hi falten.

EL MEU POBLE       

Si anomeno el meu poble,
descobreixo qui sóc:
on       tinc les arrels,
on       tinc el meu lloc.
Ell       ha donat la parla
que fa que       entengueu.
Ell        ha ensenyat a perdre,
a guanyar i a defensar
el que cregui que és meu.

És un poble que       obre
per rebre als seus germans.
És un poble que balla
agafant-        les mans.
Molts diuen que és estrany,
d’altres que és molt curiós:
que          donem un dia a l’any
llibres, amor i flors.

Si no        fos el meu poble,
tots els poblets veïns
viurien donant voltes
perduts per mil camins.
No veurien la llum
del nostre campanar,
i les nits        fan llargues
si no tens uns llavis per poder besar.

Si no       fos el meu poble,
els mariners d’arreu
no haurien plantat bandera
en aquesta terra de Déu.
Ni         necessitarien
per fer junts el camí.
si no        fos el meu poble
no estarien aquí.

Ja ho veureu,
que és certa la veritat
ja la veureu!
Que no té identitat qui perd l’arrel
i que cal no oblidar el port
d’on un dia         vàrem fer a la mar.

Ja ho veureu,
un dia arribarà
que ja ho veu reu!
si no hem gosat parlar no tindrem veu
per explicar als fills
que el centre del món és on un neix.
i això el nostre poble no ho mereix.

Tot estant lluny de casa,
el sol     ha confessat
que no escalfa com sempre,
com          té acostumats.

Que        envolta de núvols
que li fan d’amagatall.
Que ell guarda els millors raigs
per veure com llueixen Vinyes de Savall.

I el vent sincer        explica
que entre el meu poble i jo
ha teixit una història
d’intercanvi d’amor.

ha donat la força,
ha descobert l’orgull
L’entregar-        al meu poble
és l’únic que vull.

Ja ho veureu,
que és certa la veritat
ja la veureu!
Que no té identitat qui perd l’arrel
i que cal no oblidar el port
d’on un dia        vàrem fer a la mar.

Ja ho veureu,
un dia arribarà
que ja ho veu reu!
si no hem gosat parlar no tindrem veu
per explicar als fills
que el centre del món és on un neix.
i això el nostre poble no ho mereix.

Cantant: Ramon Sauló

Jo vaig néixer l’any 1967. És un any molt productiu, demogràficament parlant,  l’època del “baby boom”. De fet treballo amb dues persones del mateix any, la Núria i el Jordi. Som una bona collita!

L’any que vaig néixer va ser l’any que van assassinar Che Guevara, el conegut guerriller llatinoamericà.

 

El 1967  es va celebrar el Human Be-In a la ciutat de San Francisco un festival que va popularitzar la cultura hippie.

 

Aquest any també va ser el primer que van autoritzar tornar a cantar una cançó en català al  Festival de la Cançó Mediterrània , un esdeveniment musical que es va celebrar a Barcelona durant nou anys, des del 1959 fins al 1967, i en el qual prenien part artistes de diversos països mediterranis. Se celebrava al setembre, tot coincidint amb les festes de la Mercè. Dos van ser els temes admesos a concurs: T’estim i t’estimaré, interpretat per Betina,  i Com el vent, dels autors de Se’n va anar, interpretat per Salomé i per Dova

Què   fem a classe?  Què hem  après  avui?    Qui ha explicat  què? Què ens agrada i què no ens agrada?  Curiositats, temes, converses..

Durant tot un curs estarem cada dimarts i dijous al matí treballant, aprenent i gaudint   junts. Aquí tenim un espai per dir-hi la nostra.. Un espai per explicar, conversar i escriure, en català! Per comentar les experiències de l’aula.

L’Antonio ja ha començat. I que continuï!

Ara és el vostre torn. Animeu-vos-hi!