Classes del 23 i el 25 de gener

Hem fet els exercicis 11.7 i 11.8 de la pàg. 36 (EAPC). Després hem vist com redactar un programa de festa major, a partir dels ex. 4 (pàg. 76) i 8 de la pàg. 78.  (Teide). Hem treballat les oracions exhortatives i també els diminutius, els augmentatius i els superlatius (pàg. 82), Teide.

Hem practicat l’ortografia de la O àtona a partir d’un dictat memorístic i després hem acabat els programes de la Festa Major, afegint-hi expressions exhortatives i adjectius superlatius, augmentatius i diminutius. Hem fet l’ex. 25 de la pàg. 84 sobre frases fetes.

Per deures, heu de redactar una salutació per al programa de la Festa Major.

CLASSE DE 24 DE GENER

Avui hem repassat la dièresi (oralment i amb un quadre teòric) i hem fet un parell d’exercicis del llibre El català escrit (l’1 i el 2 de les pàg. 34 i 35). Per deures feu el 3, 4, 10 i 11.

Després heu comentat les aficions literàries en grups de 3  o 4 persones (ex. 1, de la pàg. 64 del llibre de Teide).

Finalment, hem vist les qüestions més importants que hem de tenir en compte per fer un bon resum, heu llegit el conte El gran cartògraf, de Joan Barril, i en grups l’heu començat a resumir consensuant les idees (el proper dia l’acabareu).

Recordeu que el proper dimecres haureu de portar un full amb la informació de la vostra part del treball Itinerari per Cerdanyola.

 

CLASSE 22 DE GENER

Avui hem practicat la combinació pronominal (d’un pronom personal + un pronom de complement directe o circumstancial) amb l’exercici 4, llista 1. Per deures feu la llista 2.

Després, i per parelles, heu fet l’exercici 11, pàg. 56 i 57 del llibre de Teide sobre les formes de l’adjectiu i que també ha servit per practicar la lectura. A continuació hem millorat la precisió lèxica en veure les diferències de significat de les paraules que surten a l’exercici 20 de la pàg. 61 de Teide.

Finalment, hem vist la teoria bàsica de l’ús de la dièresi (la teniu a la pàgina 72 del llibre de Teide i a la unitat 5 del llibre El català escrit), i hem fet l’exercici 10, de la pàg. 72 de Teide.

Per deures acabeu els exercicis 2, 3 i 5, de les pàg. 153, 154 i 155 del llibre El català escrit.

Classes del 16 i el 18 de gener

Hem escoltat la cançó de Rockambolesca i hem aprofitat per parlar de vocabulari relacionat amb la festa major: engalanar, pregó, colla, batucada, esbart, geganters, bastoners, trabucaires, castellers, capgròs, cercavila, cobla, pubilla, hereu…  També hem parlat de festes populars de Catalunya. Hem fet l’ex. 1 (pàg. 74, TEIDE). A continuació hem llegit un text sobre la Patum i hem practicat el so de les O àtones. A la pàg. 33 (llibre EAPC) hi ha la teoria. Vam fer els ex. 11.1 i 11.2 (pàg. 33) i també els ex. 11.3 i 11.4 sobre les o àtones en plurals (pàg. 34). A la pàg. 35, hi ha els casos de paraules amb dificultats. Per deures, hi havia l’ex. 11.5.

Després de veure exemples d’activitats típiques de festa major, hem planificat la festa de Tansols de Baix, una celebració que, per cert, durarà 6 dies!

Dijous vam posar en comú el recull de vocabulari dels 3 llibres del primer trimestre, vam fer el club de lectura per grups i, finalment, vam veure les presentacions i els bibliotràilers dels companys.

En aquest enllaç hi ha les instruccions sobre el proper treball del llibre. Us recomano que llegiu el capítol de mostra per decidir una lectura que us motivi. Els teniu aquí al blog a l’apartat de LLIBRES.

CLASSE 17 DE GENER

Avui hem començat resolent els dubtes de l’exercici que hi havia per deures.

A continuació hem parlat que haureu de llegir un d’aquests dos llibres abans del 2 de maig: El camí de les aigües, de Carme Martí, o La fada negra, de Xavier Theros. En aquest cas no s’haurà de fer un treball escrit, sinó que farem un bibliofòrum, és a dir que parlarem sobre aquests llibres a classe i comptarà com a nota d’expressió oral.

Després us heu reunit per grups de nou per acabar de parlar sobre el treball “Itinerari per Cerdanyola” (‘aquí a 15 dies hauríeu de portar a classe un full amb la informació de la vostra part del treball per debatre-la amb el grup). A continuació hem après quines formes són correctes per expressar obligació i com expressem la probabilitat. Hem fet l’exercici 14 del llibre de Teide. Finalment, hem analitzat algunes frases per practicar la identificació dels diferents elements de l’oració (subjecte, verb i complements).

Per deures, feu l’exercici 1 de la pàg. 152 del llibre El català escrit i la comprensió lectora de l’exercici 5, de la pàg. 53 del llibre de Teide.

LA FADA NEGRA, de Xavier Theros

Aquí trobareu informació sobre el llibre La fada negra, de Xavier Theros.

Ediciones Destino (448 pàg.)              

Barcelona, 1843. Una nit d’estiu, un nen apareix degollat en un fumador d’opi. En Llàtzer Llampades, un capità de vaixell expulsat de la marina mercant, a qui un tràgic naufragi ha marcat per sempre, es converteix en policia empès per les circumstàncies. El país viu la minoria d’edat de la reina Isabel II. Governa el seu regent, l’odiat general Espartero. A la ciutat, bruta i claustrofòbica, plena de barricades i fantasmes i asfixiada per les muralles, està a punt d’esclatar la revolució. Per reprimir-la, l’exèrcit es prepara per a un llarg i brutal bombardeig que durarà tres mesos.

Sota les bombes, enmig del setge militar i només consolat per la seva ardent amant, el capità Llampades haurà d’esbrinar qui és el misteriós assassí de les criatures.

La fada negra és una novel·la ambientada en una Barcelona convulsa que ens ofereix un relat ple de passions i intrigues amb una força narrativa insòlita, sorprenent i captivadora.

Aquí podeu llegir el primer capítol de La fada negra.

Més informació sobre el llibre:

https://www.vilaweb.cat/noticies/xavier-theros-guanya-el-premi-josep-pla-amb-la-fada-negra/

 

EL CAMÍ DE LES AIGÜES, de Carme Martí

El camí de les aigües, de Carme Martí:

Editorial Amsterdam  (560 pàg.)

La novel·la ‘El camí de les aigües’ narra les vivències de Maria Badia, una cuinera de l’Espluga de Francolí que manté una lluita constant per superar les adversitats del segle XX. La Maria anota les seves receptes en un quadern i és precisament a través d’aquest que es reviu la seva capacitat per tirar endavant amb un somriure.

L’escriptora Carme Martí, autora de l’exitosa novel·la ‘Un cel de plom’, dedicada a la vida de Neus Català, explica els fets des de l’actualitat, a partir de la mirada de Laura, una noia que busca desesperadament recuperar el seu control emocional mitjançant l’escriptura. La noia només troba un cert refugi en les trobades amb un jove veí i les visites a la seva àvia, a qui llegeix la història de la Maria Badia, una història que la deixa sense paraules i la remou ben endins. L’obra, cuinada a foc lent durant cinc anys, es converteix en un homenatge a les vides de les nostres àvies.

Aquí podeu fer un tastet del llibre:

https://issuu.com/arallibres/docs/1es_p__gines_cami_aig__es

La pàgina web del llibre:

https://camidelesaigues.com/

 

AIXÒ NO ÉS AMÈRICA, de Jordi Puntí

Informació sobre el llibre Això no és Amèrica, de Jordi Puntí:

Editorial Empúries (224 pàg.)

Sinopsi:

Hi ha qui recorda un amor mentre passeja pels carrers de l’Eixample per traçar una lletra amb els seus passos. Hi ha l’home del maletí que fa autoestop a la sortida de Vic. Hi ha en Gori, que en un poble de la Catalunya nord rep cartes d’un germà amb qui fa anys que no es tracta. Hi ha l’home que vol regalar un viatge a París a la seva dona, però ho canvia per un creuer en solitari al vaixell on canta en Sam Cortina. Hi ha la història prodigiosa d’en Mike (abans Miquel) Franquesa i la seva relació peculiar amb els casinos. I al final, lligant-ho tot, hi ha l’escriptor que se’n va fins a Nancy per completar, a plena satisfacció dels lectors, la seva feina de viatjant d’històries…

Podeu llegir el primer capítol per veure si us agrada.

I aquí teniu una entrevista que li van fer a l’escriptor Jordi Puntí arran de la publicació del llibre:

https://llegim.ara.cat/actualitat/Jordi-Punti-personatge-propia-domines_0_1864013778.html

CLASSE 15 DE GENER

Avui hem començat resolent els dubtes de l’exercici de pronoms febles que hi havia per deures. A continuació hem fet repàs dels gèneres conflictius, és a dir, paraules que en català i en castellà tenen diferent gènere (per ex.: les postres – los postres).

Després hem vist l’exercici 23 sobre la millora de la precisió lèxica, de la pàg. 47 de Teide (per exemple hem vist la diferència entre arran i arrel. Utilitzem arran de quan volem dir a partir de, i no arrel de) . També hem repassat el complement de l’atribut.

Hem començat la unitat 4 del llibre de Teide i us he proposat de fer un Itinerari per Cerdanyola en grups de 4-5 persones. Teniu aproximadament un mes per fer el treball.

Hem après dels abreviatures més freqüents i hem fet l’exercici 8 de la pàg. 55 del llibre de Teide.

Per deures, feu l’exercici  7 de pronoms febles, de les pàg. 39 i 40 del llibre de Teide.

Classes del 9 i l’11 de gener

Vam començar la setmana plantejant un canvi: com seria la vida vivint en un micropoble? Vam fer una comprensió lectora del text de Maria Creuhet. I vam parlar dels avantatges i els desavantatges de viure en un poble de menys de 500 habitants. A partir del text, vam repassar les conjugacions verbals i, a continuació, vam fer un exercici per practicar el verb viure. Dijous, per continuar practicant els verbs, vam fer una pràctica per grups.

També vam fer els exercicis 26.1  i 26.2 de la pàg. 100. Per deures, hi ha els exercicis 26.3 i 26.4 de la pàg. 101.

Finalment, aquesta setmana hem escollit el nom del poble fictici on viurem durant el segon trimestre.