Feu clic a la notícia per llegir-la tota sencera. Després podeu deixar un comentari explicant què feu vosaltres per no malbaratar el menjar que sobra:
Un error lingüístic curiós…
El Tomàs, del grup de suficiència del matí, ens e
nvia aquesta foto.
Quin futur ens espera?
L’altra errada que ha trobat el Cristóbal:
Més errades lingüístiques…
El Cristóbal, alumne d’un curs de suficiència, ha trobat aquesta errada:
A la caça dels errors lingüístics
I tenim encara una altra aportació de la Dèlia:
On és l’error en aquest cas?
A la caça dels errors lingüístics
La Dèlia, alumna del curs de suficiència del vespre, ens ha enviat aquesta foto que conté un error lingüístic.
Quina és l’errada?
Reviure el passat amb els avis – Cançó: El llop de mar
Escolta aquesta havanera i escriu-hi els verbs que falten.
EL LLOP DE MAR (Ramón Carreras)
Amb setanta anys a l’esquena,
la pipa sempre a flor de llavi,
……………………… la nit serena,
vora la mar, s’hi …………………. un avi.
Tota la vida …………………….. amb les ones,
amb son bastó …………………….. a l’atzar,
……………………… la nit serena,
es ………………….. un llop de mar.
Quan el temporal i la tramuntana
…………………. les veles d’un vell bergantí,
jo ben ………………… al pal de messana
……………………. ben fort: el mar és per mi!
Ara que ja ………. vell i ,al vespre, no …………….. .
Ja no ……… a la pesca, ja no ……… companys.
Només ………. a passeig i ………………… la xarxa.
………………… feixuc, pel pes de tants anys.
A la caça dels errors lingüístics!
Quins errors hi ha en aquesta pintada?
El meu itinerari és…
Després de veure diferents tipus de sortides o viatges (exercici 1) i vocabulari específic sobre el tema, ja podeu dissenyar un itinerari que considereu interessant (exercici 2 del llibre). Haureu de posar-li un nom, comentar els indrets que es poden visitar i si el recomaneu a un tipus de públic concret. Heu d’escriure sobre un lloc que conegueu perquè potser algú us en demanarà més informació.
Jo de petita volia ser moltes coses…i tu?
De petita volia ser investigadora privada. M’imaginava que descobria pistes i feia investigacions. Amb els amics de l’escola, sempre ens inventàvem casos per resoldre. Em sembla que ens agradava tant per culpa de les sèries de detectius i policies que feien a la televisió.
Més tard volia ser arquitecta. Em passava el dia dibuixant plànols de cases. Però quan vaig descobrir que el dibuix tècnic em costava força, vaig pensar que no tindria gaire futur en aquest gremi.
Quan s’acostava el moment de triar una carrera, vaig decidir-me per una de lletres. Sempre m’havia agradat molt llegir i aprendre llengües. Però el que va ser difícil va ser dir-ho a casa. Quin disgust! Els meus pares volien que estudiés hostaleria per continuar el negoci familiar. Però com que m’havia passat uns quants anys treballant-hi, sabia que no volia fer aquella feina tota la vida.
Ara faig de professora de català. Aquesta feina és molt més completa del que us pugueu arribar a imaginar. A part d’ensenyar a parlar i a escriure, també has de tractar amb el públic (com a l’hostaleria), has de planificar i dissenyar classes (com un arquitecte) i has d’investigar els dubtes que et sorgeixen (com un detectiu). Què més puc demanar si he aconseguit fer tot el que m’agradava de petita?