Etiqueta: Articles TOT Cerdanyola

I com que després de la nit ve el dia, si la setmana passada parlàvem de la lluna, avui ens centrarem en el sol. ‘Sol’ pot ser el un nom d’astre i el d’una nota musical, o un adjectiu (se sent sol) o una forma del verb ‘soler’ (sol cantar a la dutxa). No el confonguem amb sòl, amb accent diacrític!, que és la superfície del terreny (un sòl fèrtil).

Però ara ens ocupa l’estel que il·lumina i escalfa els planetes que giren al seu voltant i que formen el sistema solar. I, com en el cas de la Lluna, si ens referim al nom propi de l’astre, l’escrivim amb majúscula: La Terra gira al voltant del Sol.

Els més matiners sabreu que, a punta de sol, si us encareu cap a llevant, veureu el sol ixent i, per contra, al capvespre, si us dirigiu cap a ponent, contemplareu el sol colgant o el sol ponent. I, renoi!, si n’hem passat, de dies, amb un sol de justícia… d’aquell que esquerda les pedres i que crema es cul a ses llebres. Però ara potser vindran dies de sol covat, que és fort però de núvols entelat.

I seguint amb el sol i si sou persones de joc, procureu no jugar-vos el sol abans de néixer! Que, si bé us pot eixir el sol a mitjanit i tenir una sort inesperada; si marxa de cop, se us haurà post el sol. I després, què farem? Intentar treure profit d’algú altre acostant-nos al sol que més escalfa? Vigileu no es posi de panxa al sol i es desentengui de tot. Així doncs, si jugueu, jugueu amb cap i sigueu sensats!

Font: M.Teresa Espinal, Diccionari de sinònims de frases fetes https://dsff.uab.cat/

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola el 26 d’octubre de 2023.

Vocabulari:
Ixent: que surt (el sol)
Capvespre: part de la tarda, quan el sol ja s'ha post
Esquerda: obertura que es produeix a la terra, en una paret...

Parlem-ne:
Us afecte en l'estat d'ànim un dia assolellat? 
Us estimeu més la calor o el fred?
Us agraden les postes de sol, per exemple, per fer fotografies?
Coneixíeu aquestes expressions amb "sol"? 

 
La síndria i el meló són dues fruites molt apreciades a l’estiu perquè ens refresquen els dies de més calor. Darrerament ens continuen refrescant però se’n parla més pel preu que per la frescor. El meló, com tantes altres fruites, també protagonitza expressions populars com quan volem referir-nos a algú que no és gaire llest, que és obtús, diem que és un cap de meló. Seria el mateix que ser un cap de carbassa o un cap de suro.

Saber la qualitat d’un meló o d’una síndria sempre és un misteri i si no en som experts, no ens quedarà més remei que tallar-los o tatxar-los, que vol dir precisament treure’n un tros per saber-ne la qualitat. En definitiva ja haurem encetat la peça i ens la podrem menjar. Actualment se sent sovint l’expressió obrir un meló, que en un sentit figurat vol dir encetar un debat normalment polèmic.

La síndria té moltes maneres d’anomenar-se segons la zona: xíndria, meló de moro, meló d’Alger o meló d’aigua. En el darrer cas coincideix amb les formes anglesa i alemanya watermelon o Wassermelone. El mot català síndria o la forma en castellà i en gallec sandía provenen de l’àrab: sindiyyah, ‘meló del país de Sind’, al Pakistan. Si fem un cop d’ull a altres llocs d’Europa, ens continuem trobant amb una gran varietat de noms curiosos: a Itàlia, és anguria o cocomero; a França, pastèque o melon d’eau, i al País Basc, angurri. Curiosament en sard, una de les llengües parlades a l’illa de Sardenya, se’n diu sa sindria, com en català.

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola el 14 de juliol de 2022.

Vocabulari:
Llest: persona astuta, perspicaç
Encetar: treure un primer tros d'alguna cosa, obrir
Sardenya: illa mediterrània que pertany a Itàlia

Parlem-ne:
Acostumeu a menjar aquestes fruites a l'estiu?
Coneixeu receptes que s'elaborin amb síndria o meló?
Quines altres fruites us agrada menjar a l'estiu?
Intenteu menjar fruita de temporada o us és indiferent?                                                    

I

La llengua amaga moltes sorpreses. Avui volem fixar la nostra atenció en una paraula fàcil i coneguda per tots: la paraula cap. Us heu parat mai a pensar en aquesta paraula? Sorpreses?

En primer lloc destacarem que pot ser un verb (Això no hi cap!), un nom (Ell va abaixar el cap), un determinant (No hi ha cap solució) i també una preposició (Vine cap aquí). A més, com que un Centre d’Assistència Primària també és el CAP, podem dir frases com aquesta: Vaig cap al CAP perquè em fa mal el cap i no em queda cap calmant. O recordar aquell embarbussament popular: En cap cap cap el que cap en aquest cap.

Si abaixar el cap implica resignació, alçar el cap implica tenir coratge; i anar amb el cap ben alt és no avergonyir-se. Ser cap de turc és mal negoci perquè vol dir que et fan responsable d’alguna cosa que no has fet; si et diuen que ets dur de cap o que ets un cap de suro, un cap d’ase, un cap buit o que tens poc cap pots donar per fet que et consideren poc espavilat.

Si el nom ja ens fa ballar el cap, explorem què passa amb el verb cap. També hi ha frases fetes? Doncs, sí, però no tantes… Aquí podrem dir que no hi cap ni una agulla quan la sala està molt plena o que l’àvia no cap a la seva pell perquè està molt cofoia amb el seu net i que no em cap al cap que no s’adoni que el seu net és igual d’encantador que els nets de totes les altres àvies.

I, al capdavall, ja som al cap del carrer!

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola el 18 de maig de 2023.

Vocabulari:
Tants caps, tants barrets: és una expressió que significa que hi ha disparitat d'opinions segons 
cada persona.

Parlem-ne:
A part dels significats del text, en coneixes algun altre significat de "cap"?
Per què en català diem "cap de setmana" quan parlem del dissabte i el diumenge?
Parlant de barrets, t'agrada portar-ne? En quines ocasions te'n poses?

Falta poc perquè comenci el Carnestoltes, una festa que de ben segur servirà per donar una mica de calidesa en aquests dies de fred intens. Aquesta festa, a la qual podem anomenar tant Carnestoltes com Carnaval, va acompanyada d’altres tradicions com el Dijous Gras o Llarder, que la precedeix, o el Dimecres de Cendra, que en marca el punt final i és l’inici de la Quaresma. D’on prové el nom de Dijous Gras o Llarder? Doncs de l’alt contingut en greix que tenen els aliments que mengem per aquestes dates. La paraula “llarder” ve de “llard”, el greix que s’extreu del porc. Un dels dolços més emblemàtics, la coca de llardons, es diu així perquè es farceix amb trossets de greix de porc. Els pastissers de Cerdanyola ens expliquen que la coca de llardons pot ser de brioix o de pasta de full, tot i que té més demanda aquesta darrera. A més de la coca, pel Dijous Llarder, que enguany és el 16 de març, també mengem aliments a base d’ou: botifarra i truita. Segons diuen això s’explicaria perquè és l’època de l’any en què les gallines ponen més ous. I diem “ponen” i no “posen” perquè és un error bastant comú confondre els verbs “pondre” (“pondre ous”, “pondre’s el sol”) i “posar”.

El dia del Carnestoltes la gent surt de casa amb disfresses i màscares i participa a la rua que s’organitza per la ciutat. Posteriorment encara ens queda el Dimecres de Cendra: el dia de l’enterrament de la sardina i quan es crema el ninot que representa el rei Carnestoltes.

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola el 9 de febrer de 2023.

Vocabulari:
Pasta de full: una massa cruixent que s'elabora amb farina, greix, aigua i sal. 
Brioix: (del francès brioche) Pastís lleuger i flonjo, elaborat amb farina, llevat, mantega i ous.

Parlem-ne:
Quins carnavals famosos del món coneixeu? Hi heu estat mai?
Coneixeu poblacions de Catalunya famoses pel seu Carnaval? 
Acostumeu a celebrar el Dijous Llarder? Com el celebràveu de petits?