• De bat a bat

    oberta

     

    Fins al 13 de juny que es constituiran els nous ajuntaments, tothom està obert a tot: la llista més votada, el pacte d’esquerres, l’assumpció de certs punts d’un altre programa, el principi de bona fe per tal d’arribar a un acord…

    La ciutadania ha enviat cartes d’acomiadament i en alguns casos s’ha  produït un acomiadament col·lectiu (procedent!), perquè són ben pocs els que repeteixen.

    En molts municipis, el consistori ha quedat fragmentat i és l’hora de l’estira-i-arronsa,  el tants caps tants barrets, la solució del caixa o faixa (és a dir, quan cal prendre una solució arriscada, jugant-s’hi el tot o res) o del pacte contra natura (en què els antagònics s’entenen!). S’han penalitzat pràctiques de clientelisme (no *clientelars) i tripijocs o martingales (chanchullos en castellà), però tot i la bancarrota o fallida d’algunes sigles, de cessaments,  ben pocs. En aquest país, costa. A tot això, recordeu que no es pot cessar algú; si de cas, se’l fa cessar o se’l destitueix.

    Per cert, de *poltrones no en tenim i d’*apoltronats o *repanxingats, tampoc; en canvi, tenim càrrecs arrepapats/escarxofats/repanxolats/aclofats a la cadira, la butaca, la trona…

    Fet i fet, davant de tant desgavell, potser seria millor obrir una borsa de treball i qui hi tingui la puntuació més alta, apa, regidor!

    Per a més informació sobre la negociació col·lectiva podeu consultar-ne el diccionari a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/

    Article complet

  • 6 de juny

    Estadi Olímpic de Berlín

    Com que és probable que tinguem alguns lectors a qui agradi el futbol, i ben aviat se celebrarà la final de Lliga de Campions entre el FC Barcelona i la Juventus Football Club de Torí, hem decidit escriure un Rubricatus sobre algunes curiositats del conegut com a “esport rei”.

    Esperem que no s’enfadin els seguidors d’altres clubs que mostren a les seves vitrines moltes copes europees però que, almenys enguany, seguiran el desenllaç de la final des de la tranquil·litat del sofà.

    Un primer aspecte que cal considerar és el de l’article que acompanya el nom d’un equip. Per què diem la Juventus o la Juve i no el Juventus o el Juve? El cert és que ha estat l’ús el que ha consolidat el femení o el masculí. En italià sempre són noms femenins, perquè juga una squadra, però en català diem la Fiorentina i la Sampdoria, però el Milan o el Càller. I per què ens referim a alguns equips catalans en femení: la Grama (la Gramenet) o la Santboiana (el referent del rugbi sud-català)? Una raó podria ser que es tracta d’equips que tenen la paraula unió al nom complet: la Unió Esportiva Gramenet, la Unió Esportiva Santboiana… Però aquesta explicació no serveix per a la Damm, que és Club de Futbol Damm, ni per a la Unió Esportiva Lleida (el Lleida). Així que és l’arbitrarietat la que ha acabat per establir l’ús més habitual.

    Però tornem a la final de la màxima competició europea. Com s’ho fan els locutors per evitar de repetir constantment la Juventus o la Juve? Ens hi podem referir pel color de la samarreta i presumir de saber un xic d’italià: l’equip bianconero. El plural el farem també en italià: els bianconeri (igual que fem un paparazzo i dos paparazzi.) També ens podem referir al conjunt entrenat per Massimiliano Allegri amb el sobrenom de la Vecchia Signora.

    Per cert, que el club torinès o de Torí ja s’ha adjudicat aquest any un doblet: la Sèrie A (màxima competició regular a Itàlia, la consecució de la qual s’acredita amb l’scudetto) i la copa italiana de futbol. Si guanya la final de la Lliga de Campions obtindrà el cobejat triplet i estarà en condicions d’assolir un sextet com el del FCB de l’any 2009. Quant al Barça (hipocorístic de Barcelona), un cop assolit el campionat de Lliga, caldrà que superi l’escull de l’Athletic Club a la final de la Copa del Rei per optar al sextet. Lleons i culers es veuran les cares al Camp Nou (no Nou Camp) el 30 de maig vinent. La final de la Lliga de Campions entre blaugranes i bianconeri se celebrarà el 6 de juny; des de la imparcialitat exigida, ens atrevim a desitjar que la guanyi un equip català!

    Article complet

  • *A voltes amb la llengua / a vueltas con la lengua

    lego-352113_640El sant tornem-hi que la llengua catalana sigui la vehicular (caldria veure si és ben bé així) en l’ensenyament a Catalunya segons la LEC (Llei d’Educació de Catalunya, 2009) i això vulneri els drets dels infants que parlen altres llengües (més ben dit, la llengua espanyola) és un tòpic constantment brandat des del govern de Madrid i el poder judicial. En castellà diríem allò de “qué cansino”. En català podríem dir que aquesta cançó de l’enfadós ja passa de taca d’oli (i altres expressions més col·loquials que segur que us vénen al cap).

    El sistema d’immersió aplicat a Catalunya permet que nens amb llengües diferents a la parlada per la comunitat lingüística receptora facin l’ensenyament obligatori (i també el de 0 a 3 anys) en aquesta llengua per tal que l’aprenguin des de ben petits. Val a dir que la majoria dels nanos de molts municipis de l’àrea metropolitana només senten el català a l’escola, ja que la presència d’aquesta llengua en determinats grups de població i sectors d’activitat és mínima. Per tant, el sistema d’immersió és completament indispensable si creiem en la igualtat d’oportunitats i si volem formar una única comunitat de catalans. Aquest sistema, que qualsevol pare voldria si es practiqués en anglès, s’ha demostrat útil entre la canalla nouvinguda i ha afavorit la integració d’aquest nanos i la seva promoció; a més de garantir el futur del català!

    Avui, potser perquè n’estem fins al capdamunt, no ens ha sortit un Rubricatus lèxic ni sintàctic. La llengua catalana no té el mateix nivell de coneixement i ús que el castellà en molts àmbits, encara que està reconeguda com a llengua pròpia de Catalunya, juntament amb l’aranès. Si volem revertir la situació d’inferioritat, calen polítiques clares de promoció i foment, especialment en els mitjans i l’ensenyament. Tot el nostre suport, doncs, a la immersió lingüística a Catalunya.

    Quant al títol, és fruit d’una traducció automàtica d’aquestes que tant sovintegen en els mitjans de comunicació catalans. Per què pensar en català directament si sempre podem traduir del castellà? Un partit polític que no disposava del programa en català s’excusava dient que encara no els havien portat la versió catalana, que s’havia endarrerit; així doncs, bilingüisme és saber pensar dues vegades o és pensar en una llengua i, si cal, ja ens ho farem traduir?

    Article complet

  • 24 M

     

     

    encartellamentEns trobem en període electoral, enmig d’una legislatura marcada per problemes de finançament, malversació (balafiament, malbaratament) de recursos públics, pèrdua d’ocupació i altres bondats del sistema. Aprofitarem la campanya per veure com parlen els alcaldables.

    Dels polítics amb molta xerrameca diem que garlen i garlen, que tenen molta vèrbola; n’hi ha que parlen foradat, és a dir sense cap substància, n’hi ha que parlen sense embuts, és a dir, sense estar-se’n, i n’hi ha que parlen gruixut, s’arrisquen a espifiar-la i, si l’han dita molt grossa han de fer mutis, és a dir desaparèixer d’escena ràpidament, per bocamolls  o llenguallargs.

    Per enardir els militants es recorre a les arengues i per acoquinar els adversaris a les andanades, que és quan una persona et renya i t’engega. Alguns es guanyen afalacs, però normalment s’emporten escridassades (xiulades, esbroncades), perquè en quatre anys no han fet res del que ara prometen.

    Els polítics utilitzen recursos retòrics per enllaminir el discurs, com ara els oxímorons, és a dir, dues paraules de sentit oposat que funcionen com un tot (contracte indefinit periòdic, capitalisme humà); eufemismes, és a dir, paraules atenuades i políticament correctes (com ara nouvingut per immigrant), o analogies, és a dir, relacionar dues coses per la seva semblança (com allò del viatge a Ítaca ─o el vagareig per l’espai!─ sobre el procés d’independència).

    Esperem que no arribin a les mans i que la campanya ens convidi a votar la millor opció.

     

     

    Article complet

  • Una altra vegada!

    Un altre

    Un altre

    Doncs sí, ens acostem novament a un mot al qual ja vam dedicar un Rubricatus al mes de març, per explicar quan havíem d’escriure altres i quan d’altres?

    En català la forma altre/altra/altres sempre va precedida d’un determinant: l’altre, un altre, algun altre, tots els altres… i concorda amb el nom al qual determina o substitueix: un altre (masculí singular), una altra (femení singular).

    Aquesta forma s’utilitza sovint per estructurar el text i les idees: Una persona va dir X, una altra Y; una idea és A, l’altra és B; d’una banda farem això i de l’altra (d’una altra) allò; per una banda/per un cantó/costat hi vull anar, però per l’altra/per l’altre em fa mandra. Fixem-nos que en aquests casos no cal tornar a escriure la paraula banda, cantó o costat, perquè ja l’hem dita i, sobretot, que no hem de barrejar preposicions: per una banda…, *de l’altra.

    La locució d’altra banda també s’utilitza sola a inici de frase per lligar una idea amb l’anterior (sovint amb un sentit de contraposició). Així doncs podríem haver començat aquesta frase dient: D’altra banda, la locució d’altra banda, també…

    Recordem també que una frase com: *per lo altre (o *per lo demés) tot bé, es resol en català amb les locucions: això de banda, fora d’això, a part d’això, tot bé. I quant a *el resto (*els demés) cal dir les altres coses o la resta: Els primers van guanyar un tapaboques; la resta, ni això.

    Si volem dir que una cosa és completament diferent a una altra, diem que és tota una altra cosa, i si és excel·lent diem que no n’hi ha d’altre!

    I si l’article us ha fet el pes i voleu repetir, només heu de dir no n’hi ha prou o un altre, un altre…

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Vull fer un curs!


    Entrades recents


    Històric


    Núvol d’etiquetes

    abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

    Recursos

     


    Comentaris recents


    Blog