• Quantificadors

    Prou, bastant, força...

    Prou, bastant, força…

    Bastantes vegades hem dubtat de la forma dels adjectius/adverbis quantificadors com el que acabem d’escriure en la nostra frase; és a dir, bastant té la forma de femení plural? I què en fem dels masses, prous i  forces?

    En un registre formal, els quantificadors massa, prou i força són invariables segons la normativa, però en la llengua parlada, tendeixen a flexionar el nombre quan depenen d’un mot en plural. Cal tenir en compte, però, que aquest ús és incorrecte, ja que són mots invariables i, per tant, no flexionen ni el plural ni el gènere.

    De retruc també dubtem a l’hora de dir gaire o gaires, en casos de plural. Al DIEC hi surten totes dues formes (invariable i acabada amb -s) però els parlants solen utilitzar la segona.

    Així, no és recomanable dir:

    Hi havia *masses homes /Vaig conèixer *forces noies / Ja tinc *prous diners

    Sinó que s’ha de dir:

    Hi havia massa homes /Vaig conèixer força noies /Ja tinc prou diners / No hi ha gaire/gaires inscrits a la sortida.

    Tornant al començament de l’apunt, en una de les darreres actualitzacions del DIEC, l’adjectiu femení bastanta va ser incorporat al diccionari tant en contextos formals com informals. Tenim doncs la flexió completa: bastant/bastanta /bastants /bastantes.

    I ja us hem inflat prou el cap per avui!

     

    Article complet

  • Metamorfosi

    MetamorfosiReprenem el tema de la substitució pronominal. En una entrada anterior ja havíem parlat de l’objecte indirecte (OI) li, el plural del qual és els. Un altre cas que genera confusions és la “metamorfosi” de li en hi.

    Cal començar per recordar que la pronúncia [li] pot remetre a més d’un pronom, cosa que hem de tenir en compte a l’hora d’escriure. I és que la combinació de dos pronoms (un li d’objecte indirecte i un el, la o ho d’objecte directe, OD) dóna com a resultat l’hi, que sona igual que un únic pronom li.

    Hi ha dos pronoms, doncs, en aquest exemple:

    L’hi donaré: donaré l’informe (OD) al teu germà (OI). En aquests casos, la combinació pronominal és la següent: el + li = l’hi (on li es converteix en hi).

    I en un registre col·loquial, estenem l’ús d’aquesta combinació l’hi en substituir un objecte directe femení (a) o neutre (b):

    a) L’hi donaré: la memòria (OD femení) al teu germà (OI), que en un registre formal escrit seria la hi donaré (la + li > la hi).

    b) L’hi donaré: allò que em va demanar (OD neutre) al teu germà (OI), que en un registre formal escrit seria li ho donaré (ho + li > li ho).

    Encara trobem una altra combinació pronominal que dóna com a resultat l’hi: Deixaré aquest informe (OD) al calaix (CC de lloc): l’hi deixaré.

    S’ha de fer notar que també es produeix confusió entre li/hi, a l’hora de substituir el complement en casos com ara aquests:

    a) Afegeixo sal a l’arròs: *li afegeixo sal és incorrecte (s’ha de dir hi afegeixo sal).

    b) A la memòria *li posarem una etiqueta (s’ha de dir hi posarem una etiqueta).

    c) Cal parar atenció al dia fixat: Cal *parar-li atenció (s’ha de dir cal parar-hi atenció).

    Veiem que quan l’objecte indirecte designa un objecte o cosa inanimada se sol pronominalitzar amb hi.

    Article complet

  • Només quan faci falta

    Els manlleus són paraules procedents d’altres llengües, i no fruit de l’evolució històrica del català, que s’han incorporat a la llengua dels parlants, de vegades aportant un nou significat i de vegades bandejant la paraula o locució catalana corresponent (dir baguet indiscriminadament en lloc de barra de pa). L’intercanvi de mots entre les llengües és un fenomen natural i imprescindible, però cal limitar-ne l’abast quan se substitueixen formes pròpies per altres de foranes i, per tant, s’empobreix la llengua.

    La convenció general més estesa és escriure en rodona els manlleus adaptats i marcar en cursiva els no adaptats. Ara bé, els manlleus no adaptats ─és a dir, que mantenen l’ortografia original─ comuns a moltes llengües i que ja han passat a formar part de la llengua general s’escriuen en rodona: byte, pizza, web, whisky, jazz

    Per conèixer aquests mots podem consultar el diccionari normatiu; si hi apareixen vol dir que ja formen part del corpus de la llengua, com ara kiwi o taekwondo; si no hi apareixen són estrangerismes. Val a dir que molts d’aquests estrangerismes ja tenen una forma catalana, que podeu consultar a la Neoloteca del Termcat, tot i que encara no aparegui al diccionari general per la immediatesa de la incorporació (aiguagim) o per pertànyer a un camp massa especialitzat (nanoempremtador).

    Per tant, com a regla general s’escriuen en cursiva les paraules i expressions que no siguin catalanes i no hi hagin estat adaptades: skater (tipus de patinador); al dente (procediment culinari); botellón (fenomen juvenil); mojito (beguda alcohòlica).

    Insistim, però, que si n’existeix el terme en català, sempre el tindrem com a primera opció. És a dir, preferirem correu electrònic o adreça electrònica a e-mail, assetjament escolar a bullying, entrenament a coaching, sala d’exposicions a showroom, condicionament físic a fitness, llibre digital a e-book, caixó a cajón,  telèfon intel·ligent a smartphone, lísing a leasing, etc. El recurs a les cursives no ens ha de fer preferir una forma estrangera a la pròpia, sigui adaptada o no.

    Article complet

  • Sabíeu que el plural de li no és *lis?

     

    pronoms2Massa vegades a la correspondència castellà/català del pronom de tercera persona singular le/li ─a ell, a ella, a vostè─, tant vagi davant com darrere del verb, hi fem correspondre la forma plural les/*lis. Aquesta traducció és un calc inadmissible en català.

    Ayer le di mi dirección: Ahir li vaig donar la meva adreça/Ahir vaig donar-li la meva adreça.

    Ayer les di mi dirección: Ahir *lis vaig donar/vaig donar-*lis la meva adreça.

    Les formes correctes per substituir la tercera persona del plural ─a ells/a elles/a vostès─ són en català els/los, en un registre formal i els hi, en un d’informal. Per tant, ahir els vaig donar la meva adreça/vaig donar-los la meva adreça (en un registre formal i escrit); ahir els hi vaig donar la meva adreça/vaig dona’ls-hi la meva adreça (en un registre informal i oral).

    A més, el català col·loquial ─el de les telesèries de TV3, perquè ens entenguem─ sol utilitzar la forma els hi per substituir un sol pronom (com en l’exemple) i també com a resultat de diferents combinacions d’objecte indirecte més directe, com ara, els la, els el, els ho, com ara: els la vagi donar, la meva adreça; els el vaig donar, el meu número de compte; els ho vaig donar, allò que em demanaven, que en un registre oral se solucionen, ras i curt, per els hi vaig donar en tots els casos.

    Article complet

  • Res no *dóna igual!

    abraçada

    Avui reprenem l’apunt anterior per veure més construccions verbals poc genuïnes. Per exemple, les formes *da igual, *em dóna igual o*és lo mateix, que diuen a tort i a dret els adolescents quan se’ls pregunta per alguna cosa, són correctes en català?

    En català, les coses tant se’ns en donen, ens són iguals, no ens importen o tant ens fan, i en un registre encara més col·loquial  se’ns en foten, ens la bufen o ens la porten fluixa: No t’amoïnis, m’és igual/tant li fa/no ve d’aquí…

    Recordeu que vam comentar que en català fèiem moltes coses? En canvi, donar donar… només donem de manera literal. Donar és un verb transitiu i, majoritàriament, vol dir proporcionar una cosa material; per tant, com ja vam dir, res de *donar petons ni *abraçades (fer petons i abraçades) i encara menys *donar-se o *donar-se l’un a l’altre. Per exemple:  M’he *donat contra el cantell del prestatge: m’he picat/m’he fotut un cop contra el cantell del prestatge, Si em *dónes, m’hi tornaré: Si em piques/si em pegues/si em toques, m’hi tornaré!

    Altres usos incorrectes: Aquestes imatges *donen que pensar: fan pensar/fan reflexionar, M’ha *donat un mareig: m’ha agafat un mareig…

    Parlar bé no costa pas més que parlar malament. Només cal evitar recórrer sistemàticament a les traduccions literals i, sempre que puguem, consultar el diccionari per veure les accepcions que recull cada paraula.

     

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Vull fer un curs!


    Entrades recents


    Històric


    Núvol d’etiquetes

    abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

    Recursos

     


    Comentaris recents


    Blog