• Documental i cinefòrum amb el director

    2015-05-12 16.59.15El 7 de maig el curs de català S2 vam anar a veure un documental sobre la vida del reconegut actor Jordi Dauder.

    Jordi Dauder o la dualitat de l’existència

    Jordi Dauder va morir el 16 de setembre de 2011. Uns mesos abans el seu amic, i director, Antoni Verdaguer va filmar un documental: Jordi Dauder, la revolució pendent, sobre la vida i les idees que durant tota l’existència van acompanyar en Jordi Dauder.

    L’actor va néixer durant la Guerra Civil i aquest fet va marcar tota la seva trajectòria política, la seva ideologia d’esquerres i, fins i tot, el seu radicalisme: era trotskista. En paraules d’en Jordi: “La meva mare va ser la Guerra Civil… la tinc aquí (assenyalant el cap) i no hi ha manera de desfer-se’n.”

    No ens ha de sorprendre que la seva vida, en comptes d’estar marcada per la trajectòria professional o per l’amor de la família, per exemple, estigués guiada per les revolucions que s’han anat esdevenint al llarg de tot el segle XX i a principis del XXI: la Guerra Civil, el Maig francès, la transició, la caiguda del mur de Berlín o el moviment dels indignats. El seu gran anhel: “Em faltaria, com a mínim, que una vegada guanyéssim.”

    Crida l’atenció la importància que té per a ell que tothom sàpiga quines són les seves idees, inclús arriba a pensar que la seva professió ha de servir com a plataforma per donar a conèixer aquestes idees radicals i, fins i tot, per actuar contra el que considera injust. D’altra banda, s’encarrega d’ocultar gairebé de manera malaltissa la vida personal. Va haver-hi una frase respecte d’això que en demostra no només la sinceritat, sinó aquesta dualitat que era la seva vida. Quan l’Antoni li va preguntar si estava content de la seva trajectòria, ell va respondre: “De la meva trajectòria sí; de la meva quotidianitat, no. El teu comportament quotidià no és exactament el reflex de les idees que estàs defensant.” És a dir, se sentia molt més còmode en el terreny de les idees, però en l’àmbit personal s’adonava que havia fracassat.

    Text d’Anabel Frutos Gómez, alumna del curs Suficiència 2

Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Delegació de l’Eixample

C. Calàbria, 66, 2n
08015 Barcelona

Tel. 934 512 445
eixample@cpnl.cat

De dilluns a divendres de 9 a 14 h i dijous també de 16 a 20 h


Categories


Comentaris recents


Núvol d’etiquetes


Enllaços d'interès


Interculturalitat


Materials per a l'aprenentatge


Recursos de consulta


Recursos del professorat


Històric