Parlem d’un viatge vital?
El proper dia 30 de novembre, de 19 a 20 h, a la biblioteca Sagrada Família, farem la tercera trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant d’una història clàssica de la literatura universal: L’Odissea, d’Homer, que es considera un dels poemes fundacionals del cànon literari occidental. D’entrada, L’odissea era un poema oral, després es va fixar per escrit i es va traduir a centenars de llengües.
L’Odissea és el relat de les aventures d’Odisseu (també anomenat Ulisses), un dels herois de la guerra de Troia, durant el viatge de retorn a casa, a Ítaca, i de la venjança contra els pretendents de la seva esposa, Penèlope. Amb la seva força i astúcia, Odisseu és el model de la superació enginyosa de les dificultats davant situacions molt complicades, amb monstres i països fantàstics.
D’Homer en sabem ben poca cosa. Els antics solien atribuir a aquest poeta grec la paternitat de la Ilíada i l’Odissea. Ja des de l’antiguitat existiren dubtes sobre l’atribució d’aquests dos llargs poemes a un mateix autor, i a partir del s. XVIII es convertiren en un problema per als investigadors, conegut com a qüestió homèrica. Els dos grans relats heroics que són el resultat d’una llarga tradició de la literatura oral, difosa pels aedes (cantors de poemes èpics) en una societat en la qual l’escriptura no era imprescindible. La mateixa Odissea permet conèixer els trets d’alguns d’aquests cantors, com ara Demòdoc, l’aede dels feacis, o Femi, l’aede d’Ítaca. En la seva figura podem veure reflectida la venerable personalitat d’Homer, el qual, a partir del segle IV aC, els escultors han intentat retratar amb la imatge típica de l’ancià venerable, cec i de front ample.
Per aprofundir en l’obra, trobareu una proposta didàctica molt interessant en aquest enllaç.
Bona lectura!
