Entrades amb l'etiqueta ‘teatre’

  • Tornem al Teatre Lliure

    Després de l’excel·lent experiència de la temporada anterior, aquesta setmana hem tornat a visitar la seu de Montjuïc del Teatre Lliure amb l’alumnat d’un grup d’Elemental 2 i alguna persona d’un Bàsic 3 de la Delegació. Aquesta visita a les instal·lacions del teatre és la primera part de l’activitat, ja que el dia 10 de març bona part dels mateixos alumnes de la visita, i algun més d’altres cursos, assistirà a la representació de Tots eren fills meus, d’Arthur Miller, dirigida per David Selvas i interpretada principalment per Emma Vilarasau i Jordi Bosch.

    Per començar, a la plaça Margarida Xirgu els van explicar els inicis tant de l’edifici com de la institució teatral, creada dins d’un dels edificis del Palau de l’Agricultura construït amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. El Teatre Lliure va ser fundat al barri de Gràcia, a l’antic local de la cooperativa de consum La Lleialtat, al carrer Montseny, el 1976 per un grup d’actors, directors i diferents tècnics de teatre. La seu de Montjuïc es va inaugurar l’any 2001, amb la sala gran que du el nom de Fabià Puigserver, un dels fundadors del teatre, i una sala molt més petita, anomenada Espai Lliure, que malauradament no es va poder visitar perquè hi estaven fent un assaig.

    Un cop dins, van començar per la sala dels miralls, l’espai on es preparen i esperen els actors abans de sortir a escena, una mena de camerino comú. D’aquí es va accedir a l’escenari arquitectònic, ara buit, perquè no s’usa per a l’espectacle actual, i seguidament a la sala principal, establerta aquesta vegada amb grades a quatre bandes. Van poder veure el teló d’acer i, molt especialment, l’anomenada quarta paret, un teló arquitectònic de fusta amb el mateix disseny de les parets d’arcs i portes de la resta de la sala, aquest cop abaixada, per tancar la sala de manera que les quatre parets siguin iguals i l’espectador oblidi que darrere hi ha tot un altre escenari. Entre moltes altres coses, van entendre que els conceptes dreta i esquerra poden comportar confusions a l’hora de moure’s per un espai teatral i que s’hi usa una nomenclatura específica per saber si ens trobem al costat Lleida (del carrer) o Xirgu (de la plaça). A l’escenari van poder descobrir una part important de l’escenografia podrem veure a Tots eren fills meus: un jardí d’una casa amb gespa natural, que, per tant, s’ha de regar i il·luminar!

    Després van poder baixar sota la sala per veure la tecnologia que permet que l’espai sigui absolutament flexible i que es pugui adaptar a les necessitats i idees de cada espectacle. En Fabià Puigserver, amb influència del que havia après a Polònia, tant pel que fa a la manera de fer teatre com el lloc on fer-lo, va aplicar un sistema anomenat Spiralift, importat des del Canadà el 1991, i va dissenyar la divisió de la sala en una quadrícula de 63 plataformes que poden enfilar-se o enfonsar-se lliurement i modificar completament la disposició dels espectadors respecte de l’escenari o del lloc concret on s’esdevingui l’espectacle, sobre les quals es col·loquen uns mòduls anomenats vagonetes, que permeten el desnivell diferent de tres files i 5 butaques, també desmuntables i numerables segons cada disposició. Un cop van tornar a la planta zero del vestíbul, els van ensenyar la maqueta original del teatre en què el mateix Fabià Puigserver va treballar, on es poden apreciar algunes diferències entre la idea original i la idea finalment establerta. 

    Després de veure la sala Fabià Puigserver per fora, per dins i per sota, van pujar fins a la quarta planta per accedir a la pinta de la caixa escènica i veure de ben amunt i ben aprop les barres de focus i el clàssic teló vermell. A dalt també van poder visitar una sala d’assaig, la més gran, que disposa de barres i miralls a les parets per assajar-hi dansa. Finalment, la visita es va acabar al vestíbul del teatre, on hi ha les dues portes principals, la taquilla i l’accés a les oficines. Aquest espai està situat sobre l’Espai Lliure i també té la mateixa forma de creu. És la zona del teatre que s’ha mantingut més tal com era l’edifici original, sobretot pel que fa als frescos que envolten les parets superiors, dedicats a l’agricultura. 

    L’activitat doble al Teatre Lliure té l’objectiu de motivar l’alumnat que aprèn català a descobrir que assistir a un espectacle en català els resulta no només possible sinó que també pot ser plaent, i que fins i tot pot esdevenir una experiència que voldrien anar repetint.

    Article complet

  • Visita al Teatre Lliure

    Aquesta notícia ha estat escrita de manera col·laborativa per l’alumnat dels cursos que van participar a l’activitat.

    El dia 3 de maig, un grup de Bàsic 3 i un grup d’Elemental 2 de la Delegació van anar a fer una visita guiada per conèixer la seu del Teatre Lliure de Montjuïc. Van començar a la plaça Margarida Xirgu, on els van explicar els inicis tant de l’edifici com de la institució teatral, creada dins d’un dels edificis del Palau de l’Agricultura construït amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929 i que es va conservar després dels bombardejos de la Guerra Civil. El Teatre Lliure, però, va ser fundat al barri de Gràcia, a l’antic local de la cooperativa de consum La Lleialtat, al carrer Montseny, el 1976 per un grup d’actors, directors i tècnics de teatre amb la voluntat de fer un teatre independent, obert a tothom i gestionat per professionals de l’espectacle, menys lligat a les institucions polítiques. La seu de Montjuïc, amb una sala gran i una sala molt més petita, anomenada Espai Lliure, que l’original de Gràcia, es va inaugurar l’any 2001. Malauradament, aquesta sala més petita no la van poder visitar perquè s’hi estava assajant un espectacle l’endemà.

    Un cop dins, el primer que van visitar va ser la sala dels miralls, el lloc on els actors esperen per sortir a escena i es canvien ràpidament de vestuari. Des d’aquí van accedir a l’escenari de la sala més gran, que du el nom del seu principal dissenyador: Fabià Puigserver. Els va sorprendre el disseny d’arcs i portes que l’envolten, 9 arcs al costat llarg i 7 al curt a cada un dels tres nivells, i que permeten entrar a la sala des de molts punts diferents segons la posició de les grades i l’escena, sobretot perquè d’entrada els va semblar una sala d’estil clàssic, però que va molt més enllà gràcies a la capacitat de transformar-se i pel fet que hagi estat concebuda també com a escenografia. Van descobrir la diferència entre el teló, el teló d’acer, les bambolines, les cametes i, molt especialment, la quarta paret, que en aquest cas és un teló arquitectònic de fusta amb mateix disseny que les parets de la resta de la sala i que puja i baixa com un teló i permet tancar la sala de manera que totes les parets siguin iguals.

    Quan van baixar a la platea, i sobretot, a continuació, sota de la platea, els alumnes es van quedar molt impactats per la tecnologia que permet que l’espai sigui absolutament flexible i es pugui adaptar a les necessitats i idees de cada espectacle. En Fabià Puigserver, principalment un escenògraf, un dels fundadors i impulsors del Lliure, va dedicar molts anys a desenvolupar un tipus de teatre nou, amb influència del que havia après a Polònia, tant pel que fa a la manera de fer teatre com el lloc on fer-lo. Gràcies a l’aplicació d’un sistema anomenat Spiralift, importat des del Canadà per en mateix Fabià el 1991, el terra de la sala es divideix en una quadrícula de 63 plataformes (una per cada confluència d’arcs) que poden enfilar-se o enfonsar-se uns dos pisos i modificar completament la disposició dels espectadors respecte de l’escenari o del lloc concret on s’esdevingui l’espectacle, de manera que sigui l’espectacle el que determini l’espai i que l’espai físic ofereixi les mínimes limitacions. Sobre aquestes plataformes es col·loquen uns mòduls anomenats vagonetes que permeten el desnivell diferent de tres files de butaques, també desmuntables, numerables segons cada disposició. D’aquí el concepte tant físic com ideològic de teatre lliure

    Després de sortir de sota de la sala, van pujar escales per veure la pinta de la caixa escènica amb les barres de focus i decorats, la biblioteca especialitzada, que funciona com a sala de reunions i que conté l’arxiu documental del teatre, situada en una de les torres arquitectòniques de l’edifici i una sala d’assaig, també situada en una altra torre. 

    La sortida es va arrodonir amb una petita passejada fins al Teatre Grec, un amfiteatre a l’aire lliure excavat a la muntanya de Montjuïc, també creat originalment amb motiu de l’Exposició Universal de 1929, envoltat d’un parc molt acollidor de diferents terrasses. Asseguts a les grades de pedra, els alumnes dels dos grups es van barrejar per compartir impressions i poder establir una conversa a partir del contingut de la visita amb les persones de l’altre grup. Així, a més a més de xerrar per conèixer-se, van passar una estona agradable fent un petit intercanvi lingüístic entre nivells diferents. Va ser una tarda molt completa, interessant i distreta.

    Article complet

  • Parlem de l’amistat i la traïció?

    El proper divendres dia 21 de febrer, a les 10.30 h, farem la cinquena trobada d’aquest any del club de lectura de nivell intermedi que fem a la biblioteca Fort Pienc i parlarem de L’última trobada, de Sandor Márai.

    Dos homes se citen, després de quaranta-un anys de no veure’s, en un castell al peu dels Carpats, que en temps passats havia acollit soirées elegants i que els anys han convertit en el simple refugi d’un noble. L’un ha passat molt de temps a l’Extrem Orient, l’altre no s’ha mogut mai de la seva propietat. Però tots dos han viscut esperant aquest retrobament i comparteixen un secret singular.

    L’any 2014 se’n va fer una adaptació teatral que es va poder veure al Teatre Romea.

     

    Article complet

  • Parlem del poble i del poder?

    El club de lectura de nivell bàsic de l’Eixample creix dia a dia i es consolida com un espai on poder practicar el català a través de lectures adaptades en llengua catalana. Aquest any continuarem trobant-nos a la biblioteca Sofia Barat el segon dijous de cada mes, a les 11 h.

    El proper dia 11 d’octubre, doncs, començarem les trobades del club de lectura de nivell bàsic del curs 2019-2020 parlant de l’obra de teatre Un enemic del poble, de Henrik Ibsen.

    El personatge central de l’obra és el doctor Tomas Stockman. Aquest metge impulsa la creació d’un balneari al seu poble, perquè les aigües que hi ha són molt bones per a la salut. El balneari atreu molta gent i diners. Tot va bé fins al dia que el mateix doctor Stockman descobreix que les aigües estan infectades i que el balneari no és saludable. Ara bé, tancar el balneari suposaria suprimir la principal font d’ingressos del poble…

    L’any 2014 es va representar al Teatre Lliure de Montjuïc. En podeu veure un reportatge aquí.

    Article complet

  • Final de curs d’estiu al teatre a l’aire lliure

    Ahir, dia 25 de juliol, l’alumnat de dos cursos d’estiu de la Delegació, un Bàsic 2 i un Bàsic 3, va cloure el curs assistint a una de les funcions de l’adaptació de la comèdia de Shakespeare L’amansi(pa)ment de les fúries feta per la companyia Parking Shakespeare al Parc de l’Estació del Nord.

    Abans que comencés la representació, i per fer l’espera més distreta, l’alumnat va fer una activitat de coneixement i d’intercanvi d’experiències entre les persones dels dos cursos amb un material per facilitar-los trobar coincidències. Pel que fa a la funció, cal destacar que per a la majoria era la primera vegada que assistien a una representació teatral en català i que, malgrat les incerteses prèvies, els assistents van passar-s’ho molt bé i l’obra els va entusiasmar. Molts alumnes van agrair explícitament la proposta i els va sorprendre la facilitat amb què van poder seguir el contingut i l’argument de l’obra, fins al punt que hi van contribuir econòmicament i que es van mostrar interessats a repetir-la o a assistir a una de les funcions que queden de la tragèdia que també es representa: Titus Andrònic.

    Fa deu anys que la companyia Parking Shakespeare representa una comèdia de Shakespeare al Parc de l’Estació del Nord i aquest any, per celebrar l’aniversari, representen també una tragèdia, fins al dia 28 de juliol, i participen al festival Grec 2019 amb el programa doble el dia 31. Si us interessa, en trobareu més informació a la seva pàgina web i a les xarxes socials Twitter, FacebookInstagram.

    Moltíssimes gràcies, Parking Shakespeare!

    Article complet

  • Parlem de trobar feina?

    Resultat d'imatges de metode gronholmEl proper divendres dia 12 d’abril, a les 10.30 h, farem la propera trobada del club de lectura de nivell intermedi que fem a la biblioteca Fort Pienc i parlarem d’El mètode Grönholm, una obra de teatre escrita per Jordi Galceran en què ens planteja què podem arribar a fer per aconseguir una feina.

    Els quatre últims aspirants a un càrrec executiu en una multinacional sueca de mobles i bricolatge són convocats conjuntament per procedir a la fase final del procés de selecció. Mitjançant uns sobres els arriben les instruccions d’una sèrie de proves d’enginy i simulació a què s’han de sotmetre per avaluar-ne la personalitat.

    El procés es converteix en una lluita a mort, sense pietat, canalitzada per les diferents proves que els proposen, cada vegada més dures, més personals, més cruels… I també cada vegada més ridícules. Els candidats, disposats a tot, es rebaixaran fins a l’extrem d’acceptar les situacions més grotesques, extravagants i indignes per aconseguir el seu objectiu: el lloc de treball somiat?

    També en podeu veure la versió cinematogràfica televisiva a TV3 a la carta.

    Article complet

  • Sortida al teatre: La plaça del diamant

    El passat dia 19 de febrer, dos grups de nivell bàsic, un B1 i un B3, de la Delegació van assistir a la representació de l’adaptació de la novel·la La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, que es fa al Teatre Victòria.

    Per a tots era la primera vegada que assitien a una representació teatral en català i, per això, en comptes d’explicar-ne més, us convidem a expressar les sensacions de l’experiència als comentaris d’aquesta notícia. Som-hi!

    Article complet

  • Parlem de Mar i cel, obra i musical?

    MAR I CELDAGOLL DAGOMFotos: David Ruano (Menció obligada)750-maricelok3

    750-maricelok4El proper dijous dia 14 de febrer, a les 11 h, a la biblioteca Sofia Barat, farem la trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant de Mar i cel, d’Àngel Guimerà, escrita originalment el 1888. Els conflictes dramàtics que planetja són, però, d’una poderosa actualitat: la intolerància religiosa, la marginació i expulsió de qui és diferent i, a la fi, la possibilitat de l’amor com a superació de tot allò que separa els éssers humans.

    Què té Mar i cel que ha estat celebrada com una de les obres fonamentals d’Àngel Guimerà? Més enllà dels mèrits literaris o, més específicament, poètics és una tragèdia en tres actes i en vers que conté i expressa una intensa força teatral, tanta com per haver-ne fet dos cops una espectacular i commovedora adaptació musical amb una qualitat de nivell internacional. En parlarem…

    Passeu-vos-ho bé i emocioneu-vos amb la història d’amor entre Blanca i Saïd d’aquest gran clàssic del teatre català!

    Aquí teniu un parell de vídeos musicals de l’adaptació teatral que se’n va fer l’any 1988 i l’any 2004:

    http://www.youtube.com/watch?v=kO4wBK1kh5I

    http://www.youtube.com/watch?v=rZmpcbwILZI

    I per a qui hi vulgui aprofundir encara una mica més, aquí en teniu una presentació de diapositives força interessant:

    http://www.slideshare.net/SlviaMontals/mar-i-cel-17209935

    Article complet

  • Tradicionàrius 2019

    Gràcies a la col·laboració amb el Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T.), el personal del CNL de Barcelona, l’alumnat de català i els participants en el programa Voluntariat per la llengua disposen d’entre el 20 i el 40% de descompte per a les activitats i els concerts del Festival Folk Tradicionàrius. Les persones acompanyants també podran disposar del descompte. A més, s’oferiran entrades gratuïtes per a alguns dels concerts.

    El Festival Folk Tradicionàrius, que es fa de l’11 de gener al 12 d’abril, acull una programació àmplia i diversa que ens mostra, un cop més, la vitalitat creativa del sector. La dansa pren un protagonisme especial en el marc d’aquesta 32a edició, com es posa de manifest a la imatge d’enguany amb un doble cercle de parelles dansaires i amb una gran presència de propostes al voltant de la dansa durant els tres mesos de programació.

    Anirem difonent les promocions especials per als usuaris del CNL a través de les nostres xarxes socials.

    Article complet

  • Sessió de teatre: ELI

    Un grup d’estudiants de la Delegació de l’Eixample, del B1 i del B3, va assistir ahir a la representació de l’obra de teatre ELI a la Sala Versus Glòries. L’obra, escrita per Roc Esquius i dirigida per Antonio Calvo, tracta la dificultat històrica dels humans d’expressar en paraules i accions els sentiments, i planteja la possibilitat futura que siguin les màquines les que ens facilitin la tasca. Majestuosament interpretada per Pep Antón Muñoz i Jaume Casals, ofereix a l’espectador un viatge intens i emotiu a l’interior de les relacions familiars i les emocions, devastadores de vegades i alliberadores sempre. Un cop acabada la representació, es va fer un col·loqui amb els actors, el director i l’autor del text.

    Article complet

  • Vespre de teatre

    El dia 24 de maig, un grup d’alumnes de l’E1 de l’Eixample van assistir al TNC a la representació de l’obra Temps Salvatge, de Josep Maria Miró. La peça, dirigida per Xavier Albertí, està protagonitzada per grans noms de l’escena del nostre país, com ara Carme Elias, Míriam Iscla, Eduard Farelo o Manel Barceló, entre d’altres. Temps Salvatge parla de les dificultats per viure i conviure en la nostra societat aparentment tranquil·la i ordenada. El masclisme, la violència de gènere, l’abús, l’abandonament o el racisme surten a la superfície sobtadament en una comunitat de veïns, i n’esdevindran els veritables protagonistes, tot emmarcant el retrat més amarg i alhora real de la condició humana.

    Una gran nit de pràctica de llengua catalana i de reflexió social comuna per als nostres alumnes i per a tots els assistents.

    Article complet

  • Sortida al teatre i col·loqui

    Un grup d’alumnes de l’Elemental 2 de la Delegació va assistir ahir a l’adaptació del clàssic de Shakespeare, Otel·lo, per la companyia de teatre Les Antonietes, que s’ha d’estrenar a l’Espai Brossa properament. Durant l’acte, fet a la Sala Fènix de Barcelona, van poder gaudir d’una lectura de textos dramatitzada i d’un fòrum posterior sobre alguns dels elements presents a l’obra de Shakespeare: el racisme o la violència de gènere.

    L’actriu i membre de Black Barcelona, Sílvia Albert, i Oriol Tarrasón, director de la companyia Les Antonietes, van reflexionar amb el públic al voltant d’aquestes qüestions tan presents en la nostra societat avui dia com en l’obra del dramaturg anglès.

    Article complet

  • Sant Jordi a l’Eixample

    El passat 23 d’abril vam celebrar, evidentment, la diada de Sant Jordi. Aquest any ho vam fer dins la fira d’entitats de l’avinguda Mistral, organitzada per l’Espai Veïnal del carrer Calàbria, 66.

    Durant el dia es van fer diferents activitats, que van tenir un gran èxit d’assistència, com ara una trobada amb l’escriptora Esther Cerdán, amb qui es va parlar del seu llibre Mel al sofregit, una teatralització de la llegenda de Sant Jordi a càrrec de professorat i alumnat de la Delegació o una classe magistral del ball tradicional de l’estepera. Com podeu veure a la fotografia, tothom s’ho va passar d’allò més bé, tant els participants com el públic assistent.

    (Vídeo de la representació)

    Article complet

  • Article complet

  • Sortida al teatre

    Un grup d’alumnes del nivel E1 de l’Eixample van anar a veure l’obra Lampedusa Beach, al Versus Teatre. Emmarcada en el cicle Dones en Escena, en què actrius, autores o directores assumeixen tot el protagonisme del procés filmogràfic, Lampedusa Beach tracta el drama de la mort de les persones que intenten sortir de l’Àfrica per trobar un present i un futur millor; la Shauba, protagonista de la història, després de caure a l’aigua des de la pastera que l’havia de portar a Lampedusa, fa partícip l’espectador de l’angúnia i la lluita per la vida i reflexiona i el fa reflexionar sobre els motius que empenyen diàriament tantes persones a pujar a fèretres marins. La Shauba compara aquests viatges amb les perles que es desprenen d’un collaret quan es trenca i entra a l’ànima de l’espectador per explicar-li detalls terribles d’aquests viatges alhora que en demana explicacions, respostes, a diferents interlocutors imaginaris. Una travessia, de la mà de l’actriu Olga Vinyals Martori, certament emotiva.

    Article complet

  • L’alumnat llegeix teatre de Mercè Rodoreda

    El Consorci per a la Normalització Lingüística i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) van fer possible l’assistència de 400 alumnes dels cursos de català a la representació de La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda, dirigida per Sergi Belbel, que va tenir lloc el dia 31 de març a la Sala Gran del TNC.

    Tres alumnes de la nostra Delegació, un de bàsic 3 i dos d’intermedi 2, van gravar uns vídeos de la lectura dramatitzada de dues escenes de l’obra, que es van poder veure el dia de la representació. A continuació en teniu els enllaços.

    Vídeo 1 – https://youtu.be/tKsyZ8FQloI

    Article complet

  • Un vespre al teatre

    El passat divendres, 31 de març, un grup d’alumnes del curs de Suficiència 2 de l’Eixample van anar al Teatre Nacional de Catalunya a veure l’obra de teatre La senyora Florentina i el seu amor Homer.

    Aquesta obra, una comèdia de Mercè Rodoreda, és molt interessant, divertida i dinàmica. Els va agradar aquesta mirada femenina de l’època. La interpretació i la posada en escena són excel·lents.

    Tot i que tots els actors hi tenen un bon paper, els va agradar especialment la interpretació de l’Elisabet Casanovas, la jove actriu que fa el paper de la Zerafina, una minyona de poble una mica papissota, que sembla que no hi sigui tota, però que, com aquell que no diu res, les deixa anar ben directes.

    Van passar una molt bona estona!

    Article complet

Delegació de l’Eixample

C. Calàbria, 66, 2n
08015 Barcelona

Tel. 934 512 445
eixample@cpnl.cat

De dilluns a divendres de 9 a 14 h i dijous també de 16 a 20 h


Categories


Comentaris recents


Núvol d’etiquetes


Enllaços d'interès


Interculturalitat


Materials per a l'aprenentatge


Recursos de consulta


Recursos del professorat


Històric



Núvol d'etiquetes

activitats del CNL de Barcelona assessorament biblioteques Campanyes català a taula cinema en català clubs de lectura codi de consum commemoracions concursos cursos còmics en català Empresa establiments adherits establiments col·laboradors Exposicions festes fires jocs en català Llengua llibres música Podcast poesia punts de trobada recursos restauració Sant Jordi segona mà sessions puntuals sortides fora de l'aula sèries teatre tradicions trobades amb autors voluntariat per la llengua -->