Semblava bo de fer, però respondre les dues qüestions que en Jaume ens va plantejar a la darrera reunió no ha estat una feina fàcil, bàsicament perquè no sabia ben bé per on començar ni com seleccionar tota la informació a fi que fos entenedora.
QUÈ HE COMPLERT
Dels quatre cursos que feia el trimestre passat, vaig experimentar alguns dels aspectes treballats i debatuts a l’equip de treball sobretot a l’ I1, l’S1 i l’S2. Però també afrontava un altre repte: treballar per tasques al 100 % en cursos de nivell intermedi i suficiència, i a més, estrenant llibre! Bé, la qüestió és que en els nivells de suficiència els alumnes van decidir:
1. Quins serien els objectius del curs
2. A què es comprometien per assolir-los
3. Quina és la millor manera per aprendre (enfocat, sobretot, a l’aula)
Vam fer una posada en comú i vam parlar sobre les idees més recurrents. Conclusió: parlar i escriure més bé. I aquests van ser els objectius comuns que vam pactar com a grup, a banda dels individuals que s’havia proposat cadascú.
Pel que fa a l’avaluació, vaig experimentar-ne diferents modalitats. La primera va ser recollir la tasca final i tornar-la amb els errors marcats. Aleshores, amb el suport d’una graella, s’havien d‘autoavaluar en una sèrie de punts tenint en compte els criteris d’assoliment que prèviament havíem pactat. La segona part de la graella estava enfocada a la correcció dels errors que els havia marcat. El que he tingut en compte per avaluar-los ha estat el resultat final, la segona versió; és a dir, que hagin estat capaços d’aprendre dels seus errors i de prendre consciència, per mitjà d’unes pautes, que el text es podia millorar. I he de de confessar que és un exercici que ha funcionat molt bé i que han rebut molt positivament.
Una altra modalitat que he experimentat ha estat la coavaluació, sobretot en aquelles tasques finals en què el text era oral. I és aquí on segurament m’he sentit més insegura perquè delegava la meva tasca docent als alumnes i esdevenien ells els responsables d’avaluar els seus propis companys. Aquí sí que el meu paper era totalment secundari i els vertaders protagonistes eren ells. La sensació inicial que em vaig endur va ser que s’encobrien mútuament, ja que gairebé totes les tasques eren perfectes! Però la repetició d’aquest procés em va fer veure que poden arribar a ser tant o més exigents que el professor mateix (fet que no necessàriament s’ha de considerar com a positiu) i que també són capaços de reconèixer els avenços que fan els seus companys, potser de vegades més que els propis.
I pel que fa a motivació, per a mi és, i ha estat sempre, un dels aspectes més importants a tenir en compte perquè si nosaltres estam motivats, serà més fàcil que els alumnes també ho estiguin. Jo us he de dir que aquest primer trimestre he estat especialment motivada pels nous reptes que havia d’afrontar: els acords i compromisos presos a l’equip de treball, els llibres nous de Barcanova, l’arribada del blog del SLC de Castelldefels (i ho escric conscientment amb g) i la introducció de nous suports audiovisuals a l’aula, tot i que malauradament han durat de Nadal a Sant Esteve!
A QUÈ EM COMPROMET
Tot i la feina feta, hi ha uns quants aspectes que encara s’han d’anar polint. Per això, em compromet a…
1. Continuar experimentant en tots els grups, poc o molt, siguin del nivell que siguin.
2. Continuar potenciant l’autonomia dels alumnes i fer que en prenguin consciència.
3. Fer que el blog de Castelldefels esdevingui una eina més participativa i no només de consulta. Un espai on puguin posar en pràctica els objectius proposats.
4. Aprofitar i, si cal, adaptar els criteris i indicadors d’assoliment de l’equip de treball.
Malgrat tot el que em queda per fer i per aprendre, puc dir que em don per satisfeta. I ara us revelaré un secret que us pot ajudar a valorar la feina feta: feu una fotografia mental de les cares dels vostres alumnes el primer dia de classe. […] I feu-ne una altra a final de curs. Aquest és el nostre indicador d’assoliment dels nostres objectius. Només ens cal observar…
1 comentari
Lourdes
13 Jan 12
9:43 #
Laura,
Em sembla molt encertat el títol de la teva entrada. Crec que és una bona definició de com ens hem sentit tots (alumnes inclosos). Efectivament, només cal observar les cares de tothom. De l’escepticisme o del desconcert inicial van passar a la satisfacció. Des de la taula del davant, he pogut observar i compartir neguits, reptes i satisfaccions. I sí, ens queda molta feina per fer, però felicitats per tota la feina ja feta.
Heu vist l’apartat que va encetar la Laura al bloc de Castelldefels? Doneu un cop d’ull al Caçabadades:
http://blogs.cpnl.cat/castelldefels/category/cacabadades/
Felicitats i endavant les atxes!