RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Sessió 06 de juliol de 2012

    Per a aquesta sessió, havíem previst els objectius següents:

    • Quins dos punts que resumeixin el decàleg  acordem?
    • Com informem de l’avaluació a l’alumnat?
    •  Quines normes de funcionament hem d’incorporar?
    • Com preparem els cursos: elaborem seqüències didàctiques?
      • A partir d’aquests documents:  el recopilatori de Guida Al·lès i la presentació de Carme Durán, cal respondre:
        • Quines similituds i diferències trobeu en l’esquema de la seqüència?
        • Què podem aplicar dels dos documents?

     

    Iniciem la sessió demanant quines expectatives tenen de  la sessió d’avui. Això ens servirà per avaluar la sessió al final.

    Quines són les vostres expectatives?
    • assolir l’objectiu de la unitatassolir els objectius de la sessió
    • entendre millor l’avaluació reguladora
    • observar
    • elaborar un pla de treball curs 2012-13

    Després presento el meu pla de millora, arran dels comentaris . Tot seguit,  acordem els dos punts que resumeixen el nostre decàleg.

    Com resumim el decàleg?
    L’avaluació serveix per regular l’aprenentatge, per motivar l’alumnat i fomentar-ne l’autonomia amb l’objectiu que aquest aprenentatge sigui signficatiuMotivarem l’alumnat cohesionant-lo i negociant-hi els objectius i criteris avaluatius.

    Ajornem el tercer objectiu per al final de la sessió ja que ens pot ajudar la valoració de la sessió. Així que consensuem quins són  els requisits d’una bona unitat.

    Establim els criteris avaluatius per  poder observar diferents models.

     

    No
    1) la UD contempla el procés (plantejament / desenvolupament / final)?
    2) Promou l’apren. significatiu?
    3) Contempla la reflexió?
    4) Preveu l’elaboració de materials per part de l’alumne?
    5) Preveu uns continguts?
    6) Presenta uns criteris avaluatius?
    7) El plantejament inclou presentació objectius, continguts i negociació?
    8) Possibilita l’avaluació inicial, medial i final?

    S’obre un debat en què s’acorda que l’objectiu ha de ser consensuar un model d’unitat didàctica que sigui coherent per a tot l’equip, però que permeti bastant flexibilitat a l’hora d’aplicar-la a l’aula.

     

    Finalment, valorem la sessió. S’acorda de continuar amb els dos darrers objectius. Les diapositives amb la lletra en color blau són les conclusions que vam acordar.

     

     

6 comentaris

  1. Isaac

    13 Jul 12
    12:12 #

    Dietari d’aprenentatge:

    D’aquesta última sessió he après com acordar objectius amb la classe: amb la dinàmica que vas utilitzar per fer el mapa conceptual que determinava com pensàvem que havia de ser una bona unitat didàctica.

    Si m’ho permets, però, per perfeccionar la dinàmica, crec que s’ha de fer explícita (i assegurar-se que s’ha entès) abans de començar-la, i explicar-ne molt bé els objectius i conseqüències. Si no, es fan les coses sense saber quines repercussions tindran.

    Per tant, abans de fer el treball dels grups calia avisar:

    “Ara, farem un mapa conceptual en què especificarem 4 característiques que tindrà una bona unitat didàctica. Com que som 4 grups, cada grup n’aportarà una. Quan us pregunti -a cada grup- quina aportació voleu fer al mapa concetual, tingueu clar que tota la classe s’hi haurà de comprometre i que només podreu intervenir una vegada. Per tant, escolliu l’aportació més important per a vosaltres i, si pot ser, aquella que penseu que serà més ben acceptada pels altres grups.

    Penseu que el resultat final del mapa determinarà com seran les unitats didàctiques a partir d’ara. Per tant, esforceu-vos-hi perquè val la pena que sigui molt bo i ens vagi molt bé. Per últim recordeu que, com que som diferents, un altre grup pot fer una aportació amb la qual no estiguem d’acord. Malgrat això, haurem d’acceptar-la perquè obeirà a les seves necessitats i, a més, nosaltres haurem fet una aportació que ells igualment hauran d’acceptar. Per tant és just que nosaltres respectem la seva voluntat perquè ells respectaran la nostra, i ambdues voluntats són voluntats del conjunt.”

    Per mi, si no fem explícit tot aquest parrafot anterior -la dinàmica i els seus objectius i conseqüències (sobretot)-, incorrem en un defecte de forma que dificulta l’acceptació de la metodologia (i per tant, la dinàmica de classe). Em sembla que de vegades ens trobem amb problemes perquè treballem en altura sense refermar els fonaments.

    Respondre

    1. jsans

      13 Jul 12
      14:40 #

      Isaac,

      Com m’agrada que hagis titulat així el comentari. Em sembla una molt bona idea! També t’agraeixo l’observació. Ara entenc algunes cares, algunes actituds i alguns conflictes que s’ha anat produint en les diferents sessions.

      Ja veus que costa canviar o bé que l’aprenentatge pot ser un procés llarg. Us donaré feina. Ho sento. Però per això esteu, oi? Per ajudar-me. És el que he de millorar, però, és clar, no ho incorpores avui per demà. Haurem d’empescar-nos algun codi de senyals perquè me n’adoni quan cometo aquesta errada. Fa dies que vull escriure a La rebotiga; no dono a l’abast. A més, ja veus com se’m gira feina perquè acabo cada sessió amb un regust. Sóc massa perfeccionista.

      De totes maneres, no sé si cal donar tanta instrucció. Penso que m’he de quedar a mig camí: ni tan poc ni tan exhaustiu. En la posada en comú es pot acabar d’explicitar per què ho hem fet així. Ara penso que també podria preguntar-vos com ho hauríeu fet vosaltres, oi?

      Tal com he dit més amunt, us vaig donant pistes perquè m’ajudeu, eh! Tinc aquest defecte: em deixo emportar més per la forma que no pas pel contingut. Per tant, m’heu d’aturar si dono per assentat certs continguts. Ara, de fet, ja he notat un parell d’intervencions en aquest sentit.

      De totes maneres, t’agraeixo moltíssim l’aclariment. N’espero més.

      Respondre

  2. Núria Vidal

    16 Jul 12
    9:52 #

    Estic molt d’acord amb el comentari de l’Isaac. El subscric per complet. De vegades em neguiteja fer coses sense saber ben bé per què.

    Respondre

  3. Mònica

    16 Jul 12
    11:42 #

    Estic d’acord al 100% amb el que ha escrit l’Isaac. Gràcies Isaac!
    Sóc de l’opinió que no es pot portar a tot un grup a prendre unes decisions importants sense que el grup sàpiga amb anterioritat que allò perquè està treballant acabarà sent cabdal i, a partir d’aquell moment, innegociable.

    Respondre

  4. jsans

    16 Jul 12
    15:03 #

    Núria i Mònica,

    Us agraeixo els comentaris i en prenc nota per pensar-hi. De moment, us deixo un vídeo força divertit: http://www.youtube.com/watch?v=u5651tdwyXo&feature=player_embedded

    Respondre

  5. Núria Vidal

    17 Jul 12
    11:40 #

    Per al·lusions:

    Quin és el missatge subliminal? Que som unes cotorres? Que la venganza de l’ocellot (alterego teu) serà terrible? hahahahahahaha.

    Respondre

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip