Bona nit!
Com sempre, penjo l’entrada a última hora. 🙁 Bé, us explico la meva experiència en la negociació. Tinc dos grups: un E2 i un I3. Us parlaré de l’E2 (tot i que l’experiència és menys interessant) perquè en el cas de l’I3 el Jaume es va ocupar de la sessió de negociació.
Pel que fa a l’E2, partia amb un cert avantatge, ja que la majoria eren antics alumnes meus i, per tant, ja estaven acostumats a mi. 😉 Dic això perquè durant la negociació aquest fet em va ajudar molt, alguns dirien a manipular-los o a conduir-los, però jo diré convèncer-los del meu punt de vista. Al capdavall, la negociació és un intercanvi i en aquest intercanvi crec que també hi intervenim els docents.
Bé, després de parlar dels objectius que es marcaven i de debatre’ls, els vaig plantejar que volia que em diguessin com havia d’avaluar-los. Les cares d’alguns eren un poema. No van gosar, però estic convençuda que alguns pensaven:
-I a mi què m’expliques? Això és feina teva.
Bé, això de dir què és feina nostra i que no ho és crec que és un altre tema. Davant d’aquestes cares, els vaig dir que en petits grups debatessin com volien ser avaluats i que arribessin a un consens perquè ens farien una proposta. Els vaig plantejar com els havien avaluat al llarg dels estudis, com s’havien sentit i si creien que era útil. La majoria van parlar d’exàmens i alguns van parlar del portafolis (l’havíem fet l’any passat). En aquests grups de 3-4, van acordar com volien ser avaluats. Ho vam posar en comú i no hi va haver gaire problema perquè van coincidir que volien portafolis per anar recollint les tasques de cada unitat i que avaluéssim aquestes tasques. Següent pregunta que els vaig fer:
-Com les avaluem?
Aquí em van dir que ja ho aniríem decidint a cada unitat. Total, em va semblar fantàstic perquè ja és el que faig habitualment, però és clar a cada grup hi havia antics alumnes meus que es van ocupar d’explicar als nous com vam avaluar l’any passat i els van convèncer. Així doncs, no sé què hauria passat si no hi haguessin estat. Ara bé, hi va haver un grup que va dir que també volia fer un examen final, però proposaven que aquest examen només servís per pujar nota i en cap cas per baixar-la. La majoria de companys van dir que no volien fer cap examen. Veig que no sóc l’única que es posar nerviosa davant d’aquesta paraula. Aix! Aquí és on vaig començar a tremolar. Amb una mica de por (crec que sense que es notés) els vaig preguntar per què volien fer aquest examen, quin n’era l’objectiu. Resposta: “per practicar per a la prova oficial”. Bé, jo crec que vaig negociar amb ells. Després d’escoltar-los i de demanar el parer a la resta de la classe, els vaig fer una proposta.
-Podem fer un simulacre (que crec que és el que esteu plantejant), però no cal ni dir-li ni prova ni puntuar-lo si això ens fa posar nerviosos. Si traiem aquesta pressió, creieu que aquest exercici respondrà als objectius?
Tothom va estar d’acord a fer un simulacre sense nota. Així doncs, ells m’havien convençut i jo els havia convençut. Ni no examen ni examen: simulacre. El que encara no saben és que seran ells qui el confegiran… Tot i que els que em coneixen ja s’ho deuen imaginar. 😉 I això ja ho tinc decidit, però ja negociarem quins continguts volem que hi apareguin, quins tipus d’exercicis…
La negociació, però, no s’acaba aquí. La negociació continua a cada unitat. De moment, només hem fet la tasca final de la unitat 1. Havíem de fer una biografia. Per redactar-la, primer en grups van pensar preguntes tasca final u1 que farien per conèixer una altra persona. El dia següent vaig portar totes les preguntes de tots els grups i vam formar nous grups. Aquests grups (de 4 persones)van haver de triar 10 preguntes entre totes les que havien proposat. Abans de passar a fer l’entrevista, aquests grups van debatre com havia de ser la biografia per mantenir els 100 punts (o el 10) que tots tenen:
Vam fer una posada en comú i vam arribar als acords de la fotografia. No vam detallar quants punts valia cada aspecte. Senzillament, van detallar com havia de ser el text per mantenir els 100 punts. Un cop acordat això, vam fer l’entrevista a un company i de deures van redactar la biografia. El següent dia vam fer nous grups i van llegir les biografies als companys, que els validaven a partir de la pauta de revisió que ells mateixos havien elaborat. Aquí podien modificar el que volguessin a partir de les observacions dels companys. Crec que la finalitat de l’avaluació és regular el procés d’aprenentatge (orientar, conscienciar…) i no penalitzar. Per tant, crec que tothom mantindrà els 100 punts. Si algú s’ha equivocat en algun d’aquests aspectes, sempre la pot refer, oi? Ja ho deia la Queta: I si m’equivoco, torno a començar. 😉
Fins demà!
Lourdes
