Vam començar la sessió buidant la urna delsdesitjos per recordant els que havíem escrit en la darrera sessió del curs passat. Cadascú va comentar com li havia anat el curs. Mònica Sendra va explicar que havia superat la por de treballar sense el llibre de text. Havia mirat d’organitzar millor els documents que repartia a l’aula. Griselda Encinas va valorar molt positivament llegir en parelles, tot i que va confessar que n’havia fallat la continuïtat. Va manifestar la necessitat de treballar la gestió a l’aula. Quant a l’aprenentatge per projectes, n’havia negociat amb un grup desenvolupar-ne tres, però només se’n va concretar un: un concurs de cuina. Rosa Carme Soria també estava satisfeta ja que havia aconseguit que els seus alumnes fossin més autònoms a l’hora de parlar en català. Ara bé, n’hi havia que encara eren reticents per la vergonya. Jaume Sans va comentar que havia aconseguit desenvolupar models disruptius a l’aula. Lourdes Subirà també va relatar que havia estat capaç d’impedir que la prova final entorpís el ritme i la metodologia del curs. Finalment, Neus Andreu va comentar que havia dut a terme el projecte de lectura dramatitzada a final del curs. Va destacar de l’experiència la forta implicació del grup.
A continuació, vam reflexionar sobre el nostre PLE (OLE= entorn d’aprenentatge d’una organització). Vam contestar les preguntes de com apreníem i com gestionàvem tant la informació com la comunicació.
Vam acordar que cadascú miraria l’oferta complementària del Consorci per estudiar la possibilitat d’oferir un taller o un curs per substituir la previsió d’algun grup que té poca inscripció.
Ha arribat el moment de fer valoració del curs 2014-2015 i un dels objectius que em vaig plantejar quan vam començar va ser el de treballar per projectes. Ja havia començat a fer-ho l’any passat (ja en parlaré en una altra entrada pendent) i volia continuar provant-ho aquest any. Anem a pams.
Durant el taller que el CNL eramprunyà i el CNL de l’Hospitalet van dur a terme a la III Jornada Aprendre Llengües al segle XXI, vaig coincidir amb l’Anna Valls (CNL de Barcelona). Arran d’una activitat que els talleristes ens van proposar, vam dissenyar una activitat intercentres. Aquesta activitat consistia a, des de les aules, anar emplenant el mapa de Catalunya amb punts d’interès turístic per acabar fent de guies a grups d’un altre Centre.
Bé, comença el curs i un grup de Suficiència 1 va triar com a projecte fer un viatge o ruta per Catalunya. Així doncs, vaig aprofitar per reprendre la idea del mapa. Vam començar a fer fitxes de llocs d’interès del territori que ocupa el CNL Eramprunyà (Gavà, Viladecans, Castelldefels i Sant Boi) i les poblacions vinculades (Begues, Torrelles…). A més, vam treballar amb el Google Maps per tal d’introduir-hi els llocs i les fitxes que van preparar.
Un cop superada aquesta primera fase, vam gravar un vídeo per convidar un grup del CNL de Barcelona a afegir-se al projecte. Abans, però, en vam haver de fer el guió. Així doncs, tocava informar-se’n una mica. Si n’hem après de coses aquest curs… S’hi va afegir un grup de SS de la delegació de les Corts. Ara tocava preparar la visita guiada perquè el projecte sortia de l’aula amb destinataris reals.
Superades les dificultats d’horaris (nosaltres teníem horari de vespre i el grup de Barcelona de matí), vam establir un dia per fer-los la visita. Com que no tots els alumnes que havien treballat en el projecte podien ser presents a la visita, vam gravar una mena d’audioguies. Una alumna que treballa a l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Castelldefels va preparar unes bosses amb informació de la ciutat com a obsequi per als visitants. Vam demanar, també, a l’Alfonso López, tècnic de l’ajuntament i cap de Cooperació, que ens fes una visita guiada al Castell. Quins nervis…
Quan va arribar el dia D, els alumnes estaven molt nerviosos perquè ho volien fer molt bé. El grup de Barcelona arriba molt puntual i comencem la visita. Quan acabem de parlar del 1r punt (Teatre Plaza) els comentaris dels visitants ja comencen a engrescar el grup guia. Coincideixen que ho estan fent molt bé, que ho han preparat molt…
Jo també estic nerviosa perquè la visita s’allarga i algunes persones han de marxar. Respiro tranquil·la quan els assistents comencen a fer preguntes i tanquen la visita amb un aplaudiment. Els ha agradat molt. Sentim com diuen a la professora que ells també ho hauran de fer molt bé perquè hem deixat el llistó molt alt. Satisfacció total! Ara toca anar de visita a Barcelona.
Passats uns dies, anem d’excursió a les Corts. No hi podem anar tots, però una alumna que té festa a la feina aprofita per acompanyar-nos-hi. Comprovo un cop més que el projecte els ha motivat. :))) Ara és el grup de Barcelona qui està nerviós. Nosaltres estem tranquils i gaudim molt de la visita. Ells també ens tenen una sorpresa preparada. 🙂 Visita especial a la seu del districte i llibre de regal.
A l’hora de valorar aquest projecte, he de parlar de 3 paraules claus: motivació, satisfacció i diversió. Ens ho hem passat molt bé duent-lo a terme, n’estem molt satisfets i hem gaudit molt. Sortir de l’aula i convertir en real allò que estàvem fent dins ha estat un pas endavant per a nosaltres. Fins ara els projectes tenien un producte com a resultat però era un producte que no implicava altres persones externes. En aquest cas tenir uns destinataris reals ha augmentat la motivació i la implicació de l’alumnat.
I una última pregunta: com encaixa el programa en tot això? Bé, una confessió: ens hem alliberat del programa. No l’hem seguit. Han treballat de valent l’expressió escrita i l’expressió oral i hem anat treballant tot allò que hem necessitat per dur a terme aquest projecte formés part del programa o no. I fent-ne la valoració un cop acabat el projecte, crec que han treballat molt més i no només ho crec jo. Acabo amb un comentari d’una alumna durant el projecte: “Lourdes, aquest curs ens estàs fent treballar molt. Estem escrivint molt.”
Havia previst que la sessió servís per intercanviar els prototipus de projectes, però a l’hora d’apuntar i tant les fortaleses com les febleses quan planifiquem un projecte es va generar un llarg debat.
Arran del que vam discutir, us recomano aquestes dues lectures:
Per difondre’l, s’haurà d’escriure una entrada al blog definint el prototip i difondre aquesta entrada a través del grup de Google+. La propera reunió d’ensenyament serà el 13 de febrer. Per tant, la data màxima de publicació és el 30 de gener.
Vam recordar la sessió anterior i els acords que havíem pres. Tot seguit, vam apuntar com “gestionem el somriure” en la nostra labor. El fet d’incorporar el somriure i l’humor en la nostra tasca —com recomana Robert HOLDEN— pot servir per cohesionar el grup, desdramatitzar continguts, motivar les professores, frenar la gelor amb un grup, genera classes actives i amenes i a més és encomanadís.
Per al proper punt, vam reflexionar sobre el document de Carme Bové (Eidicó i publicació material) . Vam acordar que estudiaríem com haurà de ser el peu de pàgina per publicar les activitats elaborades per nosaltres mateixos.
Finalment, vam mirar els diferents documents sobre l’aprenentatge basat en projectes (ABP). Vam acordar d’elaborar un prototip de projecte que vulguem experimentar el tercer trimestre.
