Explica què recordes de la teva família de quan eres petit o petita?

Escriviu aquí els exemples contextualitzats que trobeu de paraules que haguem estudiat a classe i que sovint confonem amb unes altres de semblants. Indiqueu també on les heu trobat (a quin llibre, diari, revista, etc.).

Per exemple: “…el senyor Oriol Fontelles Grau ha exercit, en el moment de la seva mort, les virtuts cristianes en grau heroic…” Del llibre Les Veus del Pamano, de Jaume Cabré.

Com t’imagines la teva casa ideal?

Explica en unes cinquanta paraules quines característiques té la casa dels teus somnis.

Utulitza el condicional  i l’imperfet de subjuntiu.

Ja podeu escoltar els anuncis que vau gravar als estudis de Cerdanyola Ràdio! Sou uns artistes i uns grans guionistes!

Anunci de Ripollet

Anunci de Cerdanyola

Que passeu molt bon estiu!

A la classe d’avui hem parlat de l’ús de les xarxes socials, de quines coneixem i quines fem servir, del profit que en podem treure, de quins perills tenen i de quines podem utilitzar per aprendre català.

Tot plegat ens ha portat a parlar de les relacions humanes, de com eren abans i com són ara i dels canvis que hi ha hagut en molt pocs anys.

 

 

 

Després hem escoltat la cançó ‘La colla’.

Hem practicat la pronúncia de les vocals en català.

Te amb llet

Trenta-tres

Què

Arròs

Per al proper dia, llegiu-vos els poemes i torneu-los a portar el proper dijous.

Us passo el reportatge Penjats@internet emès per TV3 el passat 16 de juny:

http://youtu.be/bpAbHpnXxKI

Aquest reportatge planteja el debat sobre internet i la privacitat a través del retrat de sis usuaris de xarxes socials.
Les xarxes socials han canviat la idea de privacitat. Facebook, Twitter o Instagram estimulen milions d’usuaris a compartir continguts.
Però, quins són els límits?
Pot tenir conseqüències compartir tanta informació privada?
Què mou els usuaris a publicar la vida a internet?

A la classe d’avui hem practicat la pronúncia dels grups -TZ-, -TS- i -SC-

Aquí en teniu uns quants exemples:

actualitzar, bosc, atzavara, potser

El tema de conversa d’avui ha estat l’alimentació, les dietes, l’exercici físic,… Hem après unes quantes frases fetes: tenir un budell buit, fer un pet com un aglà, qui no té un all té una ceba.

Us passo els enllaços de les cançons que heu escollit relacionades amb el tema de la classe anterior. De totes les que heu dit, em quedo amb la cançó d’Els Catarres, Me’n vaig al camp, perquè està una mica relacionada amb el tema d’avui: les modes, l’aparença, la recerca de ser feliç amb un mateix,… Mireu-vos el vídeo perquè és molt divertit. I el dubte que us plantejo per deures és: com penseu que acaba el protagonista? Serà tan feliç com pinta la cançó? Què penseu que li passarà?

 

 

I les altres que heu dit són aquestes:

Al mar, de Manel

Vull saber-ho tot de tu, de La Casa Azul

Les meves vacances, d’Ovidi Montllor

Pare, de Joan Manel Serrat

Maremar, de Lluís Llach

A la primera sessió del curs de conversa d’ahir vam parlar de l’estiu, de les vacances i dels viatges. La paraula més repetida en les vostres presentacions va ser ‘agost’. Per tant, aquesta cançó d’Els Pets ens va com anell al dit!

També vam practicar la pronúncia de les esses:

(feu clic a les paraules i sentireu com es pronuncien)

zel cel               casa caçar                els avis

quinze             pessic                           cosí

Durant els esquetxos de teatre que vau representar (ho vau fer molt bé, per cert!) van aparèixer aquestes tres frases fetes:

… ens l’haurem de pintar a l’oli.

… i un be negre!

… no ens prenguis el pèl!

I per acabar, m’agradaria que investiguéssiu quin origen té la dita ‘Reus-París-Londres‘. Recordeu que és el viatge que proposa la noia de l’agència als clients pesats.

 

Mira el vídeo de l’Ovidi Montllor

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,

mireu l’ésser fuster.

―serra que serraràs

i els taulons fan a miques,

i de cada suada deu finestres ja han tret.

Gronxada d’encenalls, et munten una taula;

Si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert.

I caminen de pla―

damunt les serradures de color de mantega.

 

I els manyans : oh, els manyans!

De picar mai no es cansen:

pica que picaràs i s’embruten els dits;

però fan unes reixes i uns balcons

que m’encanten

i els galls de les teulades

que vigilen de nits.

I són homes cepats

com els qui més treballin.

 

I al dic? Oh, els calafats!

Tot el Port se n’enjoia

car piquen amb ressò

i es diu si neix un peix a cada cop que donen

―un peix cua daurada, blau d’escata pertot.

Penjats de la coberta, tot el vaixell

enronden:

veiéssiu les gavines

com els duen claror.

I encara hi ha un ofici

que és ofici de festa ―el pintor de parets  

si no canten abans, no et fan una sanefa,

si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:

un pis que hom veu al sostre

que el feien i cantaven:

tots porten bata llarga

de colors a pleret.

 

I encara més

Si us deia l’ofici de paleta :

de paleta que en sap

i basteix aixoplucs.

El mateix fan un porxo com

una xemeneia

―si ho volen

sense escales

pugen al capdamunt;

fan també balconades que hom veu la mar de lluny

―els finestrals que esguarden tota la serralada,

i els capitells

i els sòcols

i les voltes de punt.

Van en cos de camisa com gent desenfeinada

Oh, les cases que aixequen d’un tancar i obrir d’ulls!

 

JOAN SALVAT-PAPASSEÏT,

Óssa Menor: fi dels poemes d’avanguarda