Hachiko, el gos que esperava

Lluís Prats, autor de la novel·la Hachiko, el gos que esperava explica per què va decidir escriure aquesta història. Pensa la resposta correcta després de veure el vídeo (a partir del minut 0.45′):

1. La novel·la tracta principalment sobre…

  1. La relació entre un gos i el seu amo durant els 10 anys que van conviure.
  2. La fidelitat dels animals que arriba més enllà de la mort de les persones que els han cuidat.
  3. Les tradicions del Japó d’abans de la guerra, especialment entre 1925-1935.

2. Sobre aquesta història basada en un fet verídic…

  1. Se n’havia fet una novel·la en castellà però no en català.
  2. No se n’ha fet mai cap novel·la ni en castellà ni en català.
  3. Se n’ha fet una novel·la en català i en castellà, tot i que l’original és en català.

3. El gos Hachiko és tan popular a Tokyo que…

  1. S’inaugurà una escultura a l’estació de Shibuya per commemorar els 80 anys de la seva mort.
  2. Té una escultura a la universitat de Tokyo feta quan el gos encara vivia.
  3. Té dues escultures: una a l’estació de Shibuya i una altra a la universitat de Tokyo.

4. El Japó es caracteritza per la longevitat dels seus habitants, per tant…

  1. Un nombre considerable de les persones que van conviure amb el Hachiko encara són vives.
  2. Algunes de les persones que van conviure amb el Hachiko encara són vives.
  3. Moltes de les persones que van conviure amb el Hachiko ja no són vives.

5. La novel·la és per a nens i nenes a partir de 8-9 anys, però l’autor també…

  1. La recomana per a adolescents.
  2. La recomana per a persones de totes les edats.
  3. La recomana per a amants dels animals.

CLASSE 17 DE MAIG

Avui hem començat la classe comentant els dubtes de l’exercici de verbs (fotocòpia). A continuació, hem practicat més la morfologia verbal amb els exercicis 6 i 7 de la pàg. 238 del llibre El català escrit.

Després hem estudiat les excepcions de l’escriptura de la J/G, quan escriure IG/TX a final de mot, i quan escrivim X/IX.

Per deures feu la comprensió lectora que us he enviat per correu electrònic, la nova fotocòpia de verbs que us he donat a classe i la unitat 12 del llibre El català escrit.

CLASSE 26 D’ABRIL

Avui hem anat a Can Coll i hem après diverses coses: com és la vida de camp, d’on ve l’expressió ‘treure de polleguera’, etc.

Per deures, a banda del que es va dir dilluns, feu la unitat 9 del llibre El català escrit (lletres b/p, d/t i g/c), pàg. 52 a 58. A final de paraula o davant d’alguna consonant tenen el mateix so i de vegades podem dubtar de la seva ortografia. Aquesta unitat ens servirà per resoldre molts dels dubtes que podríem tenir.

CLASSE 15 DE MARÇ

Avui hem seguit amb l’ortografia de la essa sonora i sorda i hem comentat els exercicis que hi havia de deures (acabar la unitat 11 del llibre El català escrit) i després hem fet l’exercici 5, de la pàg. 121, de Teide.

Hem continuat repassant l’ordre de la combinació de pronoms i hem vist que quan el pronom li (c. indirecte) es combina amb els pronoms de c. directe determinats el, la, els o les, primer hem de posar el pronom de c. directe i després l’indirecte (que canvia li per hi) -vegeu el quadre d’aquesta entrada-. Per practicar-ho hem fet alguna frase a la pissarra i també l’exercici 3, de la pàg. 145, de Teide.

Després hem començat la unitat 9 de Teide que parla sobre els animals domèstics i, en grups, heu anat comentant els globus de la pàg. 118.

Per acabar, hem vist la diferència entre com i com a, i quan escriure fins o cap i quan fins a o cap a (exercici 16, pàg. 113, de Teide).

CLASSE 30 DE GENER

Hem començant l’última classe del mes comentant els dubtes dels exercicis de la dièresi (i accentuació) que hi havia per deures (pàg. 38 del llibre El català escrit).

A continuació hem estudiat les paraules que serveixen per indicar quantitat. Vegeu el quadre de la pàg. 140 del llibre El català escrit. Hem vist que hi ha quantitatius que tenen formes que canvien segons si fem el masculí (ex: molt) o femení (molta) o els plurals masc. (molts) i fem. (moltes). Però altres només tenen una única forma: massa, força i prou són invariables. Per practicar-ho hem fet els exercicis 1 i 2 de la pàg. 141.

Després hem parlat de l’apunt en un blog. Us he passat les característiques d’aquest tipus de text i els connectors que s’hi poden utilitzar. N’hem vist un exemple i, per deures, us he proposat que en feu un sobre les rebaixes per al proper dilluns.

Per acabar hem jugat a conjugar una sèrie de verbs per familiaritzar-nos amb els diversos temps verbals i amb l’ortografia d’aquests verbs en general importants.

Què mengem per Nadal?

Què mengem per Nadal?

Les festes nadalenques són dies de retrobament que s’acostumen a celebrar al voltant de taules plenes de deliciosos àpats nadalencs. A Catalunya, la tradició diu que per Nadal dinem escudella i carn d’olla de primer i carn en salsa (habitualment pollastre rostit) de segon. Per Sant Esteve es mengen canelons per dinar i les postres nadalenques són ben variades i dolces: torrons, neules i el tortell de reis en són els més destacats. Tot això ho acompanyem amb una copeta de cava a cada àpat.  I no ens oblidem dels dotze grans de raïm per cap d’any!

I vosaltres, què mengeu per Nadal? Seguiu les tradicions?

canelones

CLASSE 7 DE DESEMBRE

dsc_0279Avui us he tornat els escrits sobre el personatge i heu hagut d’apuntar en una graella que us he donat una selecció dels errors que heu comès, escriure-hi la solució i el perquè.

Després heu treballat en grups de tres diferents exercicis (1, 6, 11 i 20) de la unitat 4 de Teide i hem corregit l’exercici 20 sobre el lèxic conflictiu.

Finalment, us heu reunit per grups per continuar preparant l’itinerari per Cerdanyola.

No hi ha deures, tret dels treballs del llibre i Cerdanyola.

CLASSE 28 DE NOVEMBRE

complements-verbals-3-638Avui hem treballat una mica l’expressió oral i hem parlat dels festius que hi ha la setmana vinent, si a les empreses els va malament o no que hi hagi aquests dies de festa, etc. També donat l’opinió sobre el canvi d’horari que es fa a la tardor i a la primavera. A més, hem parlat sobre com veiem que es pogués fer publicitat en un lloc públic.

També hem vist el complement del verb atribut (el proper dia el repassarem). Hem fet la llista 1 de l’exercici 7 de la pàgina 39 de Teide (hi surten de diferents tipus). Per al proper dia feu la llista 2. També hem fet els exercicis 3 i 4 de la pàg. 172 del llibre El català escrit. Per deures feu l’exercici 5.

Després hem vis t les diferències de significat del vocabulari de l’exercici 23, de la pàg. 47, de Teide.

A continuació hem fet un exercici de verbs, en concret, l’exercici 1 de la pàg. 120 d’El català escrit: repàs del present, imperfet d’indicatiu, futur i condicional.

Per acabar hem parlat sobre un treball  sobre Cerdanyola que haureu de fer en grups de 4 persones.