Arxiu de la categoria ‘Sintaxi’

  • Les persones no som iguals; els verbs, tampoc

    Arran d’u248px-Heraldic_Royal_Crown_of_Spain.svgn missatge d’actualitat, el rei abdica, volem comentar alguns usos verbals poc coneguts que provoquen inseguretat en els parlants.

    El verb abdicar és transitiu, és a dir, porta objecte directe (sense preposició) i no complement preposicional (amb preposició) i vol dir renunciar a alguna cosa que hom posseeix. Ha abdicat la seva autoritat, ha abdicat la corona. També té un ús intransitiu, absolut: El rei abdica.

    Altres verbs transitius de què dubtem són:

    Afectar: Aquesta decisió afecta el Govern/l’afecta (i no pas *al Govern/*li afecta. Hem de recordar que el pronom li substitueix el complement indirecte i el/la, el directe).

    Complir: S’ha complert el programa (i no pas *amb el programa).

    Concernir: L’aforament concerneix els diputats (i no pas *als diputats).

    Continuar: Continuarem el debat (i no pas *amb el debat).

    Informar: Informem la ciutadania/la informem (i no pas *a la ciutadania/*li informem). 

    Preocupar: La successió preocupa el president/el preocupa (i no pas *al president/*li preocupa).

    Hi ha verbs que admeten totes dues solucions:Discutirem el problema (ús transitiu)/discutirem sobre el problema (ús intransitiu).

    I també trobem el cas invers; verbs intransitius que erròniament fem servir com a transitius:

    Parlar: *Això ho parlarem divendres (en lloc de dir, d’això en parlarem divendres).

    Recórrer: Recorrerem *la sentència/*la recorrerem (en lloc de dir, recorrerem contra la sentència/hi recorrerem).

    Per tant, hem de tenir present si un verb és transitiu o no per tal d’introduir el complement amb preposició o sense i fer-ne la substitució pronominal que correspongui. La ciència infusa no existeix, el millor és consultar el diccionari!

    Article complet

  • Metamorfosi

    MetamorfosiReprenem el tema de la substitució pronominal. En una entrada anterior ja havíem parlat de l’objecte indirecte (OI) li, el plural del qual és els. Un altre cas que genera confusions és la “metamorfosi” de li en hi.

    Cal començar per recordar que la pronúncia [li] pot remetre a més d’un pronom, cosa que hem de tenir en compte a l’hora d’escriure. I és que la combinació de dos pronoms (un li d’objecte indirecte i un el, la o ho d’objecte directe, OD) dóna com a resultat l’hi, que sona igual que un únic pronom li.

    Hi ha dos pronoms, doncs, en aquest exemple:

    L’hi donaré: donaré l’informe (OD) al teu germà (OI). En aquests casos, la combinació pronominal és la següent: el + li = l’hi (on li es converteix en hi).

    I en un registre col·loquial, estenem l’ús d’aquesta combinació l’hi en substituir un objecte directe femení (a) o neutre (b):

    a) L’hi donaré: la memòria (OD femení) al teu germà (OI), que en un registre formal escrit seria la hi donaré (la + li > la hi).

    b) L’hi donaré: allò que em va demanar (OD neutre) al teu germà (OI), que en un registre formal escrit seria li ho donaré (ho + li > li ho).

    Encara trobem una altra combinació pronominal que dóna com a resultat l’hi: Deixaré aquest informe (OD) al calaix (CC de lloc): l’hi deixaré.

    S’ha de fer notar que també es produeix confusió entre li/hi, a l’hora de substituir el complement en casos com ara aquests:

    a) Afegeixo sal a l’arròs: *li afegeixo sal és incorrecte (s’ha de dir hi afegeixo sal).

    b) A la memòria *li posarem una etiqueta (s’ha de dir hi posarem una etiqueta).

    c) Cal parar atenció al dia fixat: Cal *parar-li atenció (s’ha de dir cal parar-hi atenció).

    Veiem que quan l’objecte indirecte designa un objecte o cosa inanimada se sol pronominalitzar amb hi.

    Article complet

  • Sabíeu que el plural de li no és *lis?

     

    pronoms2Massa vegades a la correspondència castellà/català del pronom de tercera persona singular le/li ─a ell, a ella, a vostè─, tant vagi davant com darrere del verb, hi fem correspondre la forma plural les/*lis. Aquesta traducció és un calc inadmissible en català.

    Ayer le di mi dirección: Ahir li vaig donar la meva adreça/Ahir vaig donar-li la meva adreça.

    Ayer les di mi dirección: Ahir *lis vaig donar/vaig donar-*lis la meva adreça.

    Les formes correctes per substituir la tercera persona del plural ─a ells/a elles/a vostès─ són en català els/los, en un registre formal i els hi, en un d’informal. Per tant, ahir els vaig donar la meva adreça/vaig donar-los la meva adreça (en un registre formal i escrit); ahir els hi vaig donar la meva adreça/vaig dona’ls-hi la meva adreça (en un registre informal i oral).

    A més, el català col·loquial ─el de les telesèries de TV3, perquè ens entenguem─ sol utilitzar la forma els hi per substituir un sol pronom (com en l’exemple) i també com a resultat de diferents combinacions d’objecte indirecte més directe, com ara, els la, els el, els ho, com ara: els la vagi donar, la meva adreça; els el vaig donar, el meu número de compte; els ho vaig donar, allò que em demanaven, que en un registre oral se solucionen, ras i curt, per els hi vaig donar en tots els casos.

    Article complet

  • Res no *dóna igual!

    abraçada

    Avui reprenem l’apunt anterior per veure més construccions verbals poc genuïnes. Per exemple, les formes *da igual, *em dóna igual o*és lo mateix, que diuen a tort i a dret els adolescents quan se’ls pregunta per alguna cosa, són correctes en català?

    En català, les coses tant se’ns en donen, ens són iguals, no ens importen o tant ens fan, i en un registre encara més col·loquial  se’ns en foten, ens la bufen o ens la porten fluixa: No t’amoïnis, m’és igual/tant li fa/no ve d’aquí…

    Recordeu que vam comentar que en català fèiem moltes coses? En canvi, donar donar… només donem de manera literal. Donar és un verb transitiu i, majoritàriament, vol dir proporcionar una cosa material; per tant, com ja vam dir, res de *donar petons ni *abraçades (fer petons i abraçades) i encara menys *donar-se o *donar-se l’un a l’altre. Per exemple:  M’he *donat contra el cantell del prestatge: m’he picat/m’he fotut un cop contra el cantell del prestatge, Si em *dónes, m’hi tornaré: Si em piques/si em pegues/si em toques, m’hi tornaré!

    Altres usos incorrectes: Aquestes imatges *donen que pensar: fan pensar/fan reflexionar, M’ha *donat un mareig: m’ha agafat un mareig…

    Parlar bé no costa pas més que parlar malament. Només cal evitar recórrer sistemàticament a les traduccions literals i, sempre que puguem, consultar el diccionari per veure les accepcions que recull cada paraula.

     

    Article complet

  • Que què dius? [kə kè?]

    Keep calm and become a schwa“La portaveu ens comunica que no es podran fer inversions perquè el capítol VI està bloquejat, a causa *de què els pressupostos estan prorrogats. Es desbloquejaran les inversions en el moment en què s’aprovin els nous pressupostos.”

    En aquest exemple, real, trobem dos casos de preposició + què, l’un dels quals és correcte i l’altre, no.

    En el primer exemple, la locució explicativa a causa que (sinònima de ja que, perquè) està formada per la locució a causa de + una oració subordinada introduïda per  la conjunció àtona que -[kə], en català oriental-. Com deveu recordar, en català, les preposicions a, de, en i amb cauen davant la conjunció que, sempre pronunciada amb vocal neutra [ə]. Així  a causa de + que  passa a ser a causa que.

    Hem de diferenciar aquest que [kə] del què del segon cas, pronom tònic, pronunciat amb è oberta [kè]. Com que només el què tònic pot portar la preposició davant, si pronunciem correctament els dos ques, [kə] i [kè] no tindrem dubtes a l’hora d’escriure’ls: el primer va sense preposició (és una conjunció i es neutralitza) mentre que el segon pot portar-ne i va sempre amb accent obert.

    Neutralitzar (pronunciar la vocal neutra o schwa) és un tret característic del sistema vocàlic del català oriental i hem de recordar de neutralitzar les as i es àtones en tots els casos. Proveu-ho, aquí teniu una relació de paraules amb aquest so perquè les practiqueu en veu alta: dəl, təlèfon, pətitə, classə, lotəriə, rəgal, i les contraposicions: pèl/pəl, dalt/dəl, és/əs, sents/sə’ns, hem/əm, etc.

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Vull fer un curs!


    Entrades recents


    Històric


    Núvol d’etiquetes

    abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

    Recursos

     


    Comentaris recents


    Blog