El dia 7 de febrer, va ser un dia rodó.
A quarts d’una vam anar a visitar, amb el grup del bàsic 2, el Museu dels Bombers, al carrer de Lleida, número 30.
El Sergi, un bomber molt eixerit, ens va explicar un munt de coses que en general desconeixem. Així, ens vam assabentar que el 112 és un telèfon d’emergències per a tot Europa. I que si mai tenim un foc a casa, hem de mirar de tapar-lo, per tal que no tingui oxigen per a fer la combustió; si això no és possible, hem de cercar una habitació lliure de foc i de fum i esperar-los (els hem de trucar, abans, és clar): no tarden més de deu minuts! L’escala de l’edifici acaba essent una xemeneia, i no és aconsellable sortir-hi si té foc o és plena de fum.
I a banda d’apagar focs també fan un munt d’actuacions inimaginables: ajuden gent gran, sobretot, i tothom qui ho necessita. Els bombers són a Barcelona des de l’any 1881, de manera que vam poder gaudir del material antic i dels carros de bombers estirats per cavalls.
Al vespre vam visitar, amb el grup de l’elemental 1, els castellers del Poble Sec, al carrer de Blesa, número 7, a Can Bandarra. El Roc ens van explicar la història dels castells, com provenen d’una festa religiosa valenciana, que traspassada al Principat va anar evolucionant fins al que coneixem avui. Així mateix, ens va explicar que un castell es compon de la pinya, el tronc i el “pom de 
dalt” (compost de l’acotxador i l’enxaneta). Ens va explicar que els castells són des del 2010 Patrimoni Immaterial de la Humanitat; l’altre bé és la Patum de Berga (2005).
I després de visualitzar el vídeo presentat al comitè de la Unesco, vam entrar a la sala d’assaig, on ens esperaven els castellers amb faixes per als que volguéssim provar-ho. Vam veure com carregaven i descarregaven tres castells, assajant, i vam poder formar part de la pinya! Ens van lliurar un calendari d’actuacions i ens van convidar a assistir a l’assaig de divendres, amb sopar inclòs, i a la festa de Santa Eulàlia, diumenge a les 12 a la plaça de Sant Jaume. Així mateix ens han promès regalar-nos samarretes per a diumenge. Engrescar-nos és poc!
Certament, no és igual veure els castells a plaça, o a Tarragona, que formar part de la pinya. Tota una experiència! I d’allò més recomanable!
Mercè Espuny
Article complet
at un passadís ben decorat amb un mapamundi ple de paraules boniques en moltes i diferents llengües, especialment indígenes. Els alumnes s’ho han passat d’allò més bé quan descobrien paraules que ells mateixos compartien en la seva llengua materna i potser no recordaven o no fan servir habitualment.
