Per la protecció de les llengües d’Europa…
Informeu-vos-en i signeu la petició aquí!
Un grup d’alumnes del nivel E1 de l’Eixample van anar a veure l’obra Lampedusa Beach, al Versus Teatre. Emmarcada en el cicle Dones en Escena, en què actrius, autores o directores assumeixen tot el protagonisme del procés filmogràfic, Lampedusa Beach tracta el drama de la mort de les persones que intenten sortir de l’Àfrica per trobar un present i un futur millor; la Shauba, protagonista de la història, després de caure a l’aigua des de la pastera que l’havia de portar a Lampedusa, fa partícip l’espectador de l’angúnia i la lluita per la vida i reflexiona i el fa reflexionar sobre els motius que empenyen diàriament tantes persones a pujar a fèretres marins. La Shauba compara aquests viatges amb les perles que es desprenen d’un collaret quan es trenca i entra a l’ànima de l’espectador per explicar-li detalls terribles d’aquests viatges alhora que en demana explicacions, respostes, a diferents interlocutors imaginaris. Una travessia, de la mà de l’actriu Olga Vinyals Martori, certament emotiva.
Dijous passat, dia 22 de febrer, dos tècnics de la Delegació van oferir una sessió de jocs de taula en català a la biblioteca Sofia Barat. La sessió, a mitja tarda, era oberta a tothom però en aquesta ocasió estava una mica més adreçada a un públic infantil, amb -evidentment- acompanyament adult. Avis, àvies, pares, mares, fills i filles van poder descobrir com jugar en català a jocs internacionals com ara Dobble, Alles Trolli!, Letter Roll o Story Cubes. A més a més, també es van comentar diverses idees a partir de les quals poder jugar amb la canalla sense necessitat de material, com ara, mentre es va en cotxe.
Els participants de la sessió tenien nivells de llengua diferents, diferència d’edat i, sobretot, procedències diferents, fet que va enriquir més l’intercanvi, principalment pel que fa a l’aprenentatge de vocabulari. Cada parella familiar es va constituir com a equip jugador i així es va suscitar la competitivitat i, al mateix temps, la col·laboració entre grans i petits. Ara bé, tots, en algun moment o altre, van ser guanyadors.
Una bona tarda de joc i aprenentatge amb bona companyia!
Aquí teniu la notícia que en va fer la biblioteca al Facebook.
Per commemorar el Dia Internacional de la Llengua Materna, el dia 21 de febrer, com cada any, a la Delegació de l’Eixample hem fet un mural amb paraules de les llengües maternes de l’alumnat. En aquesta ocasió hem empaperat el passadís amb paperets de colors en què persones dels nostres cursos han anotat una paraula de la seva llengua materna, la llengua a la qual pertany i l’equivalent corresponent en català. N’hi ha de ben curioses. Us convidem a entretenir-vos-hi!
Durant la setmana prèvia i la mateixa setmana vam demanar als alumnes de tots els cursos i nivells si volien participar escrivint la seva paraula preferida de la seva llengua materna en un paper petit per tal de fer-ne després una exposició. Els demanàrem també que traduïssin la paraula al català i escrivissin la llengua de la qual provenia.
Tots els alumnes van participar-hi voluntàriament i amb il·lusió i finalment ha quedat un mural ben lluït ple de paraules en moltes i molt diferents llengües.
És bonic de veure com els alumnes i tothom qui passa per davant s’hi atura i llegeix les paraules que hi hem anat penjant.
Gràcies a tots i totes per la vostra col·laboració!
El Dia Internacional de la Llengua Materna va ser aprovat a la Conferència General de la UNESCO del novembre de 1999 i fixada per al 21 de febrer. En aquesta data s’entrega el premi Linguapax, en defensa del plurilingüisme. Per què aquest dia? Doncs perquè el 21 de febrer de 1952 uns estudiants i activistes en defensa del bengalí van ser tirotejats pels militars i la policia a la Universitat de Dhaka i tres joves estudiants i altres persones van ser assassinades. Entre 1951 i 1952 el bengalí va ser l’objectiu central del Moviment per la Llengua Bengalí (Bhasha Andolon) a l’anomenat Bengala Oriental (avui Bangla Desh). Tot i que el bengalí era parlat per la majoria de la població de Bengala Oriental, l’urdú era legalment l’única llengua nacional del Domini del Pakistan.
El proper dia 1 de març, de 19 a 20 h, a la biblioteca Sagrada Família, farem la propera trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant de Jerusalem, de Froilà Alexandre i Ana Crespo, una obra que va guanyar el Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil l’any 2011.
Un accident aeri uneix els destins d’un soldat israelià i un presoner palestí. L’assassinat del presoner fa que Xalom es replantegi la vida i els ideals en què ha estat educat. Vides encreuades, topada de cultures, moments de canvis…
Una lectura sobre allò que realment uneix la humanitat.
Animeu-vos a explicar-nos què us ha semblat la història!
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ha elaborat i posat en línia els Dictats Fabra, un conjunt de dictats dedicats al Mestre amb motiu de l’actual commemoració dels 150 anys del seu naixement i dels 100 anys de la Gramàtica catalana. Els dictats es poden fer i autocorregir en línia, i també se’n pot descarregar lliurement tant l’àudio com el text. A través d’aquests nous dictats, els usuaris podran conèixer curiositats de la vida i l’obra de Pompeu Fabra mentre amplien el domini de l’ortografia catalana. Els textos han estat elaborats per les escriptores i professores de català Mònica Batet i Sònia Moll. Els àudios han estat enregistrats per locutors professionals Xavier Martin i Montse Llussà. Els Dictats Fabra, que amplien l’oferta disponible des de l’octubre de 2016 mitjançant l’eina Dictats en línia del portal Llengua catalana, es distribueixen en quatre nivells de dificultat: elemental (B1), intermedi (B2), suficiència (C1) i superior (C2). Amb els nous Dictats Fabra, la Direcció General de Política Lingüística ofereix actualment un total de 207 textos per practicar i assolir de manera autònoma el domini de 12 aspectes ortogràfics (apostrofació, vocalisme, accentuació, etc.). |
Diumenge passat, al matí, alumnes de dos grups de nivell bàsic 2 i tres professors de la Delegació, la Marta Jarque, el Miquel Àngel Garcia i la Jana Muñoz, van fer una excursió per Collserola, des de l’estació dels FGC de Baixador de Vallvidrera fins a Sant Pere Màrtir, seguint les indicacions de la guia, la Júlia Carrera, que els acompanyava i els explicava l’entorn.
Van tenir la sort que no va ploure i van poder gaudir d’unes vistes esplèndides de Barcelona, el Maresme , el Llobregat i el Garraf.
El dijous 15 de febrer, al matí, dos grups d’alumnes de suficiència van anar a visitar els establiments emblemàtics que pertanyen a Cor Eixample, els quals són el Colmado Múrria, el Cafè Bar Restaurant Reñé, la farmàcia Puigoriol, la Papereria Canut i el Betlem Miscel·lània Gastronòmica.
El primer grup va començar la visita a les 10 h. Es tracta d’un curs de català de nivell S1 que visitava els establiments per tal d’extreure’n informació que els havia de servir per acabar fent-ne un article descriptiu per un hipotètic diari local. Van observar els establiments per dintre i per fora i van acabar fent-hi alguna foto per contextualitzar l’article.
El segon grup va començar la ruta a les 12.30 h. Aquests alumnes eren d’un nivell superior a l’anterior i portaven una enquesta elaborada que van preparar a la biblioteca Sofia Barat, que els va cedir un espai per a l’ocasió. Amb les respostes d’aquestes enquestes havien de redactar un text explicatiu amb totes les dades que haguessin recollit.
L’objectiu de tot plegat era que aquests alumnes del nostre centre coneguessin alguns establiments emblemàtics de l’Eixample i la història de la seva ciutat, i que a través d’aquesta coneixença poguessin redactar textos reals que podrien fer servir per a la seva vida quotidiana. Aquests textos, a més, van servir a la professora per avaluar-los.
L’opinió de tots els que hi van participar, des de la professora, fins als alumnes de l’un i l’altre grup, passant per als comerciants i les dinamitzadores implicades a l’eix comerciant, va ser molt positiva i enriquidora. Una bona experiència, sens dubte.
Per què no aprendre català cantant i ballant? Doncs a partir d’ara us proposem una selecció de bones cançons en català, d’autors i d’estils molt diferents, que esperem que a més d’aportar-vos una mica de ritme us ajudin a fer algun descobriment musical interessant, al mateix temps que potser us donen un cop de mà per aprendre vocabulari, fonètica o formes verbals!
Comencem…
Aquí teniu la llista de reproducció Català amb cançons!
Esperem que us agradi.
Us animem a proposar-nos cançons per ampliar l’oferta amb llistes de reproducció noves.
El proper divendres 16 de febrer, a les 10.30 h, al club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem de La nena dels nou dits, de Laia Fàbregas, una novel·la d’intriga amb una atmosfera entre realista i fantàstica que transcorre a través d’un magnètic itinerari per la recerca del passat del personatge principal, la Laura, que té nou dits, no deu, i que, com diu, sempre ha estat així.
La Laura no ha arribat a saber per què només té nou dits. Ella i la seva germana, la Moira, també desconeixen per què els seus pares es van negar a fer fotos de la seva vida familiar i, en canvi, els van ensenyar a fer fotos mentals. Ara la Laura creu que no pot retenir més imatges mentals, i opta per escriure els seus records en un quadern per dur un arxiu paral·lel sobre paper. En explicar-ho a la Moira, les dues germanes s’endinsen en un tabú familiar que les condueix a buscar-ne la veritat. Alhora que prenen consciència dels valors que rebien a casa, senten amb inquietud que això les feia diferents dels companys d’escola. L’obra, a més a més, inclou una mirada inèdita sobre els opositors a la dictadura franquista que van protagonitzar la transició a la democràcia.
Aquesta és, com veieu, una obra enigmàtica, polièdrica, que es pot llegir des de molts punts de vista… Quina n’és la vostra interpretació?
Aquest mes de gener ha començat un curs de Bàsic 1 a l’Escola Tabor de Barcelona, al carrer Cartagena. És un curs molt especial perquè des del principi s’ha organitzat amb molta il·lusió unint els esforços de pares i mares de l’AFA de l’escola, amb els dels professors i la dinamitzadora del CNL de l’Eixample, que s’ha encarregat que aquest curs es pugui dur a terme finalment.
Aquesta il·lusió ha estat traduïda, un cop s’ha aconseguit engegar el curs, en una assistència i motivació espectacular. L’alumnat que hi assisteix és en gran part pares, mares i familiars relacionats amb l’escola, però també hi ha algun alumne de fora que s’ha integrat al grup perfectament. Hi ha aprenents de Veneçuela, l’Argentina, Algèria, el Marroc, Irlanda, Perú, Colòmbia… que comparteixen la il·lusió per aprendre una mica més cada dia i dur-ho a la vida diària.
Un alumne, el Carlos, va explicar a la professora que ha fet el pas de demanar a tots els botiguers que li parlin sempre en català, i una altra alumna, la Yasmine, va comentar que des que feia el curs de català se li havia obert un món de possibilitats perquè de sobte s’adonava que entenia tot (o quasi tot) el que llegia pel carrer. Només per això, ja val la pena fer el curs.
Enhorabona i benvinguts, estudiants!
El proper dia 1 de febrer, de 19 a 20 h, a la biblioteca Sagrada Família, farem la cinquena trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant d’Un rellotge amb dues inicials, de Sílvia Llorente. Amb aquesta obra, l’autora va guanyar el Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil l’any 2012.
En Martí tenia 4 anys quan el seu pare va marxar al front. La seva veïna, la Tània, una jove professora de rus, no sap res de la Guerra Civil, però de seguida s’interessa per conèixer la història del pare desaparegut. Junts revisaran el passat per recuperar la memòria històrica.
Podeu veure’n un comentari en vídeo fet per la conductora d’un club de lectura de la Biblioteca de Cambrils aquí. I, a més a més, en teniu la versió com a audiollibre en aquest enllaç. Podeu escoltar-lo fins i tot mentre en resseguiu el text!
Expliqueu-nos-en les impressions!
L’alumnat d’un grup de conversa de nivell avançat va escriure unes cartes als Reis Mags per expressar els desitjos que tenien per a l’any 2018. Aquí teniu les imatges de les que teníem penjades al passadís.
Us suggerim d’afegir-hi idees als comentaris.
El proper divendres 19 de gener, a les 10.30 h, al club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem d’Una dona incòmoda, la primera novel·la de Montse Banegas. L’obra ens explica l’adolescència i l’entrada a l’edat adulta de la Mònica, una noia de poble que arriba a Barcelona per fer la carrera d’història a la universitat, un personatge contrariat i rebel, brillant, excèntric, pedant, addicte a la lectura i al tabac, però també particularment tenaç en el seu esforç per afirmar-se contra el món amb les seves opinions autèntiques i irreverents.
La protagonista ens explica les dificultats que es troba per emancipar-se al llarg de tota una dècada, des del seu últim curs a l’institut fins a la lectura de la tesi doctoral, i ens parlarà amb humor i mordacitat de tots els que l’han acompanyada: els seus extravagants pares, d’una terapeuta peculiar i d’un reguitzell de parelles. La Mònica parla sense embuts del món que l’envolta, de la ciutat, de la universitat i de la societat en què viu i no estalvia crítiques, judicis ni opinions.
Us hi sentiu identificats? Expliqueu-nos-ho!
Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa…
Mengeu sopa de galets per Nadal? I per Sant Esteve mengeu canelons? O feu plats tradicionals dels vostres països d’origen? Feu cagar el Tió? Celebreu aquests dies com ho heu fet tota la vida o bé heu canviat la manera de celebrar-los?
Ens agradaria molt que ens ho expliquéssiu!
Atreviu-vos a compartir amb nosaltres les vostres tradicions, perquè tenim ganes de conèixer com se celebra el Nadal a casa vostra!
El proper dia 11 de gener, de 19 a 20 h, a la biblioteca Sagrada Família, farem la quarta trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant d’El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada, un recull de catorze relats curts escrits entre els anys 1980 i 1985.
L’escenari en què es desenvolupen els contes té com a centre la vila de Mequinensa, una vila de la vora esquerra de l’Ebre, al Baix Cinca. Totes les històries s’expliquen al Cafè de la Granota. Algunes narracions situen l’acció a la dècada dels anys cinquanta. Els personatges que hi apareixen són gent senzilla: miners, pagesos, botiguers. Els contes estan redactats des de la mirada d’un narrador omniscient i des d’una quotidianitat molt propera. Es caracteritzen per l’humor, la ironia i, sobretot, la crítica social.
Us animem a dir-nos als comentaris quin conte us ha agradat més i per què! A més, en teniu una guia de lectura aquí i un blog sencer dedicat al llibre aquí.
El proper divendres 15 de desembre, a les 10.30 h, al club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem de la novel·la guanyadora del premi Ramon Llull l’any 2008, L’últim patriarca, de Najat El Hachmi, una escriptora catalana i mediadora cultural d’origen amazic, que va néixer a la ciutat marroquina de Nador quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya i que als vuit anys va venir a viure a Vic gràcies al reagrupament familiar.
L’Últim patriarca és novel·la sobre l’emigració i exili dins un escenari sociolingüístic on tenen cabuda les llengües catalana, el rifeny, l’espanyol i l’àrab. El personatge principal, en Mimoun Driouch, fill de les terres berbers del Marroc, ha d’emigrar a Catalunya, on posteriorment es desplaçarà la seva família. La seva filla deixarà de banda els ideals vers la terra d’origen i s’adaptarà al valors de la nova societat. Ella vol entendre què ha fet del seu pare el tipus de persona que és, quines circumstàncies l’han convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida.
La novel·la, per tant, és la història d’una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d’anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partícips. A partir d’un magistral i intencionat ús dels recursos propis de la tradició oral, l’escriptora construeix una faula moderna que inclou moments de gran tendresa i moments d’un brutal dramatisme, tot amanit amb un sentit de l’humor que ratlla la corrosió. El resultat és un tipus de novel·la inèdit fins al moment en la literatura catalana, tant pels conflictes tractats com per la forma literària d’abordar-los.
Per aprofundir-hi una miqueta més, podeu llegir una entrevista interessant a l’autora amb motiu de la publicació de la tercera novel·la a través d’aquest enllaç.
El proper dia 30 de novembre, de 19 a 20 h, a la biblioteca Sagrada Família, farem la tercera trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant d’una història clàssica de la literatura universal: L’Odissea, d’Homer, que es considera un dels poemes fundacionals del cànon literari occidental. D’entrada, L’odissea era un poema oral, després es va fixar per escrit i es va traduir a centenars de llengües.
L’Odissea és el relat de les aventures d’Odisseu (també anomenat Ulisses), un dels herois de la guerra de Troia, durant el viatge de retorn a casa, a Ítaca, i de la venjança contra els pretendents de la seva esposa, Penèlope. Amb la seva força i astúcia, Odisseu és el model de la superació enginyosa de les dificultats davant situacions molt complicades, amb monstres i països fantàstics.
D’Homer en sabem ben poca cosa. Els antics solien atribuir a aquest poeta grec la paternitat de la Ilíada i l’Odissea. Ja des de l’antiguitat existiren dubtes sobre l’atribució d’aquests dos llargs poemes a un mateix autor, i a partir del s. XVIII es convertiren en un problema per als investigadors, conegut com a qüestió homèrica. Els dos grans relats heroics que són el resultat d’una llarga tradició de la literatura oral, difosa pels aedes (cantors de poemes èpics) en una societat en la qual l’escriptura no era imprescindible. La mateixa Odissea permet conèixer els trets d’alguns d’aquests cantors, com ara Demòdoc, l’aede dels feacis, o Femi, l’aede d’Ítaca. En la seva figura podem veure reflectida la venerable personalitat d’Homer, el qual, a partir del segle IV aC, els escultors han intentat retratar amb la imatge típica de l’ancià venerable, cec i de front ample.
Per aprofundir en l’obra, trobareu una proposta didàctica molt interessant en aquest enllaç.
Bona lectura!
La Direcció General de Política Lingüística ha ampliat la pàgina web de Dictats en línia amb 97 nous dictats de diversos nivells. Gràcies a aquestes incorporacions la pàgina disposa ja de 203 textos que permeten assolir de manera autònoma el domini de 12 aspectes ortogràfics. Els dictats es poden fer en línia i també es poden descarregar lliurement, tant l’àudio com el text.
Els dictats són textos literaris creats especialment per a aquesta finalitat, obra de les escriptores i professores de català Mònica Batet i Sònia Moll. Cada text és una història sencera, d’un màxim de quinze línies, amb principi i final. S’agrupen en quatre nivells de dificultat: elemental, intermedi, suficiència i superior. També hi ha textos específics pensats per posar en pràctica les noves normes ortogràfiques i enllaços per consultar-les.
Esperem que en pugueu treure molt profit!
Us recordem que, com cada any, l’Espai Avinyó-Llengua i Cultura programa activitats culturals i de diferents formats (xerrades, projeccions, exposicions, concerts, etc.) adreçades a tota la ciutadania, no cal que sigueu necessàriament alumnat dels nostres cursos.
Al nostre blog hi ha una pàgina permanent dedicada a la informació i als enllaços de les activitats regulars de l’Espai. No us les deixeu perdre!
El passat 14 de novembre un dels grups de B2 de l’Eixample va assistir a la xerrada que Marc Ferrer, historiador i bomber voluntari, va fer a l’Espai Bombers en el marc de la 4a jornada del cicle mensual “Vespres Vora el Foc”. La xerrada exposava la feina que els Bombers de Barcelona havien fet durant la II República i durant la Guerra Civil Espanyola.
Marc Ferrer va exposar durant gairebé dues hores els resultats de les investigacions i estudis fets els darrers anys sobre el paper dels bombers durant aquest període. El resultat va ser un dibuix magnífic de la situació del nostre país en aquells dies, de com van viure els ciutadans els dies terribles de la Guerra i com aquests fets van afectar professionalment i personal els Bombers de la ciutat: depuracions, judicis, morts, però també mostres de solidaritat i d’una gran fortalesa.
Això va servir perquè els nostres alumnes coneguessin també una part importantíssima de la nostra història, de la història de les nostres institucions i del paper que hi van jugar (fins ara molt desconegut) els membres d’aquest sector de treballadors de l’Administració. A més, van poder gaudir d’una visita a l’exposició permanent de l’Espai Bombers Parc de la Prevenció de Barcelona, i conèixer amb més detall la història d’aquest col·lectiu tan important per a la seguretat de la ciutat.
El proper dia 17 de novembre, a les 10.30 h, a la biblioteca Fort Pienc, començarem les trobades del club de lectura de nivell intermedi parlant de Laura Sants, d’Emili Teixidor.
En aquesta novel·la situada als nostres dies, l’autor torna als paisatges de Pa negre de la mà d’un protagonista amb lligams familiars a la comarca. En la recerca d’una misteriosa Laura, que ha de servir per actualitzar una figura mítica a la ciutat i a la literatura, el narrador es troba embolicat en una trama de lluites polítiques i interessos econòmics que li faran veure que la corrupció del poder i la de l’amor tenen moltes coses en comú.
La Laura, com les grans adúlteres Anna Karenina o Emma Bovary, es trobaria avui atrapada entre dos focs, el de la pressió social provinciana i el dels seus impulsos de llibertat i felicitat? Fins a quin punt el canvi radical de costums i de panorama farien possible avui en dia un rebuig com el que va patir la Laura a la Ciutat dels Sants? Les passions de l’amor i les de la política neixen de la mateixa arrel? En una societat hedonista i consumista com la nostra, la moral de la població és la mateixa que la que va aguantar la misèria i les humiliacions de la postguerra?
Aquestes són només algunes de les preguntes que suscita la lectura d’aquesta novel·la, de les quals en parlarem al club de lectura. Expliqueu-nos quines altres qüestions i sensacions us ha motivat!
El dia 2 de novembre un grup de Bàsic 2 de la nostra Delegació va assistir a la seu dels Castellers del Poble Sec, al carrer Blesa de Barcelona.
Allí, un dels membres de la colla, el canari Jorge Rodríguez, va ser l’encarregat d’explicar-nos els orígens de la tradició castellera, les característiques d’aquesta activitat tan estimada al nostre país i més enllà de les nostres fronteres, i també com es va crear la colla castellera del barri de Poble Sec. Els alumnes van poder gaudir d’un vídeo i d’una introducció oral molt completa que va fer agafar a tots un gran desig de descobrir més coses d’aquesta tradició tan nostra.
Seguidament, l’alumnat va convertir-se en protagonista principal quan els Castellers del Poble Sec van demanar que sortíssim a la part exterior del local (on es fan cada dimarts, dijous i divendres els assajos) i van explicar com es feien els castells, no només a nivell teòric, sinó que van ser els alumnes els qui les van començar a practicar fins a acabar formant part d’una torre real formada per tots els assistents.
L’emoció dels alumnes es va mantenir durant les més de dues hores que va durar la visita, pel fet de poder aprendre en primera persona la tècnica de fer castells i poder posar-la en pràctica segons les indicacions dels membres de la Colla. L’acollida que van rebre de part dels Castellers de Poble Sec els va commoure i els va fer sentir convidats especials en tot moment, va ser una jornada memorable.
Els alumnes van gaudir tantíssim de l’experiència que molts d’ells van decidir que volien formar part de la Colla i que s’hi apuntarien per començar a assajar amb ells. Va ser tanta la bona sintonia i les boníssimes vibracions que els van transmetre que ja hem organitzat una altra cita de classe el diumenge 19 de novembre al Poble Sec per assistir a la demostració de castells que la Colla hi farà. Ho aprofitarem per fer-los una abraçada i per admirar-ne el treball, mentre coneixem una mica més el barri i passem tots junts un matí de diumenge compartint un vermut.
Un grup d’alumnes de la Delegació ha assistit a una visita guiada pel Gran Teatre del Liceu. Van poder passejar per la sala dels miralls, la sala de concerts (amb el teló abaixat, això sí), i el foyer, on hi ha el bar i hi posen pantalles per aquells que arriben tard a l’espectacle i no els deixen entrar fins a l’entreacte.
La visita va agradar molt a tothom: el guia era un soci del Liceu amb moltes històries per explicar, sobretot totes les relacionades amb els successius incendis que va patir el teatre.
També els va parlar de l’evolució del teatre i de la rivalitat primerenca amb el Teatre Principal, d’una mica més avall a la Rambla.
Una visita molt recomanable!
L’alumnat d’un curs de Bàsic 1 de la Delegació va convertir una sessió en un taller de cuina per fer panellets i per aconseguir-ho se’n van anar a la cuina de la Casa Golferichs. A la classe anterior se n’havien repartit els ingredients sense saber, però, el que havien d’elaborar. El dia del taller van treballar-ne la història i la recepta, que van posar en pràctica arromangant-se les mànigues i treballant la massa… Tots van quedar molt contents d’haver compartit una estona distesa fora de l’aula en què van poder practicar l’elaboració d’una menja tan tradicional catalana.
A Catalunya els panellets són el menjar típic de Tots Sants, juntament amb les castanyes i els moniatos. No se n’ha arribat a aclarir l’origen exacte, però sembla que són hereus d’antics cultes funeraris que consistien a portar panets petits com a ofrena a l’església o a les tombes dels difunts en aquesta festivitat.
Els alumnes d’un curs d’Intermedi 2 de la Delegació de l’Eixample van assistir el dimarts 10 d’octubre a l’exposició “Dalí, Breaking News” al Palau Robert de Barcelona. María Andriá, alumna del curs, ens en dona notícia:
El Palau Robert presenta fins al 15 d’octubre “Dalí, Breaking News”, una exposició fotogràfica sobre el famós artista i la seva especial relació amb la premsa. Les fotografies, fetes per diferents fotògrafs, estan separades en sis àmbits: ciència, cultura, internacional, medis, política i societat. Van acompanyades de cites de l’artista, agafades d’una entrevista que va mantenir el 1977 amb Joaquín Soler Serrano, que també forma part de l’exposició.
El proper dia 2 de novembre, de 19 a 20 h, a la biblioteca Sagrada Família, farem la segona trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant de La felicitat, de Lluís-Anton Baulenas.
La Nonnita, artista de teatre, vol donar un futur millor al fill que espera. En Demi, advocat corrupte i ambiciós, vol demostrar a la seva mare que és capaç de fer molts diners. Els interessos de tots dos conflueixen al Paral·lel, el barri amb més vitalitat dins la Barcelona de l’any 1909, temps convulsos i en ple procés de modernització.
La felicitat és una novel·la de suspens, d’amor i d’odis, de venjances i d’esperances, de dubtes i de descobertes d’un món canviant, el de la Barcelona de l’obertura de la Via Laietana i de la brillantor del Paral·lel, protagonitzada pels habitants anònims, els que generació rere generació construeixen la història de debò. Són històries petites i personals de gent que busca la felicitat, i que conformen, sumades l’una darrere l’altra, la Història en majúscules.
Gaudiu de la lectura i recordeu que ens podeu deixar els vostres comentaris!
Com potser ja sabeu, al passadís de la Delegació pengem amb certa regularitat la llista dels llibres més venuts en català, tant de ficció com de no-ficció, per tal d’oferir propostes de lectura d’actualitat a tot l’alumnat que tingui ganes de llegir en català, més enllà del que es proposa a cada curs.
Ara, a més a més, us demanem que participeu a fer un recull de les lectures que considereu més recomanables i interessants, novetats o clàssics, del tipus que vulgueu, fins i tot còmics. Això sí: han d’estar disponibles en català!
Ompliu els comentaris d’aquest apunt amb les vostres aportacions! Us recordem que en aquest mateix blog també teniu disponible de manera permanent una pàgina per recomanar llibres sempre que vulgueu i una altra per intercanviar-ne.