Sol, solet

I com que després de la nit ve el dia, si la setmana passada parlàvem de la lluna, avui ens centrarem en el sol. ‘Sol’ pot ser el un nom d’astre i el d’una nota musical, o un adjectiu (se sent sol) o una forma del verb ‘soler’ (sol cantar a la dutxa). No el confonguem amb sòl, amb accent diacrític!, que és la superfície del terreny (un sòl fèrtil).

Però ara ens ocupa l’estel que il·lumina i escalfa els planetes que giren al seu voltant i que formen el sistema solar. I, com en el cas de la Lluna, si ens referim al nom propi de l’astre, l’escrivim amb majúscula: La Terra gira al voltant del Sol.

Els més matiners sabreu que, a punta de sol, si us encareu cap a llevant, veureu el sol ixent i, per contra, al capvespre, si us dirigiu cap a ponent, contemplareu el sol colgant o el sol ponent. I, renoi!, si n’hem passat, de dies, amb un sol de justícia… d’aquell que esquerda les pedres i que crema es cul a ses llebres. Però ara potser vindran dies de sol covat, que és fort però de núvols entelat.

I seguint amb el sol i si sou persones de joc, procureu no jugar-vos el sol abans de néixer! Que, si bé us pot eixir el sol a mitjanit i tenir una sort inesperada; si marxa de cop, se us haurà post el sol. I després, què farem? Intentar treure profit d’algú altre acostant-nos al sol que més escalfa? Vigileu no es posi de panxa al sol i es desentengui de tot. Així doncs, si jugueu, jugueu amb cap i sigueu sensats!

Font: M.Teresa Espinal, Diccionari de sinònims de frases fetes https://dsff.uab.cat/

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola el 26 d’octubre de 2023.

Vocabulari:
Ixent: que surt (el sol)
Capvespre: part de la tarda, quan el sol ja s'ha post
Esquerda: obertura que es produeix a la terra, en una paret...

Parlem-ne:
Us afecte en l'estat d'ànim un dia assolellat? 
Us estimeu més la calor o el fred?
Us agraden les postes de sol, per exemple, per fer fotografies?
Coneixíeu aquestes expressions amb "sol"? 

La lluna, la pruna

Ara que som a l’octubre i, ara sí, sembla que ens endinsem en la tardor, segur que us heu adonat que cada dia que passa, el cel s’enfosqueix abans. I hi ha dies que alcem el cap i veiem la lluna brillant d’una manera encisadora.

Podem veure la lluna completament il·luminada i, aleshores, hi haurà lluna plena o, pel contrari, que sigui invisible, i tindrem lluna nova. I si només s’il·lumina mitja part, estarà en quart minvant o en quart creixent.

La lluna és el satèl·lit del nostre planeta i, quan hi fem referència com a tal, l’escrivim amb majúscula: la Lluna és el satèl·lit de la Terra. També altres planetes tenen satèl·lits o, popularment, llunes i, fins i tot, tenim una ciutat amb lluna pròpia: si estem distrets, tindrem el cap a la lluna o estarem a la lluna, però també, a la lluna de València.

Hi ha qui pretén l’impossible i aleshores vol agafar la lluna amb les dents i qui té un humor variable i és un llunàtic. I quants cops no us han demanat la lluna i no l’heu pogut donar? Millor no prometre la lluna si no la podem aconseguir. Però si algun cop ens donen la lluna, potser ens enamorem i, arribats al punt, fins i tot ens casem. Aleshores marxarem de lluna de mel i, si tot va bé, tornarem de bona lluna.

Font: M. Teresa Espinal, Diccionari de sinònims de frases fetes https://dsff.uab.cat/ 

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola el 19 d’octubre de 2023.

Vocabulari:
Enfosquir-se: fer-se fosc
Encisador, -a: que encisa, que captiva per la seva bellesa.  
Llunàtic-a: d'humor variable.

Parlem-ne:
La fase de la lluna us influeix en l'estat d'ànim? 
Preferiu l'horari de tardor o d'estiu?
Coneixíeu aquestes expressions amb la "lluna"?  En sabeu altres?                                               

Fruita d’estiu


 
La síndria i el meló són dues fruites molt apreciades a l’estiu perquè ens refresquen els dies de més calor. Darrerament ens continuen refrescant però se’n parla més pel preu que per la frescor. El meló, com tantes altres fruites, també protagonitza expressions populars com quan volem referir-nos a algú que no és gaire llest, que és obtús, diem que és un cap de meló. Seria el mateix que ser un cap de carbassa o un cap de suro.

Saber la qualitat d’un meló o d’una síndria sempre és un misteri i si no en som experts, no ens quedarà més remei que tallar-los o tatxar-los, que vol dir precisament treure’n un tros per saber-ne la qualitat. En definitiva ja haurem encetat la peça i ens la podrem menjar. Actualment se sent sovint l’expressió obrir un meló, que en un sentit figurat vol dir encetar un debat normalment polèmic.

La síndria té moltes maneres d’anomenar-se segons la zona: xíndria, meló de moro, meló d’Alger o meló d’aigua. En el darrer cas coincideix amb les formes anglesa i alemanya watermelon o Wassermelone. El mot català síndria o la forma en castellà i en gallec sandía provenen de l’àrab: sindiyyah, ‘meló del país de Sind’, al Pakistan. Si fem un cop d’ull a altres llocs d’Europa, ens continuem trobant amb una gran varietat de noms curiosos: a Itàlia, és anguria o cocomero; a França, pastèque o melon d’eau, i al País Basc, angurri. Curiosament en sard, una de les llengües parlades a l’illa de Sardenya, se’n diu sa sindria, com en català.

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola el 14 de juliol de 2022.

Vocabulari:
Llest: persona astuta, perspicaç
Encetar: treure un primer tros d'alguna cosa, obrir
Sardenya: illa mediterrània que pertany a Itàlia

Parlem-ne:
Acostumeu a menjar aquestes fruites a l'estiu?
Coneixeu receptes que s'elaborin amb síndria o meló?
Quines altres fruites us agrada menjar a l'estiu?
Intenteu menjar fruita de temporada o us és indiferent?                                                    

Tants caps, tants barrets

 

I

La llengua amaga moltes sorpreses. Avui volem fixar la nostra atenció en una paraula fàcil i coneguda per tots: la paraula cap. Us heu parat mai a pensar en aquesta paraula? Sorpreses?

En primer lloc destacarem que pot ser un verb (Això no hi cap!), un nom (Ell va abaixar el cap), un determinant (No hi ha cap solució) i també una preposició (Vine cap aquí). A més, com que un Centre d’Assistència Primària també és el CAP, podem dir frases com aquesta: Vaig cap al CAP perquè em fa mal el cap i no em queda cap calmant. O recordar aquell embarbussament popular: En cap cap cap el que cap en aquest cap.

Si abaixar el cap implica resignació, alçar el cap implica tenir coratge; i anar amb el cap ben alt és no avergonyir-se. Ser cap de turc és mal negoci perquè vol dir que et fan responsable d’alguna cosa que no has fet; si et diuen que ets dur de cap o que ets un cap de suro, un cap d’ase, un cap buit o que tens poc cap pots donar per fet que et consideren poc espavilat.

Si el nom ja ens fa ballar el cap, explorem què passa amb el verb cap. També hi ha frases fetes? Doncs, sí, però no tantes… Aquí podrem dir que no hi cap ni una agulla quan la sala està molt plena o que l’àvia no cap a la seva pell perquè està molt cofoia amb el seu net i que no em cap al cap que no s’adoni que el seu net és igual d’encantador que els nets de totes les altres àvies.

I, al capdavall, ja som al cap del carrer!

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola el 18 de maig de 2023.

Vocabulari:
Tants caps, tants barrets: és una expressió que significa que hi ha disparitat d'opinions segons 
cada persona.

Parlem-ne:
A part dels significats del text, en coneixes algun altre significat de "cap"?
Per què en català diem "cap de setmana" quan parlem del dissabte i el diumenge?
Parlant de barrets, t'agrada portar-ne? En quines ocasions te'n poses?

Per Carnaval tot s’hi val

Foto cedida per la Pastisseria Xarop

Falta poc perquè comenci el Carnestoltes, una festa que de ben segur servirà per donar una mica de calidesa en aquests dies de fred intens. Aquesta festa, a la qual podem anomenar tant Carnestoltes com Carnaval, va acompanyada d’altres tradicions com el Dijous Gras o Llarder, que la precedeix, o el Dimecres de Cendra, que en marca el punt final i és l’inici de la Quaresma. D’on prové el nom de Dijous Gras o Llarder? Doncs de l’alt contingut en greix que tenen els aliments que mengem per aquestes dates. La paraula “llarder” ve de “llard”, el greix que s’extreu del porc. Un dels dolços més emblemàtics, la coca de llardons, es diu així perquè es farceix amb trossets de greix de porc. Els pastissers de Cerdanyola ens expliquen que la coca de llardons pot ser de brioix o de pasta de full, tot i que té més demanda aquesta darrera. A més de la coca, pel Dijous Llarder, que enguany és el 16 de març, també mengem aliments a base d’ou: botifarra i truita. Segons diuen això s’explicaria perquè és l’època de l’any en què les gallines ponen més ous. I diem “ponen” i no “posen” perquè és un error bastant comú confondre els verbs “pondre” (“pondre ous”, “pondre’s el sol”) i “posar”.

El dia del Carnestoltes la gent surt de casa amb disfresses i màscares i participa a la rua que s’organitza per la ciutat. Posteriorment encara ens queda el Dimecres de Cendra: el dia de l’enterrament de la sardina i quan es crema el ninot que representa el rei Carnestoltes.

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola el 9 de febrer de 2023.

Vocabulari:
Pasta de full: una massa cruixent que s'elabora amb farina, greix, aigua i sal. 
Brioix: (del francès brioche) Pastís lleuger i flonjo, elaborat amb farina, llevat, mantega i ous.

Parlem-ne:
Quins carnavals famosos del món coneixeu? Hi heu estat mai?
Coneixeu poblacions de Catalunya famoses pel seu Carnaval? 
Acostumeu a celebrar el Dijous Llarder? Com el celebràveu de petits?

19a Marató de lectura pública Sant Jordi 2020

LES ROSES RECORDADES
Salvador Espriu

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrere
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

EL VENT DAMUNT LA PELL
Montserrat Abelló

El vent damunt la pell,
entre els cabells,
dins la boca, els narius.
Els ulls esbatanats plens de vent.
El vent damunt les cases,
les finestres, les portes,
esmunyint-se pels forrellats;
entre els barrots dels balcons
i les escletxes.
I pels carrerons estrets.
El vent que escombra
els carrers de la ciutat
i esbulla els teus cabells,
i els meus.
El vent que ens penetra cos
endins.
I tu i jo caminant
contra el vent.

DÓNA’M LA MÀ
Joan Salvat-Papasseit

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

ABRIL
Miquel Martí i Pol

Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d’ara ni els qui vindran;
els d’ara, per fer patxoca
al costat de l’alt patró,
els qui vindran, per si toca
d’afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s’ha acabat.

Per això, quan l’abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:

Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

 

SANT JORDI
Lola Casas

Parades
de llibres i roses,
escriptors
que van signant
carrers, avingudes
i places
on la gent
va passejant.
Comprem lectura
i olor
per alegrar l’esperit.
La rosa l’he regalat
i el llibre…
me l’he llegit?

EL CAVALLER ENAMORAT
Montse Ginesta

Sóc un cavaller de ferro,
de ferro,
coure i llautó,
però tinc el cor de nata,
de nata, mèl i cotó,
i avui et porto una rosa,
una rosa
i un petó!

Muac!