Què   fem a classe?  Què hem  après  avui?    Qui ha explicat  què? Què ens agrada i què no ens agrada?  Curiositats, temes, converses..

Durant tot un curs estarem cada dimarts i dijous al matí treballant, aprenent i gaudint   junts. Aquí tenim un espai per dir-hi la nostra.. Un espai per explicar, conversar i escriure, en català! Per comentar les experiències de l’aula.

L’Antonio ja ha començat. I que continuï!

Ara és el vostre torn. Animeu-vos-hi!

Benvinguts a un nou curs!

S’han acabat les vacances i comença un nou curs de català!

Si voleu seguir les activitats que organitza el Servei Local de Català de Cerdanyola i les novetats sobre la llengua catalana, podeu seguir la nostra pàgina al Facebook o la nostra web.

LES TIC I LES XARXES SOCIALS

Què són les TIC? Són les tecnologies de la informació i la comunicació.

Però la paraula tic, des de sempre, té d’altres accepcions. Saps què vol dir?

Per mitjà d’aquestes tecnologies, actualment també ens podem comunicar amb altres persones. Podem enviar missatges (SMS o correu electrònic), posar-nos en contacte pel facebook,  el twitter, etc.

Tasca 1 Lectura de l’article: “Mitjans i xarxes socials: de l’amor a l’odi”

http://www.clipmedia.net/ficheros/2012/07_jul/zy289.pdf

Tasca 2 Escoltar cançó  del feisbuc de Ràdio Flaix Bac

http://www.youtube.com/watch?v=gpnooXGxvos

Tasca  3 Expliqueu què és cada cosa i què coneixeu:

• correu, facebook, twitter (ara ja en català), blocs, etc.
• Eines per aprendre la llengua catalana i fer consultes: quines coneixeu i quines utilitzeu? (Diccionaris, OPTIMOT, traductors, parla.cat)
• Què hi troben a faltar?

Tasca  4 Observem el Bloc de l’aula

Que heu après i com ho heu fet? ( Visualitzarem els  vídeos dels alumnes i els observarem)

Què he de millorar? Com ho puc fer?

Tasca  5 Parlem de la llibreta de les notícies: Quines notícies hi heu apuntat? 

   Per què m’ha servit?

Tasca 6 Organitzem un telenotícies amb humor.

Primer mirem un vídeo del “Set de Nit”, programa de TV3 que va començar el setembre de 2001.

Programa d’humor presentat per Toni Soler que conté diferents seccions. Toni Soler comença el programa comentant alguna notícia del dia amb Josep Tomàs. L’espai “Set de notícies”, presentat per Francesc Novell i Sònia Polanco, inclou els titulars del dia, un o dos vídeos realitzats a partir d’imatges d’arxiu i de declaracions de polítics descontextualitzades i falses connexions en directe amb Toni Espert o Carles Torras. S’entrevista un personatge famós i, de vegades, hi ha una actuació musical. El programa finalitza amb una tertúlia moderada per Toni Soler a la qual el col·laborador Manel Lucas proposa temes d’actualitat que els convidats comenten. Els temes de la tertúlia poden il·lustrar-se amb imatges d’arxiu o amb enquestes realitzades al carrer. Segons el dia de la setmana s’hi inclouen seccions com “Els reis catòdics”, “El puto euro”, “Revival” o “Consells per a comportar-se en societat”, presentades pels diferents col·laboradors.

http://www.tv3.cat/videos/446739

També hi havia una altre espai: ” Set de Notícies”

Últim informatiu   http://www.youtube.com/watch?v=HHpIjlIMUbI&feature=related

Tasca 7 Parlem d’apredre llengües? Quines llengües sabeu? Com les heu après? De què t’ha servit fer el curs de conversa?

Coneixes el “Voluntariat per la Llengua”?

Compartir temps per aprendre la llengua

El Voluntariat per la Llengua s’encarrega de formar parelles lingüístiques per potenciar l’ús del català en els nouvinguts. Els voluntaris, a més d’ensenyar, també tenen la intenció de perpetuar l’idioma del país.

01/07/12 02:00 – Barcelona –Àngela Folguerolaemail protegit

Jing Cui i Narcís Fradera, es veuen al restaurant on treballa la noia. L’Anita i el José Miguel conversen sobre la situació actual Foto: ANDREU PUIG.

Els voluntaris també en treuen profit, perquè aprenen trets culturals del país de l’aprenent.

Entre la multitud, dues persones que es veuen per primer cop, tot i que ja han parlat prèviament. Els uneix l’estima per la llengua catalana, tant sigui per ensenyar-la com per aprendre-la. Voluntari i aprenent fan d’aquesta cita una rutina i amb el temps ja no es comparteix només el català, sinó que s’encén l’espurna de l’amistat. Tots formen part del voluntariat per la llengua, una iniciativa que té l’objectiu de facilitar que les persones amb un nivell bàsic de català puguin parlar-lo en un context real i distés. Tot i això, suposa molt més. Els voluntaris s’encarreguen, mitjançant aquesta activitat, de perpetuar la llengua catalana, perquè els nouvinguts puguin desenvolupar-se còmodament i el català continuï amb vitalitat.

El Consorci per a la Normalització Lingüística impulsa, des del 2003, aquest programa que té, actualment, vint-i-dos centres repartits per tot el territori català. Només l’any passat a Catalunya, es van formar un total de 10.128 parelles. Ahmad Sameed i Jordi Estévez són dos dels participants més joves, només tenen 19 anys i el programa exigeix la majoria d’edat per poder apuntar-se. Un dia a la setmana es troben en algun indret de Barcelona i conversen mentre passegen per la ciutat. “Volia que la gent que no fos d’aquí pogués aprendre sense por el català”, afirma el voluntari Jordi Estévez. El seu aprenent, l’Ahmad, volia aprendre l’idioma perquè estava estudiant batxillerat i ho necessitava. Tot i això, afirma que “no només he après català sinó que també m’ha permès conèixer la cultura d’aquí”. I és que el Jordi li ha ensenyat edificis tan emblemàtics com ara la basílica de Santa Maria del Mar o el barri del Born. “Li explico una mica la historia dels edificis i els llocs que anem visitant”, afirma. Però ara no només comparteixen la llengua, sinó que entre ells s’ha forjat una amistat. “Som dos amics que ens trobem per xerrar i explicar-nos com ha anat la setmana”, assegura Estévez. La passió pel futbol, més concretament pel Barça, els ha acabat d’unir.

A l’altra punta de la ciutat, potser el mateix dia a la mateixa hora, es repeteix la situació, tot i que canvien els personatges. Aquest cop són José Luis Gómez i Anita Janczak. Ell periodista i ella lingüista, tot i que l’Anita també escriu textos periodístics sobre el que succeeix a Catalunya. La passió per la llengua els uneix. El José Luis recorda com el primer dia que van quedar l’Anita li va donar un text perquè el corregís. “Em vaig quedar meravellat: no hi havia cap falta; només hi vaig trobar un petit error d’accentuació”, afirma Gómez. I és que tot i que el català és una llengua totalment nova per a ella, ja que no havia estudiat abans cap llengua romànica, l’Anita s’ha esforçat per aprendre’l correctament. “Vull aprendre les normes lingüístiques del català, tot i que costi una mica més”, explica. Les seves converses tracten temes molt diversos com ara la política, el futur de la llengua, els temes d’interès social… l’únic que hi ha marcat és que ho han de fer en català. El fet que no hi hagi un diccionari que tradueixi del català al polonès també li dificulta l’aprenentatge. “Això em suposa doble feina, perquè he de traduir la paraula primer a l’anglès i després al polonès”, comenta Janzcak. Però també s’ha de reconèixer el mèrit del voluntari, ja que la seva llengua materna és el castellà i va aprendre el català quan estudiava a la facultat de periodisme. “Ja que a mi em van ensenyar català, ara tinc l’oportunitat de tornar aquest favor i ensenyar a una altra persona l’idioma”, afirma. La passió de l’Anita és tan forta que està implicada en una pàgina web http://poloniabarcelona.pl que
vol apropar als polonesos tot el
que passa aquí a Catalunya.

Però els aprenents provenen d’arreu del món. La xinesa Jing Cui practica el català amb un dels voluntaris més veterans, Narcís Fradera. Les seves trobades són una aventura. El Narcís vol que la Jing aprengui l’idioma amb activitats quotidianes, per això cada cop que queden li fa fer diferents exercicis. “Per exemple, quan passem per davant d’una biblioteca la faig entrar i que se’n faci sòcia o si estem davant d’una botiga, la faig entrar i que pregunti per un producte. Ara farem una ruta per Barcelona, perquè ha de presentar un exercici en català on expliqui un viatge”, afirma Fradera. Ella està molt contenta, perquè té l’oportunitat de parlar català en situacions reals. “A casa no el parlem i quan la gent es dirigeix a mi, normalment ho fa en castellà; totes aquestes activitats em serveixen per practicar”, explica. Qui tampoc parla català a casa és Michael Witty. Aquest jubilat anglès comparteix, assegut a una terrassa, cafè i conversa amb Pere Vidal. No porten res preparat, la seva activitat consisteix a anar xerrant i quan el Michael s’equivoca o diu algun mot en castellà, el Pere el corregeix i ell rectifica. “He trobat difícil aprendre català, perquè els meus amics sempre em parlen en castellà. Fins i tot el meu fill em prohibia parlar el català de tan malament que ho feia”, comenta rient el Michael. “Quan ens vam veure per primer cop vaig pensar que tindríem feina perquè tot i que s’hi esforçava molt, li costava”, explica Vidal. Els dos han notat la milloria a mesura que ha passat el temps. “S’han de deixar anar, sense vergonya, i parlar en català en el seu dia a dia”, assegura Vidal.

En aquest programa, l’intercanvi és fa inevitable. Els voluntaris només tenen obligació d’ensenyar el català, tot i això, acaben rebent molt més. Per exemple, gràcies a aquesta experiència, el Jordi ha conegut la cultura del Pakistan. “Només coneixia quina era la capital del país; en canvi, ara en sé moltes més coses. Per exemple, l’Ahmad m’ha explicat que el criquet és un dels esports més seguits”, afirma. També el Narcís ha pogut aproximar-se a la cultura oriental com sempre havia desitjat.“Ja feia temps que volia una parella que fos oriental, perquè volia conèixer-ne la cultura”, diu. I ressalta que content que està perquè ell també ha après molt de la Jing. “Un dia vaig venir aquí al restaurant xinès on treballa i em va donar a tastar el menjar, però no el que serveixen als clients, sinó el que menjaven ells. Era deliciós”, afirma. El Pere també comparteix aquesta opinió. “Amb deu setmanes coneixes gent, la seva forma de viure, la cuina, etc. T’enriqueix molt.” Una vivència única en què no només es guanya fluïdesa per parlar català, sinó que tots afirmen que es guanya un company, una amistat.

10.128 parelles lingüístiques són les que es van formar, l’any passat, a
tot Catalunya.

Troba la notícia a:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/555824.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=index&utm_source=rss&utm_medium=index&utm_campaign=rss

LA RÀDIO  – LA FALCA

Per mitjà de la ràdio, ens podem informar de tot d’una forma força immediata. A més, la ràdio és un mitjà que ens acompanya. Sovint, quan anem en cotxe o som a casa feinejant, posem la ràdio per no sentir-nos sols. La gent gran o les persones amb poca mobilitat troben així un mitjà social al seu abast.

Tasca 1 . Llegim aquesta cançó i fixem-nos que les es marcades s’han de dir neutres.

    Escoltem-la i cantem-la.

Sols m’acompanya la ràdio (Grup: N’Gai N’Gai)

Dies fets de carretera,
hores dures com l´esfalt,
dies de pagar peatge a la grisa soledat.
Ratlles blanques obsessives
damunt dels vidres fumats.
Tal com vaig cremant benzina,
cremo vida, cremo sang.

Com un cowboy solitari,
sempre estic lluny de la llar.
Sort tinc de les veus amigues,
que connecto en el dial.

Sols m´acompanya la ràdio,
que dispara com un colp.
Sols m´acompanya la ràdio,
i el seu cor de rock-and-roll .

Sols m´acompanya la ràdio,
que em vas regalar aquell juny,
Sols m´acompanya la ràdio,
i totes les seves cançons em parlen de tu,
em parlen de tu, de tu.

La solitud de la ruta,
compartim com uns estranys,
camioners, polis i putes,
músics, pipes i viatjants.

El sentit d’aquesta vida,
està a dins d’una cançó,
que hem anat fent dia a dia,
el cotxe, la ràdio i jo.

De cop sona la balada
que vaig composar per tu,
m´imagino entre els teus braços,
i el camí se´m fa menys dur.

Música

http://www.goear.com/listen/6fc95cd/sols-macompanya-la-radio-ngai-ngai

La ràdio a Catalunya fins al franquisme

s. XX dC

La ràdio neix durant la dictadura del general Primo de Rivera, una conjuntura política que obliga a emetre en castellà i impossibilita el desenvolupament de la ràdio informativa. Durant la Segona República, la ràdio esdevé un mitjà d’informació massiu i una eina política compromesa amb la recuperació cultural i lingüística. En acabar la Guerra Civil, els guanyadors utilitzen la ràdio per aniquilar la cultura i la llengua catalanes.

Els inicis de la ràdio són exitosos. Des d’un començament compta amb un nombre d’adeptes important, que segueixen l’evolució del nou mitjà. A Catalunya, es comença a parlar de la ràdio a principi del segle XX, en arribar les notícies dels experiments que es realitzen habitualment a París, Londres o Alemanya. Editors, enginyers i comerciants del ram electrònic s’interessen pel fenomen, ja que veuen en la radiodifusió possibilitats comercials i econòmiques. El primer radioclub es funda l’any 1922, abans de disposar d’emissores regulars. Els radioclubs donaran origen a diverses estacions locals durant la Segona República: Ràdio Terrassa, Ràdio Sabadell o Ràdio Manresa. L’existència d’estacions d’ona mitjana es complementa amb les estacions dels radioafeccionats en ona curta. L’any 1936, de les 363 estacions registrades a l’estat espanyol, 133 són catalanes.

L’Asociación Nacional de Radiodifusión es crea a Barcelona l’any 1924 i impulsa la primera estació radiofònica regular de l’estat espanyol: l’AEJ-1 Ràdio Barcelona, que s’inaugura oficialment el 14 de novembre del mateix any. Uns mesos després inicia les emissions Ràdio Catalana i l’any 1930 comença a emetre Ràdio Associació, que tria el terreny de la defensa de la catalanitat com a tret diferenciador.

Les primeres emissions creen una gran expectació entre la població. Els oients poden gaudir d’una programació, durant unes poques hores al dia, que ha de superar nombrosos problemes tècnics. La música en directe als estudis de l’emissora, les retransmissions o a la radiació de discos configuren el gruix de les emissions de la primera època. Una música combinada amb altres programes culturals com conferències, obres de teatre o espais dedicats al públic femení o als infants. La ràdio es converteix en un mitjà d’informació i entreteniment que contribueix a la difusió de la cultura i realitza un destacat paper pedagògic entre la població. El primer informatiu ‘La Palabra’ no arriba a les ones de Ràdio Barcelona fins a l’any 1930.

A l’època republicana, la ràdio viu una etapa d’esplendor i assoleix un important rol entre la ciutadania. L’aprovació de la Constitució garanteix la recuperació de les llibertats individuals i col·lectives i afavoreix la lliure expressió de les idees i pensaments de sectors socials, que en l’etapa de la dictadura del general Primo de Rivera havien quedat exclosos d’aquesta possibilitat. L’abolició del control i la censura permet desenvolupar la informació de l’actualitat social i política del país. La febre per saber, per estar al dia, es manifesta amb especial intensitat a Catalunya, que comença el procés de recuperació política.

La Generalitat és molt sensible a la importància de la ràdio i la utilitza al servei del procés de reconstrucció nacional: el mitjà actua multiplicant profitosament l’acció de govern. En aquest període, en el qual els grups socials i polítics accedeixen a les emissores de tot Catalunya, la ràdio tindrà l’oportunitat d’iniciar-se com a instrument de comunicació política. El període és especialment ric en esdeveniments: Ràdio Barcelona ofereix els micròfons al president Macià per proclamar la República Catalana el 14 d’abril de 1931 i a l’octubre del 1934 el president Companys, des del balcó de la Generalitat, proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Uns fets que provocaran l’any 1934 l’empresonament del Govern de la Generalitat, la suspensió de l’Estatut i la implantació de la censura governativa a les emissions radiofòniques.

La legislació republicana permet la creació d’emissores de petita potència, per tal que el servei de radiodifusió arribi als nuclis de població més reduïts i no tan sols a les grans ciutats. El decret del 1932 possibilita el naixement de nou noves emissores locals: Badalona, Girona, Lleida, Manresa, Reus, Sabadell, Tarragona, Terrassa i Vilanova i la Geltrú. Tot i els intents per crear un servei de radiodifusió públic a l’estat espanyol, aquest objectiu no s’assolirà. La Generalitat tampoc podrà fer-ho, ja que els fets polítics posteriors truncaran el procés normal i democràtic endegat.

La ràdio aconsegueix ràpidament quotes de gran popularitat gràcies a les millores tècniques i programàtiques. El desenvolupament de la publicitat radiada contribueix de manera decisiva a la consolidació de les estacions, ja que constitueix una important via de finançament. Els professionals adeqüen les formes expressives i els gèneres radiofònics a les característiques específiques del mitjà i opten per l’especialització dels continguts. Es configura una ràdio lligada a la realitat social, que actua com a baròmetre de les tensions. La informació serà un argument central i la música tindrà un paper molt important, però l’element característic d’aquesta etapa és sobretot la llengua, ja que les emissions radiofòniques són pràcticament totes en català. Una situació que accelera el procés de recuperació del prestigi social de la llengua i contribueix a la competència lingüística dels oients.

Article sencer:

http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=ba1db080776d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ba1db080776d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=f73ec38352378210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

EMISSORES CATALANES

CATALUNYA RÀDIO                http://www.catradio.cat/

RAC 1                                               http://rac1.org/

COM RÀDIO                                  http://www.comradio.com/

RAC  105                                        http://www.rac105.cat/

RÀDIO FLAIXBAC                     http://www.radioflaixbac.cat/

ONA CATALANA                        http://www.ona-fm.cat/

RÀDIO 4                                         http://www.rtve.es/radio/radio4/

EMISSORES LOCALS PROPERES

CERDANYOLA RÀDIO   105.3 FM

http://www.cerdanyola.cat/webapps/web/continguts_portal/menu_radio/inici/index.html

MONTCADA RÀDIO   104.6

http://www.montcadaradio.com/

RÀDIO BARBERÀ   98.1

http://www.radiobarbera.fm/

RÀDIO SANT CUGAT – CUGAT.CAT

http://www.radiosantcugat.cat/

RIPOLLET RÀDIO    91.3 FM

http://ripollet.cat/asp/showstatic.asp?main=/static/rradio.html

Tasca 2  Parlem de la ràdio

–       Escoltes la ràdio?

–       Quan?

–       On l’escoltes?

–       Quines emissores escoltes?

–       Quins programes t’agraden més?

–       La ràdio abans i la ràdio ara. De petit/a, l’escoltaves? Quin record en tens?

–       Les ràdios locals i les grans emissores.

–       Heu visitat alguna ràdio?

–       Els concursos a la  ràdio. En recordeu algun?

–       Els serials de ràdio. N’heu seguit mai cap?

–       Els consultoris sentimentals? Els recordeu?

–       Podeu completar les vostres idees al voltant de l’aprenentatge del català?

–       Ideeu una falca per poder passar per la ràdio local.

Tasca 3  El llenguatge radiofònic

El llenguatge radiofònic té com a  particularitat que cal tenir molt en compte què es diu i com es diu, perquè no se’ns veu físicament, només se’ns sent, i per tant, gran part del nostre llenguatge no verbal (gestos, posats, ganyotes, etc.) queda silenciat.

L’expressió per mitjà de la paraula, els silencis, els efectes sonors i la música són els quatre ingredients que formen part d’aquest món.

Hi ha diferents gèneres i formats: la notícia, el reportatge, la crònica, l’entrevista, l’informatiu, el magazine, la ficció, la publicitat, els concursos, etc.

http://www.slideshare.net/benitomend/el-llenguatge-audiovisual-presentation

Entre les moltes accepcions de la paraula falca, hi trobem:

f. 4 Breu espai generalment publicitari de ràdio o de televisió.

Ara bé, quins tipus de llenguatge es fa servir en les falques? Directe? Breu? Poètic?

Per preparar una falca primer, cal trobar un eslògan. Què és un eslògan?

1 Lema 1 2 .
2 Frase generalment breu adoptada com a símbol o divisa d’una empresa o activitat, principalment amb fins publicitaris o propagandístics.

Tasca 4    Preparem la falca per anunciar la inscripció als cursos de català:

Pensem: (Pluja d’idees)

1. Com serà la falca?

1. Quantes persones hi intervindran?

1. Quin eslògan direm?

1. Quina informació donarem?

Tasca 5    Gravem una falca per als cursos de català. 

Anirem a Cerdanyola Ràdio a gravar la falca.

Falca per a la difusió dels cursos de català per a adults:

http://www.goear.com/listen/e9bfe84/falca-publicitaria-cursos-de-catala-slc-cerdanyola-alumnat

Els jocs tradicionals són aquells jocs, distraccions i divertiments, transmesos de generació en generació, que s’han anat reproduint i perpetuant cíclicament i periòdicament en el temps, i s’han acabat convertint en esdeveniments de referència d’una cultura. Molts són fruit de pràctiques religioses o màgiques, de rituals, de festes o d’activitats laborals. Per exemple, podria ser que alguns jocs d’habilitat i destresa hagin nascut en èpoques més o menys remotes per tal d’exercitar i preparar l’individu en un ofici o activitat.

Amb el pas del temps, els jocs han perdut aquell caràcter iniciàtic però alguns encara s’han mantingut vius en el context on es desenvolupaven, especialment els vinculats a les festes. I vosaltres, a quin joc jugàveu quan éreu petits?

Arrencar cebes: Tots els jugadors menys un s’asseuen a terra, cadascun entre les cames del de darrere amb el més fort al final de tot i repenjat en una paret. Cada jugador ha d’agafar per la cintura el jugador del davant. Aleshores, el jugador que para, bo i dret, comença a estirarpels braços el primer de la fila fins a separar-lo (arrencar-lo) de la resta de la colla. Quan ho aconsegueix, el jugador arrencat passa a ajudar-lo a arrencar les cebes darrere seu,i així successivament fins que les han arrencades totes.

En aquest enllaç hi trobareu molts jocs tradicionals catalans que han recollit des del Centre de Normalització Lingüística de Ca n’Ametller.

Què és el còmic?

La televisió és un mitjà de comunicació i també és un mitjà d’entreteniment, en el qual tenen cabuda tot tipus de programes: informatius, documentals, concursos, pel·lícules, sèries, dibuixos, debats, etc.

Entremig de la programació, hi ha els temuts o els venerats anuncis. Hi ha gent molt refractària, però també n’hi ha de molt entusiasta.

A tu t’agraden els anuncis que fan a la televisió. Per què?

Què és la televisió?

 f. 2 Mitjà de comunicació de massa basat en la transmissió a distància d’imatges en moviment i de sons.

TV3 A LA CARTA                                http://www.tv3.cat/3alacarta/

Tasca 1 . Què en sabeu dels bancs dels temps?

 Feu una pluja d’idees i una roda de comentaris sobre aquest tema.

Tasca 2 . Informem-nos-en!

 http://ca.wikipedia.org/wiki/Banc_de_temps

http://www.bdtonline.org/

Banc del Temps Cerdanyola del Vallès
Tel. 93 591 41 33
bancdeltemps@cerdanyola.cat

Banc del Temps de Ripollet
Tel. 93 504 60 40
bdt.ripollet@gmail.com

Per grups, cal informar-se sobre un aspecte del banc del temps: condicions d’ús, què cal fer i què no s’ha de fer, tipus d’intercanvi.

Cada grup ha d’especialitzar-se en el tema que li ha tocat. Cal fer una lectura i una discussió del document.

Després haurà de fer un resum per explicar-lo a la resta de companys de la classe.

Tasca 3 . Fem-lo!

Ara farem fer un banc del temps amb les persones de la classe.

Hi ha una persona encarregada de dirigir el banc del temps. A partir d’una fitxa, es recull què pot oferir cada persona i què voldria rebre a canvi. La persona encarregada dirigeix la posada en comú.

Tasca 4 . Reflexionem i millorem-lo!

Plantegem-nos com es pot millorar.

1. Què n’hem tret?
2. Què cal tenir en compte per poder muntar amb èxit un banc del temps?
3. Quins inconvenients hi hem trobat?

Tasca 5. Anunciem-lo!

En grups de 5 elaborem un anunci per a la TV per promoure la iniciativa del Banc del Temps de Cerdanyola.

–       On rodarem l’anunci? Quina situació s’hi representa?

–       Qui fa de què?

–       Què diu cadascú?

–       Hi haurà música de fons?

Tasca 6. Gravem els anuncis

Tasca 7. Critiquem els anuncis

–          Lingüísticament (fluïdesa i correcció)

–          S’entén el missatge?

–          És convincent?

Tasca 8. La cançó

http://www.youtube.com/watch?v=49VFoEFTCK4&feature=player_embedded

QUE BONICS SÓN ELS ANUNCIS  (LA TRINCA)
Que bonics són els anuncis
Que fan a televisió!
Que boniques les musiques!
Quin poder de persuació!

Són tan “monos” els anuncis,
Que tu sempre exclames:
“Quina llàstima que els tallin
Per posar programes!”

Que bonics són els anuncis
Que fan a televisió!
Que boniques les musiques!
Ai lairet, lairet, lairó!

Què mengen els nens moderns?
Pistatxos, garrofes, monyones I sucre
XOCOLINA, XOCOLINA,
El berenar de la quitxalla d’avui
Perquè facin esport i vida sana,
Perquè es purguin per tota la setmana,
Que mengin XOCOLINES
No guanyareu per cagarrines!
(Amb cromos de l’explosió del Challenger)

Elles saben que ets un home
Ho proclama el teu aroma,
Que és de mascle prepotent CATIPÈN!
I a una milla de distància
Senten la teva fragància
Que empudega de valent CATIPÈN!
Elles cauen com a mosques
Si t’ensumen la cara al vent,
I els costa tres setmanes
Ventilar l’apartament
CATIPÈN, CATIPÈN!
(Ferum de tigre)

Llibertat, llibertat,
Llibertat ja hi ha al mercat
Per la dona que vol llibertat
Llibertat, llibertat,
I encara més llibertat
(Estem anunciant compreses,
Ja te n’hauràs adonat)
Llibertat, llibertat, llibertat
Elis, elis, elis, elis,
Jo ja tinc un pelapipes automàtic
I tu no!
Cal comprar-lo
Perquè es absolutament imprescindible
I és portàtil,
Programable I fins I tot és dirigible
Elis, elis, elis, elis,
Jo ja tinc un pelapipes automàtic I tu no!
Ja ho veuràs Tu també te’l compraràs
(Pelamax les pela ben pelades)

Que bonics són els anuncis!

LA PREMSA: L’ENTREVISTA

Gràcies a la premsa diària, estem al dia de tot. Ara aquestes notícies, a més de ser impreses en paper, també es publiquen a internet. I, en aquest cas, ja no es premsa res.

Cerquem el verb “premsar” a l’OPTIMOT:

premsar

v. tr.
1 Sotmetre a l’acció d’una premsa. Premsar raïm. Premsar olives.
2 Prémer . La gentada els havia premsat contra la paret. Em va materialment premsar contra el seu pit.

A mi, m’interessa més aquesta altra accepció:

3. premsar

Font Diccionaris terminològics del TERMCAT

Àrea temàtica Alimentació. Gastronomia

Aixafar un aliment per obtenir-ne el suc o les substàncies que se’n puguin extreure. […]

El fet és que, a la premsa, li hem de saber treure el suc i quedar-nos amb allò que puguem digerir.

Diaris digitals

ARA                                      http://www.ara.cat/

EL PERIÓDICO                     http://www.elperiodico.cat/ca/

LA VANGUADIA                  http://www.lavanguardia.com/encatala/index.html

Revistes

CERDANYOLA AL DIA         http://www.al-dia.com/

TOT CERDANYOLA              http://www.cerdanyola.com/

REVISTES EN CATALÀ       http://www.lesrevistes.cat/

Tasca 1 . Jeroglífic.

Sabeu resoldre aquests dos jeroglífics?

L’entrevista és un diàleg entre dues persones, en el qual un dels interlocutors, l’entrevistador, fa preguntes a l’altre, l’entrevistat, per obtenir informació.

Hi ha diferents tipus d’entrevista. La periodísitica, per exemple, serveix per fer un reportatge a algú. També hi ha la laboral, que forma part d’un procés de selecció per trobar feina. A més a més, també es pot considerar una entrevista la conversa que podem tenir amb un metge, amb un advocat, etc.

Tasca 2  Llegim una entrevista periodística

El convidat:  Ramon Tarridas, pescador artesanal de Sant Pol de Mar

“Hi ha 540 espècies de peix comestible al Mediterrani i la majoria només en coneix quinze”

     Fotos: Sergi Garnica

Ramon Tarridas és pescador artesanal des que era adolescent. “No arribem a tastar espècies de peix molt bones, més econòmiques que les més conegudes i que no corren perill d’explotació. Hi ha temporades en què alguns peixos són més abundants i caldria que els restaurants, els menjadors escolars i els mercats els promocionessin”.

En Ramon és un home actiu –molt vinculat al moviment associatiu de Sant Pol– i, també, molt independent: cada dia, de bon matí, agafa la barca i s’enfronta amb el mar, sol. “Quan ets a alta mar i mires a l’horitzó, tens el món als teus peus. Tot depèn de tu, tu mateix t’enfrontes amb obstacles i prens les decisions oportunes”. Al migdia torna cap al port de Sant Pol, carregat de peix.

De què depèn la qualitat del peix?

Hi ha dos factors, bàsicament: un és la frescor del peix, que sigui peix del dia; i, després, la qualitat depèn molt amb l’art amb què s’ha pescat. Com més viu puja el peix a la barca, millor. Si l’art que has utilitzat és de baix impacte per al medi, encara millor perquè no deixes cap rastre, no estàs sent agressiu i sempre pots tornar a pescar en aquella zona. Finalment, també hem de tenir en compte una manipulació correcta del peix, mantenir la cadena del fred per tal que no s’oxidi ni perdi propietats nutricionals.

Peix del dia i de proximitat...

La gràcia rau en què el peix que pesquem al matí, al migdia se subhasta al port, a la tarda va a les botigues i, si vols, a les nou el tens al plat. En aquestes condicions, és impossible millorar-ne la qualitat. Per això nosaltres el que intentem fer entendre als consumidors és que tant se val el tipus de peix que mengis, el que importa és que sigui fresc! Si és peix que ve de molt lluny, ja implica que ha perdut proteïnes, vitamines i que té menys qualitat. I un altre detall! Hem de perdre les manies de pensar que només podem menjar lluç, llenguado, llagostes o gambes! El Mediterrani és un dels mars amb més biodiversitat del món. Hi ha unes 540 espècies comestibles, i en canvi a la llotja se subhasten, només, unes 110 espècies de peix diferents, al llarg de l’any. A més, una altra dada és que d’aquestes 110 espècies comercials, la majoria de gent només en coneix una quinzena.

Quin drama! Això implica la sobreexplotació d’uns pocs grups de peixos...

Exacte! Nosaltres vam fer una petita enquesta que demanava quins peixos es coneixien. I saps què responia la gent? Lluç, sardina, llenguado, orada, rap… i prou. No en coneixien més. La majoria de gent és incapaç d’anomenar més de deu espècies seguides. I si encara fem una volta de cargol més, i preguntem si serien capaços d’identificar una espècie un cop cuinada, molta gent no pot respondre.

Quines són aquestes espècies de peix que desconeixem?

La canana (Todarodes sagittatus), l’oblada (Obalda melanura), la variada (Diplorus vulgaris), la morruda (Puntazzo puntazzo), el gat (Scyliorhinus canicula), el penegal (Helicolenus dact. dact.), per anomenar-ne només uns quants…

Caldria fer campanyes informatives al consumidor sobre les temporades de l’any en què abunden determinades espècies de peixos i també promocionar varietats de peix desconegudes, potser.

Justa la fusta! No sempre hem de menjar els mateixos peixos, ni els hem de cuinar de la mateixa manera. Podem optar per tastar peixos que no coneguem, o cuinar els peixos de temporada –els que abunden en aquella època de l’any– de maneres diferents. La gent té el costum que, quan compren aranyes blanques o capçudes, per exemple, és per fer-les només amb els brous. En canvi, si proves de cuinar un filet d’aranya pots sorprendre el paladar i ser imaginatiu a taula. I sense cap espina!

Quins altres plats ens recomanes?

Per exemple, es pot cuinar una canana, que és un cosí germà del calamar, però més econòmic. Preparem un sofregit de ceba i tomàquet amb les cananes, bullim uns macarrons a part, i un cop bullits i escorreguts, els barregem amb el peix, i hi afegim allioli. També recomano fer aquest plat amb pop, boníssim!

Desconeixem totes aquestes espècies i, en canvi, tothom coneix el panga, oi?

Potser per tradició culinària nostra, o perquè no tothom té uns coneixements prou amplis sobre el peix, la majoria de persones desconeixen una gran quantitat d’espècies de peix comestibles. Darrere la tradició culinària de cada zona, ja ve la cultura del paladar. No s’entén que aquí hi ha moltes espècies autòctones que la gent desconeix, però en canvi tothom identifica el panga, que ve de fora.

Les sardines

“Si prepareu sardines en escabetx, podreu menjar-ne tot l’any! Quan parlem de sardines, cal saber que hi ha una època de l’any en què tenen més greix, i una altra en què estan més seques. En l’època en què tenen més greix és quan són bones per menjar a la brasa –durant els mesos que no porten erra, les sardines es poden coure i són molt saboroses. No obstant això, a partir de la tardor, durant l’hivern i fins a mitja primavera estan més resseques i és millor fer-les en escabetx, perquè si les cous es cremen i no queden bé. Es pot preparar un escabetx sense fregir fàcilment: en una cassola hi posarem una capa de peix, sal, pebre dolç i anirem fent capes fins a dalt de l’olla. Si la cassola és de fang, millor que no pas que sigui de ferro. I ens haurem estalviat de fregir les sardines i que s’instal·li a casa aquella olor tan forta. Un cop haurem acabat, posarem meitat d’oli, meitat de vinagre, mig tomàquet en rodanxes, mitja ceba tallada, quatre fulles de llorer, dos grans d’all i quatre granets de pebre negre. Ho posarem a bullir i quan arrenqui el bull, abaixarem el foc fent una cocció lenta durant quaranta minuts”.

“Quan tothom vol menjar el mateix, hi ha unes espècies que suporten una persecució brutal: el lluç i les tonyines. Això ho provoca la demanda dels mateixos consumidors”

Això deu ser pel preu...

No pas! No és perquè sigui més barat, sinó que és més una estratègia comercial: el promocionen molt. Jo et diria que molts peixos poden costar el mateix que el panga i són d’aquí, no vénen pas del Vietnam. Per exemple, els besucs, les maires, les sardines –també podrien tenir un preu similar al del panga– són econòmics, no són pas cars. Però la gent va a les grans superfícies a comprar i aquestes grans superfícies ofereixen molt panga.

D’on ve el peix que trobem quan anem a comprar a les botigues d’hipercongelats?

És un peix que no sempre ve de Catalunya. No prové de pesca de proximitat. Les barques de pesca a Catalunya només pesquen el 15% del peix que es pot consumir a Catalunya. La resta ve de l’exterior: d’altres llocs d’Espanya, d’altres llocs d’Europa i d’altres llocs del món. Perquè a Europa, el 70% del peix que es consumeix, ve de fora. Europa és un consumidor potencial de peix i Espanya també; a Espanya es menja molt de peix. Però si ens preguntem d’on ve tot aquest peix que comprem en grans superfícies d’ultracongelats, doncs la resposta és que el panga ve del Vietnam, i la perca ve del llac Victòria, a l’est de l’Àfrica. I, després, hi ha altres espècies que no se sap d’on poden venir. El panga és un peix molt criticat perquè és de cultiu i al riu on es cultiva no sempre hi ha les condicions òptimes perquè hi creixi un peix sa i no contaminat. És molt difícil seguir la traçabilitat d’aquests productes. No hi ha garanties per saber d’on ve. (…)

Entrevista sencera: http://www.etselquemenges.cat/convidat/ramon-tarridas-president-de-la-plataforma-de-pescadors-del-mediterrani-i-membre-dadamec-9797/

Laura Basagaña (Periodista)
19 de març 2012

Tasca 3    En Ramon explica com es fan les sardines amb escabetx. Ens pots explicar un plat elaborat amb peix que sàpigues cuinar?

Per saber-ne més!

http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/a8039434_2265/llibre/index.php

Tasca 4  Preparem una entrevista!

Per parelles o trios, haurem de preparar l’entrevista que farem a en Ramon Sauló.

Coneguem el personatge:

Qui és en Ramon Sauló? És un músic català que va néixer a Cerdanyola del Vallès el 12 de febrer de 1954.

En trobem informació a la Viquipèdia.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Saul%C3%B3

Història

Inicis

Fou la vila de Cerdanyola la destinatària de la primera cançó que va enregistrar vint-i-dos anys més tard, una cançó que va fer que molts no ens poguéssim treure del cap durant molt de temps –amb l’ajuda d’una melodia d’aquelles que fan el niu a les orelles més distretes- allò de “Bona nit, / ai, que el meu poble s’ha adormit.”

Però abans d’arribar a enregistrar un disc, cal trepitjar molts escenaris –o, almenys, així hauria de ser, si volem que un cantant no esdevingui una flor d’un dia, un trist producte de màrqueting, cobert de purpurina per fora i ben buit per dins. I en Sauló va començar ben aviat a enfrontar-se al públic. L’any: 1971. El lloc: el teatre sabadellenc La Farándula. El motiu: un festival de Cançó, presentat per Salvador Escamilla, on l’artista novell va compartir cartell amb Guillem d’Efak, Pere Tàpies, Ramon Muntaner, Joan Isaac i Victorí Planells (cantant eivissenc que aviat seria un dels fundadors del grup UC). Eren temps difícils i, tanmateix, també eren temps d’il.lusió… La Cançó esquitxava amb colors insospitats les parets grises d’un franquisme agonitzant, però encara ferotge, i Ramon Sauló s’hi va dedicar amb entusiasme, alhora que aprenia els secrets de la seva altra passió: el disseny gràfic.

Triomfs

Les actuacions d’en Sauló es van anar succeint, sobretot pel Vallès. I va arribar un primer guardó: un segon premi aconseguit el 1973 en un concurs a Sabadell. El mateix any, aterrà a La Cova del Drac (el recordat local del barceloní carrer Tuset on cada any tenia lloc el concurs “Promoció de Noves Veus”), on, ja acompanyat per un grup instrumental, es va endur el primer premi. Fou aquest triomf el que li permeté publicar el seu primer disc per a la companyia CBS l’any 1976 –en un moment en què l’Escamilla s’havia fet càrrec de la producció en llengua catalana del segell. Es tractava d’un senzill amb dues peces: “Bona nit” –ja n’hem parlat abans- i “En un racó del meu cos”, una cançó d’amor senzilla, però d’allò més atractiva.

Ramon Sauló va continuar anant amunt i avall del país, de festival en festival: va actuar a les Sis Hores de Cançó de Perpinyà, al pròleg de les Sis Hores de Canet, al Palau d’Esports de Barcelona, el vam veure a diversos programes televisius, quan el Circuit Català de TVE encara tenia la seu a Miramar… De vegades actuava tot sol, però sovint comptava amb dos músics de gran qualitat: el pianista sabadellenc Joan Bertran i el conegut guitarrista Feliu Gasull.

La seva altra aficó

Però el primer disc fou també el darrer. Tot i que l’Escamilla feia sentir sovint als oients de Radioscope les maquetes d’altres cançons que Ramon Sauló anava escrivint (“Un any i mig fora de casa” –agredolç record del servei militar-, “Valset”…), el món discogràfic de la segona meitat dels anys 70 i l’inici dels 80 va començar a resultar cada cop més problemàtic per a una Cançó catalana que alguns enterradors vocacionals s’entestaven a identificar de manera absurda amb una etapa històrica concreta. En Ramon va acabar desant la guitarra i dedicant-se totalment al disseny (i val a dir que algunes esplèndides carpetes de discos, com és el cas d’Amarga crisi, de Pau Riba, porten la seva signatura).

Torna la música

Però la Cançó és un virus difícil d’eliminar de l’organisme… Tres dècades després, en Ramon, amb un xic més de mig segle a les espatlles (poca cosa, si pensem que el gran Charles Aznavour continua cantant admirablement als seus 84 anys), ha decidit que potser ara és un bon moment per a començar a tancar algunes d’aquelles portes que va obrir en plena joventut. Ha triat sis cançons antigues del seu repertori (entre elles, aquell preciós “Valset” abans esmentat, que fa que alci el vol un núvol de pardals així que comença a sonar) i n’ha escrit cinc de noves. I ha triat el millor sastre possible a l’hora de fer-los vestits a mida: el guitarrista i compositor Toni Xuclà. El resultat, barreja de l’entusiasme juvenil i de les sedimentacions i noves perspectives que ofereix la maduresa, trapua frescor i sinceritat, i ens fa preguntar-nos què hauria passat si Ramon Sauló hagués decidit lluitar una mica més a contracorrent durant els anys de sequera, quan gent tan vàlida com Pi de la Serra i Ovidi Montllor van emprendre la seva particular travessia del desert… quantes cançons ara perdudes o no escrites haurien vingut a enriquir el nostre patrimoni col.lectiu. El seu darrer disc és Som així, editat per la discogràfica Picap.

Discografia

• 2011: Descobrint Camins^[1]

Referències

1. ↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.enderrock.com/disc/701/descobrint/camins

Ara caldrà que pensem quines preguntes li podem fer per conèixer millor la persona, la feina que està fent, els projectes, la relació amb Cerdanyola i amb el país, etc.

Tasca 5    Si ja heu preparat l’entrevista ara caldrà posar-la en comú amb tots els companys i les companyes del grup de conversa.

Llegiu les preguntes en veu alta i feu-ne una selecció final entre tots. Heu d’arribar a un acord i consensuar l’entrevista que li fareu a en Ramon Sauló.

Tasca 6   Fem l’entrevista

Ara fareu l’entrevista real a aquest personatge cerdanyolenc. Perquè tothom hi intervingui, cadascú farà una o dues preguntes. Es pot enregistrar.

Tasca 7  Cançó: Bona nit

Bona nit
el meu poble s’adormit

Ja ha marxat el nen que juga
i que amb jocs em va parlant
i que em fa plorar, quan penso
que ja no sóc un infant.

Ja ha marxat aquella ombra,
l’ombra amiga d’aquell vell
que llençant dites i històries
sempre et queia algun consell.

Ja ha marxat el carro,
la mula, el blat i el pagès,
ja ho sap prou el camp de batre
el què era i el què és.

També han marxat les velletes
que brodaven al balcó
les tovalles més noves
per quan fos “Festa Major”.

Lib dub Bona nit

Tasca 8  Llegiu aquesta cançó i fixeu-vos en la pronúncia de la o oberta.

Cançó: Dona, cantada per Ramon Sauló

    DONA             (Àlbum: Descobrint camins)

Ella sempre ha estat ocupant un lloc
molt important dintre meu.
era un somni però es va fer realitat,
es va fer estimar i es va fer poema.

Dona que portes l’amor
quan regales el bes,
paisatge i primavera ets,
flor de camp, deliri ardent.
Dona que portes la pau als ulls,
i amb el cos la vas regalant,
pensa que tu ets molt important.
Dona no te’n vagis mai.

Tot un foc d’amor t’envolta,
tota la terra és per a tu,
tot el bosc t’obre les portes
i la nit és més dolça amb tu.
A quina dona jo podria dir
aquesta tonada tan florida,
a quin cos encès podria entregar
tot el meu amor.

Lletra i música: Artur Alemany

http://www.viasona.cat/grup/ramon-saulo/descobrint-camins/dona

Què és el diàleg?  El diàleg és un intercanvi d’idees, un intercanvi d’informació. Es produeix una interacció entre dues o més persones. Es poden formular preguntes, donar respostes, mostrar sorpresa, estranyesa, curiositat, etc.

De fet, el diàleg és conversa. És el que fem des que ens llevem fins que anem a dormir, i potser fins i tot hi ha gent que parla en somnis, oi?

Si feu una cerca a l’OPTIMOT, hi trobareu totes les definicions possibles.

diàleg

m.
1 Conversa entre dues o més persones.
2 Obra literària en forma de conversació caracteritzada per l’intercanvi d’idees sovint contraposades.
3 Conversa entre els personatges d’una obra teatral, d’un film, etc.
4 Part d’una composició musical en què dos instruments, dues veus, es responen l’un a l’altre.
5 Comunicació bidireccional entre dos equips informàtics.

Per saber conversar bé és molt importat saber escoltar el nostre interlocutor, respondre amb coherència i respectar els torns de parla.

Les converses tant poden ser formals com informals, dependrà de cada situació.

Tasca 1 La xafarderia . Joc dels disbarats.

Es tracta de passar de boca a orella una xafarderia. S’ha dir el missatge molt de pressa. La primera comença així:

̶        Saps què m’ha dit la meva veïna?

̶        Què t’ha dit?

̶        Que la …

̶        Què dius ara!

Un cop ja s’ha acaba la transmissió en cadena, l’última persona ha d’explicar què ha entès i després la penúltima, l’avantpenúltima, i així successivament.

Aquest exercici serveix perquè ens adonem que els missatges s’han de donar bé i a una velocitat adequada si volem evitar els equívocs.

Podem fer passar dues xafarderies més inventades pels alumnes de conversa.

Tasca 2  Llegim la notícia

Aprofitem després per parlar de les notícies que heu llegit aquests dies.

http://www.regio7.cat/gent/2012/02/09/shakira-estudia-catala-se-entendre-lavia-gerard-pique/188013.html

Shakira estudia català per poder-se entendre amb l´àvia de Gerard Piqué

El pare del jugador assegura que la cantant colombiana ja és una més de la família

Shakira, parella del jugador blaugrana Gerard Piqué
La colombiana Shakira està cada vegada més arrelada en el nucli familiar de la seva parella, el futbolista Gerard Piqué, i està aprenent català per entendre-s’hi millor. Segons explica el jugador blaugrana, Shakira va tenir algun problema a l’hora d’entendre’s amb la seva àvia de Sant Guim, quan va visitar la casa dels Piqué.
En un reportatge publicat per El País, l’esportista ha parlat sobre com de mica en mica Shakira s’està convertint en una més del clan familiar.
Segons hi relata el mateix Gerard Piqué, Lina, la seva àvia, i Shakira no van poder comunicar-se amb naturalitat per culpa de l’idioma. I és que la colombiana no sap català, la llengua materna de Lina. El futbolista feia broma explicant l’anècdota: “Ella (l’àvia) prou feina té per expressar-se en castellà. I Shakira flipava, no l’entenia gens!”.

Un any de relació
Ja fa més d’un any que són parella i Shakira, que ha fixat la seva residència a la capital catalana per estar més a prop del seu noi, cada vegada està més involucrada amb la seva família política.
De fet, fins al pare de Gerard, Joan Piqué, assegurava que la colombiana “és una més de la família”. Però l’amor que sent Shakira pel seu company sentimental va més enllà d’haver-se fet fervent culer per donar suport a l’equip de Piqué, ja que també està disposada a aprendre català. Tot per amor.

Tasca 3  Llegim una conversa

Per parelles, llegirem diferents converses i observarem com són.

–          CAP Serraparera, bon dia.

–          Bon dia. Voldria que em donés hora per la meva doctora de capçalera.

–           Doncs, ho sento, però des d’aquí no la hi podem donar. Haurà de trucar a Sanitat Respon.

–          Però és que necessito vacunar-me perquè he de viatjar a l’Àsia i vull evitar-me problemes de salut.

–          Doncs si és així, és millor que vagi a Barcelona a l’Hospital Clínic o al CAP Drassanes, perquè aquí no posem vacunes tropicals.

–          Hi vaig directament o he de demanar hora?

–          Doncs no ho sé. Truqui al 061, que és el número de Sanitat Respon, li ho diran.

–          I sap si són gratuïtes les vacunes.

–          No, ho crec pas. Segur que valen més de 20 euros!

–          Caram!  Doncs gràcies per la informació. A reveure!

–          A reveure.

http://www20.gencat.cat/portal/site/salut/menuitem.6c4bc79d438cb6ec3bfd8a10b0c0e1a0/?vgnextoid=7f775142a611f210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7f775142a611f210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD

Per quin mitjà es porta a terme aquesta conversa?

Els interlocutors es coneixen?               Creus que aquest fet influeix en la manera de parlar?

T’has trobat en una situació semblant?

–          Hola, bona tarda, qui és l’últim?

–          Sóc jo, però he de sortir un moment, que em truquen al mòbil i no tinc cobertura. Em guarda la tanda?

–          D’acord , però no trigui gaire.

–          Qui és ara?

–          Doncs, em toca a mi.

–          Què li poso?

–          Doncs posi’m un pollastre tallat a quarts. El fetge, no el vull.

–          Senyora, s’ha colat! Anava darrere meu!

–          Sí, però si vostè no hi era! Vostè ha sortit!

–          I vostè és molt espavilada! Em podria haver avisat!

–          Perdoni, però si surt és el seu problema.

–          Senyors, no  pateixin que ja vaig ràpid. Vol res més?

–          No. Ja em pot cobrar.

–          Tres euros amb cinquanta.

–          Tingui.

–          Gràcies.

Descriu la situació. Què ha passat? Utilitza el perfet per explicar-ho.

Quins avantatges té comprar en una botiga de barri o de poble?

Tasca 4  Fem-ne!

Finalment, per parelles o trios, inventem-nos una nova conversa. Pot ser una conversa telefònica o una conversa presencial. Primer heu de parlar-vos de què anirà, i a continuació feu una improvisació.