RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘María Acaso’

  • Sessió 2 de juny

    En aquesta darrera sessió del curs, vam seguir l’esquema que proposa María Acaso en el seu llibre La Eduación Artística no son manualidades per dur a terme una reunió més horitzontal:

    1. El detonant
    2. El debat per preguntes
    3. Activitat de pràctica (d’anàlisi i de construcció en grups)
    4. Posada en comú

    Vam experimentar si un comiat de soltera pot servir com a metàfora del tancament d’un curs. Primer, vam formar petits grups per recordar que havíem tractat en la darrera sessió. El detonant que vam dur a terme va ser que Mireia Mestres triés un dels jocs per a un comiat de soltera. Ens va tocar jugar a dues veritats i una mentida. Els components de cada grup havien d’explicar una anècdota del urs. La resta havíem de descobrir quin relat era fals.

    Vam pensar quins altres jocs podríem aplicar a l’aula. Tant l’equip vermell com el plata van idear l’adaptació del joc de les paraules prohibides. Les primeres el van pensar per a un grup de conversa o bé per a qualsevol grau del nivell elemental;  les segones, en canvi, el van trobar més adequat per  treballar barbarismes o algun contingut gramatical. L’equip verd va optar per vestir la núvia per a qualsevol curs. El grup blau va proposar que el joc de la memòria era idoni per al vocabulari. Va suggerir que el material tant podrien ser objectes com paraules.

     

    Vam aprofitar el joc del cogombre com a descans cerebral. Cada tècnica havia de passar el cogombre a la companya del costat, formulant en veu alta algun repte, obstacle o aprenentatge d’aquest curs, mentre sonava la música. Quedava eliminada qui el tenia quan es parava la música.

    Com que el temps se’ns va tirar a sobre. Vam haver de dividir-nos per dur a terme l’activitat de pràctica. Un grup es va encarregar d’adaptar la lletra d’una cançó per muntar un karaoke. L’altre grup es va proposar de pensar en quins artefactes digitals podríem crear per recordar aquesta sessió. Es va acordar aprendre a editar vídeos, crear murals i línies de temps.

    Es va acordar: 12 de setembre tenir enllestides les activitats per presentar a Serveis Centrals. Es crearà un document amb els criteris d’estil.

    Share

    Article complet

  • Com vaig refrescar l’aula?

    Abans de fixar els objectius per el curs d’enguany, cal valorar els reptes que em vaig fixar en el curs passat (curs 2014-15).  Vaig mantenir l’aprenentatge per projectes (ABP)  en el primer trimestre. Ara bé, aquesta metodologia  em  va anar conduint cap a un aprenentatge informal, desprendre’m de programes i  programacions perquè l’alumnat adopti un rol protagonista i sigui l’autèntic responsable del seu procés d’aprenentatge. Ha de poder ser capaç de prendre decisions cabdals per al seu progrés.  Vaig  desenvolupar el projecte d’un banc comú de coneixements, però vaig substituir l’aprenentatge per servei (ApS) pel desapoderament educatiu.

    Em va semblar que aquesta aposta per l’aprenentatge informal podia caure en contradicció a l’hora de provar les noves programacions del C2. Crec que vaig ser capaç de salvar l’obstacle incorporant la ludificació en aquest grup. Inventar la figura d’Els Veïns com uns misteriosos personatges que marcaven reptes i tasques va provocar que el curs fos distès i divertit.  Va ser un exemple. Incorporo l’humor a l’aula per pur egoisme. Vull treballar passant-m’ho bé. Si jo em diverteixo, els alumnes també. Canvies la mirada i aconsegueixes que l’aula es transformi. Ja no entro nerviós a l’aula per saber si aconseguiré complir el que he programat. Ara he deixat d’apuntar conflictes per trencar-me les banyes en què he de millorar, sinó que narro evolucions. Concebo els cursos com aventures.  S’ha acabat la reflexió per mortificar-me.

    Quant a l’avaluació, potser l’experiència més enriquidora va ser aquest darrer trimestre amb el projecte de l’avaluació ètica. És una línia que l’he d’incorporar en la meva tasca docent. De totes maneres, vam crear un blog amb el grup de C2 que es va convertir en un dossier d’aprenentatge. Pel que fa al dietari d’aula que escric, em va ser difícil mantenir-lo per als dos grups. Ara bé, sí que vaig mirar de visibilitzar tot el que fèiem a l’aula, tal com recomana María Acaso. Ho confesso. Vaig generar bastant fressa per les xarxes socials. Ara, ajuda a fer memòria i també pot ser un bon recurs avaluatiu.

    Share

    Article complet

  • Els cinc fars d’aquest curs


    A tota la comunitat educativa balear per la seva lliçó magistral de dignitat

     


    Em sap greu haver-me retardat tant, però a mesura que ha anat passant el temps se m’ha fet difícil triar quina experiència relatar. És com si et demanem per quin fill t’estimes més, si en tens més d’un ho tens fotut per respondre. Així doncs, abuso de la confiança per exposar el que he après al llarg d’aquest curs. De fet,  si ho hagués d’anar a explicar en unes jornades, me’n faltaria una, de cabdal:  les reunions d’enguany.  Si hagués comès aquesta última empresa,  hauria corregut el risc que s’haguessin d’ajornar els cursos que he d’iniciar.  Dec començar a fer catúfols. M’he entodussit que no podia encarar un nou curs  si no tancava l’anterior.

    Reconec que sóc bastant espontani. Em deixo arrossegar per la intuïció. Si t’acostumes a reflexionar sobre la teva tasca, t’adones, però,  que vas seguint una trajectòria, influïda per la teva visió  i per persones amb qui et topes que t’obren portes o t’endinsen per senders, de vegades poc transitats. Aquesta manera per a alguns us pot semblar dispersa; en canvi, a mi, m’entesta a experimentar. Per això, vaig tenir present el compromís just havent iniciat el primer grup, però em vaig anar obcecant amb l’experimentació i la fita es va anar esvaint.

    Vaig provar de programar un curs, sense llibre de text i amb ben poques fotocòpies,  mirant de negociar els objectius i  continguts amb els alumnes. Em va costar justificar per què havíem de treballar uns determinats continguts. Vet aquí que vaig albirar el primer far.  Aquesta és l’experiència de l’S2 del 1r trimestre: cliqueu aquí.

    Mentre barrinava com podia ser la continuació de l’experiència anterior i la manera d’ impedir que la prova final ensorrés la feina feta, va aparèixer el segon far, conegut per vosaltres. Em vaig fixar a convertir els alumnes en persones resilients. Aquesta és l’experiència de l’S3 del 2n trimestre: cliqueu aquí.

    Vaig haver de repetir un altre S2. Aquesta vegada vam provar que cada grup decidís la tasca que volia emprendre. Cada vegada els alumnes s’engrescaven i sorprenien més. Vam experimentar amb els videolits. Ens va servir per commemorar l’any Espriu. El tercer far que ens va marcar la ruta. Aquesta és l’experiència de l’S2 del 3r trimestre: cliqueu aquí.

    Aquest any també vam cloure una etapa de quatre anys ben satisfactoris: la modalitat a distància. Vam arrencar plantejant als alumnes dos reptes: organitzar la socialització de llibres de text o bé elaborar una presentació per a un claustre per abandonar l’ús de llibres de text. El dos trimestres següents ens vam dedicar a viatjar. Primer, cada alumne va elaborar un itinerari per mostrar el seu territori natal. Després, vam viatjar pels Països Catalans des de tres punts de vista diferents. Ara, el far és diferent. És musical. Servia per animar els alumnes si una unitat no havia sortit prou rodona o bé per encarar la prova final. Aquesta és l’experiència dels cursos  a distància: cliqueu aquí.

    Finalment, vaig aprofitar una reunió perquè m’ajudéssiu a resoldre un problema que tenia amb el D. Si voleu saber com va transcorre, podeu consultar-ne l’experiència: cliqueu aquí. Aquest  far també és conegut per vosaltres. Va servir per plantejar-nos un repte: investigar si és possible educar d’una altra manera, a través de la cultura compartida.

     

    Share

    Article complet

  • Sessió 25 de gener de 2013

    Aquestes són les conclusions a què hem arribat sobre:

    Pel que fa al segon objectiu, hem analitzat un cas: el curs D a distància de Gavà.

    Hem aprofitat el debat per mostrar la presentació de Fernando Trujillo

    Destacaríem el concepte de cultura compartida, sobretot la definició (diapositiva 16) en què remarca comunicació i negociació –dos termes que es van repetint constantment en les nostres sessions–, la intel·ligència col·lectiva, el portafolis com a recurs avaluatiu, la diferenciació de les pedagogies tòxica i orgànica –paradigmes que ha plantejat María Acaso–, l’aprenentatge dialògic –defensat per Noam Chomsky–, el professorat transparent, l’excel·lència en la nostra tasca i, finalment, els rols de l’estudiant com a emprenedor (responsable del seu aprenentatge) i del docent com a tutor.
    Us recomano que mireu aquest vídeo. És l’exposició de Kiran Bir Sethi, impulsora d’un mètode d’aprenentatge.
    Si us interessa conèixer-ne més, podeu llegir aquest article. Cliqueu aquí.
    Podeu deixar un comentari responent una d’aquestes dues preguntes:
    • Què penseu de la presentació de Fernando Trujillo, María Acaso o de Kiran Bir Sethi?
    • Quina conclusió  heu extret de la sessió d’avui?
    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial aprenentatge per projectes artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip