RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de l'autor

  • Festa de cloenda cursos juny 2017

     

    Més de 80 persones van assistir a la festa de cloenda del curs 2016-2017, que va tenir lloc al Museu de Sant Boi i als jardins de Can Torrents el dia 15 de juny.

    Així que vam arribar, ens va donar la benvinguda la M. Lluïsa Casanova, besneta del darrer conseller en cap de la Generalitat de Catalunya l’any 1714, Rafael Casanova. Ens va explicar històries i anècdotes del seu temps i ens va guiar pels voltants del Museu de Sant Boi, de l’Església de Sant Baldiri, on van visitar la tomba del seu besavi,  i de Can Torrents.

     

     

     

    Després, en dos torns, els alumnes van poder visitar l’interior del Museu, també acompanyats per la M. Lluïsa.

    Un cop enllestida aquesta part  més cultural de l’acte, en el marc incomparable dels jardins de Can Torrents, vam poder gaudir d’un magnífic pica-pica gràcies a la col·laboració dels alumnes i del Servei Local de Català.

    Volem agrair la col·laboració del personal del Museu i del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, per haver-nos cedit les instal·lacions i ofert la visita guiada.

    Us agraïm la vostra assistència i us desitgem que passeu un molt bon estiu!

    Fins al setembre!

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Recull de fotografies

    Share

    Article complet

  • Com hem treballat la morfologia del substantiu i de l’adjectiu a l’S1

    Arran d’un curs d’innovació educativa que hem fet les professores del SLC de Sant Boi i del fet que el curs requeria que havíem de posar en pràctica algunes de les ensenyances rebudes, vaig decidir d’intentar treballar de manera diferent a com ho havia fet fins ara la morfologia del substantiu i de l’adjectiu. Us […]

    Source: Com hem treballat la morfologia del substantiu i de l’adjectiu a l’S1

    Share

    Article complet

  • Faig tard, faig tard…

    conill alíciaPerquè estem ja fora de termini i, sobretot, perquè ja heu dit coses molt interessants i no voldria repetir-me, intentaré contestar les preguntes de manera breu:

    1. Estàs d’acord on t’han classificat? Sí perquè, tal com vaig expressar a la reunió en què se’ns va plantejar la pregunta (la dels post-it, per entendre’ns) estic acostumada a organitzar nous tallers, activitats i sessions puntuals de tot tipus, cosa que no vol dir que en sigui una experta. Senzillament, ho he hagut de fer moltes vegades.
    2. Et veus capaç de ser expert en un repte que no està assignat a ningú? Em veig més capaç de treballar a introduir nous alumnes en un grup i  a saber usar tècniques per fer grups que no pas a utilitzar noves eines informàtiques, més que res perquè aquest últim aspecte no m’atrau gens ni mica i em fa una mandra…
    3. Quin pla de treball podríem establir? Estic d’acord amb el que manifesta la Griselda sobre el fet que cal establir de forma clara els objectius de cada tema i també, de quina manera els podem aconseguir. Pel que fa al calendari, podem pensar quantes sessions necessitaríem per a cada aspecte i també veure quantes reunions ens queden d’aquí a final de curs. Si fos necessari, per menjar poc i pair bé, podríem deixar-ne alguns per a l’estiu o per al curs vinent. Ara tampoc no vindrà d’uns mesos, no trobeu?

     

    Share

    Article complet

  • Del Taller d’ortografia al Taller poti-poti

    • potiPodríem qualificar com a “tradicionals” els dos tallers d’ortografia que hem dut a terme al SLC de Sant Boi de Llobregat des que vam optar per organitzar tallers: ortografia de la vocal neutra, O/U àtones, accentuació… Al final de l’entrada podeu veure el material que hi hem fet servir, elaborat, bàsicament a partir del Taller d’ortografia I: vocalisme i accentuació del SLC de Vic.

      Enguany, em vaig plantejar encarar el tercer taller d’ortografia que havia de dur a terme de manera diferent a causa de, bàsicament, les ganes d’explorar noves vies, el fet que alguns alumnes ja hi havien estat inscrits i la presència d’un gruix considerable d’alumnes procedents d’un S3 que havien manifestat la necessitat de repassar aspectes no estrictament ortogràfics com ara verbs, connectors, pronoms febles, etc. Aquesta és, doncs, la gènesi del Taller poti-poti, com jo l’anomeno afectuosament. Us transcric a continuació el resum de la primera sessió perquè en pugueu veure el funcionament:

      Sessió núm. 1

      El primer dia, vam quedar que faríem una acta de cadascuna de les sessions del Taller d’ortografia amb un doble objectiu: d’una banda, perquè els alumnes que no hagin pogut assistir a alguna de les classes estiguin al cas del que s’ha fet i, d’una altra banda, perquè serveixi com a exercici de classe, per posar en pràctica els coneixements gramaticals adquirits. Així, a l’inici de cada sessió nomenarem un secretari o secretària, que serà l’encarregat de redactar un text amb els continguts més destacats.

      Un cop fetes les presentacions de rigor vam fer reflexionar els alumnes (individualment i per grups) sobre les qüestions següents:

      -per què us heu apuntat a aquest taller?

      -que n’espereu?

      -què voleu aprendre?

      Gràcies a les respostes a les dues primeres preguntes vam poder formular elsobjectius del curs:

      1. Millorar el nivell d’expressió escrita
      2. Aprofundir i repassar continguts ja estudiats

      La tercera pregunta ens va donar com a resultat el temari del curs:

      -pronoms febles

      -verbs

      -connectors

      -textos argumentatius

      -accents i dièresis

      -B/V

      -oclusives

      -R/RR

      -S/SS

      Si em permeteu, faré una broma: en lloc de taller d’ortografia, s’hauria d’anomenar Taller poti-poti o potser millor Miscel·lània o Macedònia gramatical (noms més elegants, d’altra banda).

      A continuació tots plegats vam reflexionar com aprenem ortografia, vam explicitar les estratègies que fem servir i vam anomenar algunes eines que ens són útils, com ara l’Optimot i d’altres. Vam acordar que a la pròxima sessió cadascun dels alumnes portaria a classe una d’aquestes eines (un diccionari, un enllaç d’Internet…).

      Pel fet que, com van explicitar els mateixos alumnes i com també recomanen experts com ara Daniel Gabarró i Conxita Puigarnau (Bona ortografia sense esforç amb PNL), la memòria visual és bàsica a l’hora d’aprendre ortografia (segons Gabarró, el sentit de la vista intervé en el procés en un 83%) vam llegir individualment un fragment dels Homenots de Josep Pla dedicat a Pompeu Fabra (pare de les normes ortogràfiques, al qual retíem així un homenatge) fixant-nos especialment en les paraules assenyalades, que són les que vam dictar posteriorment per comprovar si érem capaços d’escriure-les correctament només pel fet d’haver-les captat visualment.

      Vam acabar la classe amb la recomanació que cada alumne s’anés construint el que vam anomenar vocabulari personal amb  l’objectiu de recollir les paraules o construccions gramaticals que cadascú faci servir en el propi àmbit laboral, personal… i també amb l’encàrrec que es miressin unes graelles amb algunes descripcions ortogràfiques per si calia completar el temari que havíem elaborat conjuntament al principi de la sessió.

      Per últim, vaig comentar que els enviaria per correu electrònic el dossier que havíem fet servir altres anys en el taller d’ortografia perquè, tot i que no el seguiríem fil per randa, sí que aprofitaríem alguns dels temes i els podria servir per treballar individualment a casa.

       

      Quan l’hàgim acabat, compartiré amb vosaltres en aquest blog la valoració que en fem tots plegats.

    Share

    Article complet

  • Una tasca feta realitat: l’intercanvi de llibres

    llibres-intercanviats1-150x150En l’última reunió del curs 2012-2013, se’ns va demanar que redactéssim una entrada per explicar la posada en pràctica de la unitat didàctica que havíem preparat l’estiu anterior. L’SLC de Sant Boi de Llobregat es va encarregar de preparar una seqüència didàctica sobre l’article d’opinió per treballar a l’S3.

    He de confessar, però, que no la vaig posar en pràctica i, per tant, no us puc explicar com va anar l’experiència. Tanmateix, m’he decidit a compartir amb vosaltres una activitat de la qual estic molt satisfeta: un intercanvi de llibres a l’Intermedi 2. (Tot i que vam preparar l’activitat a l’I2, l’intercanvi es va fer efectiu durant l’I3).

    Com a prèvia, us diré que m’amoïna molt que les tasques que fem a classe no siguin versemblants i que no tinguin una finalitat, diguem-ne, real, tangible. Per això, vaig transformar la unitat de l’I2 que proposa muntar un mercat d’intercanvi en un intercanvi de llibres a classe, que, per calendari, va poder coincidir amb Sant Jordi, amb la qual cosa va quedar tot molt més lluït i rodó.

    Van ser els mateixos alumnes els qui van redactar les normes de funcionament i així és com vam treballar el text instructiu. Per començar vam establir quines característiques hauria de tenir aquest tipus de text amb una pluja d’idees i amb l’anàlisi de diferents mostres reals que vaig portar a classe. Després, en grups van anar pensant quines regles de joc eren les que volien establir i les van redactar. Finalment, a partir de l’aportació de cadascun dels grups, entre tots van elaborar el text final, que vam penjar al blog del SLC. El fet de saber que es tractava d’un text que es faria públic els va motivar a revisar l’ortografia, l’estructura de les frases, que els verbs fossin els adequats per a un text instructiu, etc.

    Aquí el teniu:

     

     

    Intercanvi de llibres en català

    Hi ha un lema que diu així:


    “La millor biblioteca no és la que té més recursos, la millor biblioteca és la que millor els utilitza”

     

    1. Porteu un llibre i emporteu-vos-en un altre, feu intercanvi.

    Segur que encara recordeu aquell llibre que us va fer riure, entristir o emocionar. I per què no deixar que algú altre també ho pugui sentir?

    Doncs és tan fàcil com que mireu la llibreria de casa i agafeu aquell llibre que us va agradar i quan el porteu al centre podreu fer l’intercanvi i agafar-ne un altre que us agradi.

    2. Només haureu de fer un comentari al bloc del curs sobre el llibre que deixeu i sobre el que us emporteu un cop l’hàgiu llegit.

    3. Aquest projecte de l’intercanvi de llibres, revistes, còmics en català en bon estat té com a objectiu poder llegir en català tot un seguit de llibres posats a disposició dels estudiants, per poder avançar al màxim amb la lectura en els nostres coneixements adquirits a classe.

    4. Només podran gaudir d’aquesta activitat els alumnes dels cursos de català.

    5. L’intercanvi es farà a la classe.

     

    A banda d’aquest text, cada alumne havia de deixar un comentari al blog per animar els companys a llegir el llibre que havia cedit i, un cop llegits els llibres, es van comprometre a explicar també a través del blog què els havien semblat. D’aquesta manera intentàvem fomentar l’expressió escrita en un mitjà real. A veure si aquest estiu ens van arribant comentaris!

    La valoració final per part dels alumnes va ser molt positiva perquè van veure com el que havien fet a classe va tenir un resultat final: el regal d’una lectura d’estiu.

    Si voleu saber com va anar tot plegat i quins són els llibres que es van intercanviar, podeu llegir totes les entrades relacionades al blog del SLC de Sant Boi de Llobregat: http://blogs.cpnl.cat/slcsantboi/category/cursos-de-catala/intermedi-3/

     

    Share

    Article complet

  • Un tast d’avaluació inicial

    snoopy pronoms feblesL’activitat que us vull explicar és això mateix: un tast, no arriba ni a primer plat perquè és molt curta, senzilla i no requereix l’elaboració de cap material. És més, us confessaré que se’m va ocórrer  en el decurs de la classe, o sigui que va ser totalment espontània i improvisada però crec que finalment va resultar efectiva. Per això us l’explico. Les reunions de l’equip d’ensenyament van creant pòsit, sembla.

    El context és el següent: alumnes de l’Intermedi 2 amb ortografia natural a l’hora d’escriure pronoms febles. Vaig demanar-los que, individualment, escrivissin frases de l’estil de les següents: n’agafaré dos, vull portar-los el berenar, li donaré el regal, poseu-vos en grup, compra’n dues, etc. Un cop fet, els vaig dir que les guardessin i que ja en tornaríem a parlar.

    Unes quantes sessions després, quan ja havíem explicat el concepte, l’ortografia i les funcions sintàctiques dels pronoms febles, els vaig tornar a demanar que escrivissin les mateixes frases i que les comparessin. El resultat va ser, com era d’esperar, totalment diferent al del primer dia, cosa que els va satisfer moltíssim en adonar-se del que havien après.

     

    Share

    Article complet

  • El decàleg com a marc de referència

    Feia anys que, per circumstàncies laborals diverses,  havia desconnectat d’ensenyament i quan m’hi vaig tornar a enganxar em vaig trobar amb tot això de l’avaluació reguladora.

    Al principi, vaig haver de fer un intensiu per posar-me al dia i aclarir conceptes. Després, pel fet de formar part del grup de treball que es va constituir al Centre, m’hi vaig haver de submergir per complet i, de vegades, encara ara tinc la sensació que no sé cap on he de dirigir el rumb. Em perdo en un mar de dubtes, de conceptes, de maneres de fer. Sincerament, pateixo de certa esquizofrènia perquè, tot i que em sembla una proposta molt engrescadora que m’ha fet canviar molt com a docent i, per tant, que ha fet canviar la meva manera de ser a l’aula, no puc deixar de banda certs aspectes d’una manera de fer més tradicional, diguem-ho així, que, personalment, no em semblen tan forassenyats. Sempre he cregut que, en tot a la vida, el camí més encertat és el del mig.

    És per això que em costa enormement assumir tots els punts del decàleg de l’avaluació reguladora al 100%. No puc entendre com he de negociar objectius, materials, etc. amb els alumnes si tenim un programa, un llibre. No puc entendre com he de negociar criteris avaluatius quan alguns cursos compten amb un examen oficial.

    Per tant, per la meva salut mental, vaig considerar que em prendria el decàleg com un marc de referència que ens havia de servir de guia per poder aplicar, en major o menor grau (en funció de la individualitat de cada docent, de cada grup d’alumnes, etc.) aquesta nova manera de fer, a poc a poc, gradualment. Potser així algun dia arribaria més enllà.

    Darrera reunió d’ensenyament: se’ns demana compromís absolut amb el decàleg per continuar formant part de l’equip i aplicar tots els punts en una sola unitat abans d’un mes. Em sento novament abocada a l’abisme. No sé si en seré capaç. Ara per ara no puc estar d’acord amb totes i cadascuna de les propostes: però no era un camí on cadascú anava al seu ritmeeeeeeee?

    Em tranquil·litza, d’altra banda, pensar que l’equip de treball és un espai d’experimentació i de reflexió. I com vam quedar que no ens queixaríem i intentaríem tirar endavant, a partir d’ara, en aquesta entrada, em cenyiré al que se’ns va demanar: una exposició de les nostres experiències a l’hora d’aplicar el decàleg amb l’alumnat. Són les següents:

    1. A l’inici de cada curs, faig reflexionar individualment primer i en petit grup, després, els alumnes sobre: què volen aprendre i a què es comprometen. Posteriorment, cada grup exposa a la resta de la classe el que han parlat. Recollim les idees de cadascun dels grups en un document que recull els compromisos com a grup. Quan s’acaba el curs, en fem una valoració per conèixer-ne el grau de compliment individual i com a grup. (punt 1 del Decàleg)

    La valoració, tant per part meva com per part dels alumnes, és altament positiva perquè els cohesiona com a grup i perquè se senten implicats i protagonistes en el procés d’aprenentatge.

    2. Quan comença una unitat, en faig explícits els objectius amb l’entrega d’un full amb la relació de tot el que treballem durant la unitat (Punt 2 del Decàleg).

    3. Comprovo amb preguntes si han entès el que han de fer: de fet, els demano que m’ho expliquin; també intento fomentar al màxim la participació a classe fent que parlin, que siguin actius, que preguntin, que reflexionin en veu alta… La meva funció és més la de guia que no pas la de figura transmissora de coneixements. (Punts 4 i 5 del Decàleg)

    4. Intento fomentar l’avaluació reguladora (autoavaluació i coavaluació a classe) perquè ells mateixos siguin conscients del que no han fet prou bé i perquè integrar l’avaluació en el procés d’aprenentatge és la millor manera d’aprendre. És a dir, l’avaluació no és l’objectiu final sinó que forma part intrínseca de tota l’activitat. Bàsicament això ho fem revisant els textos d’altres companys o d’altres grups després d’haver explicitat els criteris avaluatius: en altres paraules, després d’haver exposat en què ens hauríem de fixar.

    5. Al final de cada unitat, els alumnes han d’omplir una mena de qüestionari, que jo anomeno dietari d’aprenentatge, per reflexionar sobre què han après, què han fet millor, què els costa més i què han de millorar, a part d’observacions diverses. És un exercici de reflexió individual que no han de posar en comú amb ningú, ni amb el grup ni amb el professor.

    Així a grans trets, aquest és el meu nivell d’aplicació del decàleg. Espero aprendre’n més en l’espai del grup de treball per poder aprofundir-hi més.

     

     

     

    Share

    Article complet

  • Jo confesso

    Confesso que és la primera vegada que participo en un bloc amb una entrada i que, per tant, ara mateix sento una certa ambivalència: per una banda em fa gràcia, però per una altra em fa molt de respecte. Confesso també que he patit la síndrome del full en blanc, cosa que m’ha estat provocant un cert bloqueig mental que només he pogut superar perquè vull renovar i ser fidel al compromís que he adquirit amb aquesta comunitat d’aprenentatge.

    I això per què? Doncs per una qüestió molt senzilla: perquè formar-ne part em permet debatre, experimentar, créixer, enriquir-me i aprendre de les aportacions d’uns i d’altres, encara que no les comparteixi plenament; em permet repensar constantment, i per tant millorar, la meva tasca docent i també m’ajuda a posar-me en el lloc dels alumnes, cosa que proporciona una informació molt valuosa per no perdre de vista el seu rol.

    Confesso finalment que tot això que acabo d’exposar ha estat un procés gradual, fruit d’una evolució: des de l’escepticisme inicial fins al que jo anomeno l’instant màgic. M’explicaré.

    Quan el Jaume Sans, coordinador d’Ensenyament del Centre, em va proposar de formar part d’aquest grup de treball vaig dir que sí de seguida perquè em va semblar una proposta engrescadora. Posteriorment, reunió rere reunió, a part que necessitava temps per pair la quantitat d’informació que hi abocàvem tots plegats i esperar que fes pòsit, cada cop estava més convençuda que s’hi exposaven uns plantejaments amb els quals jo no hi estaria mai d’acord! Ai las! Que equivocada que estava! Un dia, es va produir l’instant màgic que em va permetre, com a l’Ariadna del laberint, començar a enfilar l’agulla. Aleshores és quan vaig ser capaç de rebre-ho tot com un regal que m’inoculava saba nova per continuar fent camí en aquest viatge, que afegia noves possibilitats a la meva motxilla d’experiències i vivències recollides durant una colla d’anys, que tampoc no vull obviar ni deixar enrere. Estic convençuda que, com tot a la vida, el millor camí és el del mig, l’equilibri.

    I ara per fi, que ja he acabat amb les meves confessions, intentaré repondre a les dues qüestions que se’ns havien plantejat com a tema de l’entrada:

    1. A què em comprometo?

    Com he dit abans, a complir els compromisos adquirits en el grup de treball, cosa que implica, entre d’altres qüestions: potenciar l’autonomia dels aprenents, apostar per l’avaluació reguladora, treballar per tasques.

    2. Què he posat en pràctica?

    En aquest aspecte en concret em sento a l’aula una mica com el Sergi quan diu alguna cosa com: “Senyor, doneu-me ales o traieu-me les ganes de volar” perquè tinc la sensació que tot el que he fet són actuacions aïllades, petites intervencions deslligades. No obstant això, de vegades també penso que els canvis s’han de fer d’una manera gradual i que els alumnes necessiten temps per fer l’evolució que, alhora, també estic fent jo. Tot plegat, a priori, sembla una contradicció, oi?

    A continuació i per concretar exposo algunes de les actuacions dutes a terme:

    -compromisos d’aprenentatge

    -substitució de la prova final dels grups no homologats pel treball de classe (avaluació reguladora)

    -potenciar la motivació dels alumnes.

    -fomentar l’autonomia dels aprenents (sessions de recursos lingüístics en línia, correccions a casa individualment d’exercicis d’ortografia, etc.)

    -valoracions i reflexions personals al final de cada unitat

    -ensenyament per tasques

    -avaluació inicial i establiment per entre tots dels criteris avaluatius de la tasca.

    Per acabar ja, voldria plantejar-vos la qüestió següent: I els alumnes què ens pensen de tot això? Jutgeu-ho vosaltres mateixos despres d’haver llegit alguns comentaris bastant generalitzats:

    “Tot i que no fem tants exercicis repetitius, aprenem i ens ho passem molt bé”

    “És un ensenyament pràctic, no està deslligat”

    “Tenim la sensació que aprenem molt”

    “M’agrada venir a classe perquè a més a més d’aprendre em diverteixo”

    “Al principi, ens va sobtar aquesta manera de fer, però ara estem molt contents”

     

     

     

     

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial aprenentatge per projectes artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip