Com sabeu, fa un any en una de les reunions de l’equip cada servei va haver d’inventar-se una UD per a un nivell. A nosaltres ens va tocar l’E2.
Després de pensar i discutir, se’ns va ocórrer la idea de fer una radionovel·la. S’adaptava al contingut del nivell i ens permetia potenciar la creativitat dels alumnes i el treball en equips (amb tot el que comporta pel que fa a l’ús de la llengua). Mentre ideàvem la seqüència, vam adonar-nos que era una UD que podríem aplicar a qualsevol nivell i això ens va entusiasmar. Vam decidir que la duríem a terme cadascú, cada professora, amb un nivell diferent. Ens hi vam comprometre. La seqüència que vam fer és aquesta.
En el meu cas, la vaig fer a l’S1, que vaig fer d’octubre a desembre. Quan em vaig plantejar en quin nivell la podria fer de seguida vaig pensar en l’S1 perquè em permetia treballar alguns continguts del nivell. A l’hora de planificar el curs, em vaig plantejar un repte: fer la UD com a projecte. Això implicava dividir la UD en tres unitats –sempre em planifico els cursos en tres unitats–: descripcions (dels personatges, dels espais, del temps…) i creació de la trama, redacció de la història i del guió i gravació. Al final, però, no ho vaig fer i només la vaig dividir en dues unitats. Tot i que m’interessa treballar per projectes, us confesso que això d’allargar tant els contextos de les tasques (unitats) no em surt gaire bé, a més tinc por de cansar l’alumnat i desmotivar-lo.
Així doncs, vaig estructurar el curs en 3 unitats però només la segona i la tercera estaven relacionades directament amb la radionovel·la. A la primera treballaríem la descripció de persones i personatges però des d’un altre context; a la segona ens centraríem a escriure la radionovel·la; a la tercera treballaríem la lectura en veu alta i la dramatització de la radionovel·la.
Però, de fet, tampoc no vaig variar gaire el meu primer plantejament. Com que a la primera unitat treballàvem la descripció de persones i personatges, vaig relacionar-la amb la UD de la radionovel·la, ja no calia tornar a treballar de manera explícita aquest aspecte. De seguida, però, a classe ens vam adonar que com que la radionovel·la és un text per ser escoltat i sentit hauríem de treballar també la caracterització dels personatges i que en bona part s’hauria de fer a partir de la llengua parlada, de l’ús de la llengua que fan els personatges i del seu discurs. Vam decidir treballar aquest aspecte. Em va encantar aquest objectiu!
http://www.flickr.com/photos/66208256@N00/2569969534
Us explico de manera esquemàtica com vam treballar aquestes dues unitats de la UD. En total vam treballar-hi durant unes 12 sessions però heu de pensar que no van ser completes i que en algun cas no van ser continuades. També cal tenir en compte que els alumnes van fer força feina a casa, paral·lelament al que anàvem treballant a l’aula.
| SESSIONS |
CONTINGUTS – Activitats |
|
1
|
a. Inici de la unitat: es presentà el tema i es plantejà com ha de ser una radionovel·la perquè tingui èxit? Vam determinar-ne les característiques entre tots. El resultat va ser aquest mapa conceptual. Vam quedar que valoraríem les nostres radionovel·les a partir d’aquestes característiques.b. Vam escoltar un fragment d’una radionovel·la. Vam fer exercicis a partir del text (CO, CL, vocabulari). Vam reflexionar sobre si el fragment s’ajustava a allò que nosaltres pensàvem que era una radionovel·la o no. Ens va servir per debatre, rememorar radionovel·les que havíem sentit i repassar el mapa conceptual que havíem fet. |
|
2
|
Vam repassar el que havíem fet el dia anterior.a. Breu repàs sobre les parts de la narració: quines són? Lectura d’un text de model i anàlisi/comentari.b. Vam modificar el text de model: hi vam introduir diàlegs i un narrador (o el vam canviar). Després vam valorar els textos escrits, vam comentar com s’havia fet i quins canvis s’havien fet. A partir d’aquest exercici vam determinar què ens calia aprendre per fer la radionovel·la (ep!, també va sorgir la necessitat de repassar algun aspecte com ara els diferents tipus de narrador que hi ha). Ens vam adonar que el mapa conceptual també ens servia com a pauta per determinar quins aspectes havíem de treballar. Calia buidar-lo, desgranar-lo, concretar alguns aspectes.c. Vam fer un breu repàs sobre com s’introdueixen els diàlegs i els diferents tipus de narrador i com s’introdueix en el relat. |
|
3
|
(continuació de l’anterior)a. Vam fer un joc per crear alguns elements de la narració/radionovel·la (lloc, situació inicial, situació final, personatges bons o protagonistes, personatges dolents –els que provocarien el conflicte–).b. Vam treballar en equips: pluja d’idees i invenció de l’argument a partir dels elements de la narració que els havia tocat en el joc anterior (elecció de trama, personatges, lloc…). |
|
4
|
a. Treball en equip: invenció de la trama, primer esbós de la narració, organització del treball en equip…b. Vam llegir i treballar un fragment d’una obra de teatre. Vam veure com es podia transcriure el llenguatge col·loquial/oral i el vam comparar amb el llenguatge formal, que tant treballem a classe. Vam adonar-nos que amb el llenguatge també es caracteritzaven els personatges. |
|
5
( i 6)
|
Vam repassar els estils de la narració: el directe i l’indirecte. Vam fer èmfasi en els canvis que hem de fer quan canviem d’estil: la concordança verbal (de la part dialogada i la narrada), els tipus de verbs que podem usar, els canvis en pronoms i adverbis… |
|
7 (i 8)
|
a. Vam tornar a llegir un fragment teatral i vam repassar l’ús dels pronoms per a cohesionar el text. Exercici de reflexió i d’escriptura. Vam adonar-nos que sovint en aquest tipus de text necessitem veure allò que no està escrit, el que s’està representant!!b. Treball en equip, si era necessari: per escriure, repassar, contrastar, debatre… sobre el text que s’escrivia i el que anàvem treballant a l’aula. |
|
8
|
a. Treball en equip: escriptura final. Entrega de textos. |
|
9
|
Vam començar la segona part de la UD.a. Vam fer una activitat de lectura en veu alta: CO d’un model + activitat de lectura en veu alta per grups. Vam posar èmfasi en el fet d’escoltar-nos i escoltar els altres mentre llegim i llegeixen, com s’evidencia si s’està entenent o no el que es llegeix. |
|
10
|
No vam treballar res de la lectura en veu alta. |
|
11
|
Vam treballar la pronunciació de paraules que es diuen malament (les de canvi de la síl·laba tònica) i l’entonació. A l’hora de treballar l’entonació, en grups, vam fixar-nos en com podíem transmetre sentiments i emocions. |
|
12
|
No vam treballar res directament relacionat amb la UD: vam veure i treballar tres escenes de Pa Negre. Ho vam fer perquè a inici de curs ho havíem acordat entre tots. |
|
13
|
Vam continuar treballant la lectura en veu alta i ho vam fer a partir de la puntuació: els matisos de significat que comporta i l’entonació.Al final de la classe vam llegir 2 radionovel·les. S’havien d’enregistrar… |
|
14
|
L’última classe del curs. Vam llegir en veu alta 3 radionovel·les i en vam fer una valoració. |
La valoració que van fer els alumnes de les radionovel·les que havien escrit va ser molt positiva. Es van felicitar. Els vaig felicitar. Van pencar de valent i ho van reconèixer. Jo també els ho vaig reconèixer. N’estaven molt satisfets.
Jo també estava satisfeta de la feina que havien fet. Vaig aprendre’n molt, d’ells: la manera de treballar i d’organitzar-se, de sorprendre’s, de comprometre’s, d’il·lusionar-se. I la manera com utilitzaven el català.
L’única cosa que ens va fallar va ser la part tècnica, no vam poder gravar-les. Vam acordar que ho faríem més endavant però fins al final de curs no vam tenir l’oportunitat.
Ja que no les podeu escoltar, en podeu llegir dues de les cinc que vam fer.
