RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Experiències a l’aula’

  • Els cinc fars d’aquest curs


    A tota la comunitat educativa balear per la seva lliçó magistral de dignitat

     


    Em sap greu haver-me retardat tant, però a mesura que ha anat passant el temps se m’ha fet difícil triar quina experiència relatar. És com si et demanem per quin fill t’estimes més, si en tens més d’un ho tens fotut per respondre. Així doncs, abuso de la confiança per exposar el que he après al llarg d’aquest curs. De fet,  si ho hagués d’anar a explicar en unes jornades, me’n faltaria una, de cabdal:  les reunions d’enguany.  Si hagués comès aquesta última empresa,  hauria corregut el risc que s’haguessin d’ajornar els cursos que he d’iniciar.  Dec començar a fer catúfols. M’he entodussit que no podia encarar un nou curs  si no tancava l’anterior.

    Reconec que sóc bastant espontani. Em deixo arrossegar per la intuïció. Si t’acostumes a reflexionar sobre la teva tasca, t’adones, però,  que vas seguint una trajectòria, influïda per la teva visió  i per persones amb qui et topes que t’obren portes o t’endinsen per senders, de vegades poc transitats. Aquesta manera per a alguns us pot semblar dispersa; en canvi, a mi, m’entesta a experimentar. Per això, vaig tenir present el compromís just havent iniciat el primer grup, però em vaig anar obcecant amb l’experimentació i la fita es va anar esvaint.

    Vaig provar de programar un curs, sense llibre de text i amb ben poques fotocòpies,  mirant de negociar els objectius i  continguts amb els alumnes. Em va costar justificar per què havíem de treballar uns determinats continguts. Vet aquí que vaig albirar el primer far.  Aquesta és l’experiència de l’S2 del 1r trimestre: cliqueu aquí.

    Mentre barrinava com podia ser la continuació de l’experiència anterior i la manera d’ impedir que la prova final ensorrés la feina feta, va aparèixer el segon far, conegut per vosaltres. Em vaig fixar a convertir els alumnes en persones resilients. Aquesta és l’experiència de l’S3 del 2n trimestre: cliqueu aquí.

    Vaig haver de repetir un altre S2. Aquesta vegada vam provar que cada grup decidís la tasca que volia emprendre. Cada vegada els alumnes s’engrescaven i sorprenien més. Vam experimentar amb els videolits. Ens va servir per commemorar l’any Espriu. El tercer far que ens va marcar la ruta. Aquesta és l’experiència de l’S2 del 3r trimestre: cliqueu aquí.

    Aquest any també vam cloure una etapa de quatre anys ben satisfactoris: la modalitat a distància. Vam arrencar plantejant als alumnes dos reptes: organitzar la socialització de llibres de text o bé elaborar una presentació per a un claustre per abandonar l’ús de llibres de text. El dos trimestres següents ens vam dedicar a viatjar. Primer, cada alumne va elaborar un itinerari per mostrar el seu territori natal. Després, vam viatjar pels Països Catalans des de tres punts de vista diferents. Ara, el far és diferent. És musical. Servia per animar els alumnes si una unitat no havia sortit prou rodona o bé per encarar la prova final. Aquesta és l’experiència dels cursos  a distància: cliqueu aquí.

    Finalment, vaig aprofitar una reunió perquè m’ajudéssiu a resoldre un problema que tenia amb el D. Si voleu saber com va transcorre, podeu consultar-ne l’experiència: cliqueu aquí. Aquest  far també és conegut per vosaltres. Va servir per plantejar-nos un repte: investigar si és possible educar d’una altra manera, a través de la cultura compartida.

     

    Share

    Article complet

  • La UD de la Radionovel·la: com la vam fer a l’S1

    Com sabeu, fa un any en una de les reunions de l’equip cada servei va haver d’inventar-se una UD per a un nivell. A nosaltres ens va tocar l’E2.

    Després de pensar i discutir, se’ns va ocórrer la idea de fer una radionovel·la. S’adaptava al contingut del nivell i ens permetia potenciar la creativitat dels alumnes i el treball en equips (amb tot el que comporta pel que fa a l’ús de la llengua). Mentre ideàvem la seqüència, vam adonar-nos que era una UD que podríem aplicar a qualsevol nivell i això ens va entusiasmar. Vam decidir que la duríem a terme cadascú, cada professora, amb un nivell diferent. Ens hi vam comprometre. La seqüència que vam fer és aquesta.

    En el meu cas, la vaig fer a l’S1, que vaig fer d’octubre a desembre. Quan em vaig plantejar en quin nivell la podria fer de seguida vaig pensar en l’S1 perquè em permetia treballar alguns continguts del nivell. A l’hora de planificar el curs, em vaig plantejar un repte: fer la UD com a projecte. Això implicava dividir la UD en tres unitats –sempre em planifico els cursos en tres unitats–: descripcions (dels personatges, dels espais, del temps…) i creació de la trama, redacció de la història i del guió i gravació. Al final, però, no ho vaig fer i només la vaig dividir en dues unitats. Tot i que m’interessa treballar per projectes, us confesso que això d’allargar tant els contextos de les tasques (unitats) no em surt gaire bé, a més tinc por de cansar l’alumnat i desmotivar-lo.

    Així doncs, vaig estructurar el curs en 3 unitats però només la segona i la tercera estaven relacionades directament amb la radionovel·la. A la primera treballaríem la descripció de persones i personatges però des d’un altre context; a la segona ens centraríem a escriure la radionovel·la; a la tercera treballaríem la lectura en veu alta i la dramatització de la radionovel·la.

    Però, de fet, tampoc no vaig variar gaire el meu primer plantejament. Com que a la primera unitat treballàvem la descripció de persones i personatges, vaig relacionar-la amb la UD de la radionovel·la, ja no calia tornar a treballar de manera explícita aquest aspecte. De seguida, però, a classe ens vam adonar que com que la radionovel·la és un text per ser escoltat i sentit hauríem de treballar també la caracterització dels personatges i que en bona part s’hauria de fer a partir de la llengua parlada, de l’ús de la llengua que fan els personatges i del seu discurs. Vam decidir treballar aquest aspecte. Em va encantar aquest objectiu!

    http://www.flickr.com/photos/66208256@N00/2569969534

    http://www.flickr.com/photos/66208256@N00/2569969534

     

    Us explico de manera esquemàtica com vam treballar aquestes dues unitats de la UD. En total vam treballar-hi durant unes 12 sessions però heu de pensar que no van ser completes i que en algun cas no van ser continuades. També cal tenir en compte que els alumnes van fer força feina a casa, paral·lelament al que anàvem treballant a l’aula.

    SESSIONS CONTINGUTS – Activitats

    1

    a. Inici de la unitat: es presentà el tema i es plantejà com ha de ser una radionovel·la perquè tingui èxit? Vam determinar-ne les característiques entre tots. El resultat va ser aquest mapa conceptual. Vam quedar que valoraríem les nostres radionovel·les a partir d’aquestes característiques.b. Vam escoltar un fragment d’una radionovel·la. Vam fer exercicis a partir del text (CO, CL, vocabulari). Vam reflexionar sobre si el fragment s’ajustava a allò que nosaltres pensàvem que era una radionovel·la o no. Ens va servir per debatre, rememorar radionovel·les que havíem sentit i repassar el mapa conceptual que havíem fet.

    2

    Vam repassar el que havíem fet el dia anterior.a. Breu repàs sobre les parts de la narració: quines són? Lectura d’un text de model i anàlisi/comentari.b. Vam modificar el text de model: hi vam introduir diàlegs i un narrador (o el vam canviar). Després vam valorar els textos escrits, vam comentar com s’havia fet i  quins canvis s’havien fet. A partir d’aquest exercici vam determinar què ens calia aprendre per fer la radionovel·la (ep!, també va sorgir la necessitat de repassar algun aspecte com ara els diferents tipus de narrador que hi ha). Ens vam adonar que el mapa conceptual també ens servia com a pauta per determinar quins aspectes havíem de treballar. Calia buidar-lo, desgranar-lo, concretar alguns aspectes.c. Vam fer un breu repàs sobre com s’introdueixen els diàlegs i els diferents tipus de narrador i com s’introdueix en el relat.

    3

    (continuació de l’anterior)a. Vam fer un joc per crear alguns elements de la narració/radionovel·la (lloc, situació inicial, situació final, personatges bons o protagonistes, personatges dolents –els que provocarien el conflicte–).b. Vam treballar en equips: pluja d’idees i invenció de l’argument a partir dels elements de la narració que els havia tocat en el joc anterior (elecció de trama, personatges, lloc…).

    4

    a. Treball en equip: invenció de la trama, primer esbós de la narració, organització del treball en equip…b. Vam llegir i treballar un fragment d’una obra de teatre. Vam veure com es podia transcriure el llenguatge col·loquial/oral i el vam comparar amb el llenguatge formal, que tant treballem a classe. Vam adonar-nos que amb el llenguatge també es caracteritzaven els personatges.

    5

    ( i 6)

    Vam repassar els estils de la narració: el directe i l’indirecte. Vam fer èmfasi en els canvis que hem de fer quan canviem d’estil: la concordança verbal (de la part dialogada i la narrada), els tipus de verbs que podem usar, els canvis en pronoms i adverbis…

    7 (i 8)

    a. Vam tornar a llegir un fragment teatral i vam repassar l’ús dels pronoms per a cohesionar el text. Exercici de reflexió i d’escriptura. Vam adonar-nos que sovint en aquest tipus de text necessitem veure allò que no està escrit, el que s’està representant!!b. Treball en equip, si era necessari: per escriure, repassar, contrastar, debatre… sobre el text que s’escrivia i el que anàvem treballant a l’aula.

    8

    a. Treball en equip: escriptura final. Entrega de textos.

    9

    Vam començar la segona part de la UD.a. Vam fer una activitat de lectura en veu alta: CO d’un model + activitat de lectura en veu alta per grups. Vam posar èmfasi en el fet d’escoltar-nos i escoltar els altres mentre llegim i llegeixen, com s’evidencia si s’està entenent o no el que es llegeix.

    10

    No vam treballar res de la lectura en veu alta.

    11

    Vam treballar la pronunciació de paraules que es diuen malament (les de canvi de la síl·laba tònica) i l’entonació. A l’hora de treballar l’entonació, en grups, vam fixar-nos en com podíem transmetre sentiments i emocions.

    12

    No vam treballar res directament relacionat amb la UD: vam veure i treballar tres escenes de Pa Negre. Ho vam fer perquè a inici de curs ho havíem acordat entre tots.

    13

    Vam continuar treballant la lectura en veu alta i ho vam fer a partir de la puntuació: els matisos de significat que comporta i l’entonació.Al final de la classe vam llegir 2 radionovel·les. S’havien d’enregistrar…

    14

    L’última classe del curs. Vam llegir en veu alta 3 radionovel·les i en vam fer una valoració.

    La valoració que van fer els alumnes de les radionovel·les que havien escrit va ser molt positiva. Es van felicitar. Els vaig felicitar. Van pencar de valent i ho van reconèixer. Jo també els ho vaig reconèixer. N’estaven molt satisfets.

    Jo també estava satisfeta de la feina que havien fet. Vaig aprendre’n molt, d’ells: la manera de treballar i d’organitzar-se, de sorprendre’s, de comprometre’s, d’il·lusionar-se. I la manera com utilitzaven el català.

    L’única cosa que ens va fallar va ser la part tècnica, no vam poder gravar-les. Vam acordar que ho faríem més endavant però fins al final de curs no vam tenir l’oportunitat.

    Ja que no les podeu escoltar, en podeu llegir dues de les cinc que vam fer.

    Article complet

  • Una tasca feta realitat: l’intercanvi de llibres

    llibres-intercanviats1-150x150En l’última reunió del curs 2012-2013, se’ns va demanar que redactéssim una entrada per explicar la posada en pràctica de la unitat didàctica que havíem preparat l’estiu anterior. L’SLC de Sant Boi de Llobregat es va encarregar de preparar una seqüència didàctica sobre l’article d’opinió per treballar a l’S3.

    He de confessar, però, que no la vaig posar en pràctica i, per tant, no us puc explicar com va anar l’experiència. Tanmateix, m’he decidit a compartir amb vosaltres una activitat de la qual estic molt satisfeta: un intercanvi de llibres a l’Intermedi 2. (Tot i que vam preparar l’activitat a l’I2, l’intercanvi es va fer efectiu durant l’I3).

    Com a prèvia, us diré que m’amoïna molt que les tasques que fem a classe no siguin versemblants i que no tinguin una finalitat, diguem-ne, real, tangible. Per això, vaig transformar la unitat de l’I2 que proposa muntar un mercat d’intercanvi en un intercanvi de llibres a classe, que, per calendari, va poder coincidir amb Sant Jordi, amb la qual cosa va quedar tot molt més lluït i rodó.

    Van ser els mateixos alumnes els qui van redactar les normes de funcionament i així és com vam treballar el text instructiu. Per començar vam establir quines característiques hauria de tenir aquest tipus de text amb una pluja d’idees i amb l’anàlisi de diferents mostres reals que vaig portar a classe. Després, en grups van anar pensant quines regles de joc eren les que volien establir i les van redactar. Finalment, a partir de l’aportació de cadascun dels grups, entre tots van elaborar el text final, que vam penjar al blog del SLC. El fet de saber que es tractava d’un text que es faria públic els va motivar a revisar l’ortografia, l’estructura de les frases, que els verbs fossin els adequats per a un text instructiu, etc.

    Aquí el teniu:

     

     

    Intercanvi de llibres en català

    Hi ha un lema que diu així:


    “La millor biblioteca no és la que té més recursos, la millor biblioteca és la que millor els utilitza”

     

    1. Porteu un llibre i emporteu-vos-en un altre, feu intercanvi.

    Segur que encara recordeu aquell llibre que us va fer riure, entristir o emocionar. I per què no deixar que algú altre també ho pugui sentir?

    Doncs és tan fàcil com que mireu la llibreria de casa i agafeu aquell llibre que us va agradar i quan el porteu al centre podreu fer l’intercanvi i agafar-ne un altre que us agradi.

    2. Només haureu de fer un comentari al bloc del curs sobre el llibre que deixeu i sobre el que us emporteu un cop l’hàgiu llegit.

    3. Aquest projecte de l’intercanvi de llibres, revistes, còmics en català en bon estat té com a objectiu poder llegir en català tot un seguit de llibres posats a disposició dels estudiants, per poder avançar al màxim amb la lectura en els nostres coneixements adquirits a classe.

    4. Només podran gaudir d’aquesta activitat els alumnes dels cursos de català.

    5. L’intercanvi es farà a la classe.

     

    A banda d’aquest text, cada alumne havia de deixar un comentari al blog per animar els companys a llegir el llibre que havia cedit i, un cop llegits els llibres, es van comprometre a explicar també a través del blog què els havien semblat. D’aquesta manera intentàvem fomentar l’expressió escrita en un mitjà real. A veure si aquest estiu ens van arribant comentaris!

    La valoració final per part dels alumnes va ser molt positiva perquè van veure com el que havien fet a classe va tenir un resultat final: el regal d’una lectura d’estiu.

    Si voleu saber com va anar tot plegat i quins són els llibres que es van intercanviar, podeu llegir totes les entrades relacionades al blog del SLC de Sant Boi de Llobregat: http://blogs.cpnl.cat/slcsantboi/category/cursos-de-catala/intermedi-3/

     

    Share

    Article complet

  • Com vam fer la radionovel·la

    Tal com us vam explicar a la presentació de la unitat, un dels aspectes que nosaltres consideràvem més interessants és el de la flexibilitat i adaptabilitat de la radionovel·la com a eina de treball a cada nivell i en la manera i forma que es vulgui aplicar.

    En el meu cas, per la manca de temps (ja que s’acabava el curs) la vaig plantejar com una feina transversal i lúdica, deslligada d’un contingut gramatical concret.

    Las fases d’elaboració van ser tres:

    1-      La selecció del registre, la història, la creació de personatges…

    2-      La creació i elaboració del text.

    3-      L’edició.

    La primera fase és potser la més costosa a l’hora d’arrencar, ja que aquí hem de fer un esforç per tallar la por i crear mínimament un ambient de confiança que ens permeti engegar el procés creatiu del grup. Suposo que és didícil aconseguir-ho el primer dia, es necessiten un parell o tres de dies d’escalfament.

    D’entrada, no tenia molt clar si ho faríem col·lectivament o per grups. El que sí estava clar era que el màxim possible havia de sortir d’ells i com a professora la meva feina seria la de portar el timó, per tant, només vaig haver de donar unes petites pautes o pistes per iniciar el procés.

    Entre tots vam establir quins són els elements que conformen una radionovel·la i com l’estructuraríem. Després vam decidir el gènere temàtic: drama, comèdia, terror, suspens… A partir d’aquí, vam formar grups per decidir quin tipus de personatge volien crear, de tal manera que de cada grup sorgíssin diferents fils conductors d’històries.

    A la posada en comú van anant decidint i perfilant els personatges. Ara ens quedava embastar la història: situar-la espacial i temporalment. El número de personatges era un tema variable segons s’anés formant l’argument.

    En aquest punt vam tenir la sort de tenir una companya amb certa vocació literària i que ens va venir amb una història fruit de la inspiració nocturna i que ens va servir per desbloquejar els moments inicials.

    A mida que anàvem elaborant els diàlegs, els salts del temps, les entrades i sortides de personatges… la història s’anava fent. És un moment molt interessant i divertit veure com, fent voltes i tombarelles, la història va prenent forma, és com si tinguéssim plastilina a les mans i cada aportació personal queda impregnada, i com el resultat pot  no tenir res a veure amb el que havíem imaginat des d’un començament. A partir d’aquí, els alumnes ja estaven tan engrescats que tot va fluir amb facilitat.

    De wackystuff, extreta d’ http://www.flickr.com/photos/35284408@N00/4323211057

     

    Amb l’ajuda de fitxes per estructurar l’argument, definir els personatges, consolidar diàlegs, etc., vam arribar al final de la història. Només ens quedava assajar-la i gravar-la.

    Ja us podeu imaginar que la part assagística va ser molt divertida i estimulant, la qual cosa ens va ajudar per potenciar la dramatització teatral com a factor desinhibidor.

    La gravació no va ser cap problema. Quan vaig confessar la meva discapacitat tècnica , de seguida una alumna va proposar portar el seu marit amb el portàtil. A canvi d’aquest favor nosaltres, agraïts, li vam donar un paper a l’obra (ens faltaven homes) i amb un micròfon endollat al portàtil vam començar la gravació.

    Un cop fets els assajos pertinents i la gravació només ens calia incoporar-hi la música escollida per a  cada moment i amb l’ajuda i col·laboració, de l’anomenat tècnic de so Diego, i el programa de spotify, ja teníem enllestida la nostra obra.

    La temporalització de la unitat, en aquest cas, va ser molt lliure; vam utilitzar els últims 45 minuts de classe de cinc jornades.

    Com podeu veure, no té cap complexitat, només animar-se i  deixar-se anar i el millor de tot, que cada qual a la seva manera.

    Aquí teniu l’àudio

    Share

    Article complet

  • Avaluació inicial. Suficiència 2

     

    L’experiència d’avaluació inicial que vaig comentar en l’última sessió va ser en un S2 i per treballar els textos instructius.

    En primer lloc, vam caracteritzar els textos instructius seguint aquesta graella: CARACTERÍSTIQUES DELS TEXTOS INSTRUCTIUS Vam definir què era un text instructiu, per a què servia, quina estructura pot tenir, exemples... Aquesta feina la vam fer tots: la classe i jo mateixa. Inconvenient: hi ha alumnes que no diuen res i deixen fer els altres. Solució: fer-los reflexionar primer individualment, després comentar-ho en parelles i després en grups. Però ja sabeu que sovint el temps és escàs i, ho confesso, tiro pel dret.

    Després, els vaig presentar  la tasca que farien: una recepta de cuina (en grup) a partir d’una llista d’ingredients: Recepta de cuina

    I abans de començar a fer el text, vam acordar els criteris d’avaluació: Graella autoavaluació text instructiu 2

    A partir de la revisió de les receptes van adonar-se que se’ls havien colat alguns infinitius, que no tenien molt clar quins pronoms febles havien de fer servir, que abreviatura i símbol no és el mateix…

    Així doncs, vam observar què sabien fer : estructura, ordre, lèxic… i què no dominaven encara, i, d’aquesta manera, ens hem pogut dedicar més  a allò que realment necessitaven.

    Per si voleu veure algunes de les receptes que van inventarBacallà a les fines herbes POLLASTRE A LA REPUBLICANA (2)

    Posteriorment, han redactat altres textos instructius: consells per a situacions desesperades, normes per visitar un parc natural (a partir dels símbols), instruccions d’un joc, elaboració d’una manualitat… per tal de consolidar els coneixements adquirits.

    I això és tot!

    Share

    Article complet

  • Un altre tast d’avaluació inicial

    Bon dia,

    Tal com vam quedar, faré cinc cèntims d’algunes activitats d’avaluació inicial. En vaig comentar dues: una de l’elemental 1 i l’altra de suficiència 1. Pel que fa a l’activitat de l’E1, quan comença la unitat (la 3a del llibre Passos) els dono aquest document i els plantejo que volen canviar d’habitatge. Original, oi? Per tal de fer-ho, com que són unes persones molt ocupades i no tenen gaire temps per perdre, envien un missatge electrònic a una agència immobiliària perquè els ajudin a llogar/vendre el seu i a trobar-ne un altre. Per no perdre temps, han de descriure bé com és l’habitatge que busquen i com és el que tenen. On fem aquest document? De vegades a classe i de vegades a casa. Depèn de com es desenvolupi la sessió aquell dia. La indicació és clara: ara sense consultar material. 🙂

    Què fem amb això? Recullo els textos i hi faig una ullada. És a dir, me’ls miro per veure com han anat, però no els corregeixo. De vegades, en tinc prou, si els fan a l’aula, amb passejar-me entre ells i anar observant mentre els fan per fer-me una idea d’allò en què haurem d’incidir més. Guardo els documents en una carpeta i no els tornaran a veure fins al final de la unitat. De vegades els dic que guardin el document i que ja el recuperarem més endavant.

    Un cop hem treballat la unitat, els torno els documents o els demano que els portin. En primer lloc, i a partir de l’anàlisi d’altres missatges, decideixen/decidim els criteris avaluatius. És a dir, decideixen com ha de ser el missatge per mantenir els 20 punts (o 100) que ja tenen. A continuació, passem al 2n document on expliciten aquests criteris i en petits grups (3 o 4 persones) han de llegir el text que van escriure a l’avaluació inicial i sotmetre’l a “la prova del cotó”. Entre tots decideixen si és tal com han dit que hauria de ser el text i localitzen errors i proposen correccions. Finalment, després de fer la prova del cotó als textos de tots els membres del grup, individualment tornen a escriure el missatge.

    Quina és la meva intervenció? En aquest cas, vaig passant pels grups mentre ells busquen errors i proposen modificacions de millora. Quan tenen una proposta feta, m’avisen i en petits grups les comentem. Finalment, sovint els demano que cada grup triï un parell o 3 d’errors que creguin significatius i els comenten entre tots.

    Ja veieu que no he descobert a sopa d’all, però és una activitat que a mi, i crec que també a ells, em funciona. Quan fan l’avaluació inicial, necessiten lèxic d’habitatge, adjectius, el verb haver-hi i els situacionals, que al capdavall són els continguts que treballarem al llarg de la unitat. Veure com a l’avaluació final són capaços de detectar errors que havien comès i corregir-los els ajuda i m’ajuda a prendre consciència de l’evolució que estan fent. Us faré una confessió: sempre m’ha costat molt veure l’evolució de l’alumnat en el nivell elemental i crec que des que he sistematitzat una mica avaluacions inicials i finals no em costa tant.

    avaluació inicial unitat 3

    avaluació final U3 E1

    Finalment, pel que fa a l’avaluació inicial del curs de suficiència 1, vaig aprofitar per fusionar avaluació inicial de curs i contracte. Com que és un grup que ja havia fet l’I3 amb mi i amb qui ja havíem fet un contracte, no volia fer-me repetitiva. És per això que els vaig proposar d’escriure’s una carta a ells mateixos explicant que començaven el curs de català, perquè s’hi havien apuntat, quins objectius tenien i quins compromisos adquirien per tal d’assolir-los. Aquesta carta l’escrivien el 1r o 2n dia de classe i la rebran quan acabi el curs, és a dir la setmana vinent. Com que a S1 es treballen les cartes, aquest document em va permetre veure quins coneixements previs tenien d’aquest tipus de text. De moment les cartes estan guardades en una carpeta i la setmana que ve les recuperarem. Estic segura que les milloraran molt. Ja us ho explicaré…

    carta avaluació inicial S1

    Share

    Article complet

  • A la … el decàleg?

    paperera

    Perdoneu per fer l’entrada a última hora. M’agrada treballar sota pressió encara que cada dia tinc més cabells blancs, així els atribueixo a l’estrès i no pas a l’edat.

    Després de la reunió de l’altre dia em vaig adonar que m’assemblava molt a una companya que sempre creu que no aplica res del decàleg. Dic “creu”, perquè en converses o reflexions posteriors sempre s’acaba demostrant que el segueix perfectament! Fins a la reunió de l’altra dia jo pensava que no era així.

    Però resulta que havíem de portar material per mostrar com treballàvem l’avaluació inicial, i jo… jo MAI havia fet cap avaluació inicial! Doncs va resultar que només “creia” que no havia fet mai cap avaluació inicial, perquè després de sentir les experiències dels altres companys vaig pensar que això de l’avaluació inicial ho havia fet SEMPRE!

    La diferència entre la seva experiència i la meva és que jo sempre m’he guiat per preguntes a classe en general, fer buscar exemples del que vull treballar a continuació, fer-los explicar la teoria que recorden, però molt poques vegades ho he fet per escrit. De fet, si ho he fet he considerat que era part de l’exercici en sí, no pas una avaluació inicial… tot i que potser ho era.

    Les meves quatre grans conclusions del dia van ser: que l’avaluació inicial no té res a veure amb un gran examen a l’inici de cada unitat, que sí que l’havia posat en pràctica, que valia més fer-la habitualment per escrit perquè així tots els alumnes poden dir-hi la seva i que potser dues hores de classe estan farcides de contínues micro-avaluacions inicials.

    I per acabar, la conclusió de les conclusions: potser aquest equip de treball pensa que no aplica gaire el decàleg i que l’envia a la merda a meitat de curs, però molt sovint són tan sols impressions negatives ben allunyades de la realitat.

    Share

    Article complet

  • Avaluació inicial E1

    foto 2Jo,  en el meu cas, us explicaré l’activitat que vaig aprofitar com a avaluació  inicial a l’hora de donar consells a algú.

    Al llibre, aquesta situació es treballa a partir d’un àudio en què un home explica que té problemes amb tothom: a la feina, amb la dona, amb els conductors, etc. I a partir de les estructures que proposen (jo, d’ell, … / jo, en el seu cas, … /  jo, si fos ell, … + el verb en condicional) es tracta de donar-li algun consell.  Sempre ho havia treballat així, però aquesta vegada em vaig estimar més prescindir del llibre i enfocar-ho abans com una activitat que em serviria per recollir què en sabien prèviament.

    Van fer parelles i els vaig dir que pensassin dues situacions;  llavors, havien de passar el full a una altra parella i aquests havien de donar-los consells. Aquí en teniu el document: Pràctica consells U4 E1

    En acabar, vam llegir les situacions i els consells que havien donat, i ho vaig anar apuntant a la pissarra; la veritat, però, és que van sortir ben pocs condicionals i cap de les estructures que he comentat abans.  Per tant, vam llegir les estructures que apareixen al llibre i tot seguit les van practicar oralment.

    En acabar la unitat, com a tasca final, vam reprendre el tema dels consells i van poder aplicar tot el que havíem estat treballant: Tasca final U4

    En aquest cas, l’avaluació inicial d’aquest contingut o d’aquesta situació, ens va servir per comparar com ho havien fet la primera vegada i com van fer-ho després a la tasca final.

    Share

    Article complet

  • Més tastos… d’intents d’avaluació inicial!

    http://www.flickr.com/photos/49335221@N07/4724083540

    http://www.flickr.com/photos/49335221@N07/4724083540

     

    A la reunió vaig explicar en petit grup tres avaluacions inicials que havia fet a classe. De les tres, cap m’acaba de convèncer del tot perquè no sé si serveixen ben bé perquè els alumnes puguin tenir una mostra clara del que saben abans de començar la unitat. Més que res, perquè, sense voler-ho, es posa èmfasi en algun tema que treballarem al llarg de la unitat, no pas en tots.

    Em sembla que ja ho vaig comentar en una entrada anterior, però sovint quan començo la unitat els demano precisament allò que els demanaré al final de la unitat. Per exemple: si hem de fer un debat com a tasca final, en fem un com a avaluació inicial. Quan acabem el debat de l’avaluació inicial els demano què ha anat bé del debat i què els sembla que cal millorar i així acordem, més o menys, els aspectes en què ens fixarem a l’hora de treballar la unitat. Quan fem la tasca final, l’últim debat que s’han preparat amb temps i tranquil·lament, els demano dues coses: al principi, en quins aspectes ens fixarem per valorar si és un bon debat o no; i al final, dues valoracions, una sobre com ha anat tot tenint en compte els aspectes determinats al principi i l’altra sobre quina diferència veuen entre el primer debat i el segon. Això m’ha anat força bé, la veritat. Vaig fer una activitat similar quan havíem de treballar els textos instructius: primer els vaig demanar un text instructiu, després en vam treballar les característiques i en vam llegir models i per acabar, els vaig demanar que valoressin el seu primer text i el reescrivissin si ho consideraven convenient (i ho havien de justificar).

    El que vaig explicar a la reunió era una experiència similar. Per treballar els textos instructius vaig dividir la classe en grups i a cada grup els vaig demanar que escrivissin un tipus diferent de text instructiu (però sense dir-los-ho així, senzillament vaig donar situacions en què calia donar instruccions, consells, ordres…). Cada grup havia d’escriure un text i cada component del grup n’havia de fer una còpia. Després vaig agafar els textos i vam determinar entre tots quines eren les característiques dels textos instructius, tant pel que fa a la disposició com pel que fa a característiques gramaticals. Quan vam acabar de fer-ho, vaig repartir a cada grup una còpia de tots els textos que s’havien escrit i els vaig donar, sense dir-los-ho, un model. Havien de llegir tots els textos i veure si reunien les característiques o no que havíem acordat. I teòricament havíem de trobar un bon model de text instructiu. En acabar, vam veure que calia treballar sobretot dos aspectes d’aquest tipus de text al llarg de la unitat.

    Una altra activitat que vaig fer va ser la següent: havíem de començar a treballar els relatius i vaig demanar als alumnes que, a partir de 4 fotografies, expliquessin una història, com si fos una notícia (havien de respondre la pregunta: “Què ha passat?). Per fer-ho, calia utilitzar en algun moment de la història 3 pronoms relatius (només els vaig donar el llistat dels pronoms, no els vaig dir què eren). En grup havien d’acordar què explicarien i després ho havien d’escriure de manera individual. No vam poder acabar l’activitat en una classe, de manera que la vam continuar a la classe següent. Vaig recollir alguns dels textos i en vaig fer un buidatge: vaig seleccionar 4 textos en què s’utilitzaven els pronoms relatius i els vam treballar a classe per tal de determinar per què servien els pronoms relatius, què eren i com s’usaven. La meva intenció era que al final cadascú rellegís el seu text i valorés si havia usat correctament els pronoms relatius.

    Share

    Article complet

  • Avaluació inicial

    mafalda_avaluacioLes meves avaluacions inicials podríem dir que també són un tast.  Amb els bàsics, de tant en tant, en fem alguna. A la primera unitat del B2, per exemple, es treballa l’imperfet. El veuen per primera vegada però hi ha molta gent que ja l’utilitza una mica. No saben què és però entre intuïció i haver-ho sentit van fent com poden.

    Per tant, els passo una activitat on han d’explicar què feien de petits durant l’època de vacances. Ho fan sense haver començat la unitat i com volen. Un cop fet, ho guarden i comencem la lliçó. Quan l’acabem, el que han de fer és recuperar aquest full i reescriure el text aplicant el que han après.

    Per últim, han de reflexionar sobre els errors que han comès. Per fer-ho tenen una graella on han d’escriure els canvis que han realitzat i argumentar-los.

    Hi ha gent que ha de fer molts canvis i n’hi ha d’altra que no tants. És normal.

    Us passo l’activitat.  PF B2. 1a unitat_Activitat inicial

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip